Segurament estareu familiaritzats amb el problema del canvi climàtic ja que en vam parlar en aquest blog fa uns anys. Els científics i alguns governs estan pensant en com anar evitant les emissions de gasos d'efecte hivernacle, que passa bàsicament per abandonar les energies fòssils (petroli, gas i carbó) com a font d'energia. A això acompanya el fet geopolític que aquests combustibles no són infinits i aniran pujant de preu en els propers anys (els recents rècords de la factura elèctrica a Espanya tenen molta relació amb la pujada del preu del gas natural).
Per tant està clar que...
Primera fase
...el primer que cal fer és multiplicar la producció d'energia que no emeti gasos d'efecte hivernacle i millorar l'eficiència energètica. Hem de deixar de cremar petroli, carbó i gas com abans millor. A tot el món.
Serà difícil posar tothom d'acord. Per exemple Rússia viu de vendre hidrocarburs i a sobre el canvi climàtic podria fer habitables grans extensions a Sibèria.
I encara que ho aconseguíssim en un temps raonable, hi ha un problema. Deixar de cremar combustibles fòssils frenarà l'augment de CO2 a l'atmosfera però, com ho fem perquè els nivells de CO2 baixin fins a unes cotes on la temperatura global torni a ser la que teníem?
Segona fase
En el moment que tinguem solucionat el problema de l'energia i no calgui cremar més fonts d'energia fòssil caldrà capturar el CO2 i fixar-lo. Aquí estan sorgint diverses idees. Jo us faig una proposta senzilla, que es podria fer amb la tecnologia actual i que no he sentit fins ara enlloc però que és prou òbvia perquè l'hagi pensat algú abans.
Es tractaria de tornar a la situació inicial, amb els hidrocarburs sota terra.
D'on van sorgir els hidrocarburs? De matèria orgànica creada a partir de la fotosíntesi. Arbres, plantes i similars que capturen el CO2 atmosfèric i el transformen en matèria orgànica.
Així doncs, la solució podria ser simplement plantar arbres, com fan algunes empreses que diuen que contraresten així el CO2 emès per les seves activitats? No del tot perquè quan l'arbre es crema o cau i es descompon, s'acaba alliberant de nou el CO2 capturat. I això caldria evitar-ho.
Tercera fase
Per tant, un cop sabem que podem capturar aquest CO2 atmosfèric en quantitats considerables a partir de la fotosíntesi, ja sigui amb arbres, amb plàncton o amb microorganismes modificats genèticament per capturar grans quantitats de CO2 caldrà algun sistema per evitar que torni a l'atmosfera.
Una opció seria enterrar tota aquesta matèria orgànica sota terra. Ja sigui en unes condicions inerts (enterrar fusta i que segueixi sent fusta) o replicant d'alguna manera les condicions que en el seu moment van convertir la fusta en carbó.
En resum, caldria fer un forat molt gros en algun lloc (o en diversos llocs) i anar-hi enterrant arbres o similars. Ja tenim knowhow amb els abocadors de residus.
Com de gros hauria de ser el forat?
Parteixo dels càlculs que vaig fer en aquest post. A partir de les emissions anuals de CO2, convertides en fusta donarien 34,5 Gigatones, amb un volum aproximat de 6,9*10^13 litres, que correspondrien a 69.000 hectòmetres cúbics. Això seria un forat de 6,9 km de llarg per 10 km d'ample per 1 km de fondària. Perquè us en feu una idea seria una superfície com dos terços de ciutat de Barcelona amb una fondària de 2 Tibidabos.
Com que això correspon al CO2 que estem emetent cada any, caldria fer un forat com aquest i omplir-lo de fusta per cada any que volguem tirar enrere. Es a dir, si volem les temperatures de fa 10 anys, caldrà fer 10 forats com aquest.
Un avantatge d'aquesta solució és que no cal posar d'acord tots els països del món. Si Austràlia vol fer 200 forats com aquest, ho podria fer sense haver de pactar amb ningú. A més, els països que ho facin tenen potencialment un recurs enterrat sota el seu sòl que, en un moment de necessitat, podrien reutilitzar.
D'altra banda, hi ha la limitació de la velocitat a la qual es pot capturar el CO2, que òbviament depèn de la superfície dedicada a plantar aquests arbres o organismes fotosintètics. A més caldrien molts recursos energètics i econòmics per dur a terme aquest projecte. Per això cal, de moment, accelerar la transició energètica.
Probablement la solució que intentarem dur a terme per frenar el canvi climàtic incorporarà tecnologia que avui en dia encara no existeix. Aquest post pretén il·lustrar la magnitud del problema i de la feina que tenim per endavant si volem solucionar-lo. De tota manera, per si de cas, no estaria de més anar fent forats...