dimecres, 14 d’octubre del 2015

Una relació espacial

Corria l'any 69. Quan van tornar, de seguida vaig entendre que havien compartit una experiència molt intensa que canviaria per sempre la relació entre ells. Vaig haver de suportar durant tres dies les miradetes intenses, els somriures extàsics i els gestos de complicitat que es feien en Buzz i el Neil. Literalment, no sabia on ficar-me per no fer nosa. En l'espai reduit de l'Apol·lo XI, tres érem multitud.



Aquest relat és la meva participació al concurs de Garbí24. Podeu llegir altres relats d'altres participants aquí.

Com que el post d'avui és curtet, us poso un vídeo que fa molta gràcia si us agraden les naus espacials i la música dels 60.


Aquí l'original, del 69, pels més carrosses nostàlgics.

10 comentaris:

  1. Podem afirmar que Chris Hadfield va fer el primer videoclip musical gravat des de l’espai, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no he buscat si algú abans ho havia fet. I d'altra banda, em penso que hi ha una mica de playback. Se senten més instruments que una guitarra, no?

      Elimina
  2. Deu ser molt dur, per l'endogàmia, estar-se més d'un mes a una nau espacial, què dir de anar a altres planetes, els europeus tenien a les índies nues, això els alleujava, i que van aprendre les llengües dels nadius, que hi havien, tot i que per a després anihilar-les.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els espanyols tiraven d'indígenes, sí. Però els anglesos eren més de portar-se les dones des d'Anglaterra, no? Suposo que, en l'exploració espacial, segons els gustos dels exploradors i el que puguin trobar la cosa anirà d'una manera o una altra.

      Elimina
  3. Caram amb en Buzz i en Neil, sembla que allà dalt es van fer 'molt amics'. Em sap greu Collins...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una ucronia interessant seria imaginar que a la Lluna hi haguessin anat tres dones en comptes de tres homes. La missió hauria anat millor, pitjor, igual?

      Elimina
  4. Si tres ja són multitud en un espai normal...M'agrada més la primera versió que has posat, la de l'astronauta Cris...
    Bon vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, fa molt més goig. Tot i que l'altra és la versió original i té el seu encant kitsch-vintage.

      Elimina
  5. molt ben trobat el lloc .....i a sobre en ingravidesa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, aquí no hi hauria allò de la insostenible gravetat de l'ésser.

      Elimina