dimarts, 30 de juny del 2020

Llegendes estel·lars: els bessons Càstor i Pòl·lux.

La llegenda.

Gènesi:

Els bessons Càstor i Pòl·lux, també anomenats Dioscurs, són fills de Leda, Zeus i de Tindareu, rei d'Esparta, així com germans d'Helena (famosa per ser raptada per Paris, casus belli de la guerra de Troia) i de Clitemnestra.

Què, ja us heu perdut? Uns bessons que tenen una mare i dos pares? Quina família tan moderna, oi? Bé, la cosa no acaba aquí: Zeus, en el moment d'aparellar-se amb Leda havia pres la forma d'un cigne, a qui Leda havia salvat d'un àliga, que no era més que la mascota del propi Zeus (la típica estratègia per lligar).

La mateixa nit, Leda es va aparellar també amb el seu marit, Tindareu. Això no hauria de sorprendre, ja que abans dels anticonceptius, les dones havien d'intentar quadrar els seus embarassos amb el record que els marits tenien dels seus coits amb elles, per evitar sospites. De tota manera, en aquest cas les sospites eren inevitables, ja que diu la llegenda que Leda va pondre dos ous (recordeu, es va aparellar amb un cigne). D'un dels ous van nèixer Pòl·lux i Helena (fills de Zeus) i de l'altre Clitemnestra i Càstor (fills de Tindareu).

Segons quina versió de la llegenda escoltem, les paternitats poden variar, ja que en aquella època no hi havia tests de paternitat i tot eren les males llengües que deien si s'assembla més a aquest o a l'altre. De tota manera, sent Zeus un Déu, això és important, ja que els déus eren immortals i la genètica podia fer que aquest atribut passés als seus fills biològics. També podríem pensar que, en ser un déu i una humana, els daus de la genètica podien fer que un fill fos immortal i l'altre no. Seria l'opció adoptada per Frozen, on hi ha una reina amb poders màgics que es casa amb un rei humà i una de les filles té poders màgics i l'altra no. La meva teoria és que Frozen està basada en la llegenda de Càstor i Pòl·lux però la família aquesta de dos pares i una mare era massa moderna encara per l'Univers Disney.

El món encara no està preparat per una Princesa Disney que s'aparella amb un cigne. Bé, ara que hi penso, recordo un altre mite famós on un ocell deixa embarassada una dona que té un marit humà i el fill que en neix és un Déu, que al mateix temps és el seu pare i també l'esperit Sant. Però no és una peli de Disney. Font.


Vida i miracles de Càstor i Pòl·lux:

Així doncs, en Pòl·lux era immortal i en Càstor no. Malgrat això estaven molt units i compartien aventures, com quan van anar a rescatar Helena del rapte de Teseu (que no va ser encara el que va desencadenar la guerra de Troia, es veu que Helena no guanyava per segrestos). O quan van raptar les filles de Leucip, Hilaira i Febe i es van casar amb elles. Es veu que abans del Meetic i el Tinder, els joves es seduien d'aquesta manera. També van anar a buscar el velló d'or (això està relacionat amb una altra constel·lació del zodíac: Àries) amb Jàson i els argonautes. Totes aquestes aventures estaven plenes de perills i de gent que t'agafava rancúnia, perquè havies matat algun familiar seu o segrestat la seva filla. I sembla que per aquí va arribar la trista fi de Càstor, mort a mans dels nebots de Leucip, el seu sogre.

I ara ve la part més maca d'aquesta història. En Pòl·lux, que estimava molt el seu germà, va convèncer Zeus, el seu pare, perquè atorgués la immortalitat a Càstor, a canvi de convertir-se ell en mig mortal. Així, tots dos bessons van passar la meitat del temps a l'Olimp, amb els Déus i l'altra meitat a l'Hades, amb els morts.


Les constel·lacions.


  • Els Bessons


Com sabreu, els Bessons és una constel·lació del zodíac. Això vol dir que els nascuts en aquestes dates són persones reservades i... No, que és broma. Les constel·lacions del zodíac són aquelles que es troben a l'el·líptica, que és la trajectòria que fan la lluna, el sol i els planetes al cel. Si visualitzem la Terra girant sobre el seu eix i imaginem que té una serra radial a l'equador capaç de tallar l'univers en dues meitats, el tall passaria per les dotze constel·lacions del zodíac.

Els creients del Zodíac diuen que són Bessons les persones nascudes entre el 21 de maig i el 21 de juny (el tercer terç de la primavera). És aquesta la millor època de l'any per veure aquesta constel·lació? Doncs no, al contrari. Aquesta època és, més o menys, quan el sol passa per aquesta constel·lació i ja sabeu que si voleu veure estrelles, ho heu de fer de nit.

