La mort virtual

Un amic em va recomanar fa un temps aquest article sobre la mort a Internet. És un tema que potser ja no és nou però a mi, després de dos anys escrivint una novel·la sobre aquests temes, em segueix sobtant.

Recordo, durant els primers anys de Relats en Català, el primer usuari que va morir. Va ser una sensació molt estranya per a la resta d'usuaris. De sobte, aquella persona amb la qual havíem interaccionat durant mesos, deixava d'existir però tot el que havia escrit seguia quedant a la pàgina. Llegies un relat o una intervenció d'aquest autor i no podies evitar pensar que t'estava parlant un mort.

Reflexionant-hi, això també passa quan llegeixes la majoria de llibres o quan escoltes una cançó dels Beatles, de Nirvana o d'en Jimmy Hendrix. Però en aquest cas era una mica diferent perquè havíem interactuat de tu a tu amb aquest autor.

Potser a vosaltres també us ha passat això al facebook. A mi, per sort, encara no se m'ha mort cap amic del facebook, la qual cosa, segons en Punset, podria voler dir que fer-se amic meu al facebook et converteix en immortal.

Gràfics que comparen la quantitat d'usuaris de facebook vius i morts al llarg dels anys. En el primer, amb un escenari de pèrdua de popularitat de facebook cap a finals dels anys 2030. En el segon, amb una popularitat que es manté. Extret de what-if.

Amb la mort virtual poden passar 2 fenòmens curiosos:

1. Que la persona mori i molts dels que el coneixen virtualment no ho arribin a saber mai. Un blogger, per exemple, podria programar els següents 200 posts del seu blog i fer que el blog sobrevisqués, no només al seu autor, sinó també a la majoria dels seus lectors.

2. Que la persona visqui però tota la seva vida virtual mori. Que marxi a viure a una illa del Pacífic sense wifi i abandoni el blog, el compte de facebook, el correu electrònic, l'instragram i tota la resta d'activitats virtuals. Probablement, molts dels seus contactes virtuals el considerarien mort a tots els efectes en un parell d'anys.

Ambdós supòsits desdoblen la identitat humana real (ho poso en cursiva amb tota la intenció) de la virtual o digital, marcant les primeres passes vers el transhumanisme.