I
(Aquí hi aniria una descripció de la seu central del Mossad però tota referència a ella és informació classificada. També ometem les descripcions dels personatges i qualsevol dada que pogués ajudar a identificar-los)
–Tenim el sospitós a la sala d’interrogatoris.
–És aquell? Més que d’assassí fa cara de
setciències.
–De fet és un ex-treballador del CERN. No
se’ns hagués acudit mai a nosaltres anar a buscar-hi sospitosos allà. Ha estat
ell qui ha confessat el crim i ens ha donat tots els detalls. I molts d’ells
només els podia saber l’assassí.
–Si ja sabeu que és l’assassí i ell mateix ha
confessat, per què m’heu cridat per interrogar-lo?
–Perquè no tenim ni una maleïda pista sobre el
mòbil del crim i ell ha deixat clar que només discutiria aquest tema amb vostè.
II
L’agitació s’ha estès per tot el territori
d’un país ja de per si acostumat als conflictes religiosos. El brutal atemptat
que acabà amb la vida de dotze persones, entre elles el carismàtic líder
religiós Isaiah Wolfowitz, ha disparat la tensió fins a tal punt que l’exèrcit
israelià s’ha mobilitzat per intentar evitar mals majors.
Wolfowitz, que tenia trenta-tres anys, era el
líder d’una poderosa secta neocristiana i proclamava ser la reencarnació de
Jesucrist. Els seus seguidors el coneixien com a Crist i afirmaven haver-lo
vist fer diversos miracles. Els seus detractors el consideraven un dèspota i
temien el fanatisme d’aquest corrent religiós.
El Mossad ja ha detingut un sospitós per aquest
brutal atemptat però no ha filtrat ni la identitat de l’assassí ni cap altra
dada que ajudi a entendre el crim. Els experts en explosius també estan
estudiant els detalls de l’explosió. Si bé tampoc han filtrat cap informació
sobre els seus progressos, se sospita que no es tractava dels explosius
convencionals que fan servir habitualment els terroristes. Alguns rumors
apunten cap a la implicació dels serveis secrets d’algun país o també,
evidentment, alguna branca de l’omnipresent Al Qaeda.
III
A l'exterior d'una gran cúpula, una dotzena de científics observen les pantalles de la sala de control que monitoritza totes les dades. Els vestits blancs i les màscares recorden als que es fan servir en les centrals nuclears. Només els porten per protocol ja que si alguna cosa fallés, saben perfectament que ni tan sols el gruix de plom de la cúpula els protegiria.
–Ja està preparada la túnica. Ens disposem a
l’ensamblatge.
–Perfecte. Procediu.
–Sandàlies acoblades. Túnica correctament
disposada. Barret ajustat. Guants de pell sintètica adaptats. Període
d’estabilització correctament superat. Desactivant el confinament magnètic del
segon nivell. El subjecte es manté perfectament estable. Procedim a desactivar
el primer nivell?
–Endavant.
–Primer nivell desactivat. No s’observen
alteracions de cap tipus. Obrint comportes.
–Senyors... Admirin l’ésser més poderós de
l’Univers!
IV
(Tornem a la sala d'interrogatoris del Mossad. Segueix sent tot secret.)
–Me n'he informat. Vostè és el detectiu amb més
formació científica del Mossad. La qual cosa tampoc és dir gaire però és millor
això que res.
–Si vostè és l’assassí, tal i com ha
confessat, llavors ha fet esclatar un home en mil bocins. No veig quina ciència
hi pot haver en els motius d’aquest atemptat, que és l’únic que ens interessa
ara mateix.
–Bé, en primer lloc caldria considerar la
naturalesa de l’explosiu. Planteja molts interrogants, no creu?
–Sí, certament. Si volia matar en Wolfowitz
hagués estat més assenyat fer servir un fusell de mira telescòpica. Per què
provocar una matança com aquesta? Potser volia fer veure que es tractava d’un
atemptat indiscriminat i que en Wolfowitz només va ser una víctima accidental?
–És clar, un es podria preguntar tot això però
no li sembla més sorprenent que els nois d’explosius del Mossad encara no hagin
esbrinat la composició de l’artefacte?
–No sóc especialista en explosius però sí, he
sentit a dir que són més potents que els que es fan servir habitualment. Per
això torno a la meva pregunta: per què ha triat una arma tan complicada en
comptes d’un fusell de mira telescòpica?
–Li contestaré amb una altra pregunta: han
trobat alguna cosa d’interessant en l’autòpsia del cadàver d’en Wolfowitz?
–No en quedava gaire, del seu cadàver...
–Precisament. Aquest era el meu objectiu.
–Per eliminar proves...?
