dimecres, 9 d’octubre del 2013

Els àtoms del dodecaedre



En un dels capítols de la sèrie Cosmos, Carl Sagan ens parlava dels pitagòrics i la seva obsessió amb el dodecaedre. Segons deia, aquests antics seguidors de Pitàgores havien arribat a conclusions ben curioses sobre els poliedres regulars. I, a partir d'elles, estaven convençuts que calia ocultar al món l'existència del dodecaedre.

Avui no és cap secret que el dodecaedre està format per dotze pentàgons.


Sagan explica aquesta història per posar de manifest la fi d'un corrent de primers científics a l'antiga Grècia. Gent com Demòcrit, Tales o Aristarc, que es van dedicar a estudiar el món físic. Savis que podien haver originat una revolució científica al món antic.

En canvi, altres pensadors grecs, més preocupats per la realitat espiritual, mística o metafísica, van assolir més prestigi que aquests i la revolució científica va haver d'esperar quasi dos mil·lennis. Hi ha 18 segles entre la teoria Heliocèntrica d'Aristarc i la de Copèrnic. I 22 segles entre el model atòmic de Demòcrit i el de Dalton.

Davant d'això, en Sagan i els seus fans, ens fem una doble pregunta:

1. Com seria el món avui en dia si la ciència hagués arrelat a l'antiga Grècia? Imagineu-vos-ho si podeu. En tres segles de ciència hem aconseguit doblar l'esperança de vida, portar l'home a la lluna, inventar la televisió, internet, el microscopi electrònic, hem descobert l'estructura de l'ADN, hem reconstruït el que ha passat a l'Univers quasi des del seu origen i hem desenvolupat diverses teories per predir-ne el final... Us podeu imaginar què podia haver fet la ciència amb 15 segles més?

2. Què hauria passat si la revolució científica del Renaixement també s'hagués avortat? Bé, aquesta és més fàcil. Probablement viuríem encara com a l'Edat Mitjana. Passaríem fam, moriríem de pesta i cremaríem bruixes de tant en tant.

I a partir d'aquí, una tercera pregunta:

3. És irreversible el progrés científic actual? 

La majoria d'humans encara posen el coneixement científic per sota del saber místic o religiós. Fins i tot en països occidentals, la ciència es posa en qüestió. I no pas perquè sigui una mala ciència o perquè s'hagi trobat una teoria millor. Es posa en qüestió perquè no quadra amb els prejudicis religiosos de bona part de la població. A Europa, les pseudociències i una espiritualitat alternativa estan quallant en bona part de la població. I és una part de la població que no és precisament analfabeta, tot i que potser no ha rebut una educació científica suficient.

Mentre els ciutadans creuen cada cop menys en la ciència oficial, els polítics retallen en fons per a la recerca científica. Dues cares de la mateixa moneda: una moneda que cau, com el mateix prestigi de la ciència.

Irònicament, la ciència moderna, que es basa en experiments públics i verificables, ha acabat sent tan incomprensible per al ciutadà mitjà que avui en dia el saber científic resta tan allunyat de la població com l'obscur secret del dodecaedre en l'època dels pitagòrics.


Sagan, Cosmos, Pitàgores i el dodecaedre.

7 comentaris:

  1. A la primera pregunta la resposta per a mi és bastant o relativament fàcil, ja no estariem ací, ni tu ni jo ni la Història, que es nodreix de tothom. Un reviscolament tan matiner de la Humanitat haguera portat la fi del discurs irremeiablement capitalista que haguera de ben segur arribat dialècticament i la no comprensió de la fosca realitat de l'ésser humà que va portar l'inconscient descobert gràcies a les foscors humanes de l'Edat Mitjana, ens haguerem botat un esglaó i irremeiablement haguérem tombat.
    I a la segona és clar, tu has donat la resposta.
    Certament la ciència és el futur, jo albire una societat on dels cinc discursos humans, el histèric, el capitalista, el de l'amo, l'universitari o de la ciència i el de l'analista, dominarà el de l'amo, és a dir la figura d'un Pare o autoritat i el de la ciència o universitari, aliats donaran pas als altres tres, l'histèric o el dels savis que van portar el mètode científic i només gràcies a ells, el capitalista és l`únic que en el futur serà esborrat, el discurs capitalista funciona tan bé que és com una ampolla de benzina llançada a una llar de foc, si has jugat al monopoly ho intuiràs, i finalment el de l'analista, no podem ni llevar-li la llibertat als del discurs histèric, és a dir, els de l'espiritualitat ni als de l'analista, aquell que ho mira tot des de fora, tot fent una anàlisi de la situació i que ajuda a comprendre esglaó per esglaó la vida, la Història i com no, també artífex del mètode científic, com els altres tres.
    Llibertat, discurs de l'amo i discurs de la ciència o universitari, eixe és el futur, sinó la fi de la Història, si ens entestem en la subjectivitat de eliminar els altres, comprén que el món d'ara és endogàmic, entròpic i globalitzat, amb el que això suposa de necrosament.
    Però en termes generals m'ha agradat l'èmfasi que li poses al imprescindible discurs de la ciència o universitari, el que no podem ser en un futur és excloents com en els esglaons anteriors.

    Bé, et deixe per hui dient-te que jo sóc un partidari del discurs de l'analista, de tots els altres quatre però mai deixaria un de sol, quan un pren el poder i no hi ha ningu que li faça de contrapés embogeix, fins els més "bons" com els inquisidors ho van fer.

    Una forta abraçada i fins demà Sergi.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que el meu article et va inspirar. Me n'alegro. És cert que l'avenç humà va lligat a una sèrie d'equilibris i forces que se sumen o es contraposen (això que tu vehicules mitjançant els discursos) i això dóna lloc a una realitat complexa, polifacètica (com un dodecaedre).

      Per això, al final, la gràcia de les ucronies resideix en deixar volar la imaginació al vent.

      Elimina
  2. 1) Segurament aquest comentari seria en grec antic o llatí.
    2) M'atrau la idea de cremar la bruixa de la meva professora de català del institut, però res més.
    3) Si, el progrès es imparable. Haviat farem ordinadors quàntics i això farà possible la creació de robots super intel·ligents que ens acabaran exterminant, però, ei! serà molt guai mentre duri :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. 1) I també seria en un papir, suposo. Dubto que existís internet.
      2) Ui, ui, ui... hem anat a la mateixa escola? A veure si ens coneixerem i tot.
      3) Potser la nostra funció a la Terra és crear robots super intel·ligents. Sospito que tu en deus saber alguna cosa d'aquest tema.

      Elimina
  3. Jo , si hagués de contestar la primera pregunta, diria que lament humana és incapaç d'imaginar fins on hauriem arribat...
    I és veritat el que dius, la ciència no té massa acceptació ( deixant de banda quatre ments privilegiades), segurament perquè es coneix poc, però si van retallant la recerca científica, cada vegada es coneixerà menys i això no deixa de ser un cercle o un dodecaedre viciós...
    Bona nit, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que la gent està d'acord que s'inverteixi en ciència, entenent ciència per curar el càncer i aquestes coses però per desgràcia hi ha una distància quasi insalvable entre els científics i la gent corrent. No s'entén què és la ciència (això és en part culpa del sistema educatiu), ni se sap què fa (la complexitat de la ciència fa difícil que algú no expert pugui seguir els seus moviments.

      A més, falten bons divulgadors als grans mitjans. El més semblant a Carl Sagan que tenim es diu Punset i ni tan sols té una carrera de ciències.

      Elimina