dilluns, 22 d’octubre del 2012

L'humor intel·ligent

Segur que heu sentit a dir algun cop que l'humor denota intel·ligència, especialment l'humor que s'etiqueta com intel·ligent. Jo, per algun defecte de fàbrica, quan sento la locució "humor intel·ligent" sempre penso en l'humor anglès. Concretament em ve al cap una escena de lords anglesos bevent te en tasses de porcellana, amb el dit petit alçat i fent agudes observacions sobre textos de Joyce o de Wilde.

Pel que he investigat, hi ha una connexió important entre humor i intel·ligència. Perquè un acudit faci gràcia, en primer lloc, cal entendre'l. Això ho sap tothom, fins i tot els que riuen quan no entenen un acudit però veuen que els altres riuen. (Serà aquesta la raó per la qual funcionen els riures de llauna? Es basarà el gregarisme del riure col·lectiu en l'instint de no quedar en evidència al no saber interpretar una situació humorística?)

Un acudit es basa generalment en una interpretació alternativa de la realitat. Per exemple, el primer acudit que recordo que em va explicar el meu pare deia:

Entra un home en un cafè i... xof!

El primer cop no el vaig entendre perquè encara no coneixia l'ús de la paraula cafè per referir-se a l'establiment que jo coneixia amb el nom de bar. Llavors m'imaginava un home entrant en una tassa de cafè gegant i banyant-se en el líquid marronós i probablement massa calent. I segons com es miri podria causar una certa gràcia veure un home escaldat en una tassa gegant de cafè però jo era un nen molt bo i no m'entusiasmava riure de les desgràcies dels altres. Després em van explicar que un cafè també era com un bar i jo vaig contestar "ah!" però tampoc vaig riure. I és que la gràcia de l'acudit es troba normalment en un efecte sorpresa, un gir inesperat que desafia la lògica de la narració. Per exemple en l'acudit anterior, després de "entra un home en un cafè" l'oient s'espera que vingui "i es troba un amic que no veia des de feia anys", que seria una continuació lògica i, per tant, no graciosa. En el meu cas, com que jo ja m'havia imaginat en primer lloc la tassa de cafè gegant, el fet de saber que un cafè també era un bar era una informació que humorísticament no m'aportava gaire.

Entra un home en un Red Bull i... fffffiiiiiiiiuuuuuuu! cau des de l'estratosfera!
(La gràcia de l'acudit és que un Red Bull és com un cafè però molt més fort, llavors tot l'acudit anterior es redimensiona i... bé, tant se val, si no us ha fet gràcia no hi ha res a fer...)


I és que els acudits gairebé mai fan gràcia quan t'han d'explicar per què fan gràcia. Us poso un exemple pels que sigueu de lletres:

-Què és un nen complex? Un que té una mare real i un pare imaginari.

Com en l'acudit anterior, a primera vista sembla una situació cruel. Si no entenem l'acudit, pensarem en un nen que té complexos deguts a l'absència d'una figura paterna a la seva vida. Llavors algú us explica que "la gràcia" de l'acudit és una analogia amb els nombres complexos, que estan formats per una part real i una d'imaginària. Si no sabíeu això i torneu a llegir ara l'acudit probablement seguirà sense fer-vos gràcia. Perquè l'acudit tingui èxit cal establir un territori intel·lectual comú entre qui l'explica i qui el sent. Per això també ens costa riure amb els humoristes estrangers tipus Jay Leno (si no el coneixeu és un humorista nord-americà tipus Buenafuente), que fan acudits basats en personatges o situacions molt pròpies del seu país.

Els nombres imaginaris es basen en i, que és l'arrel quadrada de menys u. Políticament hi ha una lectura molt curiosa perquè dels nombres que estan dins d'una arrel se'n diu radicals. Als radicals de signe positiu se'ls considera reals però els radicals de signe negatiu ja no tenen aquest estatus i són considerats imaginaris. És a dir, que si ets un radical del signe que no toca, no només et diuen que no ets real sinó que a més, els fills que tinguis amb algú real seran complexos.


Per tant, podríem pensar que l'humor intel·ligent és una manera que té el nostre cervell de recompensar el seu propi narcisisme. Quan entenem un acudit "difícil", ens fa gràcia i això allibera endorfines que ens fan sentir bé. El cervell es fa un copet a l'esquena a si mateix: "molt bé, campió, estàs fet un crack!". I quan no l'entenem, riem igualment, perquè no es pensin que som incultes  Però ens queda un regust amarg que és pràcticament impossible que no es reflecteixi a l'expressió del rostre.

The Universal Label
xkcd és un webcomic d'humor intel·ligent. Tres cops per setmana hi podem trobar una vinyeta sobre ciències, filosofades o coses friquis en general. Quasi sempre són acudits que fan pensar, com aquesta Etiqueta Universal, que redueix tot el que existeix a dos ingredients: hidrogen i temps.

