dimarts, 19 d’agost de 2014

Relats d'estiu: Instruccions

Dins d’alguns edificis haureu observat l’existència d’uns objectes amb forma de paral·lelepípede que, curiosament, tenen tres costats fixes i tres de mòbils. Els tres costats mòbils permeten l’obertura de l’objecte en una quantitat finita de plans. Cadascun d’aquests plans conté una sèrie de signes gràfics que codifiquen segments d’informació. Quan l’objecte està obert, dos d’aquests plans queden a la vista, dividits per una línia vertical que actua com la bisectriu que determina l’angle d’obertura de l’objecte. En general es recomana obrir-lo fins a un angle proper però mai superior als cent vuitanta graus.

Per utilitzar un d’aquests artefactes, cal una destresa específica. Els individus amb aquesta destresa s’anomenen lectors.

El lector és un element necessari per transformar els signes gràfics impresos en els diferents plans a sons que van formant paraules que, al seu torn, formen construccions més complexes o abstractes, conceptes, idees o procediments. És a dir, els segments d’informació es van agrupant, a mesura que el lector els va desxifrant, per formar blocs d’informació cada cop més complets. En ocasions, els blocs d’informació seran d’una dimensió tal que requerirà l’ús de més d’un pla. Per utilitzar més d’un pla és necessària una operació coneguda com girar la pàgina. Aquesta operació la pot fer el mateix lector, generalment amb els dits polze i índex de la mà dreta, fent lliscar el pla de la dreta i desplaçant-lo fins que es converteix en el pla de l’esquerra. El lector apreciarà en molts casos, que al canviar de dreta a esquerra (o d’esquerra a dreta) la codificació impresa en el pla també sembla canviar. Aquest fet s’explica formulant la hipòtesi que cada pla està conformat per dues cares diferents.


Cal advertir que l’operació de girar la pàgina només es pot fer un nombre finit de cops, tants com plans (també dits pàgines) contingui l’objecte. Aquesta regla té una excepció i és que en algun moment es realitzi una operació de canvi de pàgina en sentit invers. En els darrers plans és freqüent trobar un punt de parada que indica al lector que l’objecte no conté més codificació útil. Aquest punt s’anomena Fi.

14 comentaris:

  1. La de coses que s'aprenen en aquest bloc!

    M'ha recordat a aquest vídeo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Avui no has posat asteric. No sé què pensar...

      Elimina
  2. Hom pensaria que aquestes instruccions les tenim integrades en el nostre programa, com els animals tenen alguns actes instintius que realitzen sense aprendre. Però no, no, nosaltres tot ho hem d'aprendre, fins i tot les coses més necessàries i trivials com aquesta que narres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Venim amb un software bastant bàsic i hem d'anar instal·lant apps per a tot...

      Per cert que hi ha un relat d'Asimov, em penso que es diu 'Vocació', on els nens aprenen a llegir en un dia. Literalment els instal·len el coneixement al cap.

      Elimina

  3. Mai havia vist d'escriure un llibre i un lector d'una forma tant científica...M'ha encantat!!! Llàstima que han aparegut uns éssers metàl·lics que es diuen llibres electrònics, que no caben dins d'aquesta definició!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, és clar. El llibre electrònic ve amb unes altres instruccions.

      Elimina
  4. Genial, em recorda a les instruccions per pujar (o era baixar) una escala del Cortázar, si no recordo malament. Ara, la lectura és molt més complexa, on vas a parar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta tenir lectors tan cultes! Efectivament, aquestes instruccions són un exercici d'un taller literari on havíem de fer alguna cosa semblant al text a què et refereixes.

      La gràcia suposo que és fer una descripció exageradament detallada, com si el lector no tingués cap informació prèvia a la lectura de les instruccions.

      Elimina
  5. hoola ara si he vingut des del blog del pons i havia ant a parar a la teva proposta inicial de la taula periòdica i ara veig que ja ha començat tot fa temps , de moment encara no acabo d'entendre res prometo tornar i llegir i rellegir fins que ho copsi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, ara li hauré de donar comissió al Pons. :)

      T'he contestat a l'altre post que has comentat.

      Elimina
  6. ah per cert les instruccions genials! arribarà un dia, potser ja ha arribat que aquestes instruccions els caldran a molta gent per entendre el paral·lelepípede, sobretot les criatures i no tant criatures

    ResponElimina
    Respostes
    1. El futur és un lloc ben misteriós. Ja veurem què passa amb els paral·lelepípedes. De moment conserven el prestigi com a decoració de mobles.

      Elimina
  7. Jo també recordó haver practicat alguna cosa semblant en un taller d'escriptura. Li donaven algun nom tècnic que ara no puc recordar i em fa molta ràbia... "mirada no sé què..."
    Opino que com a exercici està molt bé; ajuda a perfeccionar habilitats descriptives i adoptar nous punts de vista; agafar una mica de llunyania respecte a la pròpia narració. No obstant això, com a relat i per si sol, ho trobo una mica mancat de propòsit i interès.
    No sé si en Cortázar aconsegueix captivar el lector amb el seu relat que heu mencionat aquí; crec que no l'he llegit, i si ho he fet no el recordo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fer un relat sense conflicte és complicat. Bé, vull dir que és complicat que sigui interessant pel lector. En el fons, les instruccions de qualsevol aparell són un dels textos més avorrits del món.

      No sé si es podria fer unes instruccions amb conflicte i si en resultaria un text interessant. Potser seria un exercici a provar en un taller.

      Elimina