dilluns, 29 d’abril del 2013

Miniconcurs: El repte de l'oxímoron.

No sé si a vosaltres us passa però sovint, quan escric, dubto si estic elaborant una metàfora, una paràbola o una al·legoria. Llavors vaig a la Viquipèdia, llegeixo totes les definicions i em queda ben clar... durant trenta o quaranta segons. Després se m'oblida tot de nou.

Com que, de tant en tant, em fa ràbia ser ignorant, he pensat que escriuré una sèrie de posts al voltant de diferents figures retòriques. A veure si així, amb l'ús, se m'acaben quedant els conceptes una mica més arrelats. Més que copiar les definicions i explicar les característiques de cada figura retòrica, que sembla una feina cansada, avorrida i poc lluïda (ja hi ha milers de pàgines a internet que segur que ho expliquen millor), he decidit que els posts siguin creacions més o menys literàries estructurades al voltant d'una figura retòrica.

I he decidit que aquesta nova secció s'inauguri amb un petit relat al voltant de l'oxímoron. També m'ha semblat bona idea no escriure jo el primer post de la sèrie sinó treure aquest honor a concurs. Per no crear un nou concurs en el sobresaturat panorama de premis literaris en català, he aprofitat l'edició 544 del Repte Clàssic de Relats en Català.

Si hi voleu participar, només heu d'escriure un relat del tema que vulgueu però que contingui almenys 3 oxímorons. L'extensió ha de ser de 400 a 800 paraules i teniu fins diumenge 12 de maig a les 20h.

En principi els relats participants al Repte de Relats en Català s'han de penjar al Fòrum. En aquesta ocasió també es podrà fer a qualsevol lloc d'internet (inclosos els vostres blogs, si en teniu) i n'hi haurà prou que al Fòrum hi hagi un enllaç cap al relat.

Si teniu dubtes sobre com participar, ja els intentaré aclarir als comentaris. I si us fa gràcia la idea però només a mitges perquè també us fa una mica de mandra, teniu l'opció de participar fora de concurs. Però no us ho aconsello perquè pot ser que no hi hagi moltes més oportunitats per aconseguir que us publiquin un relat en aquest blog!

 Pel que fa als oxímorons, aquí en teniu la definició, que inclou alguns exemples. Us en poso un a tot color, per allò que una imatge val més que mil paraules:


En aquest quadre de Magritte podem veure una espelma que emet una llum fosca. Font.

dijous, 25 d’abril del 2013

Amb les teves paraules

Segur que ho recordeu de quan anàveu a l'escola. Estàveu estudiant un tema i havíeu de contestar preguntes per escrit i la resposta es trobava al llibre de text. Aleshores encara s'escrivia amb bolígraf i paper i no funcionava això que ens agrada tant del Ctrl+C Ctrl+V. Però el resultat era el mateix: acabàvem copiant íntegrament el paràgraf on intuíem que hi havia la resposta. Aleshores ho portàvem a la mestra i ella deia: "la resposta és correcta però ho has de dir amb les teves paraules".

"Les meves paraules?" pensàvem nosaltres. "Però si jo no en tinc, de paraules pròpies: totes les he après d'algú altre". Òbviament ella volia dir que intentéssim entendre el text i reescriure'l d'una altra forma, i així tenir un element per diagnosticar si l'havíem entès o no. Però també ens podíem haver agafat la frase pel seu sentit literal i probablement hi hagi algun professor que un dia demani als alumnes que s'inventin una paraula nova. Al cap i a la fi és una manera interessant d'explicar que un idioma és un organisme viu en constant renovació. Unes paraules es deixen de fer servir i en sorgeixen d'altres de noves.

Però com sorgeix una paraula nova? Qui se la inventa? Qui té autoritat per dir que la nova paraula pertany a aquest o a un altre idioma?

Els inventors de paraules poden ser més o menys qualsevol persona. Escriptors, cantants (n'hi ha que tenen un idioma propi, com la Shakira), humoristes o poetes que necessiten una paraula que rimi amb una altra. També poden ser gent de ciències, si descobreixen un animal desconegut o inventen un material o un objecte que no existia i que, per tant, no tenia nom.

Uns altres inventors de paraules són els guionistes d'El Gran Dictat. Hi ha la sospita que estan confabulats amb l'IEC i, just en el moment d'emetre el programa, s'insereixen les paraules inventades al diccionari online de l'IEC. Així, quan algun espectador diu "vinga, va! aquesta paraula no existeix!" i la busca al diccionari, troba que... (Font: el facebook del programa).

A mig camí hi ha els escriptors de ciència-ficció que descriuen realitats que molts cops no existeixen i, per tant, tendeixen a inventar noves paraules. La paraula ideal és aquella que no obliga al lector a consultar un glossari de termes situat al final del llibre. L'èxit de la paraula depèn en molts casos del fet que la gent intueixi el seu significat el primer cop que la sent. El més fàcil acostuma a ser ajuntar dos termes coneguts. Per exemple un gallifant seria una criatura híbrida entre gallina i elefant. El problema és que ens trobarem que moltes paraules ja estan agafades. En el cas anterior, un gallifant podria confondre's amb un habitant de Gallifa, un poble del Vallès Occidental. (En realitat es diuen gallifans però probablement la majoria d'ells ho ignoren.)

Un altre factor a considerar és la sonoritat o l'estètica del mot. Si volem batejar un objecte futurista, ha de tenir un nom que soni modern. Per exemple, si pensem en un vehicle del futur de tres rodes que assoleix grans velocitats, en podríem dir velotricicle i el lector ho entendria però no quedaria convençut pel nom perquè la paraula tricicle la tenim associada a vehicles per a infants.

Les últimes paraules que m'he inventat jo (algunes, de fet, ja existien com a altres coses però, a falta d'una alternativa millor les he fet servir amb el significat que m'ha semblat adient), escrivint ciència-ficció, són les següents:

Cyb~On, Digitàlia, Infoesfera, Ciclobox, Digital Ego

Us animeu a intentar endevinar el seu significat?

(I vosaltres, us heu inventat alguna paraula?)

dijous, 18 d’abril del 2013

Especial Sant Jordi: propostes per fomentar la bibliodiversitat en català (2).

El concepte de bibliodiversitat s'explica per si sol, suposo. De la mateixa manera que la biodiversitat enriqueix els ecosistemes, la bibliodiversitat enriqueix el panorama editorial. Imagineu-vos que a Barcelona poguéssim triar entre tenir 150.000 coloms (situació actual) o 150.000 ocells de 3.000 espècies diferents. No seria molt més interessant? De la mateixa manera, aquest Sant Jordi ens deixaran triar si volem unes llibreries amb centenars o milers de llibres diferents o uns punts de venda al Mercadona amb 10 o 20 best-sellers clònics. Allò que llegim (i comprem) decidirà el futur dels propers llibres.

Per tant, avui seguim amb les propostes de llibres que m'heu fet arribar per diferents canals. Aquestes obres són una petita mostra de la bibliodiversitat existent en el panorama editorial català. Més enllà de l'èxit que desitjo a totes les obres que hem recomanat en aquesta minicampanya, m'agradaria que m'ajudéssiu a divulgar la idea que Sant Jordi, a més de fomentar la lectura, també podria servir per potenciar la nostra riquesa cultural.




Títol: ELS HOMES DEL SAC

Autor: DAMIÀ BARDERA

Sinopsi: Els homes del sac és un recull de narracions els protagonistes de les quals són personatges de la tradició popular redefinits. L'obra és un còctel de psicosis, escatologia, picades d'ullet als contes de la nostra infància, tot amanit amb unes gotes de filosofia i mesclat amb mestria.

El recomano perquè: En Bardera té un estil propi que farà les delícies d'aquells que gaudeixen amb la literatura en estat pur, sense mitges tintes, ni tendències passatgeres, ni tics generacionals. Una obra atemporal.

