dimarts, 31 de desembre del 2019

L'absurda polèmica del canvi de dècada i com solucionar-ho.

Els que sou milenials potser no ho recordareu però fa vint anys el món s'enfrontava amb certa por a l'arribada de l'any 2000. Hi havia una psicosi entorn de l'efecte 2000, que fins i tot va arribar a generar un capítol de por dels Simpsons.

A Futurama, Fry queda congelat durant 1000 anys, començant el cap d'any de 2000 i acabant el cap d'any de 3000. Font.


Paral·lelament, va sortir una discussió pedant sobre si en realitat estàvem canviant o no de dècada, de segle i de mil·lenni. Mentre que la gent normal veia clarament que els dígits estaven canviant i que això s'havia de celebrar, els pedants (no sé si algú comença a sospitar per qui he pres partit en aquesta polèmica) deien que en realitat el nou mil·lenni no començava fins l'any 2001 perquè els anys començaven a l'1 i no pas al zero.

L'argument dels pedants tenia certa lògica, perquè de l'1 al 1000 van mil anys, si incloem ambdós anys i un mil·lenni té mil anys. Però la cosa tindria més lògica si comencem a comptar des de l'any zero.

Fixeu-vos què absurd és que l'any zero no existeixi. Imagineu que us situeu a l'any 5 d.C. En quin any va néixer una persona que té 3 anys? Resposta lògica: 5-3= 2 --> a l'any 2 d.C.

Ara bé, en quin any va néixer una persona que té 8 anys? Resposta lògica: 5-8 = -3 (3 a.C).

Però compteu-ho a poc a poc. Si algú neix l'any 3 a.C, l'any -2 fa un any. L'any -1 fa dos anys. L'any zero no existeix. Per tant els tres anys els fa l'any 1 d.C. L'any 2 d.C fa 4 anys. L'any 3 d.C fa 5 anys. L'any 4 d.C fa 6 anys. I l'any 5 d.C fa 7 anys i no pas 8, com seria lògic.

Segons sembla, la raó per la qual no hi ha un any zero és que els anys, com els mesos o els dies es compten en ordinals i no pas en cardinals. Per tant, si Jesucrist va morir als 33 anys, això vol dir que va morir l'any 34 d.C. Lògic, oi? Però a més, segons alguns historiadors, Jesucrist en realitat va néixer entre el 2 i el 7 a.C. Per complicar-ho més, no neix el primer de gener, amb la qual cosa, ves a saber com es quadren els anys. Altres historiadors ni tan sols creuen demostrat que existís un Jesucrist de veritat.

Matemàticament la cosa té poca discussió. Si has de fer servir nombres negatius, fas servir cardinals, no pas ordinals. Heu sentit algun cop parlar del "menys tercer"? Potser un cas semblant és en un ascensor. I si bé els pisos positius sí que s'anomenen amb ordinals, els negatius ho fan amb cardinals. Vas al tercer però després baixes al menys dos.

I el sistema decimal té deu dígits que van del 0 al 9, no de l'1 al 0. Per això els informàtics compten començant pel zero.

Per tant, demà, diguin el que diguin els pedants, comencem la dècada dels anys 20. Deu anys nous, per estrenar, que segur que ens porten emocions fortes. Us desitjo que en gaudiu, que els aprofiteu per fer allò que us ompli o que us faci millors persones. I quan dic millors vull dir més semblants a la persona que voleu ser.

Els anys 20 del segle XX tenen fama de feliços, suposo que perquè van ser més feliços que la dècada anterior, amb la Gran Guerra. I més feliços que la posterior, amb la crisi econòmica, l'ascens del nazisme i el començament de la segons guerra mundial. Font.


dijous, 12 de desembre del 2019

YouTubers en català: Parlem de ciència.

Com us vaig prometre fa un parell de setmanes, començo la meva tasca de promoció de Youtubers en català i què millor que fer-ho parlant de ciència. Després d'una àrdua recerca, us porto el millor canal de ciència en català que existeix actualment (fins que es demostri el contrari. Si en trobeu un altre igual o millor, si us plau feu-m'ho saber, que també li faré promoció).

Al davant de Parlem de ciència tenim el Ferran Velasco, un doctorand de biomedicina amb vocació per la divulgació científica.

