Anteriorment, havíem tingut en aquest blog la típica discussió sobre forma i fons, amb el típic desenllaç: el millor és quan la forma s'adapta al fons (o el fons es vesteix amb la forma adequada). L'altre dia, passejant per la ciutat vaig trobar un exemple ben gràfic i li vaig fer una foto per compartir-lo amb tots vosaltres.
Pels que no domineu l'anglès o no entengueu la lletra, "Aim High" vol dir "apunta alt". Aquest missatge podria tenir diverses interpretacions i consideracions. Però sobretot, a tu et poden dir "apunta alt" i per una orella t'entra i per l'altra et surt. En canvi, si poses el missatge en el lloc adequat, que és aquest...
...la cosa canvia. Aquí "apunta alt" agafa la forma d'un iot. Ens podem imaginar que el seu propietari és un home ambiciós que té el lema "apunta alt" i que, gràcies a la filosofia de vida que resumeix aquest lema, ha arribat a viure luxosament i navegar amb un iot.
És a dir, si tu poses "apunta alt" en una enganxina d'un ciclomotor atrotinat, l'impacte és poc efectiu (o potser ho és molt però amb un efecte irònic). En canvi, el mateix missatge en un iot té un efecte molt més afinat. Forma i fons compenetrats elegantment.
És clar, que sempre et pot passar que la forma no sigui prou bona. I que, per comparació, la teva filosofia quedi en ridícul irònicament. Que vagis "apuntant alt" amb el teu iot i, just al costat, amarri un iot cinc cops més gran i més luxós.
Un iot que, sense dur frases pretensioses de llibre d'autoajuda gravades al casc, ha apuntat més alt que tu.
Llavors entenc que el teu iot es el gros, no?
ResponEliminaEl meu iot és el gran. El que passa és que la fotografia està distorsionada i sembla més petit!
EliminaSi tingués iot seria un iot que ha caigut d'un iot que transportava iots que transportava iots.
EliminaJo crec, Sergi, que cal que hi haja de tot, gent que conjumine fons i forma i gent que no, amb gent que la conjumine de diferent manera, i t'explique: Mira, els hòmens del discurs capitalista frueixen de les plusvàlues, dels diners, del poder que li donen les plusvàlues i necessiten una legió de "desclassats" o de "desdiscursats", gent que estiga en el discurs de la histèrica, aquell qui gaudeix del saber, però que vulguen, enganyats, estar al del capitalista, tenint més diners, cotxes, cases, etcétera, i que vulguen, en un gaudi infinit i insatisfactori, ser el que no són, gaudir de les plusvàlues, així que jo conjumine el meu fons "Apunta alt" i en català-valencià amb la meua bicicleta de fa més de vint-i-cinc anys.
ResponEliminaVicent
Amb la bicicleta, el problema d'apuntar alt és que les pujades cansen! ;)
EliminaCert és, amic Vicent, que hi ha d'haver de tot en aquesta vida. O potser no seria necessari que hi hagués de tot de tot però el que hi és hi és i més val fer-se a la idea. Navega i deixa navegar, que dirien aquests dels iots.
El fons d'aquesta entrada crec que sé quin és! Té relació amb els resultats electorals, oi?
ResponEliminaA veure, aquesta entrada la vaig escriure abans de l'estiu quan vaig trobar aquest iot, de camí a la feina, i li vaig fer una foto. Com que els posts de l'estiu del Congrés i els d'ara de les eleccions han monopolitzat bastant el blog durant setmanes, ha quedat guardat als esborranys. I aquesta setmana, que no m'anava bé dedicar molta estona a fer un post, finalment ha sortit publicat.
Elimina(Quina paradoxa per un post que va sobre apuntar alt quedar tan relegat a les circumstàncies d'altres posts del blog, no?)
De tota manera, suposo que pot llegir-se en clau política, sí. I, qui sap, potser l'amo del iot és polític o té amics polítics a qui treu a passejar per "apuntar alt" mentre degusten gintonics amb gambes mentre els bressolen les onades. Em ve al cap aquest exemple, que per cert ha estat dient coses aquests dies:
https://i0.wp.com/quemedices.diezminutos.es/var/qmd/storage/images/noticias_famosos/felipe_gonzalez_de_vacaciones/felipe01c/745993-1-esl-ES/felipe01c_galeria_landscape.jpg
Per una estona durant el dia que no estava pensant en política, a veure si l'Helena tindrà raó... Doncs vaja, n'hi ha que apunten alt, però no arribaran mai on són els altres. Però bé, les tendències històriques també canvien, eh? Abans anàvem amb un ciclomotor atrotinat, i ara viatgem en un transatlàntic.