El podeu trobar a: Hauria de ser a totes les llibreries gironines, i a algunes de BCN.

Més informació.




Títol: La vall de la matança.

Autor: Josep Masanés Nogués.

SinopsiCreus i Ciurana seran cridats per l’Estat Major i se’ls hi encomanarà una difícil missió. En el compliment d’aquesta coneixerem Ulldevidre, Reimann, l’inoblidable Homs i la resta d’homes escollits per a l’expedició. Coneixerem les seves temences, els seus anhels i els seus amors. I també els seus enemics, personificats en la diabòlica figura del comandant Marín. 

El recomano perquè: Ben escrit i interessant. Una història de la Guerra Civil espanyola com mai abans no te l’havien contat.




Títol: La bruixa de pedra.

Autor: Miquel Fañanas.

SinopsiPere Freixenet aconsegueix accedir als arxius més reservats de la catedral de Girona, on troba la història de Guisla Recasens, la llegendària Bruixa de la Catedral, immortalitzada en una de les gàrgoles. Així demostrarà que la popular llegenda té una protagonista i coneixerem la seva història en una Girona on els enfrontaments entre cristians i jueus i la persecució de la Inquisició a les bruixes estava a l'ordre del dia.

El recomano perquè: Guanyadora del premi Nèstor Luján. Com a novel·la està molt bé.




EL VESTIT MÉS BELL. La nuesa en catorze relats, i algunes idees.Títol: El vestit més bell.

AutorJeremies Soler.

SinopsiCatorze relats en els quals la nuesa hi juga un paper essencial, identitari o alliberador; i una col·lecció d'articles que reflexionen sobre la innocència de la nuesa a la natura.
La nuesa com a indumentària natural i com a actitud davant la natura i la vida.
La nuesa com a força alliberadora front les cadenes mentals que menen a la por i al fetitxisme.

El recomano perquèL'autor té un estil molt personal, amb un vocabulari ric, que sempre busca una sonoritat harmònica. Sovint els relats tenen un rerefons reflexiu que apunta a la idea central de la seva filosofia vital: que el món pot ser un lloc meravellós quan els humans decidim que així ho volem.

El podeu trobar a: L'autor l'ha editat a Bubok sense cap benefici econòmic per a ell. Així que el podeu descarregar gratuïtament en format digital o demanar que us l'enviïn en paper a "preu de cost".


I això és tot el que havia de dir-vos per aquest Sant Jordi. Que gaudiu del dia i dels llibres!

dilluns, 15 d’abril del 2013

Especial Sant Jordi: propostes per fomentar la bibliodiversitat en català (1).

Com us vaig anunciar fa un parell de setmanes, aquest blog es posa al servei dels autors catalans no mediàtics per tal que aquest Sant Jordi puguin competir amb les biografies del Messi, les 2000 ombres del Grey i en especial amb tota aquesta gent que ni tan sols són escriptors però encarreguen llibres al seu nom per fer uns calerons extra.

No dic que aquests últims no tinguin dret a publicar el que vulguin però m'agradaria que Sant Jordi fos una oportunitat per a aquests autors catalans que han posat molt d'esforç i de talent en les seves obres però no tenen el suport mediàtic suficient per tal d'arribar a un públic que vagi més enllà de la família i els amics.

M'han arribat unes quantes propostes, que crec que fan prou goig. Com que són més de les que esperava, he decidit fer com a mínim dos posts. Si algú vol afegir una proposta d'última hora, encara hi ha temps però no gaire, eh?



Títol: PELL DE GAT 

Ed. El Bullent

Autora: M. Victòria Lovaina

Sinopsi: Un dia de primavera, el circ Manfredy arriba a Vilamoix i Nona Giuliani, la gran contorsionista, prendrà una decisió que canviarà per sempre el seu destí. Aquest és el punt de partida de Pell de gat, una novel·la que explica les vides d’alguns personatges memorables: la Nona, la Fermina o l’elefanta Soraya, entre d’altres. I entre tots ells trobem les petjades inquietants d’uns gats que poc a poc es manifesten com uns personatges de poder immens.

