dilluns, 29 d’octubre del 2012

Literatura patrocinada

Si esteu al dia dels temps moderns sabreu que la venda de discos i dvds ha caigut en picat, que ara ho pots trobar tot gratis per internet i, és clar, s'ha de ser molt ruc o molt honrat per pagar per allò que pots tenir gratis. Molts ho justifiquen amb màximes revolucionàries: "la cultura ha de ser lliure per arribar a tota la població!". Però d'altra banda hi ha la gent que fa cançons, pel·lícules o, ara cada cop més amb la proliferació de e-readers, llibres, que té l'esperança de seguir cobrant alguna cosa per la feina que fa.

Els gurús diuen que no es pot anar en contra de la modernitat i que les indústries culturals han d'adaptar el seu model de negoci. Ja no vens discos? Fes concerts. Ja no va ningú al cine? Fes cinemes en 3D. Ja no vens llibres? Doncs... busca patrocinadors.

Com es patrocina un llibre? Bé, suposo que ja us ho imagineu. Només cal extrapolar a partir d'una d'aquestes sèries on una família s'asseu a taula i, com qui no vol la cosa, surten en primer pla brics de llet o de sucs de fruites, caixes de cereals i altres productes, tots amb la marca ben visible.

Llavors, la literatura patrocinada consistiria en integrar marques de productes al text d'una novel·la (o d'altres formes d'expressió literària). Per exemple:

L'Oriol va cordar-se les (introduir marca de sabatilles) i va baixar les escales, mentre escoltava (introduir cançó)  pel seu (introduir marca de reproductor de mp3). Abans d'anar a l'escola para al bar (introduir nom del bar) on, segons ell, fan els millors entrepans de pernil de (introduir població).

La rendibilitat d'aquesta publicitat és probablement molt alta, ja que està integrada en el producte que l'usuari vol consumir. Això vol dir que el lector no pot fer zàping per esquivar l'anunci. I que, a més, si es fa bé, pot llegir l'anunci del patrocinador de forma natural; el consumidor percep la publicitat com part d'una realitat, no com un missatge invasiu.

Potser encara penseu que això no està passant actualment. Però probablement és només per l'aptitud de la literatura patrocinada per integrar-se a la narració i passar desapercebuda. Probablement ens estem empassant centenars d'anuncis publicitaris integrats en cada llibre que llegim. Sí, ara rieu però deixareu de fer-ho quan us expliqui aquest acudit/exemple:

Un directiu de la Coca-Cola es presenta davant del Papa de Roma i li ofereix 10.000 euros al mes per canviar el missatge de "dóna'ns el nostre pa de cada dia" per "dóna'ns la nostra Coca-Cola de cada dia". El Papa respon indignat "però què s'han pensat, quin sacrilegi!". El directiu se'n va però torna al cap d'un mes, amb una oferta més generosa. Surt de la segona reunió un altre cop amb les mans buides però li ha semblat veure una ombra de dubte als ulls del Papa. Així doncs, quan torna amb una oferta d'un milió d'euros, el Sant Pare agafa el telèfon i li diu al seu gestor de finances "vagi preparant els documents per cancel·lar el contracte amb el gremi de forners".

Per tant, només cal copiar el model de negoci de l'acudit. Els escriptors escriuen llibres i els regalen als lectors, amb el patrocini d'una o diverses empreses. Tothom hi surt guanyant.

Aprofito aquest post per dir que ara mateix estic a la recerca d'editor per a la meva novel·la i que escolto ofertes de possibles patrocinadors. En el meu cas, com que la història narrada passa d'aquí tres dècades, hi ha un valor afegit perquè dóna la idea al lector/consumidor que la seva marca encara existirà d'aquí trenta anys.

Suposo que aquí sortiran els típics romàntics indignant-se perquè la literatura ha de ser un art i no s'ha de vendre al pervers capitalisme. Però si escriviu novel·les, relats, blocs, correus electrònics o actualitzacions al facebook o al twitter, feu una prova: rellegiu les deu últimes pàgines que hagueu escrit i compteu les marques comercials que hi surten...probablement comprovareu que ja esteu fent publicitat a grans empreses i ho esteu fent gratis. De fet, en aquest mateix post, s'hi han colat tres multinacionals americanes.

13 comentaris:

  1. Idea original, mentre no et passis el llibre només llegint publicitat. ;)
    És cert, a tots se´ns escapa alguna marca, a uns més que els altres, imagino que als més
    consumistes més, o potser als que relacionen un producte amb la marca i no amb el producte per si mateix.

    Bona setmana!
    Bessets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi hi ha una cosa que em sorprèn molt: les samarretes d'equips de futbol o, encara més, d'equips de Fórmula 1. ¿Com pot ser que la gent pagui de 60 a 100 euros per una samarreta que porta un anunci ben gros o fins i tot 4 o 5 de petits?

      En això de la publicitat, l'èxit és que la gent vegi normals coses que en principi hom consideraria un excés.

