dijous, 27 d’abril del 2017

Armes intel·ligents i Justícia Global

Ens trobem en una època on tot comença a ser intel·ligent: smartphones, smart TV, cotxes autoconduïts... fins i tot algunes persones! La indústria armamentística no s'ha quedat enrere i fa temps que dedica milions en R+D per trobar noves formes de matar, cada cop més efectives.

Als profans, ens sembla que, després d'aconseguir arsenal nuclear per destruir el planeta diverses vegades, ja no calia seguir investigant més, que ja havien aconseguit el seu objectiu però, per alguna raó que se m'escapa, cada any construeixen noves armes, més sofisticades que les anteriors.

Ara bé, què passaria si les armes fossin realment intel·ligents? És a dir, capaces de decidir per elles mateixes quan és necessari matar i quan no? La resposta simplista seria: no cal que matin mai. Però llavors la utilitat d'aquestes armes seria zero, igual que no tenir-ne. I seguiríem sotmesos a la violència de les actuals.

Armes intel·ligents en una maniobra intel·ligent. Font.

Però imaginem unes armes més poderoses i amb el criteri de matar només quan és necessari. Per exemple, que segueixin les lleis de la robòtica d'Asimov (inclosa la Llei Zero, en la que es basa l'argument de Jo, Robot). Aquestes armes podrien servir per defensar-nos de qui vol atacar-nos amb armes estúpides però no per atacar a qui no ens està agredint?

En una guerra entre dos països que fan servir armament intel·ligent, les armes d'un dels bàndols deixarien de funcionar i només podrien atacar amb armes estúpides. Llavors les armes intel·ligents de l'altre bàndol sí que funcionarien per repel·lir l'atac i guanyar la guerra, amb el mínim de danys personals possible.

És a dir, les armes intel·ligents permetrien que sempre guanyessin els bons. Certament, en molts casos és difícil saber qui són els bons i no tinc clar de quina manera les armes intel·ligents prendrien aquesta decisió. Potser esteu pensant que un criteri seria que es fessin servir només en defensa pròpia, ajudant sempre a qui es defensa d'un atac al seu territori. Però tal vegada caldria considerar també la justícia interna d'un país. Un país on es vulnerin els drets humans podria ser intervingut per una "policia internacional" dotada d'armes intel·ligents, amb un cost humà més baix que les intervencions actuals.

Per últim, crec que l'èxit d'aquestes armes intel·ligents dependria en gran mesura de la fe que la humanitat tingués en elles. Si veus que "els teus" volen fer ús de les armes intel·ligents i no funcionen, et replanteges la fe en "els teus" o en les armes intel·ligents? Com viuríem una situació en la qual una intel·ligència artificial decidís que la nostra forma de viure i pensar no és la correcta?

divendres, 21 d’abril del 2017

Especial Sant Jordi: la llegenda de Sant Jordi que mai no us han explicat

-Pare, pare, explica'm la llegenda de Sant Jordi.
-Sí? De debò la vols sentir?
-Sí, va, si us plau!

El pare s'arraulí al costat de la seva filla i començà a narrar amb veu greu:

-Diuen que, en un país estrany i molt llunyà, hi havia milers de persones que, cada any, sortien al carrer per celebrar la Festa de Sant Jordi.
-Una festa! Que divertit!
-Passejaven pel carrer amb una rosa a la mà. I miraven paradetes de llibres.
-Llibres? Què és això?
-Doncs eren uns objectes fets de paper que contenien lletres...
-Què vol dir paper? I lletres?
-El paper era un material que es feia trinxant arbres i eren uns fulls així plans on hi havia una mena de dibuixos, que es deien lletres i que servien perquè la gent pogués recordar les històries.
-I per què necessitaven el paper? No tenien memòria com nosaltres?
-En tenien però ho oblidaven quasi tot.
-Quines històries tan estranyes us inventeu els grans, papa. Arbres trinxats dels quals surten fulls de paper que es fan servir per recordar coses a qui no té cap... De debò creus que algú se les empassa?
-Bé, l'important de les històries no sempre és que siguin veritat sinó que són maques. I aquesta festa diuen que ho era.
-Papa, papa! Què et passa? Et surt sang!

El pare va mirar el seu ventre. Un rajolí de sang regalimava i gotejava al terra.

-No et preocupis, maca. És una vella ferida. Un cop a l'any torna a sagnar -contestà el pare, que va llepar les escates verdes de la galta de la seva filla amb la llengua bífida-. Ara, a dormir.

I mentre marxava de l'habitació de la filla, la sang que li sortia de la ferida seguia regalimant. I, en caure a terra, va anar cobrint de roses tot el passadís de la cova.


L'escena del crim presentava rastres de sang de dracs de quatre races diferents. Imatge.


* * *

Aquesta llegenda alternativa és una mena d'spin off del primer especial Sant Jordi que vaig publicar en aquest blog. I l'explicació del pare es basa en el millor argument per refutar la tesi que jo hi exposava.

Per cert, aquest Sant Jordi seré una estona pel matí a la paradeta de Relats en Català (Rambla Catalunya, 6), per si voleu passar a saludar.

I si no ens veiem, us desitjo un feliç Sant Jordi 2017!