17 comentaris:

  1. Trobo més fàcil considerar que l'humor intel·ligent és aquell que requereix un mínim de cultura per entendre'l i gaudir-ne. Els exemples que poses requereixen alguna cosa més que una mica de cultura, requereixen uns coneixements superiors, i ens fan gràcia als que hem estudiat coses relacionades. D'acord que els imaginaris s'estudiaven a l'institut, però qui els recorda després? A mi l'humor científic em fa molta gràcia, perquè he estudiat carreres de ciències, i encara que no sigui del meu camp, sempre tinc algunes nocions. Però no el poso en el sac de l'humor intel·ligent, és humor friki i prou, l'entén un percentatge petit de la gent. Vaja, ens fa gràcia a quatre matats. L'humor no hauria de ser excloent. Si algú no riu amb en Buenafuente, doncs és el seu problema. El mateix per en Jay Leno, segur que algunes bromes les podríem entendre perfectament, però si et parlen de gent que no coneixes, vas venut. També passa als Simpson això. Manca de cultura general, però és que tampoc no podem estar al cas de l'actualitat de tot arreu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el fons crec que diem el mateix, no? Que l'humor es basa en l'existència d'una cultura comuna (de qui fa l'acudit i qui l'escolta). I l'humor intel·ligent seria el que es basa en una cultura que es consideri "superior" o més elevada.

      Sobre el que dius de l'humor científic, crec que hauríem de saber valorar millor la cultura científica. Mai he acabat d'entendre perquè estar informat sobre tecnologia i ciència és ser un friki i en canvi saber-ne d'història o literatura és ser culte.

      Elimina
  2. Ufff...en Xexu tenia ganes d´escriure avui matí! ;)
    Bàsicament el que heu dit tot dos.

    Es podria dir que un acudit intel.ligent fa riure si has fet un grapat de carreres, tant de ciències com de lletres? ;)
    Si no rius no ets intel.ligent?

    Em sembla a mi, que cadascú té el seu nivell d´humor i que -encara que es cert que si no saps de que parlen no rius- no tothom riu de les mateixes coses. Vull dir que pot ser un acudit inte.ligent i no fer gràcia a ningú i no perquè no s´hagi entès.

    I ara ja no embolico més la troca, au, bon dia!!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com li deia a en XeXu, fixa't que jo estic dient més aviat el contrari. L'humor intel·ligent no està tan basat en la intel·ligència de les persones que es comuniquen mitjançant "l'acudit intel·ligent" sinó en la cultura que comparteixen. I, en tot cas, aquí també entraríem a valorar què és intel·ligència, saviesa i cultura, que hi ha persones molt intel·ligents que no tenen gaire cultura i al revés. O que tenen un tipus de cultura diferent al nostre.

      Després, com tu dius, també hi ha qui és intel·ligent i no té gràcia fent acudits...

      Elimina
  3. Hi ha gent que no té 3 carreres i un màster que és molt graciosa, i universal, amb la qual cosa crec que fa un humor intel·ligent amb el qual tothom s'hi sent identificat.
    Lo Wyoming me costa una mica, com el Mota, però m'agrada més lo Mota per lo surrealista que és. Com els Monty Python, que hi ha gent que no els troba graciosos, però a mi m'encanten...
    No es pot agradar a tothom,oi?
    Petons.













    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que has tret el tema dels Monty Python, recordo la primera vegada que vaig veure "La vida de Brian", va ser a l'institut i ens va fer molta gràcia l'escena en què el protagonista fa una pintada reivindicativa i un romà l'enxampa i el renya per haver fet malament les declinacions del llatí. Crec que ens va fer tanta gràcia perquè aleshores a 2n de BUP s'estudiava llatí i per tant l'acudit "ens va tocar de prop".

      És una mica com quan hi ha 4 o 5 persones que comenten una anècdota molt graciosa, que no paren de riure i tu els veus i no trobes que sigui tan graciós però és clar, és que tu no hi eres i no vas compartir amb ells l'experiència.

      Elimina
  4. Jo personalment, Sergi, pense que l'humor més intel·ligent no és el que s'hi fica amb els altres, tipus caricatures o paròdies sinó l'humor tipus irònic, i cal estar molt per fora de les coses per a arribar-hi, és a dir, comprendre en la seua o nostra veritat el que tenim al costat o les coses que passen normalment i que ens són desagradables per a fer-les iròniques, jo tenia un conte que vaig donar en un pagament, que si pot ser refaré, en que una persona demanava a un bar un cafè curtet i quan li ho servien es llevava els pantalons, la camisa i els calçotets per a fer uns llargs de piscina-cafè, i era una eixida irònica a una de les meues experiències, hui ja no prenc cafè als bars, però quan hi prenia anava a un al que sempre que li demanava a la seua cambrera un cafè curt m'obsequiava amb un cafè de temperatura bollida, poca escuma i fins al límit de la tasseta.

