Fa uns quants milions d'anys a la Terra van sorgir uns organismes vius que creaven unes substàncies que cap altre organisme podia menjar-se. Les substàncies eren la cel·lulosa i la lignina, components de la fusta i els organismes eren avantpassats dels nostres arbres.
Com us podeu imaginar, això va produir milions de tones de fusta que s'acumulaven sense possibilitat de ser biodegradades. Gran part d'aquesta fusta es va convertir en carbó. Això va passar durant els milions d'anys que va durar un període anomenat Carbonífer. Penseu-ho: la revolució industrial va tenir lloc gràcies al llarg temps que els microorganismes van necessitar per aprendre a menjar-se la fusta.
Més endavant van sorgir organismes capaços de digerir la fusta. Eren microorganismes que, amb el temps, s'han acabat associant a organismes més grans, com per exemple els tèrmits. Gràcies a això, la fusta ja és biodegradable.
Avui en dia, hi ha substàncies que no són biodegradables i són un problema quan es produeixen en grans quantitats i són abocades al medi ambient. Especialment abundants són els plàstics. La majoria de plàstics es poden reciclar però, per desgràcia, fabricar plàstic és tan barat que molts cops no es creu necessari reciclar-lo i s'aboca al medi ambient on provoca greus problemes. Potser heu sentit a parlar de la gran illa de plàstic del Pacífic. En realitat, ni és una ni és ben bé una illa però és una gran zona de l'oceà que concentra tones i tones de plàstic.
Sí, podem pensar en com desfer-nos d'aquesta illa de plàstic o... Podem fer-la encara més consistent, requalificar-la i fer-hi promocions d'apartaments turístics. Imatge.
Fa poc van descobrir un organisme que era capaç de degradar PET, un dels tipus de plàstic més utilitzats. Si busqueu per Google veureu que no és el primer cop que es parla del descobriment d'un organisme capaç de digerir plàstic. Fa cinc anys ja se'n parlava.
Algú potser s'està preguntant com és que van caldre milions d'anys perquè sorgissin organismes capaços de menjar fusta i ara en poques dècades ja han aparegut organismes capaços de menjar plàstic.
De tota manera, sembla que aquests organismes encara no són gaire bons menjant plàstic i potser la natura necessiti una empenteta per solucionar el problema que els humans hem creat amb el plàstic. Es podrien modificar genèticament aquests organismes per fer-los evolucionar cap a soques més eficients devorant aquest i altres tipus de plàstic? Probablement sí. I si això succeeix durant les properes dècades, ens trobaríem a l'inici de la fi del Plastiquífer.
Us podeu imaginar que la degradació de milions de tones de plàstic generarà també una altra muntanya de problemes mediambientals. Els plàstics contenen una sèrie d'additius que serveixen per modificar-ne les propietats i aquests additius són molt variats i alguns d'ells força tòxics. La degradació dels plàstics alliberaria aquests additius que ara es troben més o menys atrapats en el plàstic.