dimecres, 11 de desembre de 2013

Podem confiar en la Marató de TV3?


Recentment, en una notícia d'aquestes que circulen viralment pel facebook, es parlava d'uns diners que havien desaparegut de la Marató. Avanço que la notícia, dita així, és terriblement sensacionalista, ja que dóna lloc a diverses interpretacions. Buscant fonts més explícites, s'arriba a entendre que un dels grups en qui havia confiat la Marató va resultar indigne de la confiança i els diners que va rebre. Però si el lector no arriba al fons de la qüestió -cosa habitual en aquest tipus de notícies-rumor que circulen pel facebook- es pot endur una idea equivocada. I arribar a la conclusió que "no hi ha un pam de net" i que no val la pena participar en cap iniciativa solidària.

Avui en dia estem travessant una etapa de catarsi, que va esclatar amb el 15M i els ciutadans indignats. Ens vam començar a queixar de tot, a criticar-ho tot. I potser calia criticar moltes coses, és cert. Però com a efecte secundari s'ha instal·lat una atmosfera nihilista on és difícil construir-hi res.

Fent una analogia, sembla com si el 15M hagi estat una mena de pubertat en què la societat ha passat de la infància més ingènua i crèdula a l'adolescència més rebel i contestatària. Potser era un pas necessari però calen més passos cap a la maduresa.

A mi em sembla bé que es denunciï la corrupció en tots els àmbits però també crec que cal posar les coses en el seu context. Perquè queixar-se de tot no és el mateix que tenir esperit crític.

El context de la Marató són les iniciatives solidàries. Volem fer un món millor i, conscients de les nostres limitacions, deleguem aquesta tasca en algú altre. A partir d'aquí, com triar en qui confiem? 

  • Objectiu. De quina manera vol aquesta entitat ajudar a millorar el món? El que cal analitzar aquí és fins a quin punt és útil la tasca que es proposa fer l'organització. Hi ha un grau elevat de subjectivitat perquè cadascú de nosaltres dóna més importància a uns objectius que a uns altres.

    Per exemple, protegir els animals en perill d'extinció pot semblar important per a algunes persones mentre que per a d'altres semblarà ridícul davant la necessitat de dur mantes als refugiats del darrer conflicte armat.
    En aquest sentit, l'experiència personal hi fa molt. Per exemple, aquest any la Marató busca finançar grups d'investigació que treballin per trobar remeis a les malalties degeneratives. A qui li hagi tocat de prop una malaltia d'aquest tipus estarà molt més sensibilitzat.
    En qualsevol dels casos hi haurà qui opini que aquestes tasques les ha de fer el govern, que ja paguem prou impostos perquè s'ocupin d'aquests temes. I probablement tenen raó: el govern hauria de dedicar més diners a la recerca biomèdica (i a la recerca en general). Però aquí cada euro suma. Cap euro dedicat a recerca sobra. Encara que el govern dediqués cinc o deu vegades més pressupost a finançar grups de recerca, l'aportació de 7 o 8 milions d'euros extra seguiria sent igual d'útil. I a més, quan la societat civil demostra que un tema li importa de veritat, tard o d'hora els partits polítics ho van apuntant a les seves agendes.

  • Gestió. Quina part dels diners aportats es destina realment a l'objectiu? Si filem prim, mai serà el 100%. Una caravana d'aliments i mantes per als refugiats haurà de pagar seguretat privada o pagar "impostos revolucionaris" per arribar al seu destí. Alguns dels treballadors de ONGs no són voluntaris i cobren un sou (quin és un sou just?), alguns becaris reben també diners públics. Els qui treballen en ONGs o en grups de recerca ¿s'han de poder gastar el seu sou com vulguin o és poc ètic que es comprin un cotxe nou i un smartphone d'última generació? ¿Els investigadors mediocres haurien de renunciar al finançament que reben per tal de deixar que un investigador més brillant ocupés el seu lloc?
    En resum, que quan els diners passen per diferents mans, hi ha diferents criteris d'allò que és ètic. Hi ha casos realment polèmics. En aquest sentit, crec que hem de demanar:
    • Transparència. Saber què s'està fent amb els diners. El més detalladament possible. Per exemple, aquí teniu els projectes finançats per la Marató de l'any passat. No estaria de més que cada grup detallés també què fa amb els diners. Tot i això, al final si es volen fer trampes, qualsevol partida pot incloure un desviament de diners cap a altres finalitats.
    • Resultats. Saber quins resultats han obtingut els projectes finançats. Val a dir que, en el cas de la Marató, es fa difícil entendre la rellevància dels resultats per al gran públic. Sí que podem consultar les publicacions científiques dels grups finançats. Per desgràcia, la gent que no està ficada en investigació no entendrà si aquests resultats són excel·lents, mediocres o pèssims. Per tant, haurà de confiar en el criteri dels experts, que decidiran si els grups finançats anteriorment són mereixedors de finançament en noves edicions.