Si volem trobar els Bessons al cel, la trobarem envoltada de Taure, Cranc (són les constel·lacions zodiacals que van abans i després de Bessons), Orió (la que té forma de cafetera italiana), Àuriga, Lynx, Monoceros i Canis Minor.

Els Bessons destaquen com dues figures estirades que sembla que es donin la mà, en un gest de bonic amor fraternal. Els estels Càstor i Pòl·lux són prou brillants i representen el cap dels dos bessons. Podem saber quin és Càstor i quin és Pòl·lux si mirem quin té a prop Procyon (el cap del gos petit) i qui té a prop Capella (l'estrella més brillant de l'Auriga). La regla mnemotècnica és fàcil: P(òl·lux) amb P(rocyon) i C(àstor) amb C(apella).

Aquí veiem el Sol travessant la constel·lació dels Bessons a data de 29/6/2020. El de la dreta, proper a l'Àuriga, i per tant a Capella, seria Càstor. I el de l'esquerra, proper a Procyon (Canis Minor) seria Pòl·lux,



  • El Cigne.


Per trobar aquesta constel·lació heu de mirar cap amunt a les nits d'estiu. El cigne té forma de creu (cua, cap, ala i ala) i l'estrella més brillant, Deneb, forma part de l'asterisme del triangle d'estiu, juntament amb Altair (Àliga) i Vega (Lira).


  • L'àliga.


La trobem a prop del Cigne, ja que representa la mascota de Zeus (que s'havia transformat en cigne en la nostra llegenda). És una mica més difícil d'imaginar, però Altair formaria part del cap i a partir d'aquí, amb estrelles més febles es dibuixaria el cos i les ales.

Aquí veiem el cigne i l'Àliga. Aquesta mena de núvol que s'hi intueix és la Via Làctia, que travessa ambdues constel·lacions. Veiem Deneb a l'esquerra del tot del cigne, Altair a l'esquerra de l'Àliga i Vega a la part superior de la Lira, formant el triangle d'estiu. Hi ha una llegenda sobre Altair i Vega, que potser ja coneixeu, però l'explicarem un altre dia.

dissabte, 20 de juny del 2020

La fi del confinament. Drôle de guerre?

Des que vam sortir de la fase zero, no sé vosaltres, però jo tinc una certa sensació de vertigen. Per això em proposo fer un post per aclarir-me les idees, veure on estem i què ens espera en els propers mesos.

Com ha passat des del principi de tot això, el futur es presenta entre incerteses. Hi ha diversos escenaris que van des del més optimista (això s'ha acabat) fins als més pessimistes (el segon pic, pitjor que el primer), passant per escenaris amb diferents tipus de rebrots.

És d'esperar que durant aquests mesos haguem après alguna cosa, tant els governs com els ciutadans. Si bé també en aquests casos, hi ha moltes incerteses.

On som?

1. Casos actius.

Per saber com està la situació, he vist aquest tipus de diagrames que em semblen molt informatius. Combinen dos dels paràmetres més importants per seguir el progrés de l'epidèmia: el nombre de casos actius i la R (nombre reproductiu, que ens dona la idea de com estan creixent aquests casos. Si està per sobre de 1, vol dir que està creixent).

Com llegir aquest mapa?
  • Cada boleta representa un dia, començant pel famós 8 de març i acabant el 31 de maig.
  • Els colors representen el risc. Verd és risc baix, groc moderat i vermell alt.
  • El desplaçament de la boleta d'un dia al següent ve donat pel seu valor vertical. Si està per sobre d'1 (línia discontínua), la boleta del dia següent anirà cap a la dreta. Si està per sota d'1, anirà cap a l'esquerra.
  • La part menys informativa és haver d'anar comptant les boletes per saber a quin dia correspon cadascuna.
  • A la part final del gràfic (a baix a l'esquerra) veuríem un petit rebrot. La R s'enfila lleugerament per sobre d'1 i les boletes tornen a anar cap a la dreta. Després, baixa d'1 i torna cap a la zona segura.


Imatge extreta del compte de twitter BIOCOMSC. Font.


Observareu que les dades són una mica antigues. En part perquè per evitar oscil·lacions brusques degudes a dades desactualitzades, s'agafen mitjanes dels darrers dies. També us dic que no he trobat la font original d'aquests diagrames.

La conclusió, ara mateix, és que ens trobem en una zona més o menys segura. És essencial que hi hagi eines ràpides i fiables per detectar els rebrots i no deixar-los créixer gaire. Tests allà on fan falta i eines com la detecció a aigües residuals.

2. Tractaments.

Fins fa poc, només teníem tractaments inespecífics que ajudaven al malalt a resistir mentre el seu sistema immune s'enfrontava al virus.

Des de fa pocs dies, tenim un fàrmac que sembla que ajuda realment a alguns dels pacients moderadament greus i molt greus: la dexametasona. Aquest corticoesteroide serveix per controlar la inflamació que causa tants problemes en els casos greus de Covid19.

