dimarts, 24 de desembre de 2013

Missatge solemne de Nadal

Avui he decidit contraprogramar el missatge tradicional del nostre estimat rei. Bé, encara no sé a quina hora el fan perquè fa anys que no m'interessa gaire el que diu. Tants com 34, que són els que tinc.

Suposo que ha de ser difícil fer un missatge que interessi a 47 milions de persones. I més amb això que el rei ha de ser imparcial, la qual cosa vol dir que no s'ha de mullar. Perquè al final, si no et mulles, acabes fent un discurs buit de continguts i ple de tòpics.

Avui, per si esteu cansats de sentir el rei, intentaré fer un discurs alternatiu. Igual de soso i poca-solta. A veure si l'any que ve em contracten a la casa reial o a qualsevol de les altres institucions que fan discursos buits per Nadal.

Discurs solemne del Rei d'Àtoms i Lletres als seus lectors:


Benvolguts lectors,

M'omple d'una profunda satisfacció compartir aquests moments tan especials amb vosaltres. En aquests moments, probablement esteu esperant que algú posi el plat a taula i, en comptes d'ajudar, esteu mirant ximpleries pel mòbil. 

Normalment us diria que no fóssiu tan desconsiderats i que aquests moments són per gaudir de la família però aleshores hauríeu de deixar de llegir el meu discurs i em baixaria l'audiència. Així que us proposo que llegiu en veu alta. D'aquesta manera la vostra família sabrà que hi sou, no només de cos present sinó també amb l'esperit. I això hi ha mares que ho valoren.

Potser els vostres familiars pensin que per una vegada dieu coses interessants o potser pensin que us heu begut l'enteniment. Això depèn de com sigui cadascú. De si vosaltres normalment dieu més ximpleries que jo, de si la vostra família té sentit de l'humor, de si ja heu obert un parell d'ampolles de cava...

No sé com és la vostra família. La meva família és fantàstica però sé que no tothom té tanta sort. Alguns que van de família número u del país tenen marits que se'n van a matar elefants amb un pendó i gendres que presumptament serien capaços de robar-li el trineu al pare Noel.

Aquest any ha estat dur per molta gent. Però de vegades els moments difícils fan que els valors importants aflorin. I que les persones que ens donen suport facin una passa endavant i descobrim que som molt afortunats de compartir la vida amb ells.

El meu consell és que mireu bé a la gent que teniu a taula aquestes festes de Nadal. Si els estimeu, aixequeu-vos de la cadira, feu sonar la copa amb la cullereta de postres per reclamar l'atenció de tothom i proclameu amb les vostres paraules, amb sinceritat, el vostre amor. Després, abraceu-los un per un, emotivament.

Si descobriu que no els estimeu, el meu consell és que feu sonar la copa amb la cullereta de postres per reclamar l'atenció de tothom i, en acabar, declareu que voleu buscar una altra família millor. Bé, potser això és molt dràstic però tothom mereix compartir la vida amb persones que estima.

Us desitjo a tots que el 2014 sigui un any feliç per vosaltres, ple d'amor, il·lusions, nous projectes i gent ben especial per compartir aquests 365 dies.

10 comentaris:

  1. No crec que mai hagi sentit el discurs del Rei d'España, i et guanyo d'un any. És a dir, que he sentit (llegit) més discursos teus que del monarca. Francament, com que no crec que els seus siguin massa diferent d'aquest, prefereixo els teus altres posts. Bones festes, ja que tens una família tan fantàstica!

    ResponElimina
  2. Com que només els veig un cop a l'any els puc suportar. La resta de l'any ja la comparteixo amb qui vull, més o menys...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em pregunto com deu ser una família de robots... Bé, que passis un bon nadal, sigui com sigui.

      Elimina
  3. Ací et deixe el missatge del rei dels valencians, catalans i mallorquins a l'exili:

