dissabte, 20 de juny de 2020

La fi del confinament. Drôle de guerre?

Des que vam sortir de la fase zero, no sé vosaltres, però jo tinc una certa sensació de vertigen. Per això em proposo fer un post per aclarir-me les idees, veure on estem i què ens espera en els propers mesos.

Com ha passat des del principi de tot això, el futur es presenta entre incerteses. Hi ha diversos escenaris que van des del més optimista (això s'ha acabat) fins als més pessimistes (el segon pic, pitjor que el primer), passant per escenaris amb diferents tipus de rebrots.

És d'esperar que durant aquests mesos haguem après alguna cosa, tant els governs com els ciutadans. Si bé també en aquests casos, hi ha moltes incerteses.

On som?

1. Casos actius.

Per saber com està la situació, he vist aquest tipus de diagrames que em semblen molt informatius. Combinen dos dels paràmetres més importants per seguir el progrés de l'epidèmia: el nombre de casos actius i la R (nombre reproductiu, que ens dona la idea de com estan creixent aquests casos. Si està per sobre de 1, vol dir que està creixent).

Com llegir aquest mapa?
  • Cada boleta representa un dia, començant pel famós 8 de març i acabant el 31 de maig.
  • Els colors representen el risc. Verd és risc baix, groc moderat i vermell alt.
  • El desplaçament de la boleta d'un dia al següent ve donat pel seu valor vertical. Si està per sobre d'1 (línia discontínua), la boleta del dia següent anirà cap a la dreta. Si està per sota d'1, anirà cap a l'esquerra.
  • La part menys informativa és haver d'anar comptant les boletes per saber a quin dia correspon cadascuna.
  • A la part final del gràfic (a baix a l'esquerra) veuríem un petit rebrot. La R s'enfila lleugerament per sobre d'1 i les boletes tornen a anar cap a la dreta. Després, baixa d'1 i torna cap a la zona segura.


Imatge extreta del compte de twitter BIOCOMSC. Font.


Observareu que les dades són una mica antigues. En part perquè per evitar oscil·lacions brusques degudes a dades desactualitzades, s'agafen mitjanes dels darrers dies. També us dic que no he trobat la font original d'aquests diagrames.

La conclusió, ara mateix, és que ens trobem en una zona més o menys segura. És essencial que hi hagi eines ràpides i fiables per detectar els rebrots i no deixar-los créixer gaire. Tests allà on fan falta i eines com la detecció a aigües residuals.

2. Tractaments.

Fins fa poc, només teníem tractaments inespecífics que ajudaven al malalt a resistir mentre el seu sistema immune s'enfrontava al virus.

Des de fa pocs dies, tenim un fàrmac que sembla que ajuda realment a alguns dels pacients moderadament greus i molt greus: la dexametasona. Aquest corticoesteroide serveix per controlar la inflamació que causa tants problemes en els casos greus de Covid19.

Aquest és l'aspecte de la dexametasona, un corticoesteroide (molècules amb 4 anells que s'assemblen al colesterol). No és la panacea i cal anar amb compte amb la seva administració però pot reduir la letalitat dels casos greus (els de la UCI) des dels actuals 3 de cada 8 a 2 de cada 8. Podeu llegir-ne més al blog del Centpeus.

3. Les vacunes.

Ho poso en plural perquè els investigadors estan treballant en desenes de vacunes diferents. La cursa, ara mateix, es presenta així:

Aquí podeu trobar una explicació del que es fa a cada fase.

Com veieu, ja hi ha no una sinó dues vacunes en fase III. I tres més a fase II. No és pot dir blat fins que tinguem la fase III completada i s'aprovi la vacuna però hi ha escenaris optimistes que apunten a finals d'any o principis del 2021. L'esforç que s'ha fet amb les vacunes inclou fer vàries fases en paral·lel o fins i tot avançar la producció, amb el risc que finalment no s'aprovi la vacuna i s'hagin de llençar milions de dosis a la paperera. Es tracta de gastar milions d'€ per intentar salvar centenars de milers de vides.

4. Drôle de guerre

Em perdonareu la metàfora bèl·lica però el moment actual em recorda al període conegut com drôle de guerre. Acabada la invasió de Polònia, en la que els nazis havien demostrat de què era capaç la seva maquinària bèl·lica, la guerra va entrar en una estranya pausa. Durant uns mesos, els aliats esperaven parapetats a la línia Maginot, en la qual confiaven per frenar els nazis. La guerra seguia però semblava una guerra de broma, sense operacions miliars importants.

