dilluns, 4 de gener de 2021

La reacció psicològica a la pandèmia. Ens ha fet canviar el virus?

La pandèmia ens ha canviat. Potser a uns més que altres. Començant per aquest blog, que ja no és el que era fa un any. Avui cedeixo el blog al psicòleg de pa sucat amb oli que tots tenim dins i analitzarem les diferents respostes de la gent a la nova situació produïda per la pandèmia.

1. Negació: 

Diuen coses com... El virus no existeix. O existeix, però no és tan greu. Només mata avis i gent que hagués mort igualment al cap de poc temps. Ens volen fer por amb la plandèmia per instaurar un nou ordre mundial a base de xips injectats en les vacunes que Kill Gates prepara amb la Farmàcia. I a més, si posem el cap sota terra, com els estruços, el perill deixa d'existir.

2. Ira

Diuen coses com... Polítics inútils, que no saben fer res bé. Se us estan morint milers de ciutadans i no feu més que aferrar-vos a la cadira i maquillar la realitat amb mentides per seguir cobrant els vostres sous milionaris. Sou uns assassins de masses i va sent hora que algú us pari els peus.

Després de més de 17000 morts a Catalunya, em sorprèn no trobar un perfil generalitzat de familiar de víctima de la Covid assetjant els polítics que han gestionat la pandèmia. Font.



3. Negociació:

Diuen coses com... A veure si ho he entès. Jo no puc agafar el cotxe i anar a una muntanya que està en una altra comarca però a Madrid sí que poden muntar un concert en un lloc tancat amb 5000 espectadors? I tampoc puc anar al gimnàs a posar-me en forma mentre que sí que puc anar a un restaurant a menjar-me una graellada de carn?


4. Depressió:

Diuen coses com... Morirem tots. L'economia s'enfonsarà. Les vacunes no funcionaran o produiran efectes secundaris greus. Haurem d'anar amb mascareta durant anys i potser mai no tornem a viure com abans. 

5. Acceptació:

Diuen coses com... Tots passarem el virus, no hi ha res a fer, més que passar-ho quan et toqui i tenir sort. No s'hi pot fer més, així que millor viure la vida sense restriccions, sense que ens prenguin les llibertats. Tot anirà bé.



I fins aquí l'anàlisi de pa sucat amb oli que, si heu parat atenció, haureu descobert que estan basades en les 5 fases del dol, de la psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler-Ross, a qui no coneixeu de res però les fases us sonaven perquè surten en un capítol dels Símpsons on en Homer menja fugu i el metge li diu que morirà en 24 hores.

I a vosaltres? Us ha canviat la pandèmia? Us identifiqueu amb algun dels grups?

6 comentaris:

  1. Recordo el capítol dels Simpsons, es més, el posaria dintre del top dels 50 millors capítols dels Simpsons.
    Toshiro: Señor Simpson-san, iré al grano de arroz. Tenemos razones para creer que ha comido usted... veneno. No asustarse, detrás de carta, plano de camino al hospital.

    A mi m'ha canviat la pandèmia, com a tothom, però sobretot per restriccions de mobilitat, per la part psicològica res de res, suposo perquè no he conegut ningú que ho hagi passat malament. O sigui que no em veig reflectit en cap del grups, la propera vegada a veure si penses una mica més en el meu cas.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Quina poca proactivitat! Si no et sent inclòs en cap dels grups, fes-ne tu un de nou. Amb casinos.

      Suprimeix
  2. Per què vols grups d'afectats per la pandèmia que critiquin al Govern si ja tenim l'Oriol Mitjà fent-ho a totes hores perquè li facin una mica de casito.

    Jo no noto que m'hagi canviat la pandèmia. Només ha sortit del tot l'asocial que portava dins, i tampoc no el tenia gaire amagat.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No dic que ho vulgui. Dic que m'estranya no trobar-ne. Amb tot el que corre per les xarxes.

      Suprimeix
  3. A mi, com a XeXu, se m'ha accentuat la part asocial --un poc, ja no em quedava molt de marge-- però si que he vist, en gent molt pròxima, algunes de les reaccions que dius; potser l'efecte personal que més he notat és que m'he fet molt més intransigent al cunyadisme imperant; algun amic he perdut, per això, però ha pagat la pena.

    A nosaltres el virus si que ens ha tocat bastant de prop, i reconec que mantenir la racionalitat i una visió mínimament científica, amb tantes incerteses, no ha estat fàcil. No ho és, de fet...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em sap greu que us hagi tocat de prop. Això, a diferència de la loteria, sí que ha quedat ben repartit. Molta gent afectada de moltes maneres diferents.

      Una abraçada, Alfred.

      Suprimeix