El recomano perquè :Ben escrit, l'autora combina suavitat i intensitat. Hi trobarem històries plenes de sentiments, emocions, de relacions complicades i personatges una mica estrafolaris. Encara que si volem ser sincers el que hi veurem és un mirall ple de realitats quotidianes. Guanyadora del premi Soler i Estruch 2012.

El podeu trobar a:  Hi haurà exemplars a la parada de l'Ateneu Barcelonès, a la Rambla.



EL GAT DE SCHRÖDINGER, DE JORDI DAUSÁ
Títol: EL GAT DE SCHRÖDINGER
Ed. Stonberg.
Autor: Jordi Dausà Mascort.
Sinopsi: En Matt, un farmacèutic neuròtic a la trentena, es retroba amb dos antics companys de pis per celebrar un comiat de solter. A l'hotel coincideixen amb un grup new age, i aviat comencen els problemes: triangles sexuals, sectaris gelosos, addiccions passades que retornen, decisions difícils, persecucions i física quàntica adulterada.
El recomano perquè: L'autor toca temes poc tractats dins de la narrativa catalana actual, i ho fa amb un estil també poc freqüent. És un llibre lleuger, que fa riure i a estones pensar. Els personatges són entranyables i propers. Ah! I els book-tràiler molen!
El podeu trobar a: Qualsevol llibreria gironina. A Barcelona el tenen segur a la Laie, però és possible que sigui a d'altres. O directament a l'editorial. Per Sant Jordi, hi haurà una parada d'aquesta editorial a la part de dalt de Rambla Catalunya.
Més informació: Booktrailer1, Booktrailer2




El jove Nathaniel HathorneTítol: EL JOVE NATHANIEL HATHORNE

Ed. Raig Verd.


Autor: Víctor Sabaté


Sinopsi: Un llibre que parla sobre el plaer de llegir i la dificultat de convertir-se en escriptor. Un llibre que convida a llegir altres llibres i a gaudir de la descoberta de la millor literatura. 


El recomano perquè: Ha obtingut molt bones crítiques (entre elles la del Sergi Pàmies a La Vanguardia o "Recomanats" de La Central). Una història amb una vessant realista i una altra fantàstica.


El podeu trobar: A la parada de l'editorial i a la llibreria Documenta.


Més informació





Cosins de Tarzan
Títol: COSINS DE TARZAN.

Ed. Raig Verd.


Autor: Pruden Panadès

Sinopsi: Un llibre que parla sobre la infància: Els genolls pelats amb pols i sang, fer fila índia per sortir al pati, les sopes de lletres i les paraules que formàvem al voltant del plat i dels cosins que, de petits, eren els nostres amics.


El recomano perquè: no té edats ni gèneres. És un llibre preciós que parla sobre records que tots compartim.


El podeu trobar: A la parada de l'editorial i a la llibreria Documenta.


Més informació.





Títol:18 contes

Autor: Maurici Capdet

Sinopsi: Es tracta d’un recull dels contes premiats en diferents certamens i/o publicats des del 2005 fins a dia d’avui. Són contes independents, sense més lligam que l'estil de l'autor que és amè i àgil però alhora capaç d'analitzar els grans i petits conflictes dels seus personatges amb una mirada profunda i lúcida.

El recomano perquè: Tots els contes han estat premiats o seleccionats per diferents jurats.És un autor original, hàbil amb les paraules i capaç de connectar emocionalment amb el lector. A més, el preu del llibre va a parar íntegrament a una ONG que tria el lector.

El podeu trobar a: No es ven a les llibreries. El "comprador" ha de fer una donació de la quantitat que vulgui a una ONG de la seva elecció. Un cop realitzada, l'autor li envia el llibre per correu electrònic. L'autor no preguntarà ni la quantitat ni tampoc l'ONG triada.

dilluns, 8 d’abril del 2013

Qui és creïble?

Els qui escrivim, ja sigui realitat o ficció, aspirem a tenir una mica de credibilitat. Podria dir-vos que la millor manera de ser creguts és dir sempre (que puguem) la veritat. Però probablement us estaria mentint.

