dimarts, 11 de novembre de 2014

La nova censura i el nou 9N

Jo no ho vaig viure però diuen que durant el franquisme hi havia censura. És una cosa que passa quan els mediocres governen. Com que saben que la gent diria que són uns pelacanyes, decideixen que la gent no pugui dir el que pensa.

També diuen que això va estimular la creativitat dels artistes. Es tractava de dir el que no es podia dir, colar gols als censors, saltar-se les regles amb enginy.

40 anys després, la Història avança en helicoide, fent cercles però desplaçant-se en un eix perpendicular. Mateixes essències, diferents formes. Avui ens torna a governar un gallec terriblement mediocre.

A Espanya, la censura es practica controlant els mitjans de comunicació. L'any passat van ser substituïts els 3 directors dels diaris més importants d'Espanya (El País, El Mundo i La Vanguardia). En els 3 casos, per nous directors més afins ideològicament al PP. Les cadenes de TV també estan en mans del govern espanyol o d'empresaris amics.

Per entendre el procés independentista català, a les TV espanyoles conviden catalans com Rivera, Marhuenda o Nart. En canvi, a TV3 adoctrinen portant tertulians amb opinions diverses.


En aquest context, no és estrany que el govern espanyol hagi invertit tants esforços en prohibir el 9N que, sense acord amb l'Estat espanyol no podia tenir més que caràcter consultiu. És a dir, des que el Parlament espanyol va rebutjar cedir la competència per celebrar un referèndum, el 9N només servia per demanar l'opinió als catalans. I això, pels amics de la censura, és el pitjor delicte possible.

La resposta del govern català ha emulat els artistes que esquivaven la censura amb enginy. Tot previsible fins la suspensió de la llei de consultes. Llavors hi ha una escena d'aparent caos i autodestrucció -que no estic segur que no formés part del pla- amb baralles internes. La cosa acaba amb el Butireferèndum, que el propi Mas va vendre molt malament en un primer moment. Què coi és això d'un acte participatiu? No havíem quedat que...? Propis decebuts i estranys fent tota mena de bromes, disposats per enéssima vegada a enterrar el procés i al president. El censor s'empassa l'ham.

I passen els dies i tot pren perspectiva. A efectes pràctics el nou 9N s'assembla molt al vell 9N. Segueix sense ser vinculant i segueix servint per donar veu als catalans. La pregunta és la mateixa. L'Estat comença a fer el ridícul: impugna de nou al Constitucional un acte que diuen que és inútil i que no té garanties democràtiques (ho saben perquè ells mateixos s'han encarregat que no en tingués), es veuen tancs per les autopistes catalanes, fragates al Port de Barcelona, amenaces velades a funcionaris, diaris espanyols dient que votarà en Bob Esponja... I arribem al 9N i vota el primer català.

El primer vot del 9N. A Austràlia. 


El Gobierno diu que d'acord, que posa els Fiscals a treballar. Però té totes les potes ficades en galledes. Si no és una consulta ni un referèndum, quina és la il·legalitat? I si ho és, el Gobierno de España està donant legitimitat de referèndum a una votació que l'independentisme ha guanyat per golejada.

Fins i tot en camp contrari s'ha golejat. Fixeu-vos: 

9N a Sant Boi de Llobregat:
Sí/Sí: 12315
Sí/No: 3176
Sí/Blanc: 193
No: 1659

Algú pensa que són pocs vots? Últimes municipals a Sant Boi:

PSC: 8750
PP: 4933
ICV: 3617
CiU: 3359
PxC: 2989
ERC: 1083
Cs: 942
CUP: 751

La majoria silenciosa

L'última estratègia és dir que no ha votat la majoria silenciosa. Que tots els independentistes han votat i tots els unionistes s'han quedat a casa. Certament això quadra amb l'estratègia del PP de mobilitzar el vot independentista i convèncer als seus que la votació era una farsa. És típic dels censors considerar que el silenci del ciutadà és un suport al seu govern.


Me gustas cuando callas porque estás como de acuerdo conmigo.


16 comentaris:

  1. Abstensionistes = partidaris del No
    Que potser ho dubtes? Si fins hi tot tenen les mateixes lletres! Casualitat?! Jo crec que no!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo diria que són partidaris del sí-no: abstenSÍoNOistes.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Si alguno de los presentes está en contra de esta sagrada separación, que hable ahora o que calle para siempre.

