TPE: Gènesi

Taques del passat

Si ets una científica prestigiosa i et treus el carnet de pilot espai-temporal, et vénen a buscar. A mi de seguida em van convèncer. Crec fermament que l'avenç social de la humanitat està lligat a la lluita feminista. Fa cinquanta anys, la Lliga de la Igualtat havia eradicat la taca del masclisme a tot el món.

Quan es va inventar el viatge en el temps, la Lliga va entendre que les dones d'altres èpoques també mereixien ser ajudades. Calia esborrar la taca del passat. Malauradament, el Comitè d'Ètica i Prevenció de Paradoxes Temporals volia limitar les intervencions i la Lliga va haver de crear una agència secreta per actuar al marge de la llei.

Per això et vénen a buscar. Som amazones clandestines.

A la meva primera missió vaig viatjar a principis del segle XXI. Una època sòrdida i bruta. Va ser dur: les vacunes, l'entrenament per suportar la pudor i la decadència moral, les nàusees del viatge... I tot per ajudar una única dona. Però va valer la pena. Sempre recordaré aquell somriure, quan em va veure aparèixer i li vaig dir:

-Hola, vinc del futur i et porto aquest llevataques.

Tothom té un passat. I de vegades, el passat d'un personatge pot explicar per què es comporta de manera estranya. Escriure la seva gènesi (surti o no després al text que veurà el públic) donarà coherència i versemblança al teu personatge i a la història que expliques.

El relat Taques del passat va ser la meva participació a la tercera jornada de la Lliga de Microrelataires en català.

La Taula Periòdica de l'Escriptura és una iniciativa oberta a tothom que intenta aprofundir en alguns conceptes importants relacionats amb l'art d'explicar històries. Teniu més informació a la barra lateral.

Aprofito per enllaçar els 10 àtoms que s'han escrit fins ara:

• Camises vermelles (Pons)
• El monstre (XeXu)
• El virus (XeXu)
• El riure malèfic (Pons)
• Accions subvertides (Pons)
• La versemblança (David Castejón)
• Retorn a l'status quo (Sergi)
• La pistola d'en Chèkhov (Sergi)
• El conflicte (Sergi)
• Gènesi (Sergi) (Sí, he posat un link a aquesta mateixa pàgina per veure si implosionen els vostres navegadors).

Si algú ha escrit algun altre àtom sense avisar-me (està bé que aviseu perquè així prenc nota i vaig completant la Taula) ho pot dir i afegiré l'enllaç.

10 (+1) tècniques per guanyar una discussió a Twitter

Ja fa més d'un any a que sóc a twitter. Observant els costums dels seus usuaris, he vist que de vegades es barallen. He estudiat les tècniques més utilitzades pels usuaris que discuteixen de forma més ferotge i les he resumit en aquests 10 (+1) pràctics consells que us poden convertir en poderosos gladiadors dialèctics.

La majoria d'ells també servirien per guanyar discussions a altres fòrums virtuals o, fins i tot, als bars o als platós de televisió. Aneu en compte, però, amb les discussions no virtuals: no estareu protegits per la distància física que us separa dels vostres contertulians.

Piu, piu, dius? No en tens ni idea, passerell!

1. A l'enemic, ni aigua. No intentis entendre ni empatitzar amb els arguments de l'oponent. Si tu creus que l'altre té un 10% de la raó i tu el 90% i ell creu que tu tens un 0% de la raó i ell el 100%, fes la suma: has perdut.

2. Intenta trobar un to que resulti el més irritant possible per al teu rival dialèctic. Busca en el seu TL quins insults acostuma a utilitzar i fes-los servir contra ell (són els que ell creu que fereixen més i, per tant, els que més el feriran). Fes-li veure que tot el que diu és ridícul. Utilitza mems o emoticones per reforçar aquest missatge. Acaba els tuits amb "HAHAHAHAHAHA, que burro!"

3. Ves en grup. La superioritat numèrica és clau en qualsevol batalla. Si l'enemic ha de repartir els seus esforços entre diversos contrincants es debilitarà més ràpidament. Doneu-vos la raó els uns als altres i repetiu els arguments dels aliats per donar-los més pes. Si cal, demaneu reforços fent múltiples retuits que veuran els vostres seguidors.

