dimarts, 12 de novembre del 2024

Indiana Jones a la recerca de l'amor veritable.

 En aquest blog ja havíem parlat un cop d'Indiana Jones i la Darrera Croada (sens dubte la millor pel·lícula de la trilogia. Sí: trilogia). Recentment em va venir a la ment, i ara potser estic descobrint la sopa d'all, que les proves finals per aconseguir el Sant Greal en realitat ens parlen de com trobar l'amor veritable.

Això té sentit si recordem que el Cristianisme té una idea central relacionada amb l'amor. L'amor ens redimeix, l'amor és la salvació. L'amor fa que la vida valgui la pena. I, segons la teoria de l'etern retorn, la vida té sentit quan la voldries viure un i altre cop de la mateixa manera.


1. Només el penitent passarà.

Per trobar l'amor cal ser humil. Reconèixer (o fer veure) que la persona estimada és més important que nosaltres mateixos. Per això els pretendents de les pel·lícules americanes s'agenollen per demanar matrimoni a les dones que estimen.

No només és la millor pel·lícula de la saga sinó que tenia un videojoc que va ser un referent en aquella època. Font.



2. El nom de l'amor.

En la segona prova, Indiana Jones ha de travessar saltant de lletra en lletra. Si s'equivoca, la lletra s'enfonsa i ell cau al buit. És el que passa quan iniciem una relació. O quan fa 40 anys que som en una relació. Una sola paraula equivocada ho pot ensorrar tