dimarts, 19 d’abril del 2016

Especial Sant Jordi

Encara que no sempre ho sembli, la literatura és un dels eixos principals d'aquest blog. I avui, que és quasi Sant Jordi, toca parlar de llibres. Si volíeu posts més originals, podeu rellegir aquest, de fa 4 anys (si algun dia teniu temps, els primers posts d'aquest blog són molt més originals que els actuals).

Aquest any tinc pendents 3 publicacions però cap d'elles sortirà per Sant Jordi així que em dedicaré a parlar d'altres llibres. Com ja sabeu, sempre arribo tard a tot arreu. Vaig començar aquest blog quan els blogs van passar de moda, vaig fer-me compte de twitter quan twitter ja no era referència de res... Fins i tot, quan era petit, començava les col·leccions de cromos quan els companys de classe ja les havien acabat. Així que estava cantat que si algun dia treia un llibre, seria després de Sant Jordi.

També sabeu d'altres anys que tinc una relació amor-odi amb la Diada de Sant Jordi. M'agrada que hi hagi una festa on el llibre sigui protagonista principal. I que aquesta festa sigui potser la celebració lúdico-festiva més important del país és admirable.

El que no m'agrada és la manera com s'ha comercialitzat el Sant Jordi, per part d'algunes editorials (no totes però sí les més grans). Ja ho vaig explicar fa dos anys. Us torno a posar una imatge que ho resumeix perfectament:

Resum de la diada de Sant Jordi. Font.

I no m'agrada perquè durant 3 o 4 anys que he treballat en la paradeta de Sant Jordi d'uns amics, he vist de prop l'experiència de l'home que veieu a la dreta de la imatge. És pitjor, jo vaig convèncer dos escriptors amateurs perquè gaudissin la fantàstica experiència de signar el seu llibre per Sant Jordi. Una vegada vaig veure una coneguda demanant diners pel carrer i no feia ni la meitat de llàstima. La paraula que defineix un escriptor amateur el dia de Sant Jordi és INVISIBLE.

Així que, com cada any, des d'aquest humil blog us animo perquè retorneu a la festa de Sant Jordi una mica del seu esperit original, que crec que hauria de ser posar el llibre al centre de la celebració. No anar a caçar l'autògraf de gent (que no són escriptors) que surt cada dia a la tele. Si a més creieu que el Sant Jordi ha de servir per donar una mica d'oxigen al català i a la literatura minoritzada que fem aquí, encara millor. Els altres 364 dies de l'any ja són el dia del castellà, el dia de la famosa del Gran Hermano i el dia del futbolista de moda.

Busqueu el senyor de la dreta de la foto, mireu-lo als ulls mentre us explica, amb tota la il·lusió del món, allò que ell ha cregut que era tan important que ha decidit posar-ho en un llibre. Després no cal que llegiu el llibre, ni cal que el compreu. Però en aquesta conversa que tindreu amb ell hi ha l'esperit del Sant Jordi que a mi sí que m'agrada.

I ara sí, obro pas a les recomanacions de l'any, que aquest cop deixo a les vostres mans. Als comentaris, podeu fer el suggeriment que volgueu. Si entenc que no són humiliants per a l'escriptor de la dreta de la imatge, les afegiré al post. Jo només apunto dues propostes, d'autors que en algun moment o altre han passat per aquest blog (si passeu per aquí i voleu dir-me on podrem trobar el vostre llibre, ho apuntaré).

1. Quedem al Zurich? de diversos autors. Entre els que destaquen David Castejón, la Gemma Sara, la M.Roser i algú més que passa sovint per aquí.
2. Nits de matapobres de Jordi Dausà.
3. Petiteses. Llibre de poemes de la M.Roser. Podeu trobar més informació a la barra lateral del seu blog.

Aquests dos llibres opten al premi La Llança de Sant Jordi d'Òmnium Cultural. Els podeu votar aquí.

