dimarts, 29 de març del 2016

La fi del Plastiquífer

Fa uns quants milions d'anys a la Terra van sorgir uns organismes vius que creaven unes substàncies que cap altre organisme podia menjar-se. Les substàncies eren la cel·lulosa i la lignina, components de la fusta i els organismes eren avantpassats dels nostres arbres.

Com us podeu imaginar, això va produir milions de tones de fusta que s'acumulaven sense possibilitat de ser biodegradades. Gran part d'aquesta fusta es va convertir en carbó. Això va passar durant els milions d'anys que va durar un període anomenat Carbonífer. Penseu-ho: la revolució industrial va tenir lloc gràcies al llarg temps que els microorganismes van necessitar per aprendre a menjar-se la fusta.

Més endavant van sorgir organismes capaços de digerir la fusta. Eren microorganismes que, amb el temps, s'han acabat associant a organismes més grans, com per exemple els tèrmits. Gràcies a això, la fusta ja és biodegradable.

Avui en dia, hi ha substàncies que no són biodegradables i són un problema quan es produeixen en grans quantitats i són abocades al medi ambient. Especialment abundants són els plàstics. La majoria de plàstics es poden reciclar però, per desgràcia, fabricar plàstic és tan barat que molts cops no es creu necessari reciclar-lo i s'aboca al medi ambient on provoca greus problemes. Potser heu sentit a parlar de la gran illa de plàstic del Pacífic. En realitat, ni és una ni és ben bé una illa però és una gran zona de l'oceà que concentra tones i tones de plàstic.

Sí, podem pensar en com desfer-nos d'aquesta illa de plàstic o... Podem fer-la encara més consistent, requalificar-la i fer-hi promocions d'apartaments turístics. Imatge


Fa poc van descobrir un organisme que era capaç de degradar PET, un dels tipus de plàstic més utilitzats. Si busqueu per Google veureu que no és el primer cop que es parla del descobriment d'un organisme capaç de digerir plàstic. Fa cinc anys ja se'n parlava.

Algú potser s'està preguntant com és que van caldre milions d'anys perquè sorgissin organismes capaços de menjar fusta i ara en poques dècades ja han aparegut organismes capaços de menjar plàstic.

De tota manera, sembla que aquests organismes encara no són gaire bons menjant plàstic i potser la natura necessiti una empenteta per solucionar el problema que els humans hem creat amb el plàstic. Es podrien modificar genèticament aquests organismes per fer-los evolucionar cap a soques més eficients devorant aquest i altres tipus de plàstic? Probablement sí. I si això succeeix durant les properes dècades, ens trobaríem a l'inici de la fi del Plastiquífer.

Us podeu imaginar que la degradació de milions de tones de plàstic generarà també una altra muntanya de problemes mediambientals. Els plàstics contenen una sèrie d'additius que serveixen per modificar-ne les propietats i aquests additius són molt variats i alguns d'ells força tòxics. La degradació dels plàstics alliberaria aquests additius que ara es troben més o menys atrapats en el plàstic.

10 comentaris:

  1. Doncs modifiquem genèticament aquests organismes que hem modificat genèticament per menjar-se el plàstic de manera més eficient per tal que també es mengin aquests additius força tòxics i problema resolt. I de pas, fem que aquest organismes excretin petroli i ja tenim el cicle complert :D

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si excreten petroli al mig del mar tindrem marees negres! Caldrà utilitzar uns altres microorganismes que es mengin el petroli.

      Elimina
  2. El problema més greu que hi veig quan treballem amb microorganismes és la seguretat. Es pot generar virus atenuats o que no es puguin reproduir per tractar malalties, després d'un cicle s'aniran perdent. Però com evites que bacteris perfectament viables es limitin a fer allò que tu els demanes que facin. En un ambient així, tan artificial, les soques mutants que sorgirien de manera espontània podrien generar un problema, i si es descontrolen no només atacarien les deixalles que volem que eliminin, sinó qualsevol tipus de plàstic, el que ens és útil també. Està clar que l'ús de microorganismes és altament recomanable per la seva versatilitat, però comporta un perill, que potser està molt estudiat i seria fàcil de controlar, però ara mateix no sabria dir com.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que el perill que planteges és que el plàstic es torni biodegradable. Té inconvenients, sí. Però el fet de ser etern també ens està donant problemes i sembla que ha de ser una de les 2 coses, no?

      Elimina
  3. Veig que t'ho miris per on t'ho miris, sempre hi ha algun problema...Jo , que sempre dic que sóc de la revolució industrial, he de donar les gràcies per haver viscut les coses d'aquesta època a uns microorganismes que van aprendre a menjar-se la fusta. Ves per on...
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De fet, el carbó es va produir en grans quantitats perquè aquests organismes van trigar molt temps a aparèixer.

      Elimina
  4. Sí, Sergi, jo a tu et considere, tot i la teua carrera científica, un veritable filòsof, que sempre busca solucions i eixides i no es deixa enganyar per un romanticisme de la mort, que pot semblar-nos molt suggestiu primerament, però que és com l'espill de Raphael, que cal trencar-lo a cada sessió, tu no hi caus en l'espill de la mort.
    I perquè et dic açò? Perquè dones esperança, tot i que molts podran posar-hi entrebancs a les teues paraules i molts defectes, de fet tot en té de defectes en aquesta vida, però tu dones esperança. I del plàstic què en farem? Tu ja has entrevist una solució, i en part la realitat, i en açò ja diferiríem, la creem nosaltres en entrar i eixir d'una cinta de Möbius, meitat follia, meitat realitat més real.

    Una altra abraçada i fins a una altre article, Sergi.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que és cert que veig la història (especialment la moderna, des de l'aparició de la ciència moderna) com una carrera d'obstacles. De tant en tant apareix un obstacle que sembla insalvable i la humanitat ha de trobar la manera de superar-lo. A continuació, el fet d'haver salvat l'obstacle ens posa en camí del següent gran problema. Per exemple, aconseguir que la humanitat no mori de gana ens posa en el problema de la superpoblació i la manca de recursos. Aconseguir més recursos ens posa en problemes derivats de l'ús intensiu d'aquests recursos. Etc. És d'aquesta aventura humana de superar obstacles que crec que tots hauríem de prendre part. I per això, des de la humilitat dels recursos de què disposo, de tant en tant intento fer partícips als lectors d'aquest blog d'alguns dels reptes a què ens enfrontem avui en dia.

      Elimina
  5. I la nanotecnologia? Potser ara mateix sigui més factible manipular genèticament una sèrie de bacteris per fer-los plastiquívors, però no oblidem que la nanotecnologia és una de les gran esperances de la Humanitat.

    ¿Què tal un exèrcit de robots microscòpics que es dediqui a descomposar àtom per àtom tant els plàstics com les substàncies tòxiques que puguin contenir? I per no molestar i deixar-ho tot impol·lut, un cop feta la feina, podrien rebre un últim encàrrec per descomposar-se ells mateixos. Si mireu la peli "Transcendence" allà són pura màgia i ho poden tot...

    No sé, entenc que si un dia la nanotecnologia avancés prou deixaria l'enginyeria genètica en calces.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hauré de mirar la peli "Transcendence" i documentar-me sobre els nanorobots. Així a priori, a una mida molecular em sembla difícil que uns robots es dediquin a fer canvis químics però potser s'han inventat o es poden inventar alguna manera.

      Elimina