Els vídeos d'aquest canal segueixen el format clàssic de Youtube: un paio parlant davant de la càmera, amb alguns acudits i alguns efectes (amateurs) de postproducció per guarnir l'explicació. També intercala de tant en tant imatges per il·lustrar les explicacions.

Una curiositat d'aquest vídeo és que l'autor hi apareix sense barba. En canvi en vídeos posteriors i anteriors sí que duu barba.

El nom del canal està molt ben trobat. En la majoria de vídeos, per no dir en tots, es parla de ciència. I a més es nota que el Ferran té formació científica. Això és bo perquè fa que pugui fer vídeos de 6 o 10 minuts sense deixar anar un torrent de disbarats que podríem sentir quan escoltem a molts no científics que parlen de ciència. Fins i tot la terminologia és bastant correcta, tot i que de vegades s'equivoca i ho esmenta a la postproducció (exemple al següent vídeo enllaçat).

D'altra banda, la manera d'explicar-se no és excessivament tècnica, fa divulgació per a tots els públics. Potser aquí no sóc objectiu però diria que no cal tenir cap coneixement previ de ciència per entendre els seus vídeos. I ho dic com a cosa bona perquè crec necessari que tothom valori i gaudeixi de la ciència i entengui una mica millor el món on viu.

Finalment, hi hauria l'estil. A mi personalment m'agrada el punt que escull, entre fer-ho una mica divertit i no passar-se de graciós, tot i que això és com el punt de sal, que va a gustos. Pel que fa al ritme, potser el cos et demana més ritme (truc de Youtube: pots veure els vídeos a més o menys velocitat si piques a la rodeta que hi ha a la part inferior dreta. A més, la veu es distorsiona de forma còmica) però se suposa que està explicant conceptes que potser alguns espectadors necessiten temps per pair.

Us poso un altre vídeo del canal, en aquest cas amb el Ferran amb barba, perquè pugueu comparar i valorar la seva habilitat per ser polifacètic. Aquest m'agrada perquè és un metavídeo que t'explica com l'estàs veient i escoltant.

El canal és bastant nou i en Ferran ha començat amb empenta. No va acompanyat de l'allau de seguidors que mereixeria una gesta com ser el primer Youtuber que fa ciència en català amb una mica de criteri però espero que això canviï ben aviat gràcies a aquest blog, seguit fidelment per 3 o 4 dotzenes de subscriptors. Si no fos així, no us preocupeu que enllaçaré aquest post al meu compte de Twitter, amb el qual és possible que algú (amic o familiar del Ferran) faci un retuit.

I qui sap, si d'aquí uns mesos, esperonats per l'èxit d'aquest canal, més científics catalans s'animen a fer altres canals de ciència en català. Us imagineu que d'aquí sis mesos hi ha centenars de milers de catalans entusiasmats amb desenes de canals de Youtubers científics en català?

De tota manera, si per algun improbable i absurd gir del destí no fos així, espero que el Ferran segueixi fent vídeos perquè es nota que li agrada i tant de bo sàpiga valorar que, encara que no siguin centenars els que et veuen (o et llegeixen), si t'agrada explicar coses, l'estona que hi has dedicat és una estona ben invertida.

dijous, 5 de desembre del 2019

7 maneres de destruir la humanitat: el mar de residus i la primavera silenciosa.

La industrialització ens ha deixat com a dany col·lateral la generació de tot tipus de residus. Residus que van a parar als rius, a la terra, a l'aire, al mar, residus d'origen animal, vegetal, mineral, sintètic, residus generats en grans quantitats o residus persistents, que triguen segles en desaparèixer. Illes de plàstic al mig de l'oceà, magatzems de residus nuclears enterrats a centenars de km sota terra, substàncies tòxiques que trobem a les plantes i als peixos que ens mengem.

I això ens planteja una qüestió interessant: poden els residus generats per l'home acabar destruint la humanitat?

Seria massa llarg fer un post sobre tots els residus que produïm i quin impacte ambiental té cadascun d'ells, així que avui només us explicaré la història d'una dona que va pronosticar que els nostres residus acabarien amb els ocells.

Les collites abundants.

Després de la Segona Guerra Mundial es va començar a fer de forma massiva un important avenç científic va permetre produir grans quantitats d'aliments gràcies a collites que no eren devorades per les plagues. Es tractava d'una pols blanca molt efectiva contra els insectes: el DDT.