I aquesta és la meva sensació ara mateix. Hem patit la primera onada de la pandèmia i sembla que ja s'hagi acabat. Tornem a la normalitat. Però seguim sense vacunes i sense tractament. La Covid segueix tenint un gran potencial per endur-se moltes vides. I, de fet, ho està fent a altres països. Mentre nosaltres dubtem si tornar a fer vida normal com si no passés res o esperem atrinxerats en el distanciament social per tornar-la a frenar quan torni.


Què ens espera?

Com dèiem, hi ha diversos escenaris, que coincideixen amb els que ja vam descriure en un post anterior.

El pitjor d'ells és la immunitat de grup. Vol dir que el virus segueix el seu camí fins a infectar un % prou gran de la població (entre el 60 i el 80%). Recordem que això, amb una letalitat del 1 o 2% significa que els 13.000 morts a Catalunya pujarien fins a uns 75.000.

Per sort, sembla que ja tenim un medicament útil i en els propers mesos en poden arribar més. Això farà que baixi la letalitat i la immunitat de grup costaria menys vides.

Com més temps passi fins que torni el virus (o més el mantinguem a ratlla), més temps donem als científics perquè assagin nous tractaments o perquè arribi la vacuna. Vistos els progressos dels darrers mesos, tinc l'esperança que si aguantem fins a final d'any, el nostre arsenal mèdic estarà molt més preparat per al nou atac. Val la pena provar-ho.


La lliçó no apresa.

Potser el que m'angoixa més és el poc reconeixement social envers els col·lectius que estan treballant dur en la lluita contra el virus. No estic parlant tant del personal sanitari, que rep una ridícula pagueta  extra (comparada amb el 20% d'augment de sou que s'enduen uns altres cada mes) i que, si bé al principi eren aplaudits ara veuen com la gent ha sortit del confinament amb algunes actituds temeràries sinó sobretot dels científics, els investigadors que es dediquen a trobar remeis per a aquest problema i per a molts altres.

En primer lloc ja van sonant les primeres notícies de retallades a la R+D. És cert que els resultats d'avui són sobretot fruit dels diners que vam invertir fa uns anys. Però retallar en R+D avui vol dir que els propers anys tindrem moltes menys solucions per a virus com aquest o per a molts altres problemes. Cal una ciència forta, que abasti molts camps del coneixement amb equips potents.

I no només els governs (o el nostre govern) no sembla que ho tingui clar. La societat tampoc sembla que s'escandalitzi quan es talla el finançament a la ciència. Sembla que hi ha una certa apatia o desinterès. Deixant de banda els grups conspiranoics que, mentre els científics busquen una vacuna salvi milions de vides, ja han començat el boicot a la vacuna (no a una concreta, eh? A la que sigui que surti en primer lloc i el govern tingui a disposició per vacunar tothom) amb arguments propis de pel·lícules de ciència-ficció del Nicolas Cage.

I no només estan en contra de la vacuna sinó també de totes les mesures adoptades per defensar-nos del virus. Ni mascaretes, ni distanciament social, ni confinaments... Sembla com si el SarsCov2 controlés els seus cervells mitjançant 5G i els empenyés a promoure totes i cadascuna de les accions que afavoreixen la propagació del virus.

4 comentaris:

  1. Els antivacunes son quatre gats però fan molt soroll, pot haver-hi gent estúpida, però si es tracta de la seva salut, encara que sigui conspiranoics molt pocs arrisquen la seva pell passant de la vacuna per provar la seva teoria.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No ho tinc tan clar. Fa anys que hi ha brots de malalties com el xarampió per la pèrdua d'immunitat de grup. I ara amb el SARSCov2 sembla que estan multiplicant-se. Entenc que ells creuen que realment la vacuna és més nociva que el virus.

      Suprimeix
  2. Realment és ben difícil aclarir-se les idees...Jo em pensava que anàvem endavant, però darrerament veig que a alguns llocs van enrere i no sempre és per la imprudència de la gent, sovint no sabem el perquè passa...
    Si tots poséssim en pràctica el què ens diu el sentit comú,
    segurament mantindríem més a ratlla el virus...El personal sanitari agraeix els aplaudiments, però es posa les mans al cap quan veuen les imprudències i disbauxes, com si tot plegat fos una festa major i encara han de venir els Sanfermines...
    Ja que `per aquest camí sembla que no anem be, a veure si tenim més sort amb les vacunes, que hi ha molts científics treballant i diuen que potser a l'octubre podríem tenir les primeres...Els anti vacunes potser canviarien d'opinió si en sortissin escaldats, potser seria la única manera que pensessin amb el cap...
    Bon vespre Sergi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquesta crisi sembla que està retratant-nos com a societat i, la veritat, no m'agrada gaire la imatge que en surt.
      Els únics que estan sortint bé a la foto són els metges i els investigadors. Són la nostra esperança per salvar milers de vides.

      Suprimeix