Fa uns mesos us vaig parlar dels ciberprofetes i la seva proliferació a internet. Avui m'agradaria analitzar més a fons els factors que determinen la credibilitat d'una persona.

El punt de partida torna a ser el mateix: el coneixement humà és massa ampli i, quan es tracta un tema, la majoria del públic acostuma a ser inexpert en aquella matèria. Llavors, sense saber de què ens estan parlant, a qui creiem?



Al Petit Príncep trobem una anècdota molt il·lustrativa. Un astrònom turc descobreix l'asteroide on viu el Petit Príncep però quan exposa el descobriment a la comunitat de científics no el creuen perquè porta un vestit que sembla de pallasso. Anys més tard, al seu país s'imposa la vestimenta occidental i, quan torna a exposar el seu descobriment, tothom l'accepta sense objeccions. Font.

Adoptar una aparença que inspiri respecte és una tàctica encara utilitzada en aquests temps: els polítics i empresaris es posen vestit i corbata per semblar més creïbles i els actors es vesteixen amb bata de laboratori per vendre productes de neteja als anuncis,... però aquestes formes estan tan gastades que ja ningú es pren seriosament els polítics o els actors dels anuncis.

Potser per això hi ha molta gent que opta pel contrari: un vestit que cridi l'atenció. Per esotèric, per friki, per llampant, per ridícul. Com més destaqui, més visites al Youtube. Com més visites al Youtube, més adeptes. Com més adeptes que repeteixin el teu missatge, més credibilitat. O, com deia ma mare: l'important és que parlin de tu, encara que sigui bé.

Veiem-ne alguns exemples. No entraré a valorar si crec que tenen raó o no en el que diuen, només vull fixar-me en com ho fan per aconseguir credibilitat.

1. Viatgers en el temps que venen detergent.



Un dels casos més clars de publicitat enganyosa: algú es creu que la noia de l'anunci ve del futur? Però si el detergent que anuncia es troba als supermercats! De tota manera, amb aquesta mentida òbvia i poca-solta i l'aparença cyberfashion de la noia, ens venen la idea que el detergent està formulat amb una tecnologia molt moderna.


2. El profeta que anuncia l'apocalipsi econòmica.



Si anuncies un futur més apocalíptic que els altres, val la pena cuidar el teu look de profeta. Ningú creuria que el país s'enfonsa si vas ben afaitat i pentinat amb brillantina.

3. El científic que s'assembla a Einstein.



Per molts, és el rostre de la ciència a Espanya. Els de la televisió podien haver triat a un científic de veritat (d'aquests que han estudiat una carrera científica, amb el seu doctorat i una llarga llista de publicacions a revistes prestigioses) però en comptes d'això van apostar per un expolític amb els cabells blancs desendreçats. La viva imatge del científic simpàtic, despistat i una mica boig.

4. La nena que explica la crisi.


Grouxo Marx té una frase (genial, com tantes altres) que diu:

-Això ho entendria fins i tot un nen de quatre anys.
-Molt bé, doncs porti'm un nen de quatre anys.

El missatge d'aquesta nena és semblant: la crisi és tan senzilla d'entendre, al seu parer, que fins i tot ella la sap explicar. El públic a qui s'adreça, com en Grouxo Marx, no és tan espavilat i necessita les explicacions de la nena per entendre-la. Però el missatge queda reforçat precisament pel fet que una nena entengui el tema i, per tant, es tracti d'una veritat òbvia i simple.

5. La monja del Youtube.



Va vestida de monja, es mou espasmòdicament i crida molt. Impossible que no tingui raó. Val a dir que el vestit de monja de modern no en té res. Al contrari, apostaria que la religió començà el dia que el xaman del poble es va vestir amb una pell de lleopard per tal de destacar sobre la resta del grup.

Exemples de personatges que aposten per una vestimenta cridanera per demostrar que tenen connexió amb forces misterioses de l'Univers.