ResponEliminaAra no sé si tu també parles amb metàfores político-viatgeres. Sembla que les metàfores marineres del president Mas han calat fons.
EliminaVagis amb el que vagis, sempre has d'apuntar alt. Però apuntar alt no vol dir emmirallar-nos en els altres, en aquest cas en el iot de davant, sinó en nosaltres mateixos, potser un iot humil, potser una petita barca de rems, però en tot cas la nostra barca, la nostra raó de ser.
ResponEliminaAquest mirall que ens torna la nostra pròpia imatge, distorsionada pel entorn al que no som aliens, però a la fi i a la cap un reflex més o menys fidel de nosaltres mateixos
La forma és variable com nosaltres mateixos, però sempre consubstancial , sempre vàlida en un context temporal i vital.
En canvi el fons, en aquesta mena de metàfora que inverteix els termes, és conjuntural, com el vestit que portem
Un bon fons ens ajuda a emmascarar les nostres febleses i a realçar les nostres virtuts.
I sinó penseu en el petit iot situat en una meravellosa cala de Mallorca, de la Costa Brava i no en la merda de port tancat al mar i rodejat de ciment que ens ensenya la fotografia.
En el rerefons, la clau, el més important, no és com ens veuen els altres, sinó com en veiem a nosaltres mateixos!
Encara que per això i per fugir de la supèrbia i la vanitat, de tant en quant, no estaria de més posar-nos en el lloc dels altres. Ni que tan sols sigui per reafirmar-nos en els nostres defectes.
I si la intencionalitat és política, més que més. Agafem el nostre petit iot, apuntem alt, i sortim de la merda de port fins a mar obert, on almenys no serà tan fàcil que les gavines se’ns caguin al damunt.
Bla,bla,bla,
bla,bla,bla,
vet ací un gos, vet ací un gat...
.. i per descomptat sense la bandera...
Elimina..i remarcar que els termes fons i forma, s'han considerat en clau de metàfora inversa en relació als emprats en debats anteriors.
EliminaDigues-li erística, sana voluntat de polemitzar o de tocar els nassos..
Ara m'has fet pensar que els iots es mouen sempre a nivell de mar, així que, des d'un punt de vista literal, tampoc apunten gaire amunt. I també que el mar és una mena de mirall i que si els vaixells fossin persones el mar seria la vida. Molts cops s'hi emmirallarien en solitud. Quan surten de port, aigües endins i busquen el seu rumb.
EliminaPerò, posats a pensar-hi , no deixa de ser curiós que, hagis lligat, per una part la barca, associada als viatges i al traspàs, símbol per excel•lència en tantes cultures, des dels egipcis, amb Ra i Osiris, fins als grecs amb la barca de Caront, i per l’altre l’aigua, font de vida, simbolitzada en el mar, i el “apuntar alt”, símbol ascensional per excel·lència: més o menys com la història de l’Arca de Noè i el Mont Ararat.
EliminaPosats a pensar-hi, podriem interpretar el teu post, com la racionalització inconscient d’un pensament de caire arquetípic- simbòlic, però, afortunadament, nosaltres només som espectadors ocasionals i per això la reflexió la deixem per a tu, la teva circumstància i el moment màgic del que vas fer-nos partícips a tots nosaltres.
Jo també penso que hem d'apuntar alt, però dintre de les nostres possibilitats, res de comparacions que no tenen cap sentit...I la forma , és important, perquè és el primer que veus i et crida l'atenció!!!
ResponEliminaBon vespre.
Veig que coincidiu tots amb la filosofia d'apuntar alt. Potser aquí el que em va sobtar és el gest una mica superb, com si l'ambició (i l'èxit social) calgués pregonar-la als quatre vents.
EliminaPerò és cert que, en el fons, també està bé un cert orgull sobre el que hem aconseguit a la vida.
Sergi,
EliminaGràcies per escalfar-nos les neurones!