dilluns, 22 de febrer de 2021

Els radicals

Recentment tenim les notícies plenes de gent que protesta, de vegades amb certes dosis de violència. Però no voldria fer un anàlisi sociològic d'aquestes protestes sinó parar atenció a una paraula molt especial: radical.

Radical té diverses accepcions, relacionades d'alguna manera entre elles. Vol dir extremista, sí, i és l'accepció amb que es fa servir habitualment però també vol dir que va a l'arrel d'alguna cosa.

Per això, sovint, els radicals són considerats extremistes. Perquè si vas a l'arrel del problema, has de canviar més coses que si només pretens sortir del pas. Prohibir els cotxes seria més radical que tenir un cert control sobre màxims tolerables d'emissions dels vehicles. O, per tornar al monotema d'aquest últim any, l'estratègia Covid zero de països asiàtics i oceànics és més radical que les mesures de contenció que anem posant i treient a Europa.

Matemàticament, el mot radical també té un significat i, sospito (és una teoria meva), té a veure amb les altres accepcions per motius històrics lligats a com es va construir el pensament occidental. Quina cosa més estranya acabo de dir, oi? Bé, anirem a poc a poc.

Un radical és l'arrel d'un nombre que no pot sortir d'una arrel. Per exemple, l'arrel quadrada de dos és un radical perquè no es pot expressar de forma més simplificada. A aquests nombres, que no poden ser expressats en forma de divisió (o raó) entre dos nombres enters, se'ls anomena irracionals.

A l'època del Batxillerat li escrivíem a la pissarra això, al Jero, un company de classe. Com a broma, per dir-li que era un radical. No recordo que coneguéssim les seves idees polítiques i ho dèiem més que res per la façana d'enfant terrible que intentava fingir. En tot qualsevol cas crec recordar que la broma li feia gràcia.


Per tant, els radicals són irracionals. Desconec en quin moment es va començar a fer servir la paraula raó per parlar al mateix temps de pensament lògic i de divisió entre dos nombres. Però sí que he sentit a dir que uns que perdien la raó amb els radicals eren els Pitagòrics. Aquesta gent, i no exagero, ho podeu consultar a la Viquipèdia, considerava els nombres irracionals com una aberració ètica

Si no havíeu sentit a parlar dels Pitagòrics, que sapigueu que eren una secta i que les seves idees filosòfiques van influir en Plató i Aristòtil, imposant aquesta línia de pensament místic, que considerava més important el coneixement basat en idees abstractes que d'altres pensadors grecs com Demòcrit que es dedicaven a estudiar la natura i l'intentaven conèixer de forma experimental.

Potser us sona això de Demòcrit i els Pitagòrics perquè ja en vaig parlar en el seu moment. O potser us sona perquè abans de mi ja m'havia parlat en Carl Sagan. La idea d'en Sagan era que la victòria dels Pitagòrics sobre els filòsofs que estudiaven la realitat física del món va interrompre durant dos mil·lennis l'avenç de la ciència.

Curiosament, els Pitagòrics, que tenien por dels radicals, del número pi i amagaven a la humanitat l'existència del dodecaedre, es consideraven racionals. Volien conèixer el món a través de la raó i no pas de l'experimentació.

I és cert que la ciència necessita de la raó. Però també de l'observació de la realitat (experimentació). Avui en dia, considerem racional una persona de ciències. I un Pitagòric (que només creu en la realitat sorgida del seu pensament) el considerem irracional, sectari.

Tornant als carrers en flames de les nostres ciutats, no voldria fer res que semblés una apologia de la violència (al contrari: m'agradaria viure en un país on les diferències es resolguessin de forma pacífica, sense que ningú anés a la presó per escriure un tuit, cantar un rap, anar a una manifestació o permetre un debat al Parlament) però potser caldria intentar entendre què hi ha darrere d'aquests radicals.

dimarts, 2 de febrer de 2021

Màquina de moviment perpetu

 Avui us presento la solució definitiva perquè totes les nacions del món tinguin energia elèctrica neta i a  baix preu. Potser no complirem el segon principi de la Termodinàmica però esperem que no sigui greu.

Aquest seria l'esquema general de l'invent:

Doneu-me una torre molt alta i us donaré tota l'electricitat que volgueu.


Passo a explicar l'esquema punt per punt.

1. Cel·la electrolítica.

Aquesta tecnologia ja existeix i permet generar hidrogen i oxigen a partir d'aigua i electricitat. Té un cost energètic d'uns (càlcul ràpid) 15.800 KJ per kg d'aigua, que recuperaríem en el pas 3.