–No! Per eliminar el cadàver!
–I per quina raó volia eliminar el cadàver?
–Per salvar Israel de la seva destrucció
absoluta.
–Això té a veure amb alguna religió? Suposo
que sí, donada la identitat de la víctima...
–No em prengui per un boig fanàtic. Jo sóc un
científic, he estat al CERN. Li parlo d’una amenaça real que he hagut de
desactivar, un pla diabòlic per aniquilar aquest país.
–I ara m’explicarà aquest pla maquiavèlic?
–Sí. Només espero que tingui prou formació per
entendre’l. Sap què és l’antimatèria?
–Bé, és matèria feta d’antipartícules. Es pot
crear al laboratori mitjançant grans quantitats d’energia.
–Correcte. I la part que ens ocupa és que quan
una partícula es troba amb la seva antipartícula corresponent, totes dues es
destrueixen, alliberant una quantitat molt gran d’energia. Aquesta quantitat es
pot calcular mitjançant la famosa equació d’Einstein E=mc2. Bé,
suposo que sabrà que al CERN són capaços de produir antimatèria.
–Sí.
–El que probablement no sàpiga és que n’han
produït molta i l’han aconseguit estabilitzar en forma d’organisme viu.
–Doncs no ho sabia. Quin tipus d’organisme?
Una bactèria?
–Un ésser humà.
–Un ésser humà fet d’antimatèria? Això és una
bestiesa! Caldria moltissima energia i després... com es pot crear un ésser
humà en un laboratori? Això és ciència-ficció! La comunitat científica està a
anys llum d’aquestes possibilitats!
–En absolut. Ens els últims deu anys hem
aconseguit la fusió nuclear en fred, que ens ha servit per tenir tota l’energia
que hem necessitat. I hem dissenyat màquines clonadores capaces de replicar
qualsevol organisme viu a partir de la seva seqüència d’ADN.
–Però com han pogut ocultar aquests grans
progressos científics al món?
–De fet és molt senzill. Al CERN es publiquen
tots els experiments realitzats però el redactat està tan carregat de
tecnicismes que la lectura es fa terriblement avorrida. Això, unit a
l’omnipresent analfabetisme científic de la població fa que ningú de fora sigui
capaç de llegir i comprendre els seus articles.
–Així doncs al CERN tenen un ésser humà fet
d’antimatèria. Quin aspecte té?
–Bé, no és només l’aspecte. Es tracta d’un
clon d’una persona del món real. Això és el que el feia terriblement perillós.
Si ha entès les implicacions de tot el que li he explicat, suposo que ja
s’imaginarà de quina persona estem parlant.
–En Wolfowitz...
–Hi ha un antiWolfowitz o, si prenem la
denominació dels seus fidels, un anticrist. Imagini’s per un moment que no
hagués reduït a cendres el cadàver de Crist. Setanta quilograms de matèria
trobant-se amb setanta més d’antimatèria. Això significa una explosió setanta
cinc mil vegades més potent que la que va devastar Hiroshima.
–Perdoni que l’interrompi. M’està dient que
ara mateix hi ha un Crist fet d’antimatèria... un anticrist voltant pel món?
–Sí, però amb la mort de Crist ja no pot
destruir Israel.
–Per què volien destruir Israel?
–Són científics frustrats. Tenen les ments més
privilegiades del planeta i treballen pel progrés de la humanitat però la massa
és científicament analfabeta: creu en els horòscops, en la homeopatia i, per
suposat, en la religió organitzada. El fanatisme religiós ha adquirit moltíssim
poder gràcies a la ignorància de la població. Crear un anticrist i esborrar del
mapa fins a l’última pedra que hi ha a la terra Sagrada de les tres principals
religions monoteistes era la seva venjança i la seva manera de mostrar el poder
de la ciència. La religió organitzada era l’enemic i això hauria estat una
punyalada directa al seu cor.
–I vostè ha salvat Israel perquè és creient?
–No digui ximpleries! Jo sóc tan ateu com el
que més. Jo he salvat Israel perquè hi havia milions de vides en joc.
–És curiós trobar un terrorista que ha
assassinat a una dotzena de persones que es preocupi tant per la vida humana.
–Bé, aquesta és la història que li havia
d’explicar. Espero que almenys l’hagi entès prou per decidir si la creu o no.
V
Tres dies després de la mort de Crist, una
avioneta privada aterra a l’aeroport de Tel Aviv. En surt un individu vestit
amb sandàlies, una túnica i un barret. En menys de deu minuts milers de
persones s’han agrupat entorn d’ell per aclamar-lo com el veritable messies, el
fill de Déu, l’home que va ressuscitar per segon cop.