Desconnexió

En aquests dies bojos, estan corrent tota mena de rumors. Un d'ells assegura que l'Estat espanyol podria deixar Catalunya sense internet per tal de dificultar el referèndum de l'1-O.

Això ve després d'haver censurat centenars de webs amb informació sobre el referèndum i tindria bastant sentit pràctic, ja que, si ho pensem, la revolució catalana ha vingut catalitzada per les xarxes socials.

L'Estat espanyol ho dominava tot abans d'internet. Era molt fàcil controlar els mitjans de comunicació, hem vist que poden suspendre el servei de Correus, que poden enviar 10.000 policies per intimidar els catalans. Però internet s'ha escolat per aquestes escletxes, informant d'allò necessari per seguir amb l'1-O i ridiculitzant el vaixell del Piolín. Així, podem pensar que si diumenge ens trobem un col·legi ocupat policialment, twitter ens dirà un lloc alternatiu per votar. I el PP recorda com al 2004 li van muntar una petita revolució amb els sms del Pásalo.

Per tant, si l'Estat talla internet, què passaria? Sabríem tornar a viure sense internet? Podríem trobar les persones amb qui volem parlar si ens treuen el Whatsapp? Psicològicament, quant trigaríem a superar la ràbia i la impotència de veure que no va el 3G? Però compte, quants catalans que havien ignorat la sentència de l'Estatut i les vulneracions de drets humans es farien ferotgement independentistes si Espanya els tallés l'accés a facebook?

Sin internet y sin cerveza, Homer pierde la cabeza. Font.

La teoria dels conflictes bèl·lics del futur també fa hipòtesis en aquest sentit. La ciberguerra, per exemple, busca desactivar l'enemic inutilitzant la seva estructura comunicativa. Més radical és l'atac de pols electromagnètic, capaç de fer que el teu enemic es quedi sense la tecnologia necessària per combatre't i potser per sobreviure. Milions de persones viurien no només sense internet sinó també sense aigua corrent, electricitat, ordinadors, equips mèdics, etc. I si bé és cert que els nostres avantpassats han viscut sense aquesta tecnologia, cal tenir en compte que mai tants humans hem viscut sense la capacitat de generar recursos que tenim avui.

Tot plegat ens recorda la frase atribuïda a Einstein que deia "No sé amb quines armes es lluitarà la Tercera Guerra Mundial però en la Quarta Guerra Mundial faran servir pals i pedres".

Especial 11S: Dies estranys.

Falta menys d'un mes per l'1-O i hi ha la sensació de viure dies estranys, d'estar entrant en un territori inexplorat. Potser encara no vaguem per l'espai sideral però comencem a veure fenòmens inusuals.

Per exemple, era habitual que un partit polític es presentés a les eleccions amb un programa i, després de les eleccions fes accions de govern contràries a allò que havia promès. Una mena de "eps, que això que hem dit que faríem es veu que no ho podem fer, quina llàstima, eh?". Una d'aquestes promeses és el famós Apoyaré, un dels punts clau que històricament expliquen on som avui.

És cert que es critica a Junts Pel Sí que no hagin dut a terme fil per randa el full de ruta amb què es van presentar. Però també és cert que, en no tenir majoria absoluta, de vegades has de pactar i modificar allò que havies promès als teus electors. I, en tot cas, el que han canviat no és l'essència d'allò que van presentar com la manera de dur-ho a terme.

Aquesta manera ha vingut molt condicionada per pressions de tot tipus, com per exemple les amenaces judicials. I aquí trobem un autèntic Expedient X de la política: el polític al servei del votant.

Un dels misteris de l'1-O. On s'amaguen les urnes? Si us aixequeu ben d'hora ben d'hora l'1-O potser les podeu veure sortir del seu amagatall.

Estàvem molt acostumats als que es feien polítics per forrar-se. Alguns fins i tot ho admetien obertament. Però, on havíem vist justament el contrari? És a dir, ficar-te en política i córrer el risc que et confisquin tot el que tens?

Hi ha qui diu que el Procés serveix perquè els polítics de CiU escapin de la Justícia espanyola. Però això només seria possible en una Catalunya independent que, aquests mateixos, diuen que és impossible. I el que sí que està passant és que s'estan duent a terme accions judicials contra ells per un delicte tan terrible i antidemocràtic com posar urnes.

(

-Que no és per posar urnes, que és per desobeir el TC!

-Desobeir el què?

-La prohibició de posar urnes.

-Entesos. Queda aclarit.

)

Jo ara mateix no sé com acabarà tot això. Aconseguirà Catalunya la independència? Es podrà votar amb certa normalitat l'1-O? Quin resultat hi haurà i què passarà després de l'1-O? No faré pronòstics però sí que vull treure dues conclusions molt positives del que hem vist fins ara:

1. Tenim uns polítics que se l'estan jugant, i molt, pels votants que vam dipositar la nostra confiança en ells. Quants de vosaltres us arriscaríeu, per exemple, a ingressar els impostos a la hisenda catalana si la hisenda espanyola també us els reclama i correu el risc d'haver de pagar dos cops o rebre un embargament?
2. Els diputats actuals de JxS i la CUP veuen com un escenari probable la independència de Catalunya. En cas contrari, quin benefici obtindrien d'arriscar-se a ser perseguits judicialment per l'Estat espanyol?

Això comportaria un risc terrible per a tots vosaltres. Podria ser que s'acabessin els posts especials sobre l'11S que van apareixent al blog des de fa 4 anys. I hauria d'escriure sobre contes, ciència o altres temes que no interessen a ningú. Però bé, sempre ens quedarà rellegir l'històric:

-La dictadura catalana.

-V for Vendetta.

-El desert dels tàrtars.

-La via portuguesa.

-Els 7 millors arguments per votar NO a la independència de Catalunya.