Especial Sant Jordi

Encara que no sempre ho sembli, la literatura és un dels eixos principals d'aquest blog. I avui, que és quasi Sant Jordi, toca parlar de llibres. Si volíeu posts més originals, podeu rellegir aquest, de fa 4 anys (si algun dia teniu temps, els primers posts d'aquest blog són molt més originals que els actuals).

Aquest any tinc pendents 3 publicacions però cap d'elles sortirà per Sant Jordi així que em dedicaré a parlar d'altres llibres. Com ja sabeu, sempre arribo tard a tot arreu. Vaig començar aquest blog quan els blogs van passar de moda, vaig fer-me compte de twitter quan twitter ja no era referència de res... Fins i tot, quan era petit, començava les col·leccions de cromos quan els companys de classe ja les havien acabat. Així que estava cantat que si algun dia treia un llibre, seria després de Sant Jordi.

També sabeu d'altres anys que tinc una relació amor-odi amb la Diada de Sant Jordi. M'agrada que hi hagi una festa on el llibre sigui protagonista principal. I que aquesta festa sigui potser la celebració lúdico-festiva més important del país és admirable.

El que no m'agrada és la manera com s'ha comercialitzat el Sant Jordi, per part d'algunes editorials (no totes però sí les més grans). Ja ho vaig explicar fa dos anys. Us torno a posar una imatge que ho resumeix perfectament:

Resum de la diada de Sant Jordi. Font.

I no m'agrada perquè durant 3 o 4 anys que he treballat en la paradeta de Sant Jordi d'uns amics, he vist de prop l'experiència de l'home que veieu a la dreta de la imatge. És pitjor, jo vaig convèncer dos escriptors amateurs perquè gaudissin la fantàstica experiència de signar el seu llibre per Sant Jordi. Una vegada vaig veure una coneguda demanant diners pel carrer i no feia ni la meitat de llàstima. La paraula que defineix un escriptor amateur el dia de Sant Jordi és INVISIBLE.

Així que, com cada any, des d'aquest humil blog us animo perquè retorneu a la festa de Sant Jordi una mica del seu esperit original, que crec que hauria de ser posar el llibre al centre de la celebració. No anar a caçar l'autògraf de gent (que no són escriptors) que surt cada dia a la tele. Si a més creieu que el Sant Jordi ha de servir per donar una mica d'oxigen al català i a la literatura minoritzada que fem aquí, encara millor. Els altres 364 dies de l'any ja són el dia del castellà, el dia de la famosa del Gran Hermano i el dia del futbolista de moda.

Busqueu el senyor de la dreta de la foto, mireu-lo als ulls mentre us explica, amb tota la il·lusió del món, allò que ell ha cregut que era tan important que ha decidit posar-ho en un llibre. Després no cal que llegiu el llibre, ni cal que el compreu. Però en aquesta conversa que tindreu amb ell hi ha l'esperit del Sant Jordi que a mi sí que m'agrada.

I ara sí, obro pas a les recomanacions de l'any, que aquest cop deixo a les vostres mans. Als comentaris, podeu fer el suggeriment que volgueu. Si entenc que no són humiliants per a l'escriptor de la dreta de la imatge, les afegiré al post. Jo només apunto dues propostes, d'autors que en algun moment o altre han passat per aquest blog (si passeu per aquí i voleu dir-me on podrem trobar el vostre llibre, ho apuntaré).

1. Quedem al Zurich? de diversos autors. Entre els que destaquen David Castejón, la Gemma Sara, la M.Roser i algú més que passa sovint per aquí.

2. Nits de matapobres de Jordi Dausà.
3. Petiteses. Llibre de poemes de la M.Roser. Podeu trobar més informació a la barra lateral del seu blog.

Aquests dos llibres opten al premi La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural. Els podeu votar aquí.

Feliç Sant Jordi a tothom!