      Elimina
  3. Que ben explicat. Només posaria en dubte una cosa que dius, per la resta, molt d'acord amb tot. Fins on jo sé, aquella imatge de destrucció que dius després que tombessin la llei de consultes no era teatre, la decisió d'inventar-se una altra mena de votació va ser del govern, i els socis es van posar les mans al cap de veritat. A toro passat, l'estratègia no va ser dolenta del tot, molta gent es va animar a votar, fins i tot molts del No que van adonar-se que la cosa anava de veritat, i a la tarda van sortir de casa per votar, tot i el que els havien dit els seus líders. Evidentment, tot això no té cap validesa i els detractors poden seguir qualificant-ho de farsa i de festa independentista, però que prop de 2 milions de persones hagin dit Sí a la independència és com per tenir-ho en compte. Ja no som quatre arreplegats, però el govern espanyol, desinformador i censor com no s'ha vist mai, i això és molt dir, seguirà mirant a una altra banda. I saps què? Que gairebé millor. Cada cop hi ha més gent avergonyida i que mira amb enveja els liders d'aquí, fins que fan el canvi mental i es passen a l'altra bàndol.

    Una prova de l'absurditat i l'intent de desinformació dels partits contraris, i els mitjans de comunicació a sou és vendre que l'independentisme ha tocat sostre, que no som més que a les diades d'aquests anys. La diferència és que ara ens hem comptat de manera fàcil, amb una papereta cadascú, i som uns 1.8M. Dèiem que érem aquests mateixos a les manis, però ells, els que ara diuen que hem tocat sostre, insistien que no, que érem uns 700m o ves a saber quants. Si fossin coherents haurien de dir que hem augmentat molt, no? Senyal que mentien quan deien que érem tan pocs.

    I ara què? Ara malauradament el govern català vol seguir parlant i convocar un referèndum de plenes garanties. En el cap de la gent això ja ha passat, ara volem una altra cosa. Anar a negociar un referèndum (a banda de tenir la certesa que et tancaran la porta als nassos), és posar el comptador a zero i tornar a començar. Si no hi ha una altra manera plebiscitàries a mitjans de 2015, i a tirar milles. Encara no som prou gent, però tenim temps de convèncer els indecisos. I el que és més important, el govern espanyol ens fa bona part de la feina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A toro passat et dic el mateix que amb la Via i la V: el nou 9N era molt arriscat. Deixaves l'èxit en mans del poble català. L'altre 9N, el que no es va fer, també tenia els seus riscos, òbviament. Ara ja es veu que el Govern espanyol hauria acusat la Gene de fer delinquir els funcionaris i els membres de les meses.

      També estic d'acord que cal seguir treballant. Tot aquest temps que la independència es dilata hem de seguir sumant suports. El 9N vaig tornar a veure que la nostra força és el somriure.

      Elimina
  4. Un post molt currat! I fa pensar, i terure conclusions.

    ResponElimina
  5. I tant si ni havia de censura i jo no sé si atiaven la creativitat dels artistes, però si de la mainada, que quan ens feien cantar el "cara el sol", ens inventàvem unes lletres que eren molt divertides...
    Ah, jo vull fer constar que no em vaig sentir gens adoctrinada per TV3...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es conserva alguna d'aquestes lletres? Serien documents molt interessants per a la posteritat.
      A nosaltres només ens va arribar el "Franco, Franco que tiene el culo blanco..."

      Elimina
    2. Em sembla que en tinc alguna de guardada, la buscaré...

      Elimina
  6. Jo vaig trobar a faltar la implicació dels socialistes, em sap greu que no se sentissin partícips de la votació, perquè no tenia unes garanties que precisament ens havien retallat, coi, doncs era una manera de queixar-se. Hi tinc amics, en aquest espectre ideològic, i m'agradaria que anéssim en el mateix vaixell, no sé si serà possible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha una postura legítima que és estar a favor de l'autodeterminació però en contra de la independència. En principi semblava que aquesta gent quedaria representada pel PSC però de seguida es va veure que no. Llavors semblava que ICV ocuparia aquest espai. I bé, ho ha fet d'aquella manera...

      Jo en el fons entenc que si no vols moure't, el dret a moure's no t'importi gaire. Cadascú defensa, sobretot, els drets que l'involucren directament.

      El que ja no em sembla tan normal és que es reconegui el dret a votar però llavors es vagin posant pals a les rodes i es critiqui els qui intenten superar els obstacles per votar. Si no hi havia garanties (que no sé què volen dir amb això. Jo he vist votacions "amb garanties" a Galícia on votaven els morts i d'altres on els catalans a l'estranger no podien votar per impediments burocràtics) no seria per culpa dels qui van fer tot el possible per fer una votació digna sinó més aviat per culpa dels qui han fet tot el que han pogut perquè no es pogués votar de cap manera.

      Elimina
  7. Potser me n'he anat una mica del tema?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho crec. I en qualsevol cas, aquest és un espai lliure d'expressió. ;)

      Elimina