      Elimina
  2. La dificultat que jo veig és que o es fa amb aquesta manera de fer o els escriptors i amb ells la cultura pot quedar molt malmesa, perquè potser arribe el dia en que ningú no escriga, per exemple en el cas d'un conflicte mundial i que la xarxa desaparega, ara que els qui escrivim per la xarxa som a hores d'ara els veritables actors de la nova revolució de la democratització de la cultura, però fins a quin punt transcendirà la nostra tasca com ha transcendit un Quijote o uns poemes d'Ausiàs March?
    Eixa és la pregunta, mentre que jo fa molt de temps que només llegisc autors no compromesos i que donen el seu fruit per Internet i de franc, farà ja més de quatre anys que he llegit cinc o sis llibres en el que estan alguns com el clàssic del segle passat català de l'assaig "Mal de llengües" del Jesús Tuson o alguns del Freud.

    Salutacions i et desitge molta sort per a la teua novel·la.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Planteges un tema interessant: l'escriptor ha de buscar perdurar o pensar en el present? Hi ha una novel·la de Tom Sharpe (La gran persecució) on es tracta aquest dilema de forma molt divertida.

      És difícil fer pronòstics sobre el futur, així que potser el millor és que cadascú faci el que pugui amb les eines que tenim actualment.

      Elimina
  3. Això em recorda la publicitat subliminal de la Cocacola en les pel·lícules, que hom no arribava a veure conscientment. En aquest cas la marca es veu, però gairebé ho és, de subliminal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo vaig sentir a dir que aquest episodi de la publicitat subliminal que comentes es va sobredimensionar molt i que en realitat la ment humana no era tan suggestionable com això (és a dir, que ningú s'aixecava a prendre's una beguda pel fet d'haver vist aquest anunci subliminal).

      Elimina
  4. En infinitat de llibres he trobat propaganda gratuïta de marques comercials. Mai he pensat que fos propaganda remunerada, ja que dubto que les grans marques paguin a segons qui per introduir els seus productes a l'obra, ho he entès més com allò de posar noms propis a les coses que cites. Els models de cotxe per exemple, sempre es diu el model, el cotxe no queda en l'anonimat mai. Es vulgui o no, sempre fem publicitat.

    Sort amb la teva novel·la, a veure si tira endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí està la gràcia, XeXu, si la gent llegeix llibres on aquestes marques no semblen anuncis, la publicitat serà encara més efectiva.

      Gràcies, ja aniré informant.

      Elimina
  5. No ho sé, se'm fa difícil pensar que ens els llibres s'hi pugui incloure expressament publicitat pagada, però és veritat que la publicitat cada vegada és més omnipresent, per l'hàbit de la gratuïtat i també per grans esdeveniments com el San Miguel Primavera Sound, etc. Al cine és més habitual el "product placement" però vols dir que estem abocats a que hi hagi publicitat als llibres, al teatre, a les cançons? Potser, una altra manera de fer publicitat seria, per exemple, posar el logo d'una marca en el llibre, com es patrocinen espectacles i veus la marca en el programa de mà, però sense que la marca hagi d'estar "dins" del llibre/espectacle, en fi, veurem, és una mica una penitència això d'empassar-se publicitat a canvi de gratuïtat :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sobta que s'insereixi publicitat als llibres perquè tenen una aura d'objecte semisagrat (t'imagines les religions principals sense el seu llibre sagrat?). Al final, és cert, que és la gent qui ha d'acceptar o rebutjar els nous formats.

      Elimina
  6. Fa uns anys vaig fer un curs d'escriptura i ens deien que havíem d'evitar els genèrics, que era molt millor dir: "L'Anna va anar al mercat de Vic i va comprar tomàquets madurs, albercocs i plàtans", que no pas "Ella va anar a mercat i va comprar fruita". Vist així, hi pot haver literatura que sembli patrocinada i no ho sigui. És com el cas de les marques que passen a designar genèrics: coca-cola (per a totes les begudes de cola), dònuts (aquí la marca es va posar dura amb la marca registrada), els kleenex...

    És un tema que dóna per molt, i em fa gràcia pensar que gràcies a aquesta propaganda molta gent pogués arribar a publicar el llibre que sempre ha tingut al calaix. Com als diaris o revistes, tampoc no hi ha tanta distància.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una manera de veure-ho és que, si ja estem introduint marques comercials a la literatura, almenys aprofitem-ho i traiem-ne partit.

      És ben cert que als cursos d'escriptura diuen que cal ser concrets perquè el lector visualitzi millor les escenes. En un proper post tinc pensat fer una proposta que té a veure amb aquest tema.

      Elimina
  7. Hola Sergi,
    fa una estona que em llegit la teva proposta als Quaderns. Encantats de col·laborar i donar-te un cop de mà en el que puguem. Parlem-ne!
    Aprofitem per felicitar-te pel teu bloc. És un bloc exquisit per la lectura!

    ResponElimina