A partir d'aquí que cadascú decideixi. Jo crec que els diners invertits en recerca estan, en general, molt ben invertits. I, fins i tot, els invertits per la Marató probablement tenen més bona gestió i més bons resultats que els que inverteix el Ministeri o la Generalitat. (De fet, la notícia sobre la corrupció que afecta la Marató que he posat al principi, si la llegim atentament descobrirem que els presumptes corruptes, per cada cèntim estafat a la Marató, han estafat més d'un euro a l'erari públic.)

També m'agrada que almenys un dia a l'any puguem veure per la tele a algun científic de veritat. Que tothom es coneix les cares i els noms de desenes de futbolistes, polítics o grans hermanos però la gent que treballa dur per descobrir la cura d'una malaltia roman en l'anonimat.

D'altra banda, admeto que no m'agrada aquesta part de show sensiblero de les maratons televisives. Potser la solidaritat és més digna quan és més discreta, quan no cal anar dient als altres "mireu-me, estic ajudant, sóc bona persona!" o pressionant emocionalment a l'espectador perquè afluixi la pasta.

Però al final l'important és que algú està creant un projecte útil per ajudar a moltes persones. Hi ha moltes altres opcions. Potser en cap d'elles estarem segurs que el 100% de les aportacions es faran servir per a l'objectiu que persegueixen però segur que en totes elles se'n dedica més que el 0% que es recaptaria si féssim cas als qui troben pegues a tot.

12 comentaris:

  1. Molt interessants les teves reflexions, com sempre. He estat investigador i he vist de prop projectes finançats per la Marató, és més, sé de gent que sense aquestes ajudes no haguessin pogut tirar endavant les seves carreres, per tant, per mi la Marató fa una gran tasca. Podem entrar a discutir si realment aquesta gent es mereixia el finançament, és evident que hi ha científics dolents, però també hi ha científics bons o potencialment bons amb mala sort. I la pitjor de les sorts, a dia d'avui, és viure en el país que vivim. Ja sabem que España vol un país d'ases i de treballadors de fàbrica, així ens va. Caldria veure si una Catalunya independent seria capaç de valorar la investigació en la seva justa mesura, però no parlem d'això avui.

    Fa uns anys que aporto uns dinerets a la Marató i aquest any ho faré també. Pocs, però és que no en tinc més. Confio en la fundació perquè em sembla seriosa i com dic sé del cert que dedica diners als objectius que proposa. Obtenir uns resultats espectaculars en una investigació és molt difícil, cada dia no es cura el càncer o l'Alzheimer. Però tot aquell que hagi treballat en investigació sap que publicar en una revista científica no és tasca fàcil, tenir uns resultats a la vista de tothom és una gesta, com a mínim demostra que hi ha una feina feta que avala els resultats, encara que siguin poc innovadors. Però tot suma, i nosaltres sols no curarem res, però nodrirem de dades el coneixement col·lectiu, i entre tots es pot arribar a alguna cosa. Per tant, a poc que es publiqui, encara que pel gran públic sigui poc revelador, estem parlant d'uns diners ben invertits.

    Ara, estic d'acord amb tu, ja que participem massivament, s'ha d'exigir transparència i resultats. A mi no m'interessa tant saber on va cadascun dels euros, però sí que el que hem aportat està donant els seus fruits. Ah, una altra cosa a remarcar és que els resultats en ciència no són immediats, però amb els anys que fa que la Marató està en marxa ja n'hi ha prou en mostrar alguns avenços. Penso que ells són els primers interessats a mostrar tot el que s'ha aconseguit amb fons de la fundació, si ensenyen les fites aconseguides generen confiança i la gent seguirà aportant més i més.

    Com en tantes altres coses, on el govern no arriba, nosaltres sí. El que importa, en definitiva, és la gent, i no els que ocupen les cadires.

    Per cert, la frase que has posat (la de queixar-se de tot i l'esperit crític) m'agrada molt, me la deixaries per posar-la allà dalt al blog?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que la teva opinió aquí és molt valuosa perquè saps com treballa la ciència i has vist de prop grups finançats per la Marató.

      La investigació científica és un camí de moltes petites passes. I de tant en tant n'hi ha una que llueix més perquè permet que el coneixement es tradueixi en un resultat que es pot incorporar al bé de la societat (per exemple un nou medicament o tractament). Però això només és un pas més que no hauria estat possible sense els anteriors, com deia Newton amb l'analogia de les espatlles dels gegants.

      La frase de l'esperit crític no sé si és meva i, encara que ho fos, no crec que necessitis el meu permís. Crec que tens dret a citar qui vulguis en els teus escrits sempre que esmentis l'origen de la cita.

      De tota manera és un detall que demanis permís i un honor que la facis servir allà dalt al blog.