    Missatge de Nadal del rei a l'exili

    No deixaré d'advertir-vos en aquest missatge reial que des del Centre del meu Palau un reietó ha proferit un udol, mobilitzant amb la intransigència atàvica i crònica del seu poble cap a la uniformitat per llei i a l'Ala Nord-est un dels meus néts s'ha cabrejat, posant com a coixí el seu cos i fent sentir-se segurs i il·lusionats i reviscolant un sentiment atàvic dels seus vassalls, així us dic que si no us envien a la guerra us tornaré a parlar, súbdits meus, l'any que ve, ja sabeu qui renta els nostres draps bruts familiars, i com a fills meus us demane paciència, que lluiteu i estalvieu per nosaltres, els homes de bé i nobles cavallers, que al cap i a la fi només volem el millor pels nostres i fins i tot vostres, regnes, que com a populatxo nombrós i fort ens féu la tasca d'engrandir les nostres arques reials. Al cap i a la fi tots som necessaris, fins i tot els reis.
    Doncs bé, Com que us conqueriren no teniu l'obligació de saber la vostra llengua (així que si voleu podeu fer servir el paper en què està escrit aquest missatge per a embolicar entrepans), que és meua també, però damunt d'això us he de dir que aquest any ha estat un “annus horribilis” per a vosaltres, els meus súbdits, els balencians, després de que els vostres germans i meus néts katalans cometeren l'errada de fer tangible el pacte institucional amb l'aprovació de l'Estatut, us van trencar el dit pacte, fills, ja sé que ens vingué la sentència en contra del balencià, desdient-se per primera vegada de les dues anteriors sentències, després us van llevar la TB3, i quan ja créieu que res no us podia passar, súbdits estimats, el trilingüísme, amb l'equiparació d'una altra llengua estrangera a la vostra i meua, després per les muntanyes i armat amb un trabuc i una capa us vingué el Güert, que no l'he vist freqüentar els palaus reials, deu ser un plebei o potser està emparentat amb els meus cosins, l'ovella negra dels Yupies i, finalment us lleven la TBB, que jo veia per Internet, la xarxa ha arribat al Palau Reial, no el que em llançaren a terra a Balència, sinó la casa d'estiu que la Corona tenia a Handorra, en fi, això us ha passat només pel que fa a la boca en aquest any, dels 1.500.000.000 € anuals no hi parlaré, tot i que és un llast per al meu populatxo, però la dignitat i l'honor d'un rei sura per damunt de les materialitats, i Jo, la vostra Majestat sempre ha dit, com la meua avantpassada la Maria Toneta, que qui no tinga pa que menge pastissos.
    No voldria estendre'm més per si m'enxampen, doncs estic de visita reial a Halacant, però en la intimitat, un rei mai no és un clandestí, així que ja us deixe dient-vos que jo, el vostre rei us demane que li pregueu a Déu que no us tanquen la “Pirenaica”, la ràdio dels nostres germans, sinó haureu de parlar balencià, com deia aquell, en la intimitat de les vostres cambres maritals, tot i que ja podeu pensar-hi.
    Reietó nostre, amo nostre, director nostre, salva'ns de tu i, de mi.
    I ara com que sóc catòlic i cristià us desitge Bon Nadal i un Pròsper i Feliç Any Nou 2014, tot i no ser ja políticament correcte, però com que sóc el vostre rei i amb l'autoritat que he rebut del Pare, me la sua el que diguen els “mari-progres”.
    Bon Nadal i Feliç Any Nou 2014 a tothom!

    PD.: Els noms de persones, col·lectius, fets i llocs d'aquest missatge són ficticis i no corresponen a cap persona real, el mateix rei només existeix a la imaginació de mi i a la de qui vulga llegir aquest Missatge Reial.
    Però puc dir-vos que la felicitació és del tot sincera i sense cap intenció ni sentiment negatiu ni destructiu i, el més important, per a tothom, ciutadans tots, que voldria de primera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, quin missatge tan treballat! Bon anàlisi dels regnes. A veure què li espera a aquest rei a l'exili.

      Bon Nadal, Vicent!

      Elimina
  4. Guanyo per golejada amb anys de no haver sentir el discurs del rei. Ni punyetera falta que ens fa tenint discursos com el teu :)
    Bon Nadal

    ResponElimina
  5. I si proclamo que vull canviar de família, es complirà? És broma, que són fantàstics... bons... normalets... acceptables! Bé, reitero... bones festes!

    ResponElimina
  6. Jo tampoc vaig veure ni escoltar el discurs del rei, però confesso que llegint el teu m'he divertit molt...I parlant de celebrar-lo amb la família( el dinar de Nadal), els meus renebots de 4 i 8 anys, s'han enfilat a la cadira i han dit el seu poema, seguint la tradició com cal...Tot plegat molt emotiu.
    Que continuïn les Bones Festes.

    ResponElimina
  7. Espero que hagis passat molt bones festes de Nadal!

    Com que vaig deixar el mòbil a la bossa, no vaig poder llegir en veu alta i per tant tampoc els vaig donar una abraçada a mig dinar, segurament, si ho hagués fet m'haguéssin pres per esbogerrada, i és que a casa el tema abraçades no el portem massa... xò si que els vaig donar abans i després!

    Espero que tu tb en donéssis.

    I ara, cap al 2014!!!

    ResponElimina