De tots aquests exemples en podríem extreure tres grans línies mestres per ser creïbles:

1. Think big: fes que el teu missatge arribi al màxim de gent, sigui com sigui. Com més gent et conegui, més gent et creurà, encara que la majoria dels qui et coneguin pensin que ets un impresentable. Un 1% de 1.000.000 persones és molt més que un 90% de 1.000.

2. Adequa la forma al missatge: com en literatura, quan forma i fons van de la mà, es reforça el missatge. La forma pot ser l'estil d'escriptura o també el pentinat amb què surtis als vídeos.

3. Mimetisme: si vols ser tan creïble com x, copia'l. Mai seràs tan creïble com ell però t'hi aproparàs.

dimarts, 2 d’abril del 2013

Proposta per Sant Jordi (1)

Fa cosa d'un any vaig publicar un article sobre Sant Jordi que no tothom va encaixar bé. Amb una barreja de sinceritat i ironia, descrivia alguns dels punts foscos del personatge i de la tradició. No és difícil trobar incoherències i aspectes políticament incorrectes a les llegendes que s'arrosseguen des de fa segles. Però malgrat això, alguns lectors em van fer notar que les tradicions basades en fets èticament qüestionables o en falsedats terriblement òbvies poden ser útils per a les persones o per a la societat en general.

Per això aquest any he decidit fer una campanya a favor de Sant Jordi, en tant que Sant Jordi i aquest blog comparteixen un ferm compromís amb la cultura catalana. I, de pas, intentaré ajudar una mica, en la mesura de les meves limitades possibilitats, a autors, editors i llibreters que intenten sobreviure contra les inclemències de la crisi econòmica i cultural.

Aquest Sant Jordi es vendran tones de les 50 versions del Grey, biografies del Rei i les infantes, llibres de Cuina d'algun programa de la tele i pamflets de mil pàgines de revisionisme històric d'algun assalariat de la FAES. Un munt de llibres que poc tenen a veure amb l'esperit de la festivitat de Sant Jordi. Ni són cultura, ni són en català, ni probablement seran llegits per la majoria dels qui els comprin. En definitiva, arbres malaguanyats. Que sí, que tothom té dret a produir i comprar aquests productes però coi, hi ha 364 dies a l'any per fer-ho.

http://www.tressisens.net/web6/santjordi/santjordi.gif
Jo podré tenir moltes coses en contra de Sant Jordi però respecto uns límits. Si decidim fer-li una festa per reconèixer el mèrit de jugar-se la vida enfrontant-se a un drac amb transtorns d'alimentació i una mica de mal geni, el mínim que podem fer és honorar la seva memòria comprant llibres en català d'una certa qualitat. Font de la imatge.

El dia de Sant Jordi hi ha milers d'autors catalans poc coneguts, que tenen moltes esperances en aquesta diada per tal de vendre alguns exemplars que els obrin les portes d'una propera publicació i que veuran com la gent passa de llarg sense fixar-se en els seus llibres. Per què? Doncs precisament perquè són poc coneguts.

I això és el que m'agradaria poder evitar amb la vostra ajuda. Fem que aquests petits autors siguin més coneguts!

La setmana vinent vull publicar un post amb ressenyes de llibres en català, d'autors no mediàtics. Poden ser d'amics vostres o simplement autors que creieu que mereixen més reconeixement del que tenen. 

El format podria ser:

Títol:
Autor:
Sinopsi (de 3 o 4 línies):
El recomano perquè (1 o 2 línies):
El podeu trobar a (llibreries i parades de Sant Jordi): 
Més informació (enllaç a un lloc web amb informació més completa del llibre):

I els requisits:
Escrit en català per un autor no gaire conegut pel gran públic. I que creieu que el llibre és prou bo com per llegir-lo, comprar-lo o regalar-lo a algú que us caigui bé.

Podeu fer suggeriments a través dels comentaris d'aquest mateix post, el meu email (sergi.fsi@gmail.com), facebooks, whatsapps... o personalment, si és que em coneixeu en persona.