dimecres, 21 d’octubre de 2015

Final de la Lliga de Microrelataires

Com sabeu alguns de vosaltres (els que llegiu habitualment aquest blog) aquest any he participat a la Lliga de Microrelataires en Català. La competició, que té un format que imita a la Champions League, consisteix en enfrontar-se cada 2 setmanes a un altre microrelataire. Llavors els usuaris voten i decideixen quin dels 2 relats mereix la victòria. I, bé, no m'allargo en això perquè ja ho he explicat abans.

Doncs resulta que la competició va acabar el passat 9 d'octubre i el guanyador ha estat... (ATENCIÓ SPOILER) Àtoms i Lletres (/FI DE L'SPOILER). Aquí teniu la crònica de la Gran Final.

Spoiler del pòdium final. En segon lloc trobem l'Illa Sud, que va ser protagonista d'un post d'aquest blog. I en tercer lloc, en Xinxan The Cat, que també va ser protagonista d'un post d'aquest blog.


Els números aproximats que ha deixat la competició són:

22 participants.
113 enfrontaments.
4 mêlées.
226 microrelats.
500 personatges.
40.000 paraules.

Dels quals, la meva aportació és de:

15 enfrontaments.
15 microrelats.
1 mêlée.
2900 paraules.

Subratllo això perquè en la majoria de premis literaris es competeix amb un únic relat. Aquesta competició, en canvi, requereix d'una regularitat extrema. Cada dues setmanes has d'escriure un relat i molts cops no et val un relat que ja tinguis escrit prèviament perquè no encaixa en el tema o les condicions requerides. Cal escriure'l durant la setmana que toca. Necessites que la inspiració et vingui just en aquell moment.

Una altra diferència amb els concursos literaris habituals és que els relats són públics. No els coneixen només els membres del jurat. Això, d'una banda dóna més importància a la literatura. Jo he anat a lliuraments de premis literaris on gairebé ningú dels presents havia pogut llegir els relats guanyadors. I sorties a recollir el premi i el públic aplaudia per educació però la majoria d'ells ni t'havia llegit ni et llegiria mai.

Aquí les cartes són sobre la taula. Tothom pot llegir els relats i tothom pot veure les votacions. No direm que el frau és impossible (la virtualitat té altres inconvenients) però sí que té un funcionament molt més transparent. Són els teus rivals els que et fan guanyador. I el fet que els participants també siguin jutges dels altres enfrontaments fa que entenguin i valorin la dificultat de decidir quin relat mereix la victòria, que aprenguin a valorar punts forts i punts febles i que orientin els altres usuaris cap a possibles millores.

La contrapartida és que cal ser valent. Qui més qui menys s'ha endut alguna pallissa a la llmrc (jo vaig tenir malsons amb una nena molt xunga). El teu text és allà, a la vista de tothom. I les valoracions també. Cal tenir fusta per entomar els vots en contra. Com diu la llmrc, som gladiadors de les lletres. Però malgrat la duresa dels combats, els gladiadors ens hem conegut i crec que en general hem après a respectar-nos.

Bé, bé, d'acord, direu però quin és el premi per guanyar la llmrc? Segons l'organització el premi és una copa commemorativa i un regal consumible (no s'especifica el mode o via de consum) que es lliuraran el proper 18 de desembre en una singular cerimònia (apunteu-ho a l'agenda!). I també hi ha el prestigi, és clar. Algú podria pensar que aquesta competició és un joc entre quatre amiguets. Però penseu que la Copa d'Europa també va començar així, com una patxanga entre 4 col·legues. I els del Madrid van ser vius i van guanyar 6 edicions quan encara era una patxanga i ara les compten com si tinguessin el mateix mèrit que les actuals, que realment són enfrontaments entre els millors equips d'Europa.


(ESPAI RESERVAT PER COL·LOCAR EL TROFEU DE GUANYADOR DE LA LLMRC)



Per tant, al prestigi d'haver vençut grans rivals aquesta edició s'hi afegirà el prestigi de constar al costat dels prestigiosos guanyadors de properes edicions. Perquè sí, l'any que ve hi torna a haver llmrc i les inscripcions ja són obertes i tinc la intuïció que la competència serà encara més dura.T'hi atreveixes?

------------------------------------------------------------------------------------
Extra:

Aquí teniu els 15 relats que he fet aquesta temporada. Els trec de la barra lateral per deixar lloc al trofeu :)

Fase de grups:

Quarts de Final. Anada:El mètode Stanislavski.
Quarts de Final. Tornada: Austeritat esotèrica.

Semifinals. Anada: Behind the laughter.
Semifinals. Tornada: Selfie.

13 comentaris:

  1. He llegit alguns dels contes que ens has proposat i amb els que has guanyat el premi, espere que el fruïsques amb gana i que sàpies enrecordar-te de no fer-los de pagament, et necessitem, tant com el filòsof el paper o tant com el matemàtic la inspiració.