Aquest és l'aspecte de la dexametasona, un corticoesteroide (molècules amb 4 anells que s'assemblen al colesterol). No és la panacea i cal anar amb compte amb la seva administració però pot reduir la letalitat dels casos greus (els de la UCI) des dels actuals 3 de cada 8 a 2 de cada 8. Podeu llegir-ne més al blog del Centpeus.

3. Les vacunes.

Ho poso en plural perquè els investigadors estan treballant en desenes de vacunes diferents. La cursa, ara mateix, es presenta així:

Aquí podeu trobar una explicació del que es fa a cada fase.

Com veieu, ja hi ha no una sinó dues vacunes en fase III. I tres més a fase II. No és pot dir blat fins que tinguem la fase III completada i s'aprovi la vacuna però hi ha escenaris optimistes que apunten a finals d'any o principis del 2021. L'esforç que s'ha fet amb les vacunes inclou fer vàries fases en paral·lel o fins i tot avançar la producció, amb el risc que finalment no s'aprovi la vacuna i s'hagin de llençar milions de dosis a la paperera. Es tracta de gastar milions d'€ per intentar salvar centenars de milers de vides.

4. Drôle de guerre

Em perdonareu la metàfora bèl·lica però el moment actual em recorda al període conegut com drôle de guerre. Acabada la invasió de Polònia, en la que els nazis havien demostrat de què era capaç la seva maquinària bèl·lica, la guerra va entrar en una estranya pausa. Durant uns mesos, els aliats esperaven parapetats a la línia Maginot, en la qual confiaven per frenar els nazis. La guerra seguia però semblava una guerra de broma, sense operacions miliars importants.

I aquesta és la meva sensació ara mateix. Hem patit la primera onada de la pandèmia i sembla que ja s'hagi acabat. Tornem a la normalitat. Però seguim sense vacunes i sense tractament. La Covid segueix tenint un gran potencial per endur-se moltes vides. I, de fet, ho està fent a altres països. Mentre nosaltres dubtem si tornar a fer vida normal com si no passés res o esperem atrinxerats en el distanciament social per tornar-la a frenar quan torni.


Què ens espera?

Com dèiem, hi ha diversos escenaris, que coincideixen amb els que ja vam descriure en un post anterior.

El pitjor d'ells és la immunitat de grup. Vol dir que el virus segueix el seu camí fins a infectar un % prou gran de la població (entre el 60 i el 80%). Recordem que això, amb una letalitat del 1 o 2% significa que els 13.000 morts a Catalunya pujarien fins a uns 75.000.

Per sort, sembla que ja tenim un medicament útil i en els propers mesos en poden arribar més. Això farà que baixi la letalitat i la immunitat de grup costaria menys vides.

Com més temps passi fins que torni el virus (o més el mantinguem a ratlla), més temps donem als científics perquè assagin nous tractaments o perquè arribi la vacuna. Vistos els progressos dels darrers mesos, tinc l'esperança que si aguantem fins a final d'any, el nostre arsenal mèdic estarà molt més preparat per al nou atac. Val la pena provar-ho.


La lliçó no apresa.

Potser el que m'angoixa més és el poc reconeixement social envers els col·lectius que estan treballant dur en la lluita contra el virus. No estic parlant tant del personal sanitari, que rep una ridícula pagueta  extra (comparada amb el 20% d'augment de sou que s'enduen uns altres cada mes) i que, si bé al principi eren aplaudits ara veuen com la gent ha sortit del confinament amb algunes actituds temeràries sinó sobretot dels científics, els investigadors que es dediquen a trobar remeis per a aquest problema i per a molts altres.

En primer lloc ja van sonant les primeres notícies de retallades a la R+D. És cert que els resultats d'avui són sobretot fruit dels diners que vam invertir fa uns anys. Però retallar en R+D avui vol dir que els propers anys tindrem moltes menys solucions per a virus com aquest o per a molts altres problemes. Cal una ciència forta, que abasti molts camps del coneixement amb equips potents.

I no només els governs (o el nostre govern) no sembla que ho tingui clar. La societat tampoc sembla que s'escandalitzi quan es talla el finançament a la ciència. Sembla que hi ha una certa apatia o desinterès. Deixant de banda els grups conspiranoics que, mentre els científics busquen una vacuna salvi milions de vides, ja han començat el boicot a la vacuna (no a una concreta, eh? A la que sigui que surti en primer lloc i el govern tingui a disposició per vacunar tothom) amb arguments propis de pel·lícules de ciència-ficció del Nicolas Cage.

I no només estan en contra de la vacuna sinó també de totes les mesures adoptades per defensar-nos del virus. Ni mascaretes, ni distanciament social, ni confinaments... Sembla com si el SarsCov2 controlés els seus cervells mitjançant 5G i els empenyés a promoure totes i cadascuna de les accions que afavoreixen la propagació del virus.