Recentment ha aparegut als mitjans un pla del govern català per potenciar la indústria aeroespacial. Això, que a la gent de ciències ens pot semblar un projecte engrescador, ha estat rebut amb un allau de crítiques des de l'oposició. Vegem-ne alguns exemples:
Llegint aquests tuits, no puc deixar de tenir la sensació que els ximples de la classe, aquells que es dedicaven a burlar-se dels "empollons" han acabat a la política.
Durant els últims anys, amb la crisi del totxo i els anys de recessió, semblava que molta gent havia entès que basar l'economia en sectors de baix valor afegit, com el turisme de masses i l'hostaleria, ens condemnava a ser un país pobre. En aquest sentit, s'havia parlat d'intentar competir en alguns sectors de tecnologia punta. Amb iniciatives com el 22@, que donaven una empenteta des de les institucions.
No hi entenc gens d'aeronàutica, ni sé valorar les opcions que té aquest projecte de tirar endavant i assolir els objectius proposats. Però qualsevol projecte que es basi en atreure científics i enginyers de primera línia al nostre país em sembla, d'entrada, una bona idea.
Perquè el coneixement sempre serveix. Fins i tot quan no hi ha una previsió immediata de guanys econòmics.
Davant de la pitjor crisi sanitària i econòmica en un segle, un 34% de pobresa infantil i desfent-se el teixit industrial català, el govern destinarà 18M a invertir en un sector que podria potenciar la indústria d'alt valor afegit i crear centenars de llocs de feina qualificats.
L'aposta de Taiwan per la tecnologia sembla que va sortir bé. I al Japó. I a la Xina. I a Corea del Sud. Ara mateix no se m'acut cap país que s'hagi arruïnat apostant per la ciència i la tecnologia.
Honestament, no sé quina part de catalanofòbia hi ha en aquestes crítiques i quina part de tecnofòbia. O potser, com diuen en aquest article, el problema, el que els ha fet saltar les alarmes, és que els satèl·lits seran a més de 50 km d'alçada, fora de la jurisdicció espanyola.
Tecnofòbia poca, em sembla a mi. Jo el que veig és sectarisme partidista (un camp en el qual els Comuns excel·leixen) i un molt de la mateixa història de sempre: arrufar el nas contra tot el que s'identifiqui com a català. Valgui com a exemple la bilis vessada en alguns comentaris (totalment off-topic) a aquest article random en el blog del gran expert Daniel Marín (qui d'altra banda s'ha mostrat respectuós amb el tema, com correspondria a tot bon aficionat a l'espai):
ResponEliminahttps://bit.ly/3jOEvz4
Cal ser curt i mesquí per carregar contra aquestes coses, pràcticament al mateix temps que, per exemple, s'ha fet públic que l'Estat Espanyol haurà de pagar 1300+ milions de les butxaques dels contribuents pel fiasco del Castor. No pot ser més encertada la comparació de la major part de la classe política actual amb els bullies energúmens de l'escola. Mal dades ens aniran fins que no es trobi una manera de vetar l'accés d'aquesta mena d'homínids a les tribunes de la discussió política.
Tens raó, David. L'exemple que poses és surrealista. He estat uns quants minuts intentant relacionar els comentaris amb el que realment deia l'article. Pensant a veure quina de les paraules de l'article havia fet saltar el ressort ultranonacionalista d'aquests comentaristes.
EliminaSembla que a Espanya segueix ben present aquesta enveja rancuniosa cap a aquells que tenen idees grans, especialment si són catalans o bascos.
La feina de l'oposició és criticar sempre, sigui el què sigui, té el seu mèrit, a vegades costa trobar arguments en contra de certes propostes, i llavors no et queda altre remei que tirar de raonaments il·lògics i esperar que ningú hi pensi massa al respecte i només es limiti a fer retwit sense pensar-ho i ja està. Aquest és un exemple molt clar "apostar per la ciència i tecnologia és llençar els calés" ahà.
ResponEliminaVols dir que els polítics són com una mena d'actors que assumeixen un paper en el que no creuen i reciten consignes que, de fet, els semblen absurdes?
EliminaNo ho sé, ho veig massa inversemblant.
Les crítiques són només perquè la iniciativa és catalana. Ara que, veient el nivell dels qui critiquen, no se'n podia esperar res més. Són gent que ens volen callats i obedients. Apostar per la ciència i la tecnologia no és fàcil, tal com està el món, amb els governs que tenim, no és fàcil 'començar de zero'. Però és un primer pas cap a una mena d'economia que no es basi només en els serveis i en que faci sol i els bars puguin estar oberts. A favor de totes les iniciatives d'aquesta mena, no és una despesa, és sempre una inversió que acabarà donant fruits. Hi ha talent a casa nostra, capacitat de treball i sacrifici. Ja no és només atreure talent de fora, que també, sinó donar oportunitats a la gent d'aquí per desenvolupar tot el potencial que tenim. Això, dins el marc espanyol, no passarà.
ResponEliminaEm segueix sobtant que aquests polítics catalans estiguin en contra d'oferir als catalans un país on, a més de poder dedicar-te a ser cambrer o netejar cases de BnB puguis treballar en un centre de recerca o en una empresa de tecnologia capdavantera.
EliminaSospito que aquests polítics espanyolistes pensen com el marit masclista, que si la seva dona té una carrera professional reeixida, no el necessitarà i per tant fa tot el possible per fer-la fracassar, que sigui miserable i que no tingui altre remei que quedar-se amb ell.
Penso que totes les activitats que ens portin a avançar en el món de la ciència , són bones potser la qüestió és que ara la gent està molt conscienciada amb els problemes sanitaris i econòmics i li costa d'entendre tot el que surti d'aquest camí, no ho sé...
ResponEliminaBon vespre, Sergi.