      Elimina
    2. Si una cosa aprèn un científic és a citar els altres. No faria passar mai cap frase o idea per meva si no ho és. Naturalment que demano permís i te l'agraeixo. Ara mateix la poso, i seràs convenientment citat!

      Elimina
  2. Quan s'ajunta un gran col·lectiu de gent per qualsevol tasca, com es el cas de la marató, es pràcticament impossible que aglú no vegi una possibilitat de fotre ma als calers que es mouen. Els malparits son així, sempre aprofitant qualsevol cosa per treuren diners. Per sort, al ser força transparent es més complicat per aquests malparits robar, però es clar, mai es impossible. Sortosament es relativament poca cosa. Per tan, estic a favor de qualsevol iniciativa que ajudi a la recerca, començant per la marató.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desgraciadament, tens molta raó. Allà on hi hagi un euro, apareix un malparit disposat a robar-lo. No sabria dir si hi ha algun límit ètic que pugui ser respectat per tothom, alguna cosa així com "mira que si robes aquest euro, demà s'acaba el món i ni tan sols en podràs gaudir" però sospito que no, que sempre hi hauria algú prou malparit.

      Però, com tu dius, que hi hagi malparits per tot arreu no és una raó prou poderosa com perquè deixem de donar suport a les iniciatives que ajudin a la recerca.

      Elimina
  3. Sergi, clara i brillant la teva analogia entre les etapes del desenvolupament de l'ésser humà com a individu i com a ésser social. No puc estar més d'acord. Jo mateix he patit una llarga adolescència social que m'ha portat a fer, en molts moments, crítiques massa viscerals de la realitat que ens toca viure. Des d'un temps ençà vaig molt més amb compte amb això... m'hauré convertit en un adult social?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no et conec prou bé com per dir-te res sobre el teu procés de maduració personal. Jo últimament trobo que tots aquells tòpics que menystenia quan era més jove, ara se'm revelen profundament importants. I em sobta perquè quan ho dic sé que els altres deuen pensar "ves, està descobrint la sopa d'all".

      Però deu ser alguna cosa relacionada amb anar fent anys. Que veus una mateixa realitat des de diferents punts de vista i aleshores ja no ets tan radical en la defensa d'una visió del món. Segur que aquest viatge que emprens l'any vinent t'omple d'una profunda perspectiva.

      Elimina
  4. Exactament, el teu article caldria contestar-lo per parts però com que estem entre amics et donaré simplement la raó, hem de suposar que estar al món és acceptar la imperfecció de que tot diner que es vulga enviar cap a un lloc determinat tindrà sempre uns costos en corfes innecessàries però contingents, i és cert que cal anar endavant sempre, jo també vaig veure amb bons ulls els xiquets del 15 M tot i la seua poca afecció pel tema de la llengua ací a València, però els vaig mirar amb una certa admiració i amb una dosi gran de dir: Ja era hora que algú es moguera! però he arribat a pensar que cal ser crític, clar que sí, però també constructiu, jo per exemple llevada la tv3 i Tvv ací a València m'he posat pel meu compte la televisió de Catalunya amb ono, i és que solucions no les hi ha per a tot, però tot té una certa solució o nivell (i ara sí ben usada la paraula) de solució.
    Jo estic tenint més informació sobre la marató de Tv3 des que la tinc aquest canal que no havia tingut mai, i sempre és necessari, coincideix amb tu, els euros que siguen necessaris i que poden donar una espenta al mateix estat per a que no s'obliden de certs col·lectius i més ara que s'estan retallant sense cap mesura ètica ni humanística per tots els racons.

    Una abraçada des del barri de Russafa de València

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Vicent. Poses un bon exemple de buscar solucions útils. Val a dir que m'agradaria que els valencians tinguéssiu un altre govern i que aquest busqués una mena de pacte amb TV3 per tal d'oferir televisió catalana a València i valenciana a Catalunya. L'oferta en la nostra llengua no és precisament àmplia i seria bo unir esforços de forma col·lectiva.

      Una abraçada!

      Elimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Has fet una reflexió molt acurada d'un tema que té partidaris i detractors...Però jo penso que els primers som més nombrosos, sobretot quan es tracta d'incentivar programes d' investigació mèdica, ja que qui més qui menys, és molt possible que en algun moment o altre en podem sortir beneficiats.
    Crec que hem de tenir esperit crític i exigir transparència, però no podem anar desconfiant de tot i de tothom...Jo, com cada any, faré la meva humil aportació...
    Bona nit Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel teu comentari. És cert que és difícil acontentar a tothom i tota iniciativa tindrà partidaris i detractors. El que em molesta una mica (i per això he fet aquest article) és que es sigui destructiu amb una iniciativa que, amb l'esforç i la il·lusió de tanta gent, intenta fer una tasca noble.

      Elimina