L'anticrist

I

(Aquí hi aniria una descripció de la seu central del Mossad però tota referència a ella és informació classificada. També ometem les descripcions dels personatges i qualsevol dada que pogués ajudar a identificar-los)

–Tenim el sospitós a la sala d’interrogatoris.

–És aquell? Més que d’assassí fa cara de setciències.

–De fet és un ex-treballador del CERN. No se’ns hagués acudit mai a nosaltres anar a buscar-hi sospitosos allà. Ha estat ell qui ha confessat el crim i ens ha donat tots els detalls. I molts d’ells només els podia saber l’assassí.

–Si ja sabeu que és l’assassí i ell mateix ha confessat, per què m’heu cridat per interrogar-lo?

–Perquè no tenim ni una maleïda pista sobre el mòbil del crim i ell ha deixat clar que només discutiria aquest tema amb vostè.

II

L’agitació s’ha estès per tot el territori d’un país ja de per si acostumat als conflictes religiosos. El brutal atemptat que acabà amb la vida de dotze persones, entre elles el carismàtic líder religiós Isaiah Wolfowitz, ha disparat la tensió fins a tal punt que l’exèrcit israelià s’ha mobilitzat per intentar evitar mals majors.

Wolfowitz, que tenia trenta-tres anys, era el líder d’una poderosa secta neocristiana i proclamava ser la reencarnació de Jesucrist. Els seus seguidors el coneixien com a Crist i afirmaven haver-lo vist fer diversos miracles. Els seus detractors el consideraven un dèspota i temien el fanatisme d’aquest corrent religiós.

El Mossad ja ha detingut un sospitós per aquest brutal atemptat però no ha filtrat ni la identitat de l’assassí ni cap altra dada que ajudi a entendre el crim. Els experts en explosius també estan estudiant els detalls de l’explosió. Si bé tampoc han filtrat cap informació sobre els seus progressos, se sospita que no es tractava dels explosius convencionals que fan servir habitualment els terroristes. Alguns rumors apunten cap a la implicació dels serveis secrets d’algun país o també, evidentment, alguna branca de l’omnipresent Al Qaeda.

III

A l'exterior d'una gran cúpula, una dotzena de científics observen les pantalles de la sala de control que monitoritza totes les dades. Els vestits blancs i les màscares recorden als que es fan servir en les centrals nuclears. Només els porten per protocol ja que si alguna cosa fallés, saben perfectament que ni tan sols el gruix de plom de la cúpula els protegiria.

–Ja està preparada la túnica. Ens disposem a l’ensamblatge.

–Perfecte. Procediu.

–Sandàlies acoblades. Túnica correctament disposada. Barret ajustat. Guants de pell sintètica adaptats. Període d’estabilització correctament superat. Desactivant el confinament magnètic del segon nivell. El subjecte es manté perfectament estable. Procedim a desactivar el primer nivell?

–Endavant.

–Primer nivell desactivat. No s’observen alteracions de cap tipus. Obrint comportes.

–Senyors... Admirin l’ésser més poderós de l’Univers!

IV

(Tornem a la sala d'interrogatoris del Mossad. Segueix sent tot secret.)

–Me n'he informat. Vostè és el detectiu amb més formació científica del Mossad. La qual cosa tampoc és dir gaire però és millor això que res.

–Si vostè és l’assassí, tal i com ha confessat, llavors ha fet esclatar un home en mil bocins. No veig quina ciència hi pot haver en els motius d’aquest atemptat, que és l’únic que ens interessa ara mateix.

–Bé, en primer lloc caldria considerar la naturalesa de l’explosiu. Planteja molts interrogants, no creu?

–Sí, certament. Si volia matar en Wolfowitz hagués estat més assenyat fer servir un fusell de mira telescòpica. Per què provocar una matança com aquesta? Potser volia fer veure que es tractava d’un atemptat indiscriminat i que en Wolfowitz només va ser una víctima accidental?

–És clar, un es podria preguntar tot això però no li sembla més sorprenent que els nois d’explosius del Mossad encara no hagin esbrinat la composició de l’artefacte?

–No sóc especialista en explosius però sí, he sentit a dir que són més potents que els que es fan servir habitualment. Per això torno a la meva pregunta: per què ha triat una arma tan complicada en comptes d’un fusell de mira telescòpica?

–Li contestaré amb una altra pregunta: han trobat alguna cosa d’interessant en l’autòpsia del cadàver d’en Wolfowitz?

–No en quedava gaire, del seu cadàver...

–Precisament. Aquest era el meu objectiu.