Feliç Sant Jordi a tothom!

29 comentaris:

  1. Gràcies per la vostra festa dels enamorats i dels llibres, i gràcies per aquest article que em sembla magnífic.
    Dis-me qui no és llegit i et diré on hi ha un escriptor, normalment els veritables escriptors i no tots, són llegits una vegada han ajupit el cos a la Terra. És així, sempre serà així.

    Gràcies Sergi.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que també hi ha alguns escriptors exitosos que mereixen ser llegits i molts escriptors desconeguts que escriuen tan malament de vius com de morts.

      De tota manera, crec que la humanitat en conjunt s'enriqueix si tendim a llegir més divers, no tan concentrat en best-sellers que tothom ha de llegir.

      Elimina
  2. Coi, el teu post de Sant Jordi m'ha deixat doblement astorat... o no sé, potser és que vaig una mica despistat últimament, que també és molt possible.

    - Tens 3 publicacions pendents??? I ara! T'has convertit en una màquina de publicar? Has entrat en mode "Stephen King"?

    - El "Quedem al Zurich?" opta a un premi? Ostres, doncs no en tenia ni idea... que bé, no?

    D'altra banda, coincideixo al 100% amb la teva reivindicació. Fan molta ràbia els best-sellers, i més si no són estrictament literaris o han sigut "perpetrats" per criatures mediàtiques (que la majoria de les vegades no saben posar ni dues frases juntes).
    Tot plegat és inevitable, però. No revelo res de nou si dic que és la conseqüència inevitable de la dinàmica malaltissa en la qual vivim instal·lats com a societat, on només té valor el que produeix diners (i no uns quants, sinó molts).

    En fi, una altra festa arruïnada i desproveïda de sentit, com el Nadal, on tothom se sent obligat a comprar fins i tot quan el destinatari del llibre no n'ha obert mai cap ni pensa fer-ho en tot el que li resta de vida.

    En el fons tot això no és només culpa de les editorials, sinó que tots plegats hi posem el nostre granet de sorra. Tots en som responsables; contribuïm amb la nostra condescedència i la nostra participació necessària a la banalització comercial de la literatura.

    Jo, per Sant Jordi, també vull un llibre... i això que tinc una llista de lectures pendents inacabable. Però és així... és tradició, i sigui com sigui algú m'acabarà col·locant un llibre, inclús sense necessitar-lo. Això sí, m'asseguraré que es tracti d'un autor "underground", dels que posa suor en cada paraula i les passa putes perquè la seva obra la llegeixi algú més que sa mare.

    I en català, és clar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deus tenir molt mala memòria perquè has participat directament en totes 3 publicacions.

      En primer lloc hi ha 'Quant valen els teus somnis?', obra que comença amb el pròleg que vas escriure tu.

      En segon lloc hi ha el llibre del Congrés Internacional de Ciència i Ficció on publiquem conjuntament un article.

      I en tercer lloc el llibre de l'ARC Comuniquem-nos, on tu també has col·locat algun relat.

      Veig que t'he encomanat una mica de la radicalitat. Jo amb el Sant Jordi sóc força bipolar i hi ha dies que potser defenso que té un cert sentit que es continuï celebrant. Sí, hi ha molta brossa mediàtica i molt mercantilisme però suposo que si vols trobar autors més minoritaris, també hi són. És a dir, paral·lelament a la festa grossa de les grans editorials també s'hi pot celebrar alguna festa més petita i més propera a l'esperit que hauria de tenir.

      Elimina
    2. Totalment d'acord.En aquesta mostra litero-gastronòmica pot trobar-hi delicioses joies d'editorials joves entre una muntanya de fast-books.
      No obstant la flaira tóxica d'aquests últims t'impedeix gaudir de les excel·lències de les altres.

