dijous, 27 d’agost del 2015

Transhumanisme. El debat ètic.

Com a conclusió dels posts previs a la comunicació que farem el proper 2 de setembre al Congrés Internacional de Ciència i Ficció, he volgut fer aquest post relatiu al debat ètic. Generalment a la gent li agrada molt posicionar-se, fins i tot quan té un interès escàs en els temes que es discuteixen.

Igual com podeu trobar molta gent que diu ser del Barça tot i que no li agrada el futbol (ni el bàsquet ni cap esport), molta gent està fermament en contra dels transgènics, tot i creure que els tomàquets no tenen gens. I això em porta al primer punt:


1. Serveix realment d'alguna cosa el debat ètic?

Imagineu-vos que hi ha uns científics en un laboratori xinès intentant modificar ADN humà i de sobte entra una dona al laboratori cridant "Atureu-ho tot! Acaba de sortir un comentari en un blog d'un periodista colombià que diu que no podem clonar humans!".

Qui té autoritat per dir què es pot investigar i què no? En principi els governs de cada país però hi ha tants països que seria difícil posar-los d'acord a tots.

De tota manera, als països democràtics, l'opinió del ciutadà importa. I per això és necessari que el ciutadà es vagi informant sobre temes que tindran molta importància en el seu futur. Perquè abans d'exigir més democràcia potser caldria que els ciutadans tinguessin més coneixements sobre el que volen votar.


2. Principals perills del transhumanisme


  • Rebel·lió de les màquines: quan les IA siguin més intel·ligents que nosaltres, seguiran servint-nos o decidiran no seguir subordinades a nosaltres?
  • Eugenèsia absurda: la modificació genètica es podrà fer servir per guarir malalties i per millorar les prestacions del nostre cos (millor vista, més intel·ligència...) però també s'obrirà la porta a modificacions capritxoses (color de pell, orientació sexual...) que objectivament no signifiquen cap millora de l'espècie. La frivolitat que actualment veiem en la cirurgia estètica es podrà traslladar a l'àmbit de les modificacions genètiques.
  • Jugar a ser Déus: com explicaven els mites d'Eva, Ícar i Pandora, els mals terribles sempre surten quan juguem a ser Déus. Modificar l'ADN podria ser una d'aquestes caixes de Pandora, amb resultats imprevisibles.
  • Elitisme transhumanista: Probablement, en els seus inicis, els avenços transhumanistes estaran disponibles només per als més rics. Això els atorgarà encara més poder i, per tant, eixamplarà l'escletxa social amb els més pobres.


3. Principals avantatges del transhumanisme.


  • Segons la intuïció de Plató, l'home i el món estan mal fets perquè provenen de l'atzar i no pas de la raó. El transhumanisme busca precisament transformar l'home mitjançant la raó i, per tant, corregir d'arrel aquest mal funcionament.
  • Si podem fer homes sense malaltia, sense patiment, sense maldat... no seria absurd i poc ètic no intentar fer-ho? No estem intentant ja, amb la medicina moderna, alleujar aquest patiment? Per què no fer servir totes les eines que tinguem a l'abast per aquest lloable fi?
  • Si les IA es fan molt poderoses, els humans haurem de millorar per evitar que ens superin. Per això cal que superem els nostres límits, per ser dignes de les màquines que hem creat i evitar que ens prenguin el poder.
  • Imperatiu evolutiu: la nostra història ens empeny cap a una evolució constant. Cada nova millora genètica o tecnològica ens ha permès millorar les nostres capacitats. No estaríem fallant a aquest imperatiu si ara decidíssim deixar de millorar com a espècie?
  • Multiplicació de recursos: la tecnologia acostuma a portar una millora en la vida de totes les persones. Potser les vacunes al principi només salvaven els rics però ara milions de persones al Tercer Món se'n beneficien. Els recursos virtuals relacionats amb els transhumans (especialment els relacionats amb els Humans Digitals que viuran en medis virtuals) tenen un cost proper a zero i, per tant, poden arribar a moltíssima gent.


4. Conclusió personal

Com va dir Stan Lee, un gran poder comporta una gran responsabilitat. Inicialment, utilitzar tecnologies poderoses pot causar alguna que altra tragèdia, tant per manca de fiabilitat de la tecnologia com per un ús inadequat.

A la llarga, és d'esperar que aprenguem dels nostres errors i acabem assimilant aquests avenços com a millores socials. Penseu que, fins i tot amb la tecnologia bèl·lica (les bones aplicacions de la qual són més dubtoses que en cap altra tecnologia) ha acabat passant això. Avui hi ha més armes mortíferes que mai però també és més segur que mai sortir al carrer desarmat.