2. Tubs

La seva funció és transportar l'hidrogen i l'oxigen a dalt de la torre. Atès que en el pas 3 es consumeix hidrogen i oxigen, la desaparició de gas a la part de dalt de la torre crea una pressió negativa que afavorirà el transport de gas des de la part inferior de la torre fins a la superior.

3. Pila d'hidrogen.

Aquesta tecnologia també existeix i permet obtenir energia elèctrica i aigua a partir d'hidrogen i oxigen. L'energia obtinguda per kg d'aigua equival a la consumida en el punt 1.

4. Turbina hidroelèctrica.

Es tracta de la tecnologia que permet obtenir electricitat a les centrals hidroelèctriques a partir de l'energia potencial de l'aigua (per estar a una certa alçada).

L'energia obtinguda en aquest pas dependria de l'alçada de la torre. Per a una torre de 100 metres d'alçada, seria d'uns 980 J. Si la torre fos el doble d'alta, l'energia obtinguda en aquest pas també seria el doble.

Balanç energètic.

Com ja hem comentat, els pasos 1 i 3 queden contrarestats (a més, és un procés termodinàmicament reversible). Així que tindríem un guany net d'energia en el punt 3.

És cert que no es tracta de molta energia. Equival, més o menys, a l'energia que gasta la vostra llar cada tres segons. Però es podria escalar. Si aquest enginy el posem a funcionar a una potència que pugi 23 kg d'aigua per minut ja podríem cobrir tota l'electricitat consumida per una llar com la vostra.


Però i el segon principi de la Termodinàmica què? Això faria disminuir l'entropia de l'univers?

Si ho he entès bé (i pot ser que no, que em va costar Déu i ajuda aprovar el crèdit de Termodinàmica i Electroquímica), aquesta màquina no pot funcionar tal com l'he descrit. Però, on és la trampa?


dilluns, 18 de gener de 2021

Quin va ser el primer animal a viatjar a l'espai?

A mitjans del segle passat va començar la carrera espacial. Els EEUU i la URSS van competir desenvolupant la tecnologia necessària per viatjar a l'espai. Tots coneixereu el nom de Neil Armstrong i potser també us sonen en Buzz Aldrin, en Yuri Gagarin o la Valentina Tereshkova però, abans d'ells, altres animals terrestres ja havien sortit de la Terra en un coet. Repassem-los.


Laika

Probablement la gossa més famosa del món. Era una humil gossa abandonada que va ser reclutada pels soviètics per tripular una nau Sputnik 2. El 3 de novembre de 1957 la van posar en òrbita sense gaires miraments, convertint-la en un hot dog.

Els soviètics van enviar 12 gossos més a l'espai, 5 dels quals van tornar amb vida a la Terra.

Però el 1951, la URSS ja havia enviat els gossos Tsygan i Dezig a l'espai exterior. Això sí, sense posar-los en òrbita.


La història de Laika recorda a la d'Aquil·les, que va haver de decidir entre una mort heroica que el convertiria en una llegenda o una vida llarga però sense glòria.

Micos i ximpanzés.

Mentre els soviètics enviaven gossos a l'espai, els nord-americans ho provaven amb micos. L'11 de juny de 1948, el macaco Albert va arribar a una alçada de 63 km a bord d'un coet V2 (sí, el coet desenvolupat per Von Braun per bombardejar Anglaterra i Bèlgica). Tècnicament això és massa avall per considerar-ho l'espai. Per tant, hauríem de parlar també d'Albert II, que el 14 de juny de 1949 va arribar a l'alçada 134 km, que sí que es considera l'espai exterior.

Els nord-americans van enviar molts micos més a l'espai. I a partir de 1961, van enviar-hi ximpanzés entrenats per tocar palanques en funció de quins llums s'il·luminessin, preparant el terreny pels astronautes humans que participarien en el programa Mercuri.


El macaco Sam i el ximpanzé Ham van pilotar naus del programa Mercuri, el projecte amb el qual els americans es preparaven per anar a la lluna.

Altres mamífers

El 1950, entre mico i mico, els americans van enviar un ratolí a l'espai. El 1958 hi envien un esquirol. 

El 2 de juliol de 1959 un conill acompanya dos gossos russos en un llançament espacial.

El 1963 els francesos envien un gat a l'espai, anomenat Felicette.