      Elimina
    3. Intrigat per coneixer la portada escollida per el teu llibre "Quant valen els teus somnis". Espero que no em passi el mateix que un llibre d'un autor austríac que vaig comprar encuriosit per la sinopsi i que deia que el temps no existia. No vaig entrendre un borrall! Una autèntica joia!

      Elimina
    4. Jo també tinc ganes de veure la portada del meu llibre. En principi hauria de ser més comprensible que el llibre aquest austríac que comentes però no puc prometre res...

      Elimina
  3. Quina satisfacció em dóna aquest post i les opinions d'en Sergi i en David! Tanta com el rebuig que, ja fa uns quants anys, em produeix la festa del tal Jordi.

    I és que Fins no fa gaire aprofitava la festa per seguir els savis consells de Bart Simpson en la contraportada d'un dels seus llibres:
    Coses que pots fer amb aquest llibre- se'ns pregunta retòricament. I la seva corrosiva i sàvia resposta:" Tornar-lo a llegir, regalar-ho a un amic o cremar-lo".

    Doncs això és el feia com a prova de regeneració- dit lliberar la meva llibrería de cossos extranys- fins fa uns pocs anys, tanmateix any rere any em resistia a sacrificar i no podia evitar concedir-li l'indult a "Beatriz i els cossos celestes" de Lucía Etxebarría.

    23 d'Abril. Diada de Sant Jordi Títol de la funció: Tot i desmuntant Sant Jordi. Tragicomèdia en dos actes. El llibre i la rosa. Les editorials i els compradors.
    Els lectors ni estan ni se'ls espera.
    Entrada lliure.
    Nota: S'avisa que aquesta obra coral pot ferir la sensibilitat de l'espectador

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desconeixia que en Bart Simpson també signava llibres per Sant Jordi. Tothom s'hi apunta!

      Elimina
  4. Buff! Sant Jordi! Quina mandra tanta gent passejant i fent nosa! I més aquest any que cau en dissabte! No tinc cap llibre dedicat per ningú, i des de que tinc el kindle cada vegada ho veig més difícil tenir-lo... Tampoc es que ho vulgui, els meus ídols literaris no venen a Catalunya per Sant Jordi, alguns se’ls disculpa per què estan morts. I de fet, encara que vinguessin tampoc em fa cap gràcia especial tenir una dedicatòria seva, això de idotralitzar a la gent està bé si la gent a qui s’idotralitza sóc jo, però als altres què vols que et digui.

    PD: Tampoc hagués passat res si la imatge del post hagués sigut lleugerament més gran

    ResponElimina
    Respostes
    1. Respecto el teu comentari tenint en compte que ENCARA no he tret cap llibre. ;)

      Personalment, la idea de tenir un llibre signat no em sembla tan interessant com la de poder compartir l'experiència de la lectura d'un llibre que t'ha agradat molt amb l'autor. Poder preguntar, comentar allò que t'ha agradat i, qui sap, potser que l'autor t'atorgui un BCPP.

      PD: Potser sí que hauria passat. Hi ha un màxim a partir del qual la imatge envaeix la barra lateral.

      Elimina
    2. Em refereixo al fer clic sobre ella per ampliar-la (no s'amplia gaire)

      Elimina
    3. Sí, és la resolució que he trobat i al meu ordinador es llegeix bé. Volies veure-li els porus de la pell a la famosa?

      Elimina
  5. Buff,,buff! Doncs si ho desitges pots dedicar-me un llibre, signar-me un tovalló de paper o una samarreta guai....
    El camí cap a l'idotralització és llarg feixuc. Tot és començar
    Encara que ben pensat, quina mandra!
    Buff, fins i tot pels camacos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No val la pena idolatrar en Pons. Ja hi ha una criatura estranya que es dedica a això i ho fa tan bé que no cal ningú més.