    En fi, que això que per riure ens cal el gir del llenguatge, tipus ironia, sarcasme, o fins i tot la ridiculització de l'altre, que és el preferit de les persones menys iròniques, que jo no diria menys intel·ligents sinó fredes.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que això del cafè dóna molt de si. Entenc que la ironia també pot servir per ficar-se amb els altres, si bé hi ha certs límits a partir dels quals tot deixa de tenir gràcia. Aquest també és un tema interessant que potser tracti un altre dia.

      El teu conte-acudit m'ha recordat a certes escenes de ficció que emulen atmosferes oníriques amb interpretacions freudianes. Com passa a la pel·lícula "El gran Lebowski", per exemple.

      Elimina
  5. Mai he sabut contar acudits però m'agrada escoltar, que em sorprenguen amb originalitat. Després el riure lliberador d'endorfines com dius no te preu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja en som dos. Jo no sé explicar acudits i les coses "gracioses" que explico són d'un tipus d'humor que no tothom valora.

      Elimina
  6. Humor intel.ligent.., jo penso que intel.ligent no es fer humor sinó mes aviat viure la vida amb humor. Tant se val si expliques acudits o simplement els escoltes i rius. S'ha de riure a la vida, això es intel.ligent!
    L'altre dia a un dinar amb amics, un va explicar un acudit (Ho sento però ha de ser en castellà): "Doctor tengo un problema dislépsico y es que confundo los colores con los números. Y el Dr. le dice: Vd. tiene un buen marrón. Y le contesta el paciente: por el culo te la hinco!"
    Vam riure tots menys una persona a la taula, tampoc se si els que reien l'havien pillat. El cas es que la persona que no havia rigut ho va fer amb gran joia i soroll al cap d'uns minuts, no m'atreveixo a dir quants. Vol dir això que no es intel.ligent?
    M'ha agradat molt el post.
    Vicenç

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Vicenç, el que és intel·ligent de l'humor és prendre's la vida amb humor.

      Aquest acudit que comentes, no m'atreviria a definir-lo com humor intel·ligent (crec que és humor basat en un mem, que és la rima aquesta del cinc en castellà, que s'ha fet famosa). Respecte a la persona aquesta, doncs com que no sé qui és, no m'atreviré a opinar.

      Elimina
  7. EI, m'ha fet gràcia el del Red Bull! però sí que em passa que de vegades em costa pillar els acudits a la primera, no sé si és manca d'intel.ligència o és que sóc lenta, que també. Però és veritat que el "marc comú", cultural o d'experiència, fa que et toquin més i que els entenguis i que et facin gràcia. Per exemple, a mi em fa molta gràcia aquell del Woody Allen, d'aquell que diu "el meu germà està boig, es pensa que és una gallina", "i per què no l'ingresseu en un psiquiàtric?", "és que necessitem els ous". Molt bo l'article, Sergi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De veritat t'ha agradat l'acudit del Red Bull? Sembla ficat com uns acudits una mica "especials" que feia el Buenafuente enmig dels seus monòlegs, que sempre deia "aquest acudit era meu" perquè el públic rigués.

      Aquest del Woody Allen l'he trobat graciós. De vegades fa uns acudits que tenen un rerefons filosòfic o psicològic molt interessant. Tot i tenir alguns detractors, jo considero que Woody Allen fa humor intel·ligent.

      Elimina
  8. A mi em passa com a la Gemma Sara, molt sovint no els entenc i sóc superlenta. La veritat és que pensant sóc molt lenta, vaig a poc a poc com un caragol. El meu marit riu d'acudits dels de RAC1. I jo, és que em quedo igual. També he arribat a pensar que l'humor masculí i femení és diferent. Un dia amb el marit parlàvem d'això i em deia: 'És cert, hi ha molt poques dones humoristes que siguin bones' No sé perquè però és veritat. En els concursos aquests d'explicar acudits hi ha molt més homes. Per què?
    Doncs jo quan no pillu l'acudit sóc incapaç de riure i dissimular, jajaja. Se'm queda una cara de poker...
    Molt bo, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'has fet pensar en això de l'humor femení i masculí. Sí que és veritat que hi ha la idea que els homes acostumen a ser més graciosos però seria interessant veure si és veritat i si hi ha un estil d'humor diferent segons el gènere.

      Elimina
    2. 11 anys després... la meva teoria és que per fer humor cal estar disposat a fer el ridícul, i les dones creixem empeses a buscar la perfecció. Tens capacitat de fer riure si se t'escapa un pet i et parteixes. Si ho passes fatal és difícil que puguis fer riure als demés, aquest és el meu varem. La perfecció és molt freda. Les dones som gracioses i molt, ens ambients en el que ens sentim còmodes. També m'has fet pensar, com deies, que homes i dones tenim territoris culturals diferents, tot i que socialment nosaltres hem après a viure en el territori masculí. Els homes poques vegades entenen, si és que inclús veuen, el nostre territori.

      Elimina