És cert que vam pagar el preu de viure en la incertesa de la destrucció global per culpa dels maleïts maletins nuclears. Però avui en dia, ni tan sols hi pensem.


I potser el millor de la tecnologia que ens convertirà en posthumans és que ens permetrà superar d'una vegada per totes aquests defectes que tan poc ens agraden de la naturalesa humana. L'egoisme, l'ensopegar dos cops amb la mateixa pedra, la falta d'empatia, l'agressivitat, el sadisme, la frivolitat narcisista... Qualitats que van ser un avantatge evolutiu mentre érem una espècie de la Natura que competia darwinianament. El posthumà se situa més enllà de la natura i dels mecanismes de l'evolució.

Podrà ser com vulgui ser.

dijous, 20 d’agost del 2015

Congrés Internacional de Ciència i Ficció. Novetats i informacions útils.

Ja ha sortit el programa del Congrés Internacional de Ciència i Ficció. Com us vaig explicar fa uns quants posts, el David i jo hi participarem fent una comunicació d'uns vint minuts (més 10 minuts de preguntes / col·loqui) titulada "Transhumanisme. El futur de l'espècie humana?".

La primera novetat és que ens han canviat d'hora i de dia. Finalment serà el dimecres 2 de setembre a les 17.30 h a la seu de l'IEC (carrer del Carme, Barcelona). Aquest canvi és molt dramàtic perquè molta gent haurà de buscar una nova excusa per no venir a veure aquesta interessantíssima comunicació.

La primera novetat que ens ofereix el programa és que hi haurà 2 comunicacions més relacionades amb el transhumanisme/posthumanisme. Just després de la nostra vindrà Rocío Vanesa Ramírez González de la universitat de La Rioja. I a continuació la Saba Razvi, de la universitat de Houston-Victoria. Així que si us ha interessat el tema, teniu ració triple de transhumanisme.

Si no us ha interessat aquest tema però sí sou molt fans d'altres àmbits de la ciència-ficció, hi ha comunicacions per a tots els gustos (eclipsis reals i de ficció, botànica, abduccions alienígenes, cosmopoètica, Kubrick...) a càrrec de científics de prestigi (o de gent de TV3).

Ve a ser el tipus de gent que no és coneguda pel gran públic perquè en comptes de fer coses com jugar al futbol o embolicar-se amb un torero han dedicat la seva vida a llegir, estudiar i fer coses friquis.

Ah, si us animeu a venir, el David i jo hem preparat una petita sorpresa. Bé, encara no està enllestida, però espero que arribem a temps. Quins nervis!

dijous, 13 d’agost del 2015

La Lliga de Microrelataires es desvirtualitza

Com sabeu, des de fa uns mesos participo a la Lliga de Microrelataires Catalans. Si heu anat seguint la lliga en directe, a través del meu compte de twitter o del menú lateral d'aquest blog sabreu que he aconseguit la proesa d'arribar a les semifinals.

La competició fa parada virtual a l'agost (suposo que l'organitzador ha volgut... Bé, ni idea, en desconec els motius) però tindrà una mena de bonus track no virtual. Un acte presencial on hi són convidats tots els participants i també tots els no participants.

La trobada es farà divendres 21 d'agost al Jamming Lounge, al barri barceloní de Gràcia. I agruparà importants personalitats del món del microrelat en català, com l'Ignacio J. Borraz (del col·lectiu "Me suenan tus letras") o el propi David Castejón. També hi anirem altres que potser no som tan importants, com jo mateix. I fins i tot han contractat un guitarrista per amenitzar l'acte, que no s'estan de res...

L'acte constarà de tres parts:

  1. Explicació i balanç de la Lliga de Microrelataires, a càrrec del seu organitzador.
  2. Melée de microrelats. Per si no heu seguit la lliga, la melée de microrelats és una competició on es presenten diversos microrelats amb un tema en comú i el públic vota el que li agradi més. En aquesta trobada no virtual m'imagino que els relats seran llegits en directe.
  3. Jam microliterària. Aquí la festa ja estarà del tot sortida de mare i qualsevol persona podrà pujar a l'escenari a llegir qualsevol cosa (fins i tot poemes!) en qualsevol idioma (fins i tot en arameu!)
Si algú està dubtant si venir o no, aquí teniu informació sobre l'acte:



dijous, 6 d’agost del 2015

Transhumanisme. Els mites.

En el proper post tractarem la conveniència d'avançar o no cap al transhumanisme. És un debat sovint tenyit d'arguments ètics o morals que en molts casos vénen donats pel background de cadascú.

En el post d'avui tractarem 4 mites o històries de ficció relacionades d'alguna manera amb el debat transhumanista. Totes elles formen part del nostre imaginari col·lectiu com a civilització occidental.