    Una abraçada d'un relataire anònim i que no ha publicat mai, en paper, però força des d'un racó xicotet del nostre domini lingüístic.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, mentre pugui publicar aquí o allà, en paper o en digital, això d'escriure es fa una miqueta més especial.

      Una abraçada, Vicent.

      Elimina
  2. Ets bo! i que consti que sempre ho he dit, eh? No només ho dic ara que has guanyat. Aprofita i puja't l'ego, no fa mal, de veritat, miram a mi, tinc un ego sa i saludable. Visca el Pons! Ah perdona, que parlava de tu... Visca el campió de la lliga de microrelataires!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca el campió de la llmrc! Visca el Pons i el seu bon criteri!

      Elimina
  3. Moltes felicitats Sergi, no esperàvem pas menys de tu!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M.Roser!

      Potser vist des de fora no ho sembla tant però ha estat una competició molt competida. No comptava amb guanyar.

      Elimina
  4. Assaboreix la glòria del pòdium mentre puguis! Ara la propera temporada seràs el rival a batre i tots cobejaran la copa que has guanyat. Quina pressió, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. De moment assaboriré la glòria, com molt bé dius. De cara a la temporada vinent ja trobaré la manera de traspassar aquesta pressió als rivals.

      Elimina
  5. Doncs jo vaig colar-me a la Lliga, com aquell que diu per fer un precalentament en les mêlées de cara a la competició del proper any. Ha estat una experiència molt bona, no pel que jo he escrit, que m`han colat més gols que al Rayo, com per les crítiques/ ressenyes que hi fet al contendents.
    Com és diu en una de les cites del impagable llibre, absolutament recomanable anomenat " Sobre la crítica literaria" de Marcel Reich-Ranicki y copio de la pag37: " En Alemania escribe todo aquél que no necesita la mano para otra cosa; y el que no sabe escribir, se dedica a la crítica"

    Cert, un combat el pot guanyar l'aspirant en una tarda de sort. Però una lliga és un altra cosa. I en Sergi i altres com ell s'ho han treballat de valent.Cert, com diu en Sergi potser vist des de fora no sembla una competició molt competida, però el repte no són els altres, sinó un mateix.
    De fet aquest no és el foro, però aprofitant l'aniventesa li faré al Sergi una proposta deshonesta que ja tenia pensada des de la final....
    En David Castejón ja ho ha dit. Però per què esperar esperar a la propera temporada? En Sergi ja és el rival a batre. Guanyis o perdis sempre podràs explicar als teus néts que et vas enfrontar al Campió de la Lliga de Microrelataires. I a més en David ja té establerta la fórmula...
    Per això de forma oficiosa li llenço el guant i si accepta la formularé a la Lliga.
    Donat que les armes en el duels les escollia el desafiat, jo, que tinc més àtoms que lletres, proposo un petit canvi en les normes de la Lliga, només a títol experimental, i les següents temàtiques, a escollir per en Sergi una sola, dues o totes.
    Poder - Tolkien - Epistemològic - Eudemològia.

    Acabo aclarint que de fet he entrat en aquest blog per fer-ne cinc cèntims de la meva expèriència en el Congrès de Ciència i Ficció i la meva impresió objectiva de la Conferència sobre transhumanisme, que queda pendent...
    Continuarà....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Parlo a títol personal però estic segur que tant l'organitzador com la resta de participants han trobat la teva participació a la llmrc molt enriquidora.

      Com aquells jugadors que quan arriben a un equip, potser no són l'estrella mediàtica però diuen "jo vinc a sumar" i aporten coses positives a l'equip. I, al final, si et descuides, són insubstituïbles.

      En això, ja t'ho dic jo, crec que has deixat una empremta ben personal a la llmrc.

      Pel que fa al desafiament, fa mal de refusar perquè jo sóc una mica McFly. Així que trio Tolkien i Eudemonologia.

      Com que ara la lliga està aturada, jo li suggeriria a l'organitzador que, en algun moment entre ara i el començament de la nova temporada, obri una setmana d'amistosos, mêlées o el que sigui que se li acudeixi (jo ho faria aprofitant l'esdeveniment del 18 de desembre) i serveixi de preparació per a la nova temporada.

      Elimina
  6. Però, francament, si ho penses bé, jo de tu no acceptaria el repte. Com un mestre pot baixar al circ  per enfrontar-se amb aprenent de pa sucat amb oli, un aprenent que encara es baralla amb els diacrítics i encara comet faltes d'ortografia. És com si un equip de regional desafia el Barça.
    Així que m'inclino per recollir el meu propi guant i rendir-li un merescut homenatge al campió.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan soni la música, el primer ball és per a tu. :)

      Elimina
  7. Doncs, amb el permís, la benedicció i sota els auspicis d'en David Castejón,
    "Let the music play"
    https://www.youtube.com/watch?v=_-0sUuGufmw

    Bon cap de setmana

    ResponElimina