dimarts, 22 d’abril del 2014

Especial Sant Jordi: mori la indústria editorial

Sí, sé que l'any passat vaig animar-vos a comprar llibres, tot i que no m'agradi Sant Jordi. És lògic que penseu que comprar llibres afavoreix la cultura però avui en dia no hi ha un enemic pitjor per la cultura que la indústria editorial.

Resum de la diada de Sant Jordi. Font.


Hi ha un sector cultureta-progre que discuteix eternament entre si el món s'està tornant absolutista a l'estil orwellià de 1984 o a l'estil huxleià d'un Món Feliç. El primer paradigma parla d'un absolutisme cruel i obvi, de matar i torturar gent mentre que el segon parla d'un absolutisme basat en una frivolitat que torna als ciutadans ximples (irònicament el programa de TV Gran Hermano estava més a prop de Huxley que d'Orwell).

Bé, en el primer cas, es destruiria la cultura cremant llibres però en el segon només caldria inundar les llibreries de reflexions de Belén Esteban. Aquí algú es podria preguntar si la Belén Esteban va tenir ella sola la idea d'escriure un llibre o fins i tot si ella o els seus fans saben què és un llibre i com s'utilitza. I com Belén Esteban, podreu trobar aquest Sant Jordi centenars d'autors mediàtics que han tret llibres que seran molt venuts i poc llegits.

La primera raó és que per Sant Jordi molta gent es veu obligada a comprar un llibre però un 50% de la població pateix de bibliofòbia aguda i no llegeix mai un llibre. Per tant no coneix gaires escriptors. I aquí apareix el mediàtic: algú que surt a la tele i l'al·lèrgic als llibres coneix.

Malauradament hi ha una segona raó més preocupant. La indústria editorial es troba en un moment difícil, assetjada per la crisi i això tan nou d'internet i els ebooks. Un moment semblant al que va viure la indústria discogràfica amb l'aparició del mp3 i Napster. Recordeu quan les discogràfiques van omplir les botigues de discos de bandes prefabricades de pop adolescent i triunfitos? Doncs ara passa una cosa semblant amb el sector editorial.

Antigament, un editor es dedicava a llegir molts llibres, triar-ne els que tinguessin més potencial, editar-los, promocionar-los i distribuir-los. Ara es dediquen més que res a anar per les teles a caçar famosos per obtenir la seva foto i la seva signatura en un llibre que encarregaran a un dels seus negres. Això és el que dóna diners.

Qui fa ara la feina de descobrir nous talents literaris i posar a disposició del públic llibres d'una mínima qualitat? Doncs més que res ha de ser el propi autor, que després de passar hores escrivint, reescrivint i revisant, ha d'anar fent-se promoció per allà on pot. Un cop assolit un cert nom, potser se li obrirà la porta d'una editorial.

Ara bé, si ja s'ha fet ell mateix la promoció, per què necessita una editorial? Es pot imprimir el llibre en una autoedició o fins i tot vendre'l de forma digital sense cap cost i amb un marge de benefici major. La feina difícil és la promoció i si la indústria editorial només promociona qui no necessita ser promocionat... quin sentit té la seva existència?

Bé, acabo dient que potser hi ha alguna petita (o fins i tot mitjana) editorial que encara fa la funció que se suposa que han de fer. I que probablement desapareguin gràcies a vosaltres, presumptes lectors, que el dia de Sant Jordi no dedicareu ni un segon a fullejar els llibres d'autors que no coneixeu. En comptes d'això anireu directes al llibre de la Belén Esteban, de l'Elsa Punset, del Pere Navarro o del Messi.

Si teniu un mínim de respecte per la cultura, no compreu aquests llibres. En primer lloc, no sé a qui voleu enganyar: no els penseu llegir. En segon lloc, si insistiu a dir que els voleu llegir llegir, podeu esperar que qui us l'ha recomanat us convidi a casa per robar-li el llibre (no el trobarà a faltar) o baixar-lo d'internet en versió pirata. A més, estalviareu prou com per prendre-us un parell de gintònics en un bar de moda, que és una activitat molt més cultural que llegir aquesta classe de llibres.

10 comentaris:

  1. El penúltim llibre que va caure a les meves mans per un Sant Jordi crec que va ser un de Busca a Wally, es a dir, fa uns quants anys ja... El últim va ser un autoregal que em vaig fer ara farà quatre Sant Jordis de no se quina part de la saga del autoestopista galàctic.
    Ara si em dispenses, vaig a planificar la ruta més òptima per anar a llançar coctels molotov contra les oficines de les editorials.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em costa creure que les teves fans no intentin regalar-te llibres.

      Elimina
    2. es que tinc una fan molt gelosa...

      Elimina
  2. Entenc que no et dirigeixes a mi amb aquest escrit, però aquesta segona persona del plural a qui van dirigits aquests darrers comentaris em fa mal.