–Per eliminar proves...?

–No! Per eliminar el cadàver!

–I per quina raó volia eliminar el cadàver?

–Per salvar Israel de la seva destrucció absoluta.

–Això té a veure amb alguna religió? Suposo que sí, donada la identitat de la víctima...

–No em prengui per un boig fanàtic. Jo sóc un científic, he estat al CERN. Li parlo d’una amenaça real que he hagut de desactivar, un pla diabòlic per aniquilar aquest país.

–I ara m’explicarà aquest pla maquiavèlic?

–Sí. Només espero que tingui prou formació per entendre’l. Sap què és l’antimatèria?

–Bé, és matèria feta d’antipartícules. Es pot crear al laboratori mitjançant grans quantitats d’energia.

–Correcte. I la part que ens ocupa és que quan una partícula es troba amb la seva antipartícula corresponent, totes dues es destrueixen, alliberant una quantitat molt gran d’energia. Aquesta quantitat es pot calcular mitjançant la famosa equació d’Einstein E=mc². Bé, suposo que sabrà que al CERN són capaços de produir antimatèria.

–Sí.

–El que probablement no sàpiga és que n’han produït molta i l’han aconseguit estabilitzar en forma d’organisme viu.

–Doncs no ho sabia. Quin tipus d’organisme? Una bactèria?

–Un ésser humà.

–Un ésser humà fet d’antimatèria? Això és una bestiesa! Caldria moltissima energia i després... com es pot crear un ésser humà en un laboratori? Això és ciència-ficció! La comunitat científica està a anys llum d’aquestes possibilitats!

–En absolut. Ens els últims deu anys hem aconseguit la fusió nuclear en fred, que ens ha servit per tenir tota l’energia que hem necessitat. I hem dissenyat màquines clonadores capaces de replicar qualsevol organisme viu a partir de la seva seqüència d’ADN.

–Però com han pogut ocultar aquests grans progressos científics al món?

–De fet és molt senzill. Al CERN es publiquen tots els experiments realitzats però el redactat està tan carregat de tecnicismes que la lectura es fa terriblement avorrida. Això, unit a l’omnipresent analfabetisme científic de la població fa que ningú de fora sigui capaç de llegir i comprendre els seus articles.

–Així doncs al CERN tenen un ésser humà fet d’antimatèria. Quin aspecte té?

–Bé, no és només l’aspecte. Es tracta d’un clon d’una persona del món real. Això és el que el feia terriblement perillós. Si ha entès les implicacions de tot el que li he explicat, suposo que ja s’imaginarà de quina persona estem parlant.

–En Wolfowitz...

–Hi ha un antiWolfowitz o, si prenem la denominació dels seus fidels, un anticrist. Imagini’s per un moment que no hagués reduït a cendres el cadàver de Crist. Setanta quilograms de matèria trobant-se amb setanta més d’antimatèria. Això significa una explosió setanta cinc mil vegades més potent que la que va devastar Hiroshima.

–Perdoni que l’interrompi. M’està dient que ara mateix hi ha un Crist fet d’antimatèria... un anticrist voltant pel món?

–Sí, però amb la mort de Crist ja no pot destruir Israel.

–Per què volien destruir Israel?

–Són científics frustrats. Tenen les ments més privilegiades del planeta i treballen pel progrés de la humanitat però la massa és científicament analfabeta: creu en els horòscops, en la homeopatia i, per suposat, en la religió organitzada. El fanatisme religiós ha adquirit moltíssim poder gràcies a la ignorància de la població. Crear un anticrist i esborrar del mapa fins a l’última pedra que hi ha a la terra Sagrada de les tres principals religions monoteistes era la seva venjança i la seva manera de mostrar el poder de la ciència. La religió organitzada era l’enemic i això hauria estat una punyalada directa al seu cor.

–I vostè ha salvat Israel perquè és creient?

–No digui ximpleries! Jo sóc tan ateu com el que més. Jo he salvat Israel perquè hi havia milions de vides en joc.

–És curiós trobar un terrorista que ha assassinat a una dotzena de persones que es preocupi tant per la vida humana.

–Bé, aquesta és la història que li havia d’explicar. Espero que almenys l’hagi entès prou per decidir si la creu o no.

Font

V

Tres dies després de la mort de Crist, una avioneta privada aterra a l’aeroport de Tel Aviv. En surt un individu vestit amb sandàlies, una túnica i un barret. En menys de deu minuts milers de persones s’han agrupat entorn d’ell per aclamar-lo com el veritable messies, el fill de Déu, l’home que va ressuscitar per segon cop.