El 1968 els soviètics envien dues tortugues (juntament amb cucs, mosques, plantes llavors i bactèris) cap a la Lluna. La càpsula va orbitar la lluna i va tornar a la Terra amb les tortugues vives.

El 1970 la NASA envia dues granotes a l'espai.

El 1973 la NASA envia peixos a l'espai, a la seva estació orbital Skylab.

El 1980 la URSS hi envia una gandària que, com tots sabeu, és un amfibi que viu a la península ibèrica.


Mosques de la fruita

El 20 de febrer de 1947, a bord d'un V2, els nord-americans van enviar mosques de la fruita a una alçada de 109 km amb l'objectiu de veure els efectes que tenia viatjar a l'espai exterior per als éssers vius. Les mosques van ser recuperades amb vida.

Les mosques de la fruita o el vinagre són considerades els primers animals enviats a l'espai. Font.



Sembla que amb ara ja hauríem trobat els primers animals que han viatjat a l'espai exterior. D'altra banda, quan parlem d'animals, sovint oblidem que hi ha animals molt petits. Tan petits que no els veiem a simple vista, tot i que vivim envoltats de milions d'exemplars d'aquests animals. Per tant, potser no seria cap disbarat pensar que el primer animal en arribar a l'espai exterior hagués estat...


Els astronautes del tercer Reich

El 20 de juny de 1944 els nazis enlairen un V2 fins a 176 km d'alçada, convertint-se en el primer objecte artificial en sortir de l'atmosfera. Desconec els protocols de neteja que van aplicar a aquest coet abans d'enlairar-lo però si no van netejar a fons és possible que hi hagués una mica de pols. I a la pols hi viuen animals com aquests:

Els àcars, animals microscòpics que viuen a la pols, podrien haver-se enlairat en el primer vol espacial en un coet llençat per militars del tercer Reich. Imatge




dilluns, 4 de gener de 2021

La reacció psicològica a la pandèmia. Ens ha fet canviar el virus?

La pandèmia ens ha canviat. Potser a uns més que altres. Començant per aquest blog, que ja no és el que era fa un any. Avui cedeixo el blog al psicòleg de pa sucat amb oli que tots tenim dins i analitzarem les diferents respostes de la gent a la nova situació produïda per la pandèmia.

1. Negació: 

Diuen coses com... El virus no existeix. O existeix, però no és tan greu. Només mata avis i gent que hagués mort igualment al cap de poc temps. Ens volen fer por amb la plandèmia per instaurar un nou ordre mundial a base de xips injectats en les vacunes que Kill Gates prepara amb la Farmàcia. I a més, si posem el cap sota terra, com els estruços, el perill deixa d'existir.

2. Ira

Diuen coses com... Polítics inútils, que no saben fer res bé. Se us estan morint milers de ciutadans i no feu més que aferrar-vos a la cadira i maquillar la realitat amb mentides per seguir cobrant els vostres sous milionaris. Sou uns assassins de masses i va sent hora que algú us pari els peus.

Després de més de 17000 morts a Catalunya, em sorprèn no trobar un perfil generalitzat de familiar de víctima de la Covid assetjant els polítics que han gestionat la pandèmia. Font.



3. Negociació:

Diuen coses com... A veure si ho he entès. Jo no puc agafar el cotxe i anar a una muntanya que està en una altra comarca però a Madrid sí que poden muntar un concert en un lloc tancat amb 5000 espectadors? I tampoc puc anar al gimnàs a posar-me en forma mentre que sí que puc anar a un restaurant a menjar-me una graellada de carn?


4. Depressió:

Diuen coses com... Morirem tots. L'economia s'enfonsarà. Les vacunes no funcionaran o produiran efectes secundaris greus. Haurem d'anar amb mascareta durant anys i potser mai no tornem a viure com abans. 

5. Acceptació:

Diuen coses com... Tots passarem el virus, no hi ha res a fer, més que passar-ho quan et toqui i tenir sort. No s'hi pot fer més, així que millor viure la vida sense restriccions, sense que ens prenguin les llibertats. Tot anirà bé.



I fins aquí l'anàlisi de pa sucat amb oli que, si heu parat atenció, haureu descobert que estan basades en les 5 fases del dol, de la psiquiatra suïssa Elisabeth Kübler-Ross, a qui no coneixeu de res però les fases us sonaven perquè surten en un capítol dels Símpsons on en Homer menja fugu i el metge li diu que morirà en 24 hores.

I a vosaltres? Us ha canviat la pandèmia? Us identifiqueu amb algun dels grups?