El conflicte (Taula Periòdica de l'Escriptura)

Inicio amb aquest àtom el projecte que us vaig explicar en el post anterior. Avui faré un article molt estàndard, perquè s'entengui el projecte. I aquesta setmana intentaré fer-ne un de més creatiu. Si algú vol corregir, afegir o matisar, l'escrit està obert a aportacions.

El conflicte és un dels elements més indispensables d'una narració. Hi pot haver una història sense conflicte? Segurament algú ho ha fet com a exercici d'escriptura. I probablement sigui una història avorridíssima. Imagineu-vos cent pàgines d'això:

El gat es va passejar pel menjador. Després va saltar sobre el sofà i va fer una migdiada de quinze minuts. A continuació es va estirar i més tard va netejar-se el pèl amb la llengua. El seu humà, que fullejava una revista assegut al balancí, va mirar el rellotge i es va aixecar per anar a la cuina, per preparar-li el menjar. El soroll de l'obrellaunes va fer que el gat s'acostés al seu plat per veure caure el menjar. Amb parsimònia, el gat va mastegar l'aliment. Feia anys que el seu humà li comprava aquella marca i sempre tenia exactament el mateix sabor. Però a ell ja li estava bé. Res més confortable que la placidesa de la rutina.

El conflicte no és res més que un problema, un obstacle que el personatge es troba en el camí. Aquest conflicte acostuma a treure el personatge de la rutina i el dirigeix cap a l'acció. Aleshores el personatge canvia, creix, es coneix a si mateix i es descriu davant del lector. És en les situacions límit que surt el millor i el pitjor de cadascú. Per això el conflicte és tan necessari.

En les històries de gats, els gossos i els ratolins acostumen a generar conflictes. Font. 

En l'exemple anterior, se'ns podrien acudir diferents conflictes que permetessin escriure un relat:

• L'amo del gat desapareix.
• L'amo compra un gos.
• L'amo troba parella.
• ...

En cada història pot haver-hi més d'un conflicte, si bé n'hi acostuma a haver un de principal. Cada personatge principal té el seu conflicte (propi o compartit amb altres personatges). I de vegades els secundaris, també en tenen. Els conflictes dels diferents personatges acostumen a relacionar-se entre ells, en paral·lel a les relacions entre els personatges.

Per exemple, la parella de l'amo del gat podria ser vegetariana i voler que tant l'amo com el gat es fessin també vegetarians. El gat seria esquerp amb la dona i l'amo es trobaria en una posició incòmoda, per voler acontentar totes dues parts.

Els conflictes poden ser interns o externs al personatge. I sovint es combinen per potenciar-se. En l'exemple de l'amo que desapareix (conflicte extern), podríem tenir un gat amb una mena d'agorafòbia fruit d'un fet traumàtic del passat (conflicte intern).

Al llarg de les pàgines, el personatge anirà avançant a través o al voltant del conflicte fins al final de la història, on s'acostuma a resoldre. Hi ha diversos tipus de final, en funció de com s'ha resolt el conflicte i de quina manera el personatge ha canviat respecte a qui era al principi de la història.