La setmana passada hi va haver una divertida anècdota en una mena de debat televisiu (que no vaig veure) entre les dues estrelles mediàtiques de la política espanyola. La cosa va anar així:
Estudiante: “Si tuviesen que recomendarme un libro de filosofía, ¿cuál me recomendarían?
Pablo Iglesias: Tratándose de ti, La ética de la razón pura. Me parece excelente que se citen autores como Kant, que hablaba de la paz perpetua, en un momento en el que la situación internacional en nuestro mundo es tan compleja.
Albert Rivera: Yo vengo del mundo del derecho y Kant es, desde luego, un referente, uno de los pilares. No solo es un gran filósofo, sino un gran jurista. Por eso, cualquiera de las obras de Kant me parecen un referente para juristas y también un referente para filósofos.
Carlos Alsina: ¿Un título concreto?
Albert Rivera: La verdad es que no he leído a Kant un título concreto, pero me da igual, lo he estudiado en filosofía política y en el mundo del derecho.
Un altre candidat a la presidència va declarar sobre el tema que "No, we Kant" i que "Aquí llega Kant de Mor, el pecador de la Zarzuela". I que sempre millor el llibre que la peli, eh? Font (<-- Perquè veieu quin nivell gasta el post d'avui, això és un enllaç a Forocoches).
La discussió a les xarxes anava sobre qui va fer més el ridícul. Fixeu-vos que és divertit que Iglesias, per ser tu (algú a qui no conec de res), et recomano un llibre que no existeix. Gaudeix-lo molt. Podríem dir que és força coherent amb la seva línia política però no vull seguir el post per aquest camí.
En realitat, qui es va endur la pitjor part va ser Rivera, per encarnar de forma tan perfecta l'espanyolíssima figura del Cuñao. Ja sabeu, aquell individu que pontifica de qualsevol tema sense tenir-ne més que una idea superficial. O de vegades ni això. Potser la millor part, la més cunyada, és la de "pero me da igual". Perquè justifica el seu cunyadisme sense problemes: no he llegit cap obra de Kant però això no vol dir que el que t'acabo de dir sobre Kant no sigui la cosa més important que cap persona pot dir sobre Kant.
En el fons, no haver llegit cap obra de Kant és un punt a favor per algú que diu que vol ser president d'Espanya: connecta amb la gran majoria de l'electorat, que tampoc l'ha llegit mai. I fins i tot amb el votant cuñao, que va fer acudits sobre el tema a twitter sense haver llegit tampoc res de Kant. Una dura competència pel senyor faristol buit, que l'altre dia va estrenar-se com a comentarista de partits de la Champions, territori icònic dels cuñaos espanyols.
Si algú hagués preguntat als cuñaos de twitter sobre si creien que els altres 2 grans aspirants a la presidència havien llegit a Kant (els de la vella política), segurament haurien contestat que tampoc.
Aquest és en Kant, segons la Viquipèdia. Fixeu-vos que no m'ha calgut aclarir qui era el de la imatge anterior.
Ens podríem preguntar també què n'opinen els filòsofs. Darrerament ja tenen una sèrie de TV3 que parla sobre ells, així que deuen estar amb l'ego ben pujat amb tant de protagonisme, cosa que desperta la rivalitat ciència-filosofia al meu ego cuñao. Així que passo a destrossar el seu ego.
Si (pràcticament) ningú llegeix a Kant, com pot influir la seva obra en el pensament humà? Antigament es creia que influint sobre les elits, que eren les que pensaven, aquest pensament es transmetia a la humanitat. Però ara les elits tampoc el llegeixen!
Afortunadament, Kant va fer també contribucions a la ciència. L'homo cuñadus tampoc en sap gaire de ciència, ni ha llegit mai cap llibre de Newton o de Hawking però sap que la ciència s'aplica en tecnologia capaç de portar homes a la lluna i fabricar smartphones. I amb l'smartphone pot buscar a la Viquipèdia l'article de Kant, llegir-lo en diagonal i riure's de la ignorància dels polítics que votarà perquè el governin.
Jo pensava que en un debat polític calia atacar el contrincant polític per les seves propostes polítiques, no per qualsevol tonteria que digui. Això no treu el alt component cunyadistic de Rivera que tan bé li va bé guanyar vots. Es lo bo de la democràcia que els vots dels cunyats valen igual que el teu. Per quan una Pons-dictadura?
ResponEliminaEn general costa distingir quan estan fent propostes polítiques i quan estan dient tonteries. I en tot cas, el cunyat típic entén que si uns polítics es passen el dia dient tonteries, les propostes polítiques que faran no seran precisament intel·ligents.
EliminaJo abogaria per una democràcia ponderada. Vas fent exàmens sobre diferents temes importants (economia, ciència, drets socials...) i segons la nota que treguis el teu vot pondera més o menys. Però és clar, hi hauria el problema de qui corregeix els exàmens i quins ítems compten més o menys.
