divendres, 24 de novembre del 2017

Serrallonga i el Romanticisme

El romanticisme es caracteritza per buscar i ressaltar la bellesa d'allò tràgic. Idealitza personatges foscos, herois romàntics que tenen gairebé sempre un destí funest. El Romanticisme català, per exemple, va mitificar el comte Arnau i en Serrallonga.

Aquest últim era un bandoler que robava, segrestava i matava gent. No sé quants de vosaltres l'haguéssiu convidat a sopar a casa vostra però els romàntics catalans van decidir que mereixia cançons, llibres i llegendes en el seu honor. I fins i tot van convertir-lo en una mena de Robin Hood que robava als rics per donar-ho als pobres i que va rescatar la seva estimada dels nyerros.

Quan era petit, al cau cantàvem una cançó sobre ell. No recordo si era aquesta però el vídeo té fotos molt maques.

Els nyerros i els cadells eren l'equivalent català del s.XVII als Jets i els Sharks de West Side Story o als Ñetas i Latin Kings.

Bé, el cas és que recentment, en una visita a la Garrotxa, una senyora ens va parlar del crim relacionat amb la parella de joves que va aparèixer al pantà de Susqueda. Ens va desaconsellar apropar-nos a la zona perquè hi havia una gent que ella va definir com 'okupes' però que per la descripció s'ajustaven més a la idea de bandolers.

Al costat del pantà hi ha, justament, el bosc de Serrallonga, on es diu que fa 3 segles s'amagava el bandoler amb la seva banda. Dos grups d'assassins violents en un mateix bosc, separats per quatre segles. No sé si algun dia, alguns romàntics del futur dedicaran cançons als assassins d'aquesta parella de joves del s.XXI, així com els del segle XIX van fer amb els bandolers del s.XVII. Quins elements caldrien per convertir uns delinqüents sanguinaris en herois romàntics?

Potser és a causa d'aquesta idealització absurda del romanticisme que va sorgir la famosa sentència de Karl Marx: La Història es repeteix dos cops, el primer com a tragèdia, el segon com a farsa.

divendres, 3 de novembre del 2017

Il paese nostro

Fa un temps parlava amb un home italià sobre la situació del seu país i em va explicar amb certa naturalitat com s'havia institucionalitzat la màfia.

Els fills dels mafiosos, deia, han anat a la universitat i s'han convertit en empresaris, jutges, polítics, etc. Això implica un escalat del funcionament mafiós, que ara ja forma part del sistema.

Si heu vist la saga de Godfather (El Padrí), ja explica una situació semblant. Arriba un moment on els mafiosos volen ser ciutadans respectats. No volen pels seus fills una vida delictiva. Si bé, d'una altra banda, tampoc volen renunciar al poder que la violència de la famiglia exerceix sobre els seus enemics.

A Godfather, els mafiosos es comparen amb l'Imperi Romà. Mare nostrum. Cosa nostra. El poder, regnar sobre una ciutat o un imperi. En el fons, els antics regnes no deixaven de ser clans mafiosos. Què eren els nobles? Guerrers que mataven, saquejaven i sotmetien pobles. I que van voler que els seus fills tinguessin una vida respectable. Igual que els mafiosos.


La música del tema central de Godfather és formidable.


La democràcia se suposa que acaba amb la noblesa com a estament que mana per dret adquirit. Són els ciutadans qui lliurement trien qui volen que els governi. I, per tant, els fills dels saquejadors no tenen més drets que els altres. Però segueixen tenint avantatges. Imagineu que aquests clans mafiosos van col·locant els seus fills en llocs estratègics. I un cop dins, aquests ajuden a altres membres del clan a col·locar-se també. Imagineu que hi ha una connivència entre la violència dels mafiosos i les decisions judicials preses pels seus fills. O amb les decisions polítiques preses pels polítics de la màfia i els empresaris de la màfia (concessions de contractes, per exemple).

I potser els ciutadans se n'adonen d'aquest joc brut i tenen el vot per canviar-ho. Però, què passa si els polítics de la màfia estan a més d'un partit? O si els polítics rivals reben un tracte nefast per part de mitjans de comunicació en mans de la màfia? O si són perseguits i engarjolats injustament per part de jutges mafiosos? Quina qualitat democràtica pot tenir un país controlat per una banda de mafiosos?

I el més preocupant: com pot un país així tornar a ser una democràcia de qualitat?