dimarts, 29 d’abril del 2014

Amb menys químics

Últimament surt per la tele un anunci que trobo bastant ofensiu, per diferents motius que us explicaré al llarg d'aquest post. No recordo la marca anunciant (punt negatiu pels publicistes) però és d'un producte de neteja que anuncia com a ganxo que està fet "amb menys químics".

Veureu, ser químic és una mica com ser català: sovint et menyspreen i parlen malament de tu i quasi sempre és per suposats greuges que no tenen ni cap ni peus. I per més que argumentis, difícilment podràs vèncer la barrera dels prejudicis i l'odi cap al teu col·lectiu.

A més, els prejudicis estan tan assumits per la majoria de la població que costa convèncer que realment hi ha un greuge.

Quan no hi havia químics, tothom era molt més feliç, tenia més salut i vivia molts anys. O no...


Començo destacant un error lingüístic que fa molta ràbia. Tant en castellà com en català, un "químic" és una persona amb coneixements químics. Però aquests publicistes han fet servir l'altra accepció de chemical, que en català es traduiria per "substància química". Un error importat d'EEUU, molt comú a Hispanoamèrica pel fenomen de l'Spanglish però que, com passa amb el reggaeton, no caldria importar aquí.

I què és una substància química? Qualsevol material amb una composició química definida. Per exemple, l'aigua, el clorur sòdic, l'oxigen, la glucosa, l'or...

La pregunta que caldria fer-se aquí és: si a un producte li traiem totes les seves substàncies químiques, què en queda? Doncs bàsicament res. Espai buit. I si en traiem la meitat, quin avantatge pot tenir fer servir 10 substàncies químiques en comptes de 20? Probablement cap, excepte una reducció de costos pel fabricant.

Us imagineu una pizzeria que fes servir com a ganxo "pizzes amb menys ingredients"? Seria difícil veure això com un fet positiu pel consumidor, oi? Doncs més o menys és el que fan aquests publicistes. La diferència és que la paraula "químic" té connotacions negatives i aquestes estan profundament integrades en el desconeixement científic de bona part de la població. Per tant, es pot dir una bestiesa així per la tele i passa totalment desapercebuda.

Hi ha una conspiració de les farmacèutiques per acabar amb la raça humana. Es tracta de fabricar tot de químics que salvin milions de persones malaltes, que havien de morir per tal que la selecció natural millorés la raça humana. Cal destruir tota la indústria química per evitar la degeneració de l'espècie.


Se m'acudeix una segona possibilitat: que els publicistes no siguin ignorants sinó cínics i hagin fet servir l'accepció correcta del substantiu "químic". És a dir que, aprofitant la crisi, l'empresa que fabrica el producte de neteja ha fet una neteja de personal i ha despatxat una bona part dels empleats llicenciats en química. Potser els han substituït per becaris amb la ESO a mig acabar o potser els pocs químics que queden han de fer més hores per un sou menor, això ja no ho sé.

En qualsevol cas, dubto molt que el producte resultant, fet amb menys químics, sigui millor. En tot cas, que vagin amb compte els de l'agència: a veure si el proper anunci el faran amb menys publicistes.


Actualització:

En Pons ens comenta que aquesta pàgina explica les substàncies químiques que contenen aliments totalment naturals, com el plàtan, l'ou o els nabius. Si veieu alguna fruiteria que anunciï plàtans "sense químics", desconfieu.

14 comentaris:

  1. A mi també em fa molta gràcia tota aquesta por contra els elements químics, per això em va agradar aquesta campanya dels "perillosos platans químics"

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt interessant, Pons. Ara mateix actualitzo el post per incloure-ho.

      Elimina
  2. Bon post pedagògic, estaria molt bé que molta gent el llegís. La demagògia no és només un tema polític, també existeix en molts altres camps. L'equivalent pels biòlegs i bioquímics són els transgènics, només sentir la paraula la majoria de població ja es posa les mans al cap.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc un blog de divulgació científica que es diu "Grans Preguntes que no em deixen dormir". Si algun cop vols participar amb alguna pregunta, per tal de divulgar temes del teu àmbit o interès, en parlem ;)