      Elimina
  6. No puc fer més que estar d'acord amb vosaltres. Ja no és que ens posem a la pell de l'autor amateur, sinó que els bons autors de la terra es veuen també eclipsats per famosos que han posat la cara perquè un negre literari els hagi escrit un llibre. És força denigrant. I per mi estem arribant a un extrem encara més kafkià que són els llibres de tuitaires famosos. No sé qui s'amaga rere els perfils que aquest Sant Jordi han tret llibre, però vendran llibres perquè els signa la Iaia Toneta o el Modernet de Merda, no per qui són. Lamentable. Això denota que hi ha molta gent que no llegeix en aquest país, perquè segur que seran molt venuts. En canvi, altres llibres molt més bons passaran desapercebuts.

    I tot això, sense tenir en compte que els llibres més venuts seran els que els diaris i teles han decidit que siguin, segurament previ pagament de l'editorial pertinent. Sant Jordi ja té poc a veure amb la literatura, però tot i així és el dia que permet que algunes editorials puguin seguir publicant durant la resta de l'any. Trist, però és això.

    De com funciona el món editorial-literari al nostre país se'n podria escriure un assaig. O un llibre de sang i fetge, no sé.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No he comentat el cas dels tuitstars que treuen llibres perquè encara no sé molt bé què pensar. D'una banda és una porta perquè gent que s'ha guanyat una certa fama a partir de... enginy? o el que sigui en 140 caràcters, pugui obrir-se portes al món editorial. D'altra banda, no conec cap cas de tuitstar que escrigui bé en format llibre. I paral·lelament hi ha els llibres que no són ni novel·les ni assaigs ni divulgació ni res semblant, sinó més aviat artefactes comercials com per exemple els "Herois Indepes" que només és un recull de frases anti-independentistes que els autors han il·lustrat amb algun dibuixet. Que hi tenen dret, és clar però potser podien haver fet cromos en comptes d'un llibre. O un joc de cartes tipus "Màgic".

      De tota manera, això dels llibres de poca qualitat és una mica com la TV de mala qualitat: hi són perquè la gent els consumeix. Si en volem de diferents, haurem de comprar els que són diferents. I potser fer una mica de difusió d'aquests llibres diferents. Que se sàpiga que existeixen.

      Per cert, encara ningú m'ha fet cap proposta per afegir a les recomanacions. Potser inspiro por? d:

      Elimina
    2. No vaig fer recomanacions al blog, cosa que solen fer la majoria de blogs de ressenyes, i és que penso que les recomanacions s'han de fer tot l'any, i és el que faig. Recomanacions i desrecomanacions, és clar. Algun cop ho vaig fer, però ja no. Sant Jordi és una farsa per la literatura, per això que dius, i per tantes altres coses. És el dia del plec de paper amb dues cobertes cridaneres. Naturalment que cal fer difusió de la bona literatura, o del que ens agrada a nosaltres, però vivim en un món, el dels blogs, els TL, on només sentim el que volem sentir. Ningú aquí als blogs reconeixerà que s'ha comprat el llibre de la Iaia Toneta, queda malament. I mira que a mi em cau simpàtica, si em caigués a les mans fins i tot hi faria un cop d'ull, però no pagaré. En canvi, molts parlaran de poemaris, de llibres d'autor, queda molt millor. Tot i així, després mirarem la llista dels més venuts, i ens estranyarem.

      No sé si es nota que estic una mica emprenyat amb tot aquest món, l'editorial, els escriptors pilotes que tenim aquí, els lectors... tot plegat és per dedicar-se a mirar realities a la tele, que no enganyen a ningú. Són una merda, i no se n'amaguen.

      Elimina
    3. Jo segueixo creient que la idea de la festa de Sant Jordi era apropar el llibre a gent que no llegeix mai. I en això hi ha un primer èxit que hem de reconèixer: un dia a l'any gairebé tothom s'apropa als llibres. El problema, entenc, és que s'apropen a llibres fets especialment per a gent que odia llegir.