    Suposo que parles com a projecte d'escriptor, algú que escriu i que probablement té un o més d'un original sota el braç i que ningú no li fa cas. Tens raó en algunes coses, la industria editorial (com la majoria) és una màfia. Mentre et llegia, pensava en la indústria discogràfica com un exemple encara pitjor, que crec sincerament que ho és, perquè aquells utilitzen la violència i tot, però tu mateix la cites. És cert que les grans editorials juguen a cavall guanyador, i per això estan en fallida: només venen llibres un dia l'any. Però també hi ha tota una indústria petita emergent que per mi és la gran esperança, aposten per la qualitat i de moment no volen fer només diners, perquè saben que no en faran, sinó gaudir d'aquesta feina, que personalment penso que és molt maca. A casa nostra n'hi ha moltes. Algunes fa molts anys que batallen i han fet molt bona feina. Altres acaben d'arribar, però s'estan organitzant. En un futur seran com les grans d'ara, però de moment, gaudim de la seva expansió exponencial.

    Entre les meves adquisicions en campanya de Sant Jordi (per mi només és una excusa, compro llibres tot l'any, però ara faig veure que és necessari comprar-ne alguns de nous que acaben de sortir, el meu vici no té límits) hi ha un de L'altra editorial, una nova i petita editorial creada per una gran cacic de l'edició catalana, l'Eugènia Broggi. Tinc un Males Herbes, un Bromera, em caurà un Periscopi i de rebot un Blackie Books. Et sembla bé o encara he de buscar editorials més minimalistes?

    En realitat no faig tant cas de les editorials, llegeixo el que em ve de gust, que de vegades també són best sellers, i ves per on, no em fa vergonya! I sobre autors mediàtics... bé, aquí sí que hi estaríem d'acord, fins i tot en el perquè tenen èxit. Què hi farem. Ha d'existir aquesta púrria perquè sapiguem valorar els llibres bons. (NOTA: no dic 'valorar la bona literatura' perquè acabarem a hòsties aquí, que ja m'he barallat prou discutint què és bona literatura i què no ho és).

    Per cert, deixa'm felicitar-te per mantenir aquest blog actiu, penso que és digne d'elogi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb la major part del teu comentari. De fet dius coses força semblants a les que he exposat en aquest escrit.

      Reconec que m'ha sortit un post una mica radical però així i tot he salvat algú de la crema, com va passar també al principi del Quixot. Com molt bé dius, hi ha algunes petites i mitjanes editorials que encara fan la feina que se suposa que han de fer.

      El dia de Sant Jordi hauria de ser per a aquestes editorials i també per a les petites llibreries i els autors poc coneguts. Fins i tot em sembla bé que es venguin Best Sellers, Dan Browns, Murakamis i García Márquez. I Harry Potters i Jerónimos Stiltons.

      Però els mediàtics són com el Grinch de Sant Jordi: venen a robar l'esperit de la festa.

      Fa uns anys podíem pensar que un mediàtic podia salvar els comptes d'una editorial mitjana i, a partir d'aquí, l'editorial podia arriscar amb autors menys comercials. Però em penso que la tendència és que les editorials s'estan especialitzant cada cop més en el llibre del mediàtic.

      Em sembla perfecte que els qui gaudeixen dels llibres durant tot l'any tinguin un dia com Sant Jordi. Però aquesta mena d'obligació de comprar un llibre provoca, en els al·lèrgics a les lletres, efectes igual de negatius que les lectures obligatòries a l'escola.

      Elimina
  3. Jo, que era lector de vint-i-cinc o trenta llibres a l'any ja no llegisc sinó uns quants i a més dels més antics i clàssics, literatura catalana, castellana, alemanya, francesa, etc. i algun d'assaig, jo llegisc actualment en blocs i, et puc assegurar que hi han molts escriptors bons en la xarxa llevat dels que es deixen emportar per l'escriptura fàcil, jo llegisc als blocs i de tant en tant em compre un Hölderlin o un Espriu o un Estellés, això em fa estar molt endarrerit i no poder parlar de literatura amb els nouvinguts a aquest món, però estic bé amb mi mateix que en el fons és l'important.
    Ah i el món serà una aliança entre amo i ciència al que caldrà que li fiquem com entre falques la llibertat, o això o l'apocalipsi, no hi ha una altra eixida i si algú vol donar-me-la ja la pot albirar o escriure.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc que si fos per gent com tu, els editors no serien necessaris. Els que van editar els clàssics ja fa anys que no deuen viure. I als blogs hi pinten més aviat poc.

      Elimina
  4. Caram, un post una mica dur...I és veritat que no hi ha un pam de net, amb això de la indústria editorial, però jo penso com el XeXu, hi ha petites editorials que fan una molt bona feina, apostant per autors desconeguts que consideren que tenen qualitat literària. De vegades entre aquests escriptors que tenen poca cosa editada, descobreixes llibres que són autèntiques joies...Només cal mirar i remirar a les llibreries.
    Que tinguis un bon dia de Sant Jordi, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, i de fet, com li he dit abans al XeXu, ho he comentat al post. Precisament dic que aquests petits autors, petites llibreries i petites editorials estan en perill per culpa d'un públic que demana llibres-brossa a les editorials.

      Em sembla fantàstic que algú encara es dediqui a buscar petites joies per les petites llibreries. Però em preocupa que això tingui cada dia menys a veure amb la festa de Sant Jordi.

      Elimina
  5. Hola Sergi, tens una sorpresa al meu blog http://davidnez.wordpress.com. Espero que t'agradi :)

    ResponElimina