Kant, un home que no enten que primer sentim, després actuem i finalment pensem, és el que ha donat la II Guerra Mundial, ell o millor, no vull ser injust, el pensament quadriculat alemany, que tant va reflectir ell.
ResponEliminaVicent
Jo he sentit a dir que els nazis van triomfar precisament seduint la part emocional de la població alemanya.
EliminaVa ser una societat totalment racional o com es diu de Kant, idealista, que va portar la reacció inconscient que va ser aprofitada pel nazisme, l'espiritualitat mal païda i aprofitada, a banda de moltes altres raons, com la caiguda del Pare, que va intentar ser contestada pels nazis.
EliminaVicent
El triomf del nazisme neix, en gran mesura, com a resposta a l'humiliació nacional que els alemanys van rebre després de perdre la I Guerra Mundial. L'orgull ferit i la necessitat de tornar a sentir-se plenament dignes va arrossegar molts alemanys a donar suport al nazisme.
EliminaTambé.
EliminaVicent
Em deixes més tranquil, perquè com a mínim sí que he llegit Hawking. Kant no, però el recordo amb afecte de quan estudiava filosofia a l'institut (ha plogut força...), la seva ètica és la que ens ensenyaven, i suposo que sortia al seu llibre 'CRÍTICA de la raó pura'. Ara que ja he fet el cunyat una mica, com a mínim puc dir que aquestes coses les recordo, però no massa més, tret d'un dels principis, o premisses, o postulats o com es diguessin el que va fer Kant, que per una estranya raó se'm va quedar gravada a foc a la memòria, i que de moment perdura: 'has de comportar-te sempre, i en tot moment, de tal manera que els teus actes puguin ser presos com a llei universal de conducta'. Ei, això és el que em van ensenyar. Que realment fos de Kant, això ja no ho sé, perquè naturalment no me n'he preocupat massa més després. El meu coneixement sobre Kant acaba aquí, tret que recordo l'anècdota que era un paio tan metòdic i tan regular que la gent sabia l'hora que era quan el veien passar pel carrer, perquè anava com un rellotge.
ResponEliminaNomés vaig sentir la part del Rivera, que em va semblar patètica. La de l'Iglesias no l'havia sentida, així que veig que els dos són ferms candidats a ser presidents, ara n'estic convençut. Cada cop s'acosten més a la ineptitud de Rajoy, i es posen més en evidència. Planyo a España, de veritat. I a nosaltres també si no fotem el camp aviat.
M'ha agradat molt això de Homo cuñadus, podria ser una subespècie de sapiens.
Em penso que t'estàs referint a l'imperatiu categòric.
EliminaCoincideixo amb el teu pessimisme respecte a Espanya. Els poders fàctics han executat un pla absolutament diabòlic per preservar el "cortijo".
No he dit enlloc que l'homo cuñadus sigui una subespècie de sapiens. Més aviat seria un que es creu que sapiens però... ;)
A mi em sembla que, en general, el nivell de lideratge que ens ha portat la democràcia està resultant bastant penós. Ara bé, donat que a aquestes alçades, tampoc resultaria gaire recomanable tornar a models tirànics ja superats, jo proposo deixar el lideratge de l'espècie humana en mans d'una colla de superordinadors. A Catalunya ho tindríem de conya: li fotem la puntada de peu al Mas i investim el Mare Nostrum. Tots contents, fins i tot la CUP.
ResponEliminaBé... i mentre no s'assoleix un nivell d'IA suficientment avançat, podríem criar polítics en condicions espartanes, a veure si en surt algun amb dos dits de front i un parell de collons.
És bona la idea del Mare Nostrum. Es podria programar una democràcia on la gent votés les seves preferències (volem més béns materials o més protecció mediambiental, etc) i el Mare Nostrum ajustés diferents paràmetres per executar mesures que fossin òptimes quant a efectivitat i justícia (equidistant al centre de masses dels votants). Una mica com un equalitzador que acabés donant un bon so el màxim d'agradable per a quasi tothom.
Eliminaalmenys tinc clar que no votaré caps dels dos , jo si em vaig llegir, sense entendre'l gaire llavors, me l'hauria de rellegir, La critica de la raó pura .....realment el nivell del país és de pena .....sort que no li han preguntat a Rajoy potser pregunta en quin equip juga Kant ....
ResponEliminaL'Oliver Kant jugava al Bayern. Aquesta el Rajoy se la sap segur.
EliminaVisca l'humor Sergi, perquè en els temps que corren ja convé...
ResponEliminaPotser val la pena que avui a la sexta ens mirem el debat, Iglesias, Sánchez,
Ribera i Soraya , després podrem fer-ne la crítica...
Bon vespre.
Què curiós! El destí (o els programadors de la TV) han fet que coincidís aquest debat amb l'últim capítol del filòsof Merlí.
Elimina