Ícar

El mite d'Ícar diu que per escapar d'una illa, el seu pare Dèdal li va construir unes ales amb plomes fixades amb cera. Dèdal va advertir al seu fill que no volés massa alt o el Sol fondria la cera que donava consistència a les ales (això és científicament fals, sabem que a mesura que ascendim baixa la temperatura i, si ascendíssim massa no hi hauria prou atmosfera per seguir-se impulsant amb les ales). Però Ícar era apassionat i, enlluernat pel sol, va volar massa amunt, se li va fondre la cera i va estimbar-se contra el mar.

El mite es fa servir sovint per advertir dels perills d'apassionar-se massa amb la tecnologia. Dèdal en fa un ús raonable i aconsegueix el seu objectiu (escapar de l'illa) però Ícar va massa enllà. També hi ha qui diu que el mite d'Ícar ens adverteix de les tecnologies poc eficients, que si en comptes de cera Dèdal hagués emprat una substància més eficaç per unir les plomes, Ícar no hauria mort.

Aquest és un dels meus xkcd preferits. Combina ciència, mitologia i el noi dolent del barret negre.


La caixa de Pandora

La història de la caixa de Pandora té molts punts de similitud amb la d'Ícar. Totes dues tenen el rerefons del marc moral segons el qual els humans només podem ser feliços fins a cert punt. I passat aquest punt, engelosim els Déus de l'Olimp i aquests tramen salvatges venjances.

En aquest cas, Zeus volia venjar-se de Prometeu i va emparellar el seu germà amb la Pandora. Com a regal de noces van regalar-li una caixa amb les instruccions de no obrir-la mai. Però com que la Pandora era molt curiosa, la va acabar obrint i d'ella van sortir tota mena de mals que es van escampar pel món.

El mite recorda bastant al de la poma d'Eva i Adam, que també els van dir que s'abstinguessin de tastar. El missatge sembla ser que els humans no podem controlar la nostra curiositat. Si tenim una caixa que no es pot obrir o una poma que no es pot tastar o un maletí nuclear amb botons que no es poden prémer, acabem per fer cas omís dels advertiments. Com a espècie som curiosos, no hi podem fer més.

Sabíeu que la caixa de Pandora era en realitat un pithos, que ve a ser una mena d'àmfora? Jo tampoc! Ho acabo de descobrir a la Viquipèdia.


Prometeu.

El mite de Prometeu és potser el més relacionat amb la ciència. L'astúcia i la valentia de Prometeu permeten enganyar els propis Déus, en benefici de la humanitat. Per desgràcia, els Déus són venjatius i envien cruels càstigs a en Prometeu i a la Humanitat.

La meva interpretació del mite és que els científics posen en mans de la Humanitat el poder de la ciència i la tecnologia. I això sovint té un cost degut al desequilibri còsmic que aquest canvi de poder ha produït. 

Val a dir que al final Prometeu és alliberat per Hèrcules (fill del propi Zeus) del seu càstig. És a dir que al final els déus acaben acceptant el nou status quo amb els homes, que han guanyat allò que Prometeu els ha aconseguit.

Potser el mite de Prometeu seria més científic si els mal produït per la seva acció (robar el foc als déus) es produïssin en forma de conseqüències relacionades amb el propi foc. És a dir, que la lliçó moral fos "si jugues amb foc et pots cremar".


El monòlit de 2001.

No sé si 2001: una odissea a l'espai podria considerar-se un mite però l'he afegit al grup. Crec que aquesta pel·lícula té diferents interpretacions de què significa cada cosa, probablement unes més encertades que altres.

No sé si s'havia fet abans però jo he buscat una significació transhumanista als monòlits que apareixen.

El primer monòlit apareix al capítol l'alba de l'home. Hi ha una mena de micos que el toquen i aleshores esdevenen més intel·ligents. És el pas entre l'animal i l'home. Fixeu-vos la característica que es destaca en aquest trànsit: l'ús d'eines. És a dir, l'ús de la tecnologia per superar les pròpies limitacions. Què és això sinó transhumanisme?

Cap al minut 6:16 es veu el canvi transhumanista, amb música d'Strauss.

Després apareix un altre monòlit a la lluna i un altre a Júpiter (o potser és el mateix, això no em queda clar). En tots els casos podríem entendre que el monòlit simbolitza una singularitat transhumanista. És a dir, un punt que marca un abans i un després irreversible en la manera d'entendre l'home.

Curiosament, al final de 2010:Odissea 2, la humanitat rep el missatge "tots els móns són vostres excepte Europa". És a dir, torna a sortir una poma que no pot ser mossegada, una caixa que no pot ser oberta. Ja us imagineu què passarà a 2061: Odissea tres, oi?