El seu ús es va popularitzar i se'n van començar a llençar tones i tones sobre els camps. Us podria buscar xifres però us en podeu fer una idea amb aquest vídeo. Poseu-lo a partir del minut 1:40.

Si no tenim cura, els cants dels ocells no seran més que un llunyà record i la primavera serà silenciosa.


La persistència

Com haureu escoltat vosaltres mateixos si heu vist la resta del vídeo, les sospites de la Rachel Carson que el DDT pogués ser tòxic per als éssers vius la van fer arribar al pronòstic d'una futura Primavera Silenciosa, nom del llibre que va publicar sobre aquest tema. Aquest llibre, que va tenir un gran impacte a l'opinió pública, es considera l'inici del moviment ecologista i de la conscienciació dels humans pel medi ambient.

Afortunadament, la toxicitat del DDT no és molt elevada. Però presenta un altre problema: és bastant indestructible. I a més es bioacumula i es biomagnifica al llarg de la cadena tròfica. Això vol dir que es queda a viure als teixits dels éssers vius i quan aquests són menjats per altres éssers vius, s'acumula en aquests. I així fins a arribar al cim de la piràmide tròfica, on hi ha... sabeu qui?

La toxicitat

Alguns residus potser no són tan persistents però sí que són tòxics. Hi ha alguns paràmetres definits per mesurar la toxicitat, com la LD50, dosi que mata la meitat dels individus exposats a ella. O altres paràmetres que mesuren toxicitat al llarg del temps. La idea és valorar quin impacte té cada residu sobre els éssers vius.

De vegades, els residus altament tòxics també són persistents, la qual cosa és un problema gros. Com passa amb els residus radioactius.

La quantitat

Hi ha altres residus que no serien especialment problemàtics (no són ni gaire persistents ni gaire tòxics) si no fos perquè els produïm en quantitats exagerades. És el cas dels purins, que enverinen les aigües freàtiques de bona part de les comarques catalanes. O el cas dels residus sòlids domèstics.

Al vuitè capítol de la primera temporada de Futurama es descriu una curiosa distopia. Els novaiorquesos del s.XXI, desbordats per la brossa, van enviar-la primer en un vaixell cap a l'oceà. I després en un coet cap a l'espai. Algú va dir que potser la bola tornaria en algun moment a la Terra però que això seria al cap de molts anys i ja se n'ocuparia algú altre.


L'any passat, a classe vam calcular com era de grossa aquesta bola de brossa i vam comparar-la amb com hauria de ser per contenir tota la brossa generada en un any per la ciutat de Nova York. Font1. Font2.

1000 anys més tard, la bola amenaça amb destruir la ciutat de Nova York i l'únic pla que se'ls acut als científics és generar una altra bola d'iguals proporcions i propietats i fer-la rebotar contra la primera. El pla surt bé, la nova bola impacta amb l'antiga i la desvia cap al sol, on es destrueix. La nova bola marxa a l'espai i algú pregunta si algun dia tornarà. I algú contesta que sí però que això passarà al cap de molts anys i algú altre se n'ocuparà.

Què podem fer?

La veritat, és un tema complicat perquè ens hem acostumat a consumir segons un model lineal i ens resulta impensable incloure l'economia circular en alguns àmbits. Hi ha allò de les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar (per aquest ordre). Però qui utilitza avui en dia bolquers reutilitzables? I en àmbits com la sanitat, resulta grotesc reutilitzar agulles o gases estèrils. Sí que es comencen a fer passes per tal de reduir i reutilitzar envasos. Però el nostre estil de vida encara es insostenible en termes de generació de residus.

Com de probable és que la humanitat quedi sepultada en la seva pròpia brossa?

Potser no és probable que la humanitat desaparegui per culpa del problema dels residus. Però sí que viurem pitjor, amb més mala salut i amb espais que deixaran de ser útils per a nosaltres (i per a la majoria d'éssers vius) perquè estaran contaminats.

A més de l'impacte sobre els éssers vius i de la pèrdua d'un espai (per exemple un abocador) també hi ha el problema de la pèrdua de recursos. Estem transformant cada dia tones de coses útils en brossa. I potser algun dia necessitem rebuscar a la brossa per tal de tornar a tenir materials que ja hem esgotat. Però d'això en parlarem al proper capítol.