dimarts, 26 d’abril de 2016

El bigoti del mico

L'altre dia, veient un vídeo del Youtube amb l'Albert vaig pensar: "coi, aquest mico em recorda algú". Bé, aquí teniu el mico:

Si està fet expressament, no sé si dibuixar un mico que s'assembla a Hitler és banalitzar el nazisme o burlar-se'n. Imatge extreta d'aquest vídeo.

Bé, la primera reflexió com a pare és òbvia: hauria d'evitar que l'Albert veiés aquest vídeo per això dels nazis? I el cas és que, si decidís que sí, em costaria horrors impedir-ho: és el seu vídeo preferit del Youtube. I, després de veure'l uns cinquanta cops, he d'admetre que a mi tampoc em desagrada. Les expressions dels micos estan fetes amb molta gràcia i està aprenent a dir alguna cosa en anglès gràcies al vídeo.

La segona reflexió és si una persona, per molt famosa que sigui, es pot arribar a apropiar d'un estil de bigoti o de barba. Som 7000 milions d'humans (no trec les dones del còmput, no fos cas que algú m'acusés d'heteropatriarcal i masclista. Tothom té dret a dur barba i bigoti), creieu que hi ha bigotis i barbes per a tothom?

Kundera fa una reflexió semblant a la Immortalitat, a propòsit dels gestos. Hi ha més persones que gestos, conclou. I per tant, els gestos que creiem propis i característics d'una persona segurament els repeteixen centenars o milers de persones més. Sense que els hagin copiat. Simplement no hi ha prou gestos diferents per a tothom.

Així doncs, tot apunta que hi ha més persones que tipus de bigotis. A mesura que gent de fama mundial vagi associant la seva imatge a un estil de bigoti, els homes (i dones) del món ens podríem quedar sense bigotis lliures. De moment encara no et fan pagar per copiar el bigoti a algú però la gent que et veu pot deduir que simpatitzes amb algun aspecte relacionat d'aquest personatge.

Com ho podríem fer perquè els humans disposéssim de nou de tot el ventall de bigotis? Com podríem arrencar-li aquest bigoti a Hitler i retornar-lo a la humanitat, lliure de vincles amb el nazisme? Bé, potser una via és dibuixar un d'aquests bigotis a un mico. Treure-li ferro al bigoti. Al capdavall, allò que no hem d'oblidar ni banalitzar de Hitler no és el seu bigoti o el seu pentinat sinó els crims que va cometre.

12 comentaris:

  1. Sí, tu i jo anem disculpant-nos, tu pel fet de tenir fill i jo per un altre fet, però el cert és que sempre un baró està en el punt porte o no porte bigoti de ser titllat d'hèteropatriarcalmasclista, amb la gran bellesa que té la paraula mascle, jo en sóc un i molt orgullós, tot i que no porte bigoti ni m'agradaria ser com Hitler. I és que l'hàbit no fa al monjo.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara m'has fet pensar que som afortunats que Hitler portés bigoti. Si anés afaitat potser els homes afaitats avui ens dirien que som com Hitler.

      També tens raó en això del masclisme. Una llàstima que hagi perjudicat a la paraula mascle.

      Elimina
  2. Que vols que et digui, Sergi, el teu nen no crec pas que tingui idea del què és el nazisme...Tampoc cal que ens passem.
    Jo si de cas seria més crítica amb la resta de micos, perquè es riuen de qui es fa mal i això si que ja ho poden captar els menuts...Encara que acaben rebent tots i això li treu ferro!
    M'admira la capacitat que tens d'escriure tota una "tesi" a l'entorn d'una paraula o idea, en aquest cas d'un bigoti!!!
    Bona tarda Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quasi tots els contes, dibuixos i continguts per a nens contenen elements polèmics. El conte de la caputxeta o el de Sant Jordi són terriblement violents, masclistes o classistes. Fins i tot amb un punt de sadisme.

      Al vídeo del mico, jo interpreto que els micos es riuen després que el metge hagi esbroncat el mico que ha caigut. I, en tot cas, suposo que això ajuda a l'Albert a entendre el concepte de caure i fer-se mal (ell és força temerari).

      Elimina
  3. Coi, no hi havia pensat... però és veritat que aquesta modalitat de bigoti ha quedat segrestada. Si a algú li agradés, purament pel que fa a l'aspecte estètic, no se'l podria deixar mai perquè immediatament l'associarien amb el Führer i el gust per les cambres de gas. És urgent alliberar aquest bigoti i retornar-lo al repertori de bigotis inocus de la Humanitat...

    D'altra banda, en comptes de censurar-li als nens el nazisme i la figura del seu líder, no estaria bé usar tot això per renovar-los una mica la iconografia de la por i aprofitar per substituir figures una mica antiquades com l'Home del Sac o el Dimoni?

    "Renta't les dents o vindrà Hitler i et portarà a un camp de concentració..."

    Pinta com una bona manera de coaccionar la prole mentre se'ls ensenya Història en lloc de bajanades (es nota que no sóc pare, oi?)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fas una reflexió interessant i crec que els pares no amenacen amb en Hitler perquè llavors s'acabarien espantant ells. Amb el dimoni o l'home del sac, pots amenaçar sabent que és mentida. Hitler, tot i estar mort, ja fa més iuiu.

      Elimina
  4. Podries dir que aquest mico no porta el bigoti de Hitler, que en realitat porta el de Charles Chaplin. O també podries dir que el mico, simplement, porta bigoti, i que això només denota que és un 'senyor mico', i no un mico qualsevol. Això sí que deu ser un rol heteropatriarcal, però pel que fa a la semblança amb el dictador, jo no crec que m'hi hagués fixat. Tret que al vídeo el mico recreï la mítica escena de Der Untergang.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, però el propi Charles Chaplin també ha quedat una mica associat a la imatge de Hitler després d'haver interpretat El Gran Dictador.

      També és probable que el bigoti del mico tingui la intenció de donar "senyoritat" al mico doctor.

      Elimina
  5. El de sempre, mires un vídeo de youtube i acabes llegint els comentaris i apareix Hitler i el nazisme per tot arreu, llei de Godwin

    El mico es bo? o es un genocida?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Entenc que el mico fa un paper de Rottenmeier: estricte amb els nens.

      Elimina
  6. Passa com aquella comèdia, "El nom", amb Adolf, s'han d'alliberar el nom i el bigoti? Potser encara és molt recent, tot plegat. Però sí, el difícil és explicar al teu fill el nazisme, l'Albert encara és petit, que gaudeixi amb el mico!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No coneixia aquesta comèdia. Però tens raó, segurament amb el nom Adolf ha passat el mateix. I no vull pensar el que significa tenir el cognom "Hitler". Ha de ser duríssim! A casa nostra, n'hi ha que els ha tocat dir-se "Franco" i se l'han de canviar quan volen presentar-se a unes eleccions.

      La injustícia amb els cognoms és doble: primer perquè el cognom no té cap culpa d'haver-se embrutat i segon perquè la persona no té cap culpa de rebre aquest cognom brut.

      Elimina