6 teories sobre la teva identitat

L'altre dia en JM Mainat (membre de la Trinca) parlava a RAC1 sobre la identitat. 'Qui som?' està situada probablement al Top 10 de les preguntes transcendentals. El tema m'interessa especialment perquè tinc una novel·la escrita que toca molts de prop totes aquestes qüestions.

El cert és que en Mainat va fer una explicació força amena i ordenada sobre les principals teories, tot i que la conclusió a la qual arriba al final no la comparteixo plenament. Us faig un resum del que va dir i després vaig a les conclusions.

1. Jo sóc el meu cos.

Segons la teoria del cos, sóc el meu cos. Aquesta teoria patina perquè les cèl·lules i els àtoms que formen el cos van canviant contínuament. Si em tallo una ungla, perdo part del cos però continuo sent jo. Si em trasplanten un ronyó, un fetge, etc, deixaria de ser jo?

Als programes de protecció de testimonis, quan et donen una nova identitat sovint també implica cirurgia plàstica per canviar el teu cos. Imatge.

2. Jo sóc el meu cervell.

Si canviem un cervell de cos, entenem que probablement la nostra identitat segueixi unida al cervell i no al cos que hem deixat enrere. Però, què passaria si buidéssim d'informació el cervell i passéssim tota la informació a un cervell en blanc? On seria ara la identitat? Segurament allà on hi ha la informació de qui sóc, oi?

A Futurama, conserven les identitats de personatges il·lustres del passat amb els seus caps. Imatge.

3. Jo sóc la informació que hi ha al meu cervell.

Segons aquesta teoria, jo sóc la consciència de ser jo, independentment del suport físic on residexi aquesta consciència (cos o cervell). En Mainat posa un exemple per posar aquesta teoria a prova: què passaria si una màquina pogués teletransportar-nos a Tailàndia destruint el nostre cos a Barcelona i construint-ne un d'idèntic a Tailàndia? Seguiria sent jo, el cos reconstruït? I si la màquina falla i el cos de Barcelona no es destrueix? Quin seria el jo de veritat? El de Barcelona, el de Tailàndia, tots dos, cap d'ells?

Canviar la informació del cervell de suport seria una de les sigularitats del transhumanisme. Imatge. 

4. Jo sóc la continuïtat del meu jo.

Si veig una foto meva de quan tenia 5 anys, m'hi reconec com a jo, tot i que ha canviat tant el meu cos, com la informació que hi havia al cervell. Segons aquesta teoria, el jo depèn de la sensació que hi hagi una continuïtat. Jo sóc informació però entesa com una cadena de memòria (records, experiències) que es va unint, baula a baula, sense perdre la continuïtat.

Fins aquí el resum. No sé si en aquest últim cas, una persona que tingui amnèsia (i per tant hagi perdut la continuïtat) considera que ell segueix sent ell. Però sí que és cert que quadra amb la idea intuïtiva que no és la mateixa persona.

La idea de continuïtat, a l'espècie humana, també ens ajuda a entendre qui som. Una de les altres preguntes transcendentals que es fan és: d'on venim? Imatge.

Crec que en Mainat passa de puntetes pel tema de les còpies, que crec que és molt interessant i és un tema central de la novel·la que vaig escriure. A veure si ho puc resumir.


5. Les meves còpies també són jo però un jo alternatiu.

Si tenim un arxiu a l'ordinador el podem copiar. En el moment posterior a la còpia, tots dos arxius seran idèntics. Tenen exactament la mateixa informació. Quin és el de veritat? Tots dos. Ni tan sols importa quin era l'original i quin era la còpia. Ara bé, en el moment de fer-ne la còpia, tots dos passen a tenir una existència diferenciada. Les modificacions que es facin en un, no es faran en l'altre i viceversa.

Així, en el cas del jo de Barcelona i el de Tailàndia, hem duplicat el meu jo. I, a partir del moment de la duplicació, seran persones diferents. A cada cervell hi haurà una consciència independent. Però tots dos tenen els mateixos records, així que no crec que el de Tailàndia sigui menys jo que el de Barcelona per un tema de continuïtat.

És a dir, en aquest exemple, tots dos serien jo i se sentirien jo però se sentirien diferents de l'altre jo. Serien com dues branques del mateix arbre. Tots dos serien l'arbre però serien branques diferents. I si les dividíssim i les trasplantéssim cadascuna a un terreny diferent, podríem dir que serien arbres diferents, tot i que els dos serien la continuació de l'arbre original.

Quin dels dos és el de veritat? Tots dos. Imatge.

Ara bé, podríem tenir un cas en el que els dos jos (el de Tailàndia i el de Barcelona) fossin a tots els efectes la mateixa persona?


6. La identitat sincronitzada.

Si sou informàtics o alguna cosa que se li assembli sabreu que el problema de les còpies és que, si no tenim una bona organització, acabem tenint la informació repetida, fragmentada i desactualitzada. Per exemple, antigament, el correu POP3 permetia accedir al teu compte de correu electrònic des de diferents ordinadors però, quin era el problema? Que et descarregava els correus a un ordinador i, quan ho miraves des d'un altre ordinador, ja no te'ls podies tornar a descarregar. Per tant, si utilitzaves un únic compte de correu (una identitat) en ordinadors diferents (cossos diferents) acabaves tenint uns correus a la safata d'entrada d'un ordinador i uns de diferents a la safata d'entrada de l'altre. Un caos.

Si teniu correu electrònic sabreu que ara mateix ja ningú fa servir aquest sistema. Ara funciona de manera sincronitzada. Els correus estan al servidor (també conegut de vegades com "el núvol") i, si es copien en altres dispositius, les còpies estan sincronitzades. Això vol dir que, ho miris des del dispositiu que ho miris, el teu correu (identitat) sempre serà el mateix. Si elimines un correu des del mòbil, aquest correu no hi serà quan ho miris des de l'ordinador.

Per tant, amb aquest sistema s'aconsegueix que una mateixa informació estigui simultàniament en diferents suports. Podríem fer una analogia i pensar que una mateixa identitat convisqués en diferents cossos. I, igual com un sol jo pot posseir dos cotxes, també pot posseir dos cossos.

Un cas invers a una identitat que posseeix més d'un cos seria un cos amb més d'una identitat. Imatge.

Imaginem un xip connectat al cervell dels dos jos (el de Barcelona i el de Tailàndia) i pugui modificar informació als dos cervells i enviar-la via wifi a un servidor. El jo de Barcelona podria experimentar les sensacions del jo de Tailàndia i viceversa. Exactament de la mateixa manera que si les sentís el seu propi cos. I, en realitat, els seria impossible distingir si la seva consciència està al cos de Barcelona o al de Tailàndia. És a dir, si calgués sacrificar un dels dos cossos, no tindrien la sensació que un d'ells fos seu i l'altre no.

Bé, tinc els meus dubtes. Què creieu vosaltres? Aquests dos jos serien la mateixa persona?


La meva conclusió de què és la identitat (i mentre escrivia aquest post, he canviat uns quants cops d'opinió) és que al final no és el cos ni la ment sinó la coordinació dels dos. O potser és que tinc el referent de la literatura, on forma i fons han d'estar ben compenetrats perquè la cosa funcioni.