dimarts, 2 de febrer del 2016

Polítics transhumanistes dopats via Twitter

Finalment la nova legislatura del Parlament de Catalunya es va inaugurar amb un debat al qual jo vaig trobar un element transhumanista.

Com ja deveu saber, el nom del president es va decidir a última hora i a corre cuita. Això va implicar que tothom que viu de la política, periodisme o similars va haver de fer un curs intensiu per saber qui coi era aquest Puigdemont (molts van necessitar invertir algunes hores només per aprendre a escriure correctament el seu nom).

Els seus adversaris polítics de seguida van anar escampant per Twitter alguns dels seus escàndols, com ser de dretes, proisraelià i haver tancat els contenidors de brossa de Girona amb cadenat (això darrer no ho vaig entendre gaire però suposo que ser d'esquerres implica facilitar que els pobres accedeixin al menjar que es pugui trobar als contenidors).

Però la polèmica estrella va ser un tuit del propi Puigdemont on hi deia alguna cosa semblant a aquesta:


De seguida, molts espanyolistes van identificar-se amb els invasors i van fer córrer la veu que en Puigdemont era un d'aquells perversos nacionalistes que vol que el seu país sigui només "per als de casa".

Ja sabeu què diuen: nacionalisme = racisme.


També es va retuitar molts cops el context del tuit de Puigdemont, una cita de Carles Rahola situada a la Guerra Civil. Així doncs, els invasors que calia fer fora eren els franquistes. La cita completa és aquesta:

 "Els invasors seran foragitats de Catalunya, com ho foren a Bèlgica, i la nostra terra tornarà a ésser, sota la República, en la pau i el treball, senyora de les seves llibertats i els seus destins, Visca Girona i Visca Catalunya Lliure!".

La broma podia haver acabat a Twitter, com tants altres flames que vivim aquests dies, però la senyora Arrimadas va portar el tuit al Parlament, un altre cop tret de context, per atacar en Puigdemont. I aquí arribem al punt que m'interessa: la política transhumanista.

Mentre la senyora Arrimadas feia una llarga (i poc densa en contingut) intervenció de 24 minuts, Twitter produïa milers de tuits sobre el debat. És possible que en Puigdemont i/o els seus assessors construïssin la rèplica a partir de tot el que s'estava dient a la xarxa?

Fixeu-vos que passem d'uns presidents 1.0 que s'atabalen quan no entenen la seva pròpia lletra o que han de sortir en forma de plasma per protegir-se de les preguntes a uns presidents 3.0 que s'alimenten d'una xarxa d'idees que connecta milers de persones.

Semblances: tots dos recorren al plasma per por a sortir de casa.
Diferències el de l'esquerra és un plasma no interactiu, ve amb el discurs gravat de casa i no fa res més que repetir-lo davant dels altres. Font.


Fa temps ja vaig descriure els avantatges que podíem tenir els humans gràcies a la realitat augmentada, posant com a exemple un bomber. Bé, crec que un polític que compti amb milers d'aliats a les xarxes per trobar la resposta més mordaç o la rèplica més contundent, també té un enorme avantatge sobre un polític 1.0, que només es té a si mateix (i molts cops això no és dir gaire...).

I no ens quedem aquí. Aquests dies també he sentit que un partit polític s'estava renovant gràcies als grups de Whatsapp, on els militants de base toquen el crostó als polítics de més rang. Ja no és allò de votar un cop cada quatre anys o muntar un partit sobre una estructura opaca i anquilosada. Sembla que les xarxes socials estan obrint una porta perquè la veu i les idees de molts ciutadans acabin tenint una repercussió real (i potser positiva) a la política de veritat. La democràcia real serà transhumanista o no serà.

16 comentaris:

  1. Anava a dir que veus transhumanismes per tot arreu, però la veritat es que no, que m'has convençut, es cert que la política (moderna) viu influenciada pel què passa en les xarxes socials i gràcies a aquestes adapta el seu contingut. Ja està bé, perquè això que els ciutadans col·laborin només votant cada quatre anys em sembla poca cosa.

    ResponElimina
  2. A mi més aviat em sembla que si la política es fa al twitter, és que alguna cosa falla. No està malament que els polítics siguin 1.0, que responguin tan bé com sàpiguen a les preguntes que els formulen. Se suposa que un polític ha de dominar l'oratòria i també la retòrica, però ara amb que sàpiga escriure 140 caràcters sembla que ja en té prou. Jo crec que això ho hauríem de revisar.

    Una consulta, em podries definir el concepte aquest de 'flames'? Fa dies que el sento i no arribo a saber-lo interpretar. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un president que domini l'oratòria i la retòrica és millor president? Potser un altre no se sap explicar bé però és bo gestionant el país i pot tenir un equip que li porti el tema de la comunicació, no?