      Elimina
  3. Sergi, mira, tens tota la raó, jo que fume no em fan por els "químics" ni els còmics, mon pare, que era químic deia d'ell mateix que era còmic, encara me'n recorde quan li deien: _Sento és que tu eres químic. I ell en contestava: _No, jo sóc còmic. I te l'he posat en el català-valencià que ell feia servir.
    També me'n recorde, per a posar un granet de sorra al damunt de la teua exposició que de la Coca-cola en deia que es feia amb sola de sabata, dit literalment per ell, però és d'allò més acceptada hui en dia i, és que cadascun pot i deu triar la manera de viure fins i tot de morir i, no crec que per fumar o per prendre coca-cola s'haja de morir un més prompte, jo sé que sí, però si has paït la teua mort tens tot el dret a fer servir el tabac o les substàncies químiques, que de ben segur en traus un bon profit i, parle del tabac, el profit és les hores d'esbarjo i de alleujament de l'existència que ens dóna una bona cigarreta negra.
    I no penses que t'ho dic en to sarcàstic ni tan sols irònic, no, t'ho dic molt seriosament, morim quan ens ho criem, ja siga fumant o drogant-nos amb pa ric en fibra, llet esterilitzada i mantega sense sal.
    Ja et dic, vinc d'un pare, natural, que em va fer amb el seu químic semen amb l'aprovació i supervisació de la veritable ama de la creació, ma mare.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em passa una mica com al teu pare: no tinc clar si sóc químic o sóc còmic. Potser a estones sóc una cosa o l'altra.

      Hi ha estudis que diuen que certes substàncies químiques augmenten les probabilitats de patir malalties. La paraula clau aquí és "probabilitats" perquè res no hi ha de segur. És simplement que compres més números de loteria perquè et passin coses.

      Pel que sé, de la Coca-Cola, la substància química més nociva que té és el sucre, no perquè tingui la toxicitat més gran sinó perquè en ve massa.

      Elimina
  4. Ens enganyen en molta facilitat ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, i això que ens creiem molt llestos!

      No recordo haver-te vist abans per aquí, així que benvinguda a aquest blog. Espero que t'agradi.

      Elimina
  5. Jo penso que tots els radicalismes són dolents encara que siguin amb les coses de menjar...Crec que hi ha aliments i suposo que en això estaràs d'acord amb mi més saludables que d'altres, d'aquí que el més recomanable sigui una alimentació variada per mantenir un equilibri...
    He de confessar que normalment , miro els ingredients del què compro, perquè hi ha coses que són tan artificials...I no parlo dels aliments pròpiament, sinó de tot el què hi posen perquè es conservi...
    Tan dir-nos que mengem peix i ara resulta que també pot ser perjudicial per totes les porqueries que llancem al mar.
    No sé, penso que hem de tenir en compte algunes coses, però sense passar-nos...Que tenim una dieta mediterrània fantàstica!
    Bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic d'acord amb tu: hi ha aliments més saludables que altres, tot i que cada cop sembla més difícil distingir-los. La ciència ha canviat d'opinió molts cops en temes de dietètica i això ha contribuït a dificultar encara més que aquesta informació arribés a la població.

      A mi els conservants no em preocupen especialment. Em fa més por una confitura casolana, feta per la tieta d'algú que una que tingui conservants "artificials". Abans la gent moria a dotzenes per coses tan naturals com el botulisme. D'altra banda, conservants tan naturals com la sal o el sucre, poden ser molt perjudicials si no es va amb compte.

      En això del peix, t'he de donar la raó. La contaminació del planeta és un dels actes més estúpids dels humans. Ara bé, la ironia del cas és que potser la contaminació acabarà salvant moltes espècies de la sobrepesca. Quan la tonyina vermella presenti concentracions de mercuri alarmants, potser es deixa de consumir tant i pot recuperar-se.

      Elimina
  6. He anat a parar a aquest apunt que no havia llegit a partir del d'avui sobre Heisenberg. M'ha fet gràcia com ho exposes, però tot plegat és ben trist. Em refereixo al fet que no saber res de ciència siga un mèrit, avui dia. Els estúpids comentaris de "sóc de lletres", uf! Jo, formalment, no he estudiat més química ni física que la de 2n de BUP i seria, segons aquesta divisió "de lletres pures". Però coi, això tampoc no vol dir que no tinga curiositat per com funciona el món o que no sàpiga dividir!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és ben trist que es faci aquesta diferenciació lletres/ciències, com si fossin incompatibles. Entenc que la ciència, quan s'arriba a un cert nivell de complexitat, es fa difícil pels no especialistes però m'entristeix que una gran part de la població visqui d'esquenes als fascinants avenços que està vivint a ciència als nostres dies.

      Elimina
    2. Qualsevol disciplina és difícil quan s'arriba a un cert nivell de complexitat. En general només arribem a aquest nivell en un parell de coses, però això no implica que no puguem saber RES de la resta.

      Elimina
    3. És cert, tot i que la ciència té una base de matemàtiques que fa més difícil que et puguis aproximar a un tema aïllat i treure conclusions vàlides. I en altres àmbits potser una lectura et pot informar bastant millor.

      Però sí: igual com podem gaudir d'un mòbil sense tenir ni idea de què passa pels seus circuits electrònics també podem gaudir del progrés científic, dels nous descobriments, etc.

      Elimina