      Fins i tot em sembla bé el postureig de dir que llegeixes llibres amb un cert prestigi. Mentre aquests llibres aportin prestigi a la gent que diu que els llegeix, no ho veig tot perdut.

      Elimina
  7. Tens molta raó, Sergi! L'escriptor vocacional, no el que aprofita la conjuntura és el que signa menys per Sant Jordi, de fet és el que passa gana perquè mai no arriba a cobrar drets d'autor. Però si és vocacional, tot ho disculpa i persisteix en el somni.
    Per cert, m'alegro d'aquestes publicacions pendents encara que siguin passat Sant Jordi. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, Mercè! Com va tot?

      Segurament l'escriptor vocacional pot suportar no cobrar drets d'autor però no sé si portarà tan bé no tenir lectors. Al cap i a la fi, sense lectors, l'aventura d'escriure queda incompleta.

      Tu també deus tenir unes quantes publicacions aquest any, oi? Vols que n'anunciem alguna en aquest post?

      Elimina
    2. Ineluctable vanitat escriure per ser llegit.

      Ineluctable vanitat escriure un libre de mil pàgines amb la pretensió que algú el llegeixi.

      Apassionant repte llegir un llibre de mil pàgines i reduir-ho, per dir alguna cosa, a tres-centes, sense que la història perdi el seu encant.

      La vanitat, ben o mal entesa, com a paradigma del ser humà.
      I aprofitant el post, una pregunta:
      Els transhumanistas seran vanidosos?

      Elimina
  8. Jo per Sant Jordi no acostumo a comprar llibres per obligació...Durant tot l'any, quan en veig algun que em fa el pes, me'l compro...
    Ep, jo també participo a Quedem al Zurich i no sabia que optés a un premi, em sembla fantàstic...
    Els meus llibres(tres), ja estan des-catalogats, però del de poemes en vaig fer una nova versió per una editorial digital, si interessa a algú, es diu Petiteses i aquest si que està a la venta a Internet, si un no es fa propaganda!!!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola, M.Roser.

      Així també participes en el llibre del Zurich? Molt bé! Saps si hi ha prevista alguna signatura per Sant Jordi?

      Està bé això del llibre digital per donar una segona vida als llibres descatalogats. Afegeixo el teu llibre de poemes a les recomanacions, tot i que sense més referències que les que has donat, no sé si serà fàcil de trobar.

      Elimina
  9. Sergi , que jo sàpiga no està previst fer signatures...
    El meu llibre és molt fàcil de trobar, es diu Petiteses i és a la part dreta del blog, només cal clicar la portada i ja surten les instruccions!
    Bon Sant Jordi , Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff, amb l'estrès se m'havia oblidat. Ho actualitzo ara.

      Petons, M.Roser.

      Elimina
  10. Gràcies per parlar del Zurich! No vam guanyar la Llança i la veritat és que vaig/vam badar per Sant Jordi, hauríem pogut organitzar alguna cosa, en principi es van vendre llibres amb Cossetània, però ja et dic, hauríem pogut fer més.

    Sant Jordi... a mi m'agrada, vaig una mica a veure què em depara l'atzar, el tros de paradeta que puc veure, i també em deixo caçar per aquella autora solitària que ningú coneix. Ara, el ball de xifres i els tops... bé, formen part del circ, vull dir de la festa :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima això de la llança però està clar que els autors que no tenen accés als mitjans de comunicació de masses competeixen amb molt desavantatge.

      De tota manera, una dada per a l'optimisme: la tonteria aquesta de les llistes dels més venuts (un total de 20 obres), que copa gran part de la informació que els media donen sobre el Sant Jordi "només" acaba significant el 5% de les vendes del dia de Sant Jordi. El 95% restant se'l reparteixen milers d'obres diferents, com el vostre llibre del Zurich. Encara hi ha una mica d'esperança.

      Elimina
    2. És veritat, hi ha quaranta-i-pico mil títols diferents venuts, pas mal!

      Elimina