7 maneres de destruir la humanitat: la fi dels antibiòtics.

Avui parlarem d'un altre dels grans perills que amenaça la humanitat. És probable que en algun moment de la vostra vida hàgiu fet ús dels antibiòtics. No vull dir que ara mateix serieu tots morts de no ser per ells però en algun cas sí que és probable, especialment si heu passat per quiròfan. En tot cas, comencem pel principi.

Què són els antibiòtics?

Són medicaments que maten o aturen el creixement bacterià sense matar-nos a nosaltres. Es van començar a desenvolupar durant el segle XX. Les sulfonamides, l'arsfenamina (o compost 606, nom degut a ser el 606è compost que va sintetitzar el seu descobridor) i la penicil·lina van ser els pioners en la lluita contra els bacteris.

Però els mateixos descobridors, de seguida van veure que aquests medicaments tenien limitacions. A mesura que s'estenia l'ús dels antibiòtics, els bacteris semblaven generar resistència a aquests antibiòtics.

Què són els bacteris?

Són organismes unicel·lulars procariotes (sense membrana nuclear). N'hi ha molts, de molts tipus i estan escampats per tot arreu. Per sort, a diferència dels virus, no tots són patògens. De fet, la majoria dels bacteris són innocus per a nosaltres o fins i tot ens fan la vida més fàcil, com vam explicar en capítols anteriors.

Així a simple vista, és difícil dir si aquests bacteris són amics o enemics nostres. Font.

Què són les resistències als antibiòtics?

Per entendre com funcionen les resistències als antibiòtics, cal entendre com funciona la selecció natural darwiniana. Resumit molt, quan sotmetem els bacteris a un medi molt hostil (els ataquem amb antibiòtics) van morint en grans quantitats però no tots alhora. Primer moren els menys adaptats a aquest medi i després els més adaptats al medi. Si no aconseguim eliminar-los a tots (importància de fer bé els tractaments i no interrompre'ls abans d'hora), els que han sobreviscut, que són els més adaptats al medi (els més durs de pelar enfront d'aquest antibiòtic), poden revifar, donant lloc a una generació de bacteris semblants a ells (durs de pelar contra aquest antibiòtic).

En aquesta imatge, veiem un cas on l'aplicació d'antibiòtic mata 5/7 parts d'una població de bacteris. Els 2/7 més resistents sobreviuen i donen lloc a la següent generació.

Aquest procés repetit molts cops al llarg de moltes generacions pot fer que alguns bacteris acabin sent immunes a l'acció de certs antibiòtics. Han trobat la manera de resistir.

Si recordeu alguna cosa del darwinisme, els canvis impulsats de generació en generació eren molt lents. Però aquí parlem de bacteris, que es multipliquen cada 20 minuts. En un segle hi ha unes 3 generacions d'humans però 52 milions i mig de generacions de bacteris.

A més, estem fent ús d'antibiòtics en milers de milions d'humans però també en milers de milions de pollastres, vaques, porcs, gossos i altres animals. Cada mal ús d'un antibiòtic és una oportunitat per al bacteri de fer-se més resistent.

Què vol dir que un antibiòtic és d'ampli espectre?

Ara mateix tenim un catàleg d'antibiòtics i un conjunt de bacteris patògens (recordeu que no tots són dolents) al qual enfrontar-nos. Alguns antibiòtics són efectius contra alguns bacteris patògens. Si sabem a quin bacteri ens enfrontem, hem de triar sàviament l'antibiòtic.

De vegades, el metge farà uns cultius per determinar a què us enfronteu però moltes vegades, per anar avançant feina, us donarà un antibiòtic d'ampli espectre mentre es fan els cultius (o mentre no es fan, si la cosa no és molt greu).

Un antibiòtic d'ampli espectre és aquell que mata molts tipus de bacteris.

I el problema actual és que l'espectre dels antibiòtics s'està reduint.

Què són els superbacteris?

Són bacteris resistents a la majoria d'antibiòtics. Si heu seguit el fil, haureu entès com es fa resistent un bacteri a un antibiòtic. Solució del metge? Que et prenguis un segon antibiòtic. Aleshores el bacteri té l'oportunitat de fer-se resistent també a aquest antibiòtic i així, amb el temps, es converteix en un superbacteri.

Superbacteri cofoi d'haver vençut els letals antibiòtics. Font.

Així doncs, ja hem arribat al perill que pot destruir la humanitat. Ens estem quedant sense antibiòtics capaços de derrotar els superbacteris patògens.

Però això no té solució?

Les farmacèutiques continuen investigant per trobar nous antibiòtics que vencin les resistències. Però, és clar, els bacteris comencen a desenvolupar resistència a aquests nous antibiòtics així que es comencen a fer servir. És una cursa en la qual els bacteris tenen les de guanyar.

Potser la solució vindrà per algun avenç científic que avui sona a ciència-ficció, com les tècniques d'edició genètica o els nanorobots.

O potser, una victòria dels superbacteris que mati centenars de milions d'humans pot ser la solució per alguns dels problemes ecològics causats per la humanitat i, en última instància, salvar la humanitat de l'autodestrucció.

Microbiota, identitat i gasos intestinals.

En aquest post em proposo fer una reflexió filosòfica sobre aquest magnífic article d'en Daniel Closa sobre els secrets dels pets.

