Recordo que a segon de BUP em vaig veure obligat a estudiar llatí durant un curs sencer. No sabria dir si allò em va fer més savi o millor persona. Sí que recordo algunes anècdotes divertides d'aquelles classes que no posaré aquí perquè no tenen cap gràcia per qui no les hagi viscut en directe. I també recordo el primer text que vam treballar. No ens el van fer memoritzar ni tampoc vaig fer cap esforç per retenir-lo a la memòria. Però avui, 21 anys després, encara el recordo. Feia així:
Personam tragicam forte vulpes viderat
<<O quanta species>> inquit, cerebrum non habet.
Haec fabula est illis quibus honorem et gloriam Fortuna tribuit
sensum comunem abstulit.
L'he buscat per google i n'he trobat una versió diferent, potser aquest és una adaptació o potser la meva memòria l'ha anat modificant. En tot cas, la traducció seria:
La guineu va veure una màscara tràgica
<<Oh, quanta bellesa!>> va dir, però no té cervell.
Aquesta fàbula és per aquells a qui la Fortuna va donar honor i glòria
i els va treure el sentit comú.
Arribats a aquest punt, començo a sospitar que l'ensenyament obligatori de llatí tenia com a objectiu que els alumnes aprenguéssim a citar en llatí per fer-nos els interessants. Oi que queda culte? Fixeu-vos: honorem et gloriam Fortuna tribuit, sensum comunem abstulit. Si trobeu algú de la vostra promoció potser fins i tot afegeix: memento mori (recorda que ets un mortal), fent referència al que els servents deien als generals romans quan desfilaven victoriosos per Roma.
Aquesta temporada han aparegut dos comptes de twitter que segueixen la Lliga de Futbol amb tuits en llatí. Perquè després diguin que el llatí no serveix per a res! Font
De vegades la Fortuna actua de forma capriciosa. És allò que en vulgar romanç diríem "quina xamba, tu!". Una loteria que et toca per novè cop, l'herència d'una princesa nigeriana que t'ha tocat justament a tu, un premi per ser el visitant un milió d'una web... Alguns humans, que han estudiat llatí, es malfien de la Fortuna que, generalment, diuen que és força marrana. D'altres, però, escolten amb delit la seva dolça veu i es pregunten: Per què no? Per què la vida no podria ser això?