Fa 5 anys t'escrivia una carta per donar-te la benvinguda al món. En ella t'explicava, entre altres coses, que m'agradaria no fer diferències entre el teu germà i tu. Però no sé si els germans petits us sentiu a l'ombra dels germans grans. Seguint un camí ja marcat. Víctimes de comparacions odioses. De fet, ja vaig escriure una carta al teu germà quan va fer cinc anys.
Ser el segon implica trobar-t'ho tot estrenat. Des de la roba fins la paciència dels pares. També, potser, ara l'encertem una mica més gràcies a l'experiència. Potser t'ha tocat una mica menys de temps i dedicació del que vam oferir al teu germà però l'hem pogut aprofitar millor per fer el que enteníem que necessitaves.
I tu tens la sort de tenir un referent que el teu germà no va tenir. Un company de jocs (i de baralles), un mestre que et guia pels camins fantàstics de la infantesa. Ara sou gossets, després sou superherois que lluiten contra els dolents i, en algun moment, acabeu barallant-vos per qualsevol ximpleria. De vegades, he de reconèixer, que ni tan sols sé per què us baralleu. Jo no he tingut germans, així que em costa d'entendre si barallar-vos us resulta divertit o si ho necessiteu per desenvolupar la vostra personalitat o les vostres habilitats, com passa amb els cadells de lleons, gossos o gats, que juguen a barallar-se.
I si bé els germans es barallen sovint també és cert que s'estimen amb bogeria. I amb tu, aquest amor és evident. Tens uns ulls grossos, molt expressius, que reflecteixen aquesta enorme emotivitat que tens. A poc a poc has anat coneixent aquestes emocions i has après a gestionar-les. M'agrada l'honestedat i la generositat del teu afecte. La dolçor d'aquests petons i abraçades que cada dia vens a buscar i a oferir. I aquesta rialla que tant s'encomana, quan treus el teu cantó bromista. Tens una mirada especial per quan estàs a punt de fer una broma. Una expressió ben fàcil de reconèixer per a cada emoció.
T'agrada fer les coses a la teva manera (com a tothom, suposo). Al teu ritme, vas descobrint el món que t'envolta. Els jocs amb els amics de l'escola, a la piscina, al parc, a classe mentre aprens lletres i números o et disfresses per fer teatre. Cada dia aprens coses noves i cada moment viscut et fa créixer.
Vaig acabant. Suposo que amb els anys aniràs perdent aquesta ingenuïtat teva que et fa tan adorable però espero que sempre conservis els bons sentiments que t'omplen el cor. I que segueixis descobrint la persona que vols ser. Jo t'ajudaré en el que pugui.