Si us agrada la ciència, us recomano que primer llegiu l'article i, si no ho heu fet encara, us subscriviu al blog d'en Closa, un dels millors blogs de ciència que es fan en català. Ja ho heu fet? Doncs continuo.

L'article diu una cosa que probablement ja sabíeu. Hi ha gent que menja un aliment en concret, per exemple bròquil, i genera una gran quantitat de gasos al seu intestí, mentre que d'altres, menjant el mateix, no. Però no es tracta d'una qüestió genètica, no ho tenim escrit al nostre ADN, sinó que depèn de la microbiota que viu al nostre intestí.

La microbiota són els microorganismes (la majoria bacteris) que viuen a dins nostre. Potser havíeu sentit a parlar de la flora intestinal. Seria el mateix, només que amb un nom que no duu a equívocs (no hi ha flors ni plantes al nostre intestí).

Pels que sigueu de socials, la microbiota es podria veure com cèl·lules immigrants. Viuen amb les cèl·lules que tenen l'ADN humà però no tenen els mateixos drets i sovint les estigmatitzem a causa d'una minoria de bacteris que causen alguna destrossa. Però en general sobreviuen com poden i la majoria són necessaris pel bon funcionament de l'organisme. Diu la llegenda, que fins i tot algunes d'elles s'han integrat completament, com els mitocondris, responsables de la respiració cel·lular, sense els quals tot això que fem de respirar oxigen seria inútil.

Fa un temps, vaig parlar-vos sobre la identitat, amb 6 teories que explicaven qui som. Però no se'm va acudir incloure la microbiota en cap d'elles. I potser és injust, ja que al nostre cos hi viuen més cèl·lules no humanes (microbiota) que humanes. (Si bé és cert que són cèl·lules més petites i no podem culpar els bacteris del nostre sobrepès.)

Així doncs, caldria reconèixer alguna mena de drets a aquests microorganismes que conviuen amb nosaltres? Els hauríem de tenir en compte en les decisions que prenem? Per exemple, en la dieta que portem, en les mesures d'higiene, en els medicaments que prenem...

La frase "s'ha acabat el broquil, tu ja m'entens", devia tenir alguna cosa a veure amb els gasos intestinals? Pensar en la microbiota com un actor clau en el nostre comportament fa que veiem les coses des d'un altre prisma? Font.

Hi ha qui teoritza que, de fet, els nostres microorganismes, ja influeixen notablement en les decisions que prenem, en com som, en com hem evolucionat els humans. Fins i tot, amb un punt de paranoia, suggereixen que les decisions que prenem de forma suposadament lliure, venen influïdes per factors com el funcionament del metabolisme, en el qual la microbiota hi té un pes específic important.

Especial Ciència i Bola de Drac. 6. La reproducció asexual dels Namek.

Per celebrar la vigília de Reis, l'especial d'avui és sobre ous. Un ou s'assembla a un regal: fins que no s'obre, no se sap del cert què hi ha a dins.

Un dels aspectes que els viatgers de l'espai han de tenir en compte si visiten el planeta Namek és que no hi ha dones Namek. Probablement aquesta és la raó per la qual en els capítols que transcorren a Namek, el follet Tortuga no es mou de la Terra.

A mi em va semblar estrany que uns organismes que semblen ser animals vertebrats quasi antropomorfs es reprodueixin asexualment. Sospito que els dibuixants no van tenir èxit creant Nameks amb atributs femenins.

De tota manera, aquest aspecte està explicat de forma molt directa: hi ha un Namek que és el cap i va posant ous, a partir dels quals neixen els diferents Nameks. Aquí algú es podria preguntar: si la reproducció és asexual, com és que els Namek són tots tan diferents? No haurien de tenir quasi exactament el mateix ADN i, per tant, assemblar-se com gotes d'aigua?

La cosa es complica encara més perquè a la primera part de la sèrie, el Namek Cor Petit posa ous dels quals surten éssers que ni tan sols són Nameks sinó una mena de dimonis. Un animal que es reprodueixi asexualment i posi ous dels quals surtin animals diferents sembla un cas interessantíssim per als biòlegs. A més, en Cor Petit semblava tenir clar quina mena d'ésser sortiria de cada ou i semblava haver "dissenyat" aquest ésser de forma més o menys conscient.

Imatges com aquesta van fer que la meva mare no veiés amb bons ulls Bola de Drac. És clar, anatòmicament, altres candidats a orificis de sortida de l'ou probablement eren encara menys estètics per mostrar-los per pantalla.

De tota manera, a la Terra hi ha éssers capaços de fer coses semblants. Potser el més significatiu són les abelles. Són capaces de reproduir-se asexualment per partetogènesi per donar lloc als borinots. I, sexualment, fecundades pels borinots, per donar lloc a abelles obreres i a abelles reines.

Tenint en compte que l'abella reina és mare de tot l'eixam, tal com el cap dels Namek és pare de tots els Namek, podríem pensar que l'espècie Namek està inspirada per les abelles.

Conclusions

Probablement la reproducció dels Namek no és el més versemblant possible, des d'un punt de vista biològic però, tenint en compte la diversitat que trobem a la natura, tampoc seria una bestiesa tan gran com podria semblar en un primer moment.