4. UTILITZA GENEROSAMENT LES MAJÚSCULES. DONARÀS LA IMPRESSIÓ DE DIR COSES IMPORTANTS I D'ESTAR SEGUR DE TU MATEIX. NINGÚ S'ATREVIRÀ A DIR-TE QUE NO TENS RAÓ SI ESCRIUS EN MAJÚSCULES!

5. Ves sobre segur. No vagis gaire més enllà dels teus arguments bàsics o eslògans que estiguin molt provats. Són com trinxeres, llocs segurs des d'on defensar-te. Si mai veus que t'estan guanyant, torna a un argument segur i repeteix-lo amb vehemència.

6. Atac preventiu. Si creus tenir algun punt feble, avança't i acusa el teu rival d'aquest defecte. Així, quan t'acusi a tu, ja estarà desprestigiat i no sonarà creïble. "Us ho podeu creure? Un fatxa acusant-me de fatxa!".

7. Utilitza fal·làcies. Si pot ser, més d'una a cada tuit. Recorda que has d'acusar el teu rival d'utilitzar fal·làcies abans que ho faci ell. Això et donarà via lliure per utilitzar-ne tantes com vulguis.

8. Surt per la tangent. Cada cop que et vulguin atrapar en un argument, obre 3 temes nous que no tinguin res a veure i exigeix al teu rival que et contesti. Quan ho faci, digues que està fugint per la tangent i obre 5 temes nous.

9. Domini dels temps. Contesta a un tuit de fa dues hores reobrint un tema que el teu oponent creia tancat. Això el desesperarà, fent-li pensar que les últimes dues hores de la seva vida han estat una inútil pèrdua de temps. Aquesta maniobra acostuma a ser molt efectiva per guanyar, com expliquem al següent punt.

10. Sigues qui té l'última paraula. Si ets tu qui té la darrera paraula, vol dir que l'enemic es retira. La victòria és teva!

EL VESTIT ÉS NEGRE I BLAU! CAL SER BEN BURRO PER DIR QUE ÉS BLANC I DAURAT, HAHAHAHAHA! SABEU A QUI LI AGRADAVEN ELS COLORS ARIS I DAURATS? EXACTE: A HITLER!

Bonus

11. Bloqueja. Es tracta d'una opció no gaire gloriosa. No ens enganyem, el bloqueig s'utilitza per evitar trobar-te amb algú en un futur. I l'utilitzem quan tenim la impressió d'haver perdut una batalla important. I de fet, molts tuitaires mostren orgullosos els bloquejos que han rebut per part de contrincants de nivell. 

De tota manera no val la pena perdre el temps amb oponents massa difícils. En el temps que gastes per empatar amb un contrincant difícil pots vèncer a 10 rivals fàcils. Sigues productiu. Abans de bloquejar recorda que pots utilitzar l'últim tuit per explicar al teu oponent quins insults el descriuen  millor.

Com escriure un bon microrelat? 1. L'estil (amb microrelat de Miguel Torija)

Com ja sabeu si seguiu aquest blog, estic participant en la Lliga de Microrelataires en català (llmrc). Hi ha uns enllaços a la part lateral del blog per anar seguint els microrelats que presento cada jornada.

Avui inauguro una secció de crítica literària basada en els microrelats la la llmrc. Tant els relats triats com els comentaris que en faré es basen en el meu criteri personal. Intentaré triar els que consideri millors però també vull que em serveixin per explicar diferents tàctiques per escriure microrelats guanyadors.

Encara que la secció s'encabeixi en el context de la llmrc, pot ser d'interès per a tothom qui participi i tingui interès en guanyar concursos literaris.

El text d'avui és d'en Miguel Torija, que escriu amb el pseudònim d'Illa Sud i que en la tercera jornada del grup C va vèncer a Àtoms i Lletres. Aquí teniu el microrelat:

Epitafi

Ja no escriurà una carta d’amor apassionada. Ni deixarà en la porta del bany una pintada obscena. No demanarà als Reis Mags una consola. Ni anotarà en unpost-it “torne en cinc minuts”. No resoldrà una equació matemàtica. Ni signarà la sentència de mort d’un innocent. No gargotejarà el teu nom en el marge del periòdic. Ni redactarà un assaig filosòfic. Aquest bolígraf estripat ja no farà res d’això, però cada volta que veges la taca de tinta impregnant l’asfalt enfront del teu portal, recordaràs que amb un bolígraf ben afinat tot és possible.