      Un flame, segons tinc entès, és una discussió on-line que s'escalfa molt. En general involucra molts usuaris que hiperventilen molt i s'enfaden els uns amb els altres. Hi ha temes molt inflamables, que de seguida fan flames. I usuaris especialistes en buscar i generar flames.

      Elimina
    2. Moltes gràcies per l'explicació, se m'acudeixen múltiples exemples d'això dels 'flames'. Cada dia n'hi ha un o altre.

      Respecte a les teves preguntes, penso que hi ha d'haver polítics i hi ha d'haver gestors. Els gestors es mantenen en segon pla però fan la feina, que és el que importa. El polític, el president, és el cap de grup, és el cap de colla. Cal que tingui carisma, i que sàpiga vendre el que s'està fent de manera expansiva i convincent. Potser la Soraya és una crack fent i desfent al govern, però quan parla té una mala llet que espanta. I a sobre, el que ha de donar la cara, el que dóna és una pantalla de plasma. És només un exemple. És una mena de teoria que tinc darrerament, és clar que hauria de semblar que el que dóna la cara és el millor en tot (de vegades és així), però penso que el que ha de tenir és carisma i convèncer. I això sí, estar envoltat de cracks que facin realment bé la feina.

      Elimina
  3. Veig que has fet esment a això de tancar els contenidors de brossa amb cadenat...No sé perquè la gent es posa les mans al cap, a mi em sembla molt bé, perquè els pobres, no tenen perquè menjar les deixalles dels altres mig podrides, amb risc per la seva salut...Aquest criticaires que es dediquin a ajudar-los amb menjar en bones condicions com el que mengen ells...Ho és que els pobres pel fet de ser-ho no es mereixen viure amb dignitat???
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que desconec els motius per posar els cadenats a Girona. Però em va sorprendre que algú ho considerés una mesura de dretes.

      Elimina
  4. Jo que sóc de Girona et puc dir que els cadenats és varen posar sobretot als dels supermercats perquè es convertia en una cadena de gent diàriament a barrigar-hi. Si no tinc mal entès algú va prendre mal en un d'ells i crec que no era d'alimentació precisament. La mesura no va agradar perquè alguns pensaven que els mateixos súpers hi tenien alguna cosa a veure. Jo per una part ho trobo bé, però per l'altre no, i és que ha de ser molt difícil fer les coses sense que ningú es molesti.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per la informació des de Girona. Ja he vist que el tema dels contenidors devia sortir a la informació local.

      Elimina
  5. A mi els polítics ja no tenen manera de convèncer-me, ja siguin del paleolític o s'implantin braços biònics i microxips al cervell. Com éssers humans que són, també són éssers perversos o pervertits per definició, i això vol dir que tota decisió que prenguin sempre estarà influenciada per interessos tribals i/o emocions primàries i sovint tremendament equivocades.

    Em sembla que no tornaré a votar fins que algun partit proposi una intel·ligència artificial com a candidata...

    Mare Nostrum for president!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No veig cap motiu pel qual una màquina no pogués ser igual de corrupta o perversa que un ésser humà. Caldria programar-les de forma honesta i per fer això, també es podria fer un sistema honest, no?

      Sigui com sigui, crec que hem de pensar que no és mala idea anar fent passes cap a una millor democràcia. No es guanyarà tot de seguida i a la primera.

      Elimina
    2. En aquest país hem passat del "botijo" al ordinador en poc més d'una generació, i això no hi ha qui ho arregli.

      Elimina
  6. Les xarxes d'Internet poden fer i desfer a un polític, perquè ens poden traure de context qualsevol dels nostres arguments i posar-los a la vista de tot lo món de la manera més grollera, però jo no tinc cap intenció de fer de polític, està clar, però és així, i sí, la xarxa ens ha donat l'oportunitat de no escoltar sempre les mateixes notícies i sí garbellar-les des del nostre sisteme d'interessos, jo d'ençà uns deu anys estic millor informat que tota la resta de la meua vida, i és gràcies a la xarxa. Què es diuen moltes mentides i hi ha molt de fem, clar que sí, però si tens la suficient intel·ligència, digues-li com vulgues, doncs jo no hi crec, o la suficient astúcia per a poder garbellar les informacions d'un i d'altre àmbit de l'espectre polític arribes a conclussions molt justes i acurades, sí la política serà transhumanista o no serà, hi estic plenament d'acord.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Vicent. Les xarxes donen i treuen. I a cadascú li va segons l'ús que en sàpiga fer.

      Elimina
  7. Doncs em sembla positiu que els polítics hagin d'estar més pendents de les xarxes, se suposa que hi aboquem moltes de les nostres opinions, preocupacions, etc. No sé si la revolució serà televisada o tuitejada, de moment aquestes democràcies imperfectes que tenim sí que ho són...

    ResponElimina
    Respostes
    1. És, com moltes coses, una arma de doble tall. La gent opina molts cops ximpleries. Però al final escoltar la gent vol dir més democràcia.

      Elimina