divendres, 29 de maig del 2020

Resultats de la Recerca #JoEmCorono. Èxit o fracàs?

Potser aquests dies haureu sentit a parlar de la recerca anomenada #JoEmCorono sobre el SarsCov2 que s'ha fet des de Can Ruti (Badalona). Hi havia moltes expectatives en aquest assaig, en part pel component mediàtic aportat pel doctor Oriol Mitjà.

Aquest tuit del 23 de maig explica que l'assaig ja ha acabat i estem a l'espera de la publicació de resultats. Més informació aquí.

L'assaig s'ha vist envoltat de polèmica sobretot per algunes declaracions del doctor Mitjà, mentre la corba del SarsCov2 pujava, crítiques amb el retard amb què el govern espanyol va prendre les mesures de confinament necessàries per aturar la corba de contagis. A partir d'aquí cert sector de la premsa ha esmolat els ganivets i ha posat el punt de mira sobre aquest doctor, acusant-lo de voler-se significar políticament.

Però aquest no és un post per explicar-vos batalletes de periodistes mercenaris. Vull fer una mica de reflexió sobre què pot sortir d'aquesta i de moltes altres investigacions que s'estan duent a terme aquests mesos al voltant de la Covid, tot i que són reflexions aplicables a qualsevol recerca.

Posaré una al·legoria per fer-ho més gràfic. Imagineu que s'ha perdut un nen i els habitants d'una comarca decideixen que cal trobar-lo com abans millor. Què fan? Organitzar-se en grups de recerca per escorcollar diferents zones de la comarca.

Començaran pels llocs de més fàcil accés. Carrers, carreteres, parcs dels pobles1. Si algú ha buscat un nen de la mateixa edat abans, sabrà en quins llocs és més probable trobar-lo i prioritzaran aquests llocs2. Si se saben més coses d'aquest nen en concret, es buscaran llocs relacionats amb aquest nen (li agrada pujar als arbres? escalar muntanyes? anar a la platja?)3. Potser hi ha sort i tenim un mitjó que posi sobre la seva pista uns gossos policia.4

El doctor Mitjà, al ser mediàtic, aconsegueix reunir un nombrós grup de recerca i els veïns li han donat mitjans (valgui l'acudit) per buscar-lo en un bosc de difícil accés però que els qui coneixen el nen creuen que es important regirar.

És obvi que l'objectiu és trobar el nen (o la cura de la Covid19). Però, hem de jutjar el treball d'un grup de recerca només per si l'han trobat o no? Si el teu grup de recerca està buscant a la muntanya, i el nen no és a la muntanya, per molt bé que busquis, no el trobaràs.

Això sí, si has buscat al bosc i el nen era al bosc, potser sí que has fet alguna cosa mal feta i cal censurar la teva tasca professional.

La gràcia aquí és que hi ha molts grups de recerca buscant en molts llocs diferents. La majoria fracassaran perquè el que busquen no és allà on ho busquen. No s'estan equivocant: cal buscar-ho en els llocs que a priori semblen més probables i descartar-los. En ciència, els resultats negatius, també són importants.

Quan surtin els resultats de l'estudi del doctor Mitjà, poden passar dues coses:

  • Que s'hagin trobat resultats positius. Això vol dir que el tractament profilàctic que s'estava estudiant és útil i cada cop que trobem un nou infectat, li podrem donar uns medicaments per reduir la seva capacitat de contagiar el virus. Amb això reduirem la velocitat de propagació de l'epidèmia i evitarem pics com el que hem tingut fa unes setmanes.
  • Que no s'hagin trobat resultats positius i el tractament profilàctic no funcioni. No cal que us digui que la premsa ho vendrà com un fracàs i la caiguda als inferns d'un doctor a qui se li havien pujat els fums. Tothom qui ha contribuït amb una donació se sentirà frustrat, potser estafat. Però era una feina que s'havia de fer. Calia provar si funcionava.
Si l'estudi s'ha fet bé, si no s'han fet trampes i s'han respectat els protocols, llavors és un bon treball científic. Mireu a on es publica. Si és en una revista de primera línia, vol dir que probablement l'equip de recerca ha fet una bona feina.

I així avança la ciència. En els propers mesos s'aniran publicant més estudis d'altres grups de recerca. I cada cop que es fa un estudi, es revisen els resultats dels estudis fets anteriorment. Per aquí ja hi hem anat i sembla que no funciona. Per allà ens va semblar que podia haver-hi una via interessant per on aprofundir. I en algun moment, potser algú ho trobi.

O potser no. A la ciència no sempre hi ha certeses. Potser el nen no apareix mai. Però s'entén la diferència entre anar a buscar-lo o esperar que aparegui sol o resignar-se si no apareix?



1: Els primers tractaments que s'han provat han estat medicaments que s'havien desenvolupat per altres malalties i que estaven "a mà".
2: Tot el que se sap d'altres coronavirus ha servit per intentar preveure com es comporta el SarsCov2. Per exemple, sabem que rentar-se les mans amb sabó és efectiu, sabem que es transmet a partir de gotetes de líquid que exhalem, etc.
3. Tota la informació que tenim des del gener sobre aquest virus ha servit per dissenyar estudis i tractaments.
4. La seqüenciació del genoma del SarsCov2 ens ha servit per poder fer tests i anar seguint el rastre de contagis.


dilluns, 18 de maig del 2020

Volem Youtubers en català: El Projecte Malaia.

En anteriors capítols, aquest blog va proposar-se promocionar el català a Youtube. La veritat és que entre els posts de destruir la humanitat i els del Covid, només he tingut temps de promocionar un canal de Youtube en català, Parlem de Ciència.

Tenia mig començat un segon post amb tres propostes però tampoc m'engrescaven del tot i, a sobre, una d'elles (no direm qui) s'ha passat recentment al castellà.

Afortunadament, divendres passat va sorgir una proposta per salvar el català a Youtube. Són una gent que està ficada en temes d'imatge i xarxes socials i que han creat un projecte amb cara i ulls per potenciar Youtubers catalans. Com? Que ho expliquin ells:



És a dir, en resum:

  • Busquen gent que faci vídeos que puguin tenir un cert èxit de diferents temàtiques o formats.
  • Donen suport i assesoren/aconsellen la gent que comença.
  • Enllacen els vídeos d'aquesta gent per tal que l'algoritme de Youtube acabi recomanant-los al públic interessat en algun d'ells.
Sembla una tonteria però si ho comparem amb la iniciativa de Youtubers.cat, és un gran pas endavant. Ara falta que la idea qualli i que Malaia serveixi realment per allò que promet: demostrar que és més fàcil triomfar a Youtube en català que en castellà.

Jo no soc consumidor habitual de Youtube (de vegades poso algun vídeo de fons mentre rento els plats) i us he de dir que als primers vídeos que han penjat en aquesta iniciativa, tot i ser en molts casos de temes que no m'interessaven gaire, hi he vist bastant de talent.

Us deixo amb un vídeo random, que trobo que té un punt de visionari.


Bé, espero que aquesta iniciativa tingui èxit i ben aviat fins i tot molts dels que dieu "oh, és que a mi no m'agrada el Youtube" tingueu uns quants Youtubers de referència en català o fins i tot el vostre propi canal de Youtube.

divendres, 8 de maig del 2020

Covid19: Com ens en sortirem?

Vull resumir en aquest post les vies per tornar a la normalitat (nova o antiga). A la vida que teníem abans de la Covid19.

1. Contenir l'expansió del virus.

Alguns països han decidit ser estrictes en el control dels contagis. A través de tests que detectin ràpidament els infectats i de mesures de distanciament social i de control a través d'eines com apps de mòbil, sembla ser que han aturat aquesta expansió, tot i que és difícil pensar que podran aturar tots els brots que vagin tenint.

També hi ha iniciatives sorprenents, com la d'analitzar les aigües residuals per saber en quin barri o municipi hi pot haver un brot. Segons sembla, es podrien detectar els casos uns dies abans que arribessin als hospitals.

2. La vacuna.

Aquesta seria la millor opció. Vacunes tothom i el virus ja no pot infectar quasi ningú i desapareix. Pocs diners, poques morts però... trigarà molt en arribar. Les previsions més optimistes apunten al 2020. Les més pessimistes diuen que potser no arribarà mai.

I el 2020, que seria un rècord mai vist en el desenvolupament d'una vacuna, és massa tard tenint en compte la velocitat de propagació (en un parell de mesos es pot haver contagiat un 10% de la població). Ara bé, potser quan arribi tampoc serà totalment inútil, tenint en compte les sorpreses que està donant aquest virus.

Actualment s'estan desenvolupant desenes o centenars de vacunes contra els SARSCov2, seguint diferents estratègies terapèutiques. Totes elles hauran de superar duríssimes proves si volen arribar a la comercialització. Font.


3. La immunitat de grup.

La immunitat de grup consisteix en la reducció dels contagis fins a prop de zero a causa que hi ha massa gent que ha passat la malaltia i ha desenvolupat immunitat. Així, el virus no troba prou gent vulnerable a qui infectar i es va extingint l'epidèmia.

És una solució "barata" que probablement sigui la que acabi tenint lloc en la majoria de països del món, potser fins i tot en tots.

El preu a pagar és en vides humanes. Si a Catalunya han mort unes 10.000 persones amb, suposem, un 10% de contagiats, arribar fins al 60 o 70% implicaria multiplicar per 6 o per 7 aquesta xifra.

I bé, ja que hem fet confinament, estaria bé que aplanar la corba servís perquè en el temps que hem guanyat es desenvolupessin tractaments que reduïssin la letalitat del virus.

En aquest gràfic veiem com els infectats (en vermell) necessiten estar en contacte amb gent vulnerable (en blau) per transmetre la malaltia. Si hi ha prou immunitzats (en groc) la propagació s'atura de seguida.


4. Tractaments.

Intentaré resumir els diferents tipus de tractament i explicar-los a un nivell molt bàsic.

4.1. Medicaments reciclats.

Si abans hem dit que una vacuna triga molt de temps a estar llesta, amb els medicaments passa el mateix. De mitjana poden passar uns 12 o 15 anys en fer tots els estudis que ens assegurin el medicament és efectiu i segur. I, com abans, no tenim aquest temps.

El que s'ha fet des del començament de la pandèmia ha estat intentar provar medicaments que ja eren al mercat per altres afeccions i mirar si servien per a la Covid19.

De moment, fins on jo sé, no hi ha res que s'hagi demostrat que funcioni. S'han intentat tractar amb antivirals (sobretot al principi de la malaltia, quan la càrrega viral és més alta) que s'havien desenvolupat per a altres virus i s'han fet servir altres medicaments per tractar la simptomatologia (sobretot anti-inflamatoris per tal de controlar la violenta resposta del sistema immunitari, que provoca els greus danys pulmonars).


4.2. Transfusions de plasma sanguini.

Aquesta estratègia es basa en donar a un pacient de Covid plasma sanguini d'algú que s'ha recuperat de la Covid. Si s'ha recuperat vol dir que el seu cos ha produït anticossos capaços de vèncer el virus. Per tant, amb el plasma, el pacient rep aquests anticossos que l'haurien d'ajudar a vèncer la malaltia.

No està clar si funcionarà o no però ara mateix potser és la via més prometedora. Si funcionés, al nostre país tindríem un obstacle legal perquè aquesta opció fos efectiva i és la llei que prohibeix recompensar econòmicament els donants de plasma. En cas que hi hagués un pic i els hospitals necessitessin plasma d'expacients Covid, n'hi hauria prou apel·lant a la solidaritat?

Si funciona, el millor de tot és que no cal desenvolupar res. Ja tenim expacients Covid que poden donar plasma sanguini un cop per setmana i la legislació no exigeix milers d'estudis clínics per validar la seguretat de donar plasma. És a dir, aquesta opció la tindríem des de ja.

Aquesta solució de Grífols sofisticaria el tractament per donació de plasma. Es preveu que es pugui fer servir des del juliol (als EEUU).



4.3. Producció d'anticossos per Biotecnologia.

Aquesta opció és la més "moderna". Es basa en el mateix que la d'abans però produint els anticossos en un laboratori. Com us podeu imaginar, necessitaria una mica més de temps que l'anterior i també caldrien alguns estudis i permisos per autoritzar-la.

En general, la biotecnologia ens permet fer servir cèl·lules de diferents tipus (bacteris, fongs, cèl·lules animals, etc) com a fàbriques de diferents molècules. De vegades s'edita genèticament la cèl·lula per modificar-la i fer que fabriqui la nostra molècula. 

El virus i els anticossos que el podrien inutilitzar. Font.

4.4. Altres medicaments.

No n'he sentit a parlar però potser algú està desenvolupant nous medicaments per tractar la Covid19. No és una opció pràctica a curt termini, com hem dit abans, però tenint en compte que venim de la SARS i la MERS, potser no està de més.



I fins aquí el meu resum. Com veieu s'estan fent moltes coses en molts llocs del món per intentar trobar una solució a la pandèmia. Esperem que alguna d'aquestes iniciatives arribi a temps per salvar milions de vides.