Si analitzem el text, veiem que l'autor fa una enumeració que ocupa 2/3 parts del relat, després descriu una escena i finalment acaba amb una sentència. No hi ha canvis de ritme espectaculars. Ni girs sobtats. Ni paraules cultes. Ni construccions barroques. No hi ha extravagants floritures. No sembla que l'autor hagi hagut de dedicar més de deu minuts a escriure aquest relat.

Al contrari: tot sembla fàcil. I aquest és el gran mèrit de l'autor; fer que les coses difícils semblin fàcils. Aprofitant el format esportiu de la llmrc faré un símil futbolístic. Hi ha futbolistes que no fan rematades acrobàtiques, ni malabarismes en els regats. Simplement, el 90% dels cops que els arriba la pilota, la passen al primer toc. Potser no són els preferits del gran públic però són els que fan que l'equip guanyi campionats. Donen criteri al joc de l'equip, marquen el tempo del partit.

Faré un altre símil, per si no us agrada el futbol. La bona cuina no consisteix en aconseguir els gustos més potents. Ben al contrari, un plat es pot espatllar per un excés de sal, de sucre o de picant... I el bon cuiner és el que domina els balanços de gust, la combinació amb les textures, els temps de cocció. El bon cuiner pot fer que et mengis un plat d'albergínies, fins i tot si tu odies les albergínies.

De la mateixa manera, un escriptor amb un bon estil pot fer que et llegeixis un manual d'una rentadora i gaudeixis des de la primera fins a la darrera línia. I aquest és el mèrit principal del relat Epitafi i del seu autor.

El relat em va recordar a aquesta cançó. Fixeu-vos en la lletra: "tornaràs a sofrir, tornaràs a plorar, tornaràs a sentir, tornaràs a somriure, tornaràs a somiar...". Fixeu-vos també en l'actriu. Ser bona actriu no consisteix en sobreactuar, en fer ganyotes ni gesticular histriònicament. Al contrari, es tracta de cuidar cada matís, de posar el grau just d'emoció que requereix cada moment.

Podeu trobar més coses del Miguel al seu blog la colina naranja.

Regals d'aniversari

Avui és un dia especial per aquest blog. Fa tres anys que va començar amb aquest post. Com es diu sovint, quan vaig començar, no em pensava que l'aventura durés tres anys. De fet, tenia 3 o 4 posts pensats i després no sabia què escriuria. Com que volia escriure un post setmanal, no estava del tot segur que el blog durés més d'un mes.

És per això que avui volia celebrar l'aniversari del blog. Perquè, com vaig dir fa dos anys, és important celebrar els aniversaris. És cert que l'any passat no vaig celebrar-lo i aquest any de fet tampoc ho tenia previst. Avui hi havia programat un altre post.

Potser m'ha fet canviar d'idea en Pons, seguidor habitual d'Àtoms i Lletres, que la setmana passada li  va fer un magnífic regal d'aniversari, amb aquest cas típic: Cas típic 2095: noi li agrada noia, noi li agrada Àtoms i lletres.

Com comprendreu, aquest és un gran honor. Només hi ha 5 casos típics per setmana (3 a l'estiu) i normalment has de ser una sèrie, un llibre o un dia mundial per ser un cas típic. A més, el blog d'en Pons té una secció de comentaris que acostuma a ser molt concorreguda. Quan el post és especialment interessant pot superar fàcilment els 70 comentaris. Alguns dels quals m'han fet saber que hi ha gent que llegeix aquest blog de tant en tant.

Així que faig extensiu l'agraïment a tots aquells que heu dedicat alguna paraula (elogiosa o no) al blog i també als que el seguiu secretament.

Val a dir que el regal d'aniversari d'en Pons, era com el tortell de reis, que venia amb una fava. A més del post (que ja era prou honor, de veritat) m'ha atorgat un d'aquells premis-pongo-virals que han d'anar passant d'un blog a l'altre. I el pitjor de tot és que es tracta d'un premi reciclat, que havia estat atorgat en primer lloc al blog de les Antònies. I ara no sé què fer.

La fava en qüestió

Així que he decidit deixar la decisió en mans dels que seguiu aquest blog. Aquí teniu les opcions:

1. Fer el que m'ha demanat en Pons. Robar-li el premi a les Antònies i seguir la cadena atorgant el premi a dos blogs més. En cas de votar aquesta opció, podeu proposar blogs que creieu que mereixin el premi.
2. Deixar les coses tal com estan. Que les Antònies continuïn amb el premi que els va ser atorgat.
3. Cap de les anteriors.
4. NS/NC.

A part d'això també podeu opinar sobre el blog. Què us agradaria trobar en aquest quart any?

Blogger es posa purità

A partir del proper 23 de març, els usuaris de Blogger no podrem compartir imatges o vídeos sexualment explícits i tampoc imatges de nus. Aquí està la nota que han passat.

Aquest no és un blog dedicat a la pornografia ni a l'erotisme però no podria assegurar que en quasi tres anys de funcionament no s'hagi colat mai un pit o uns genitals. Tampoc perdré temps en mirar-ho. Si el dia 24 de març segueix funcionant amb normalitat, suposaré que no hi ha res pecaminós segons Blogger.

Us preguntàveu què se n'havia fet d'aquests entranyables nois? Ara ja ho sabem: estan dirigint Blogger. Amo a Laura (pero esperaré hasta haber leído y aceptado los términos y condiciones de este servicio.)

Podríem obrir de nou el debat de si les llibertats civils estan retrocedint o citar un altre cop allò de "primer van venir a endur-se els comunistes, però com jo no era comunista no vaig fer res" o recordar la darrera llei que el govern espanyol va fer sobre els enllaços (que fa que qualsevol blog o web pugui ser sancionat en virtut d'una legislació confusa que pot interpretar-se com es vulgui) o la tonteria europea d'obligar als webs a advertir que fan servir cookies (sí, allò que quan navegues pel mòbil d'ocupa mitja pantalla). Però jo em quedaré en preguntes més simples.

1. Per què? Molt bé, això és casa teva i poses les teves normes. Però teníem un acord i m'agrada saber per quina raó vols canviar aquest acord. Per què et molesta que posi un pit i no pas que parli de religió o de conspiracions d'extraterrestres?
2. Com? Se m'acudeixen tres maneres de controlar si als vostres blogs hi ha genitals:
1. Amb un equip de becaris. Com els antics censors franquistes, es deixarien les pestanyes buscant entre els milions d'entrades dels milions de blogs que teniu.
2. Per denúncies. Quan el Ned Flanders de torn us ho comuniqui, procediu a censurar.
3. Amb robots busca-porno. Aquesta és la que més fa per vosaltres: posar al Big Brother a controlar la pornografia per mitjà d'algoritmes sexuals.
3. M'esteu convidant a marxar? Sembla que Google, propietària de Blogger, no vol apostar pels blogs. Ja va tancar en el seu moment el servei de Google Reader i amb Blogger no fa res per posar-se a l'alçada de la competència. En el missatge que han enviat hi ha un link per exportar el blog, per si vols marxar. La veritat és que em fa mandra fer la mudança i estic més a prop d'abandonar el blog que no pas de començar-ne un de nou.

Em rumiaré la meva resposta. De moment, aquest és el meu missatge per als llumeneres de Google, que fa uns anys semblava que tenien una gran visió del que és i havia de ser internet. És un vídeo que teniu penjat al Youtube, que també és vostre i potser teniu pensat censurar-lo. Explica per a què serveix internet.

Descric el video per quan YouTube el censuri. Si encara existeix aquest blog podreu saber de què anava. Visualment té una estètica força desagradable. Hi ha una mena de monstru femení cantant una cançó que lloa les possibilitats tecnològiques d'Internet i una mena de monstru masculí que l'interromp tota l'estona per recordar que l'ús majoritari de tota aquesta tecnologia és el porno. Després surten més monstrus masculins que li donen la raó al monstru masculí. Ah, al final de la cançó, minut 2:43 hi ha una imatge explícita de sexe zoofílic.

Vaig a fer una còpia de seguretat del blog. Si el tanquessin i algú vol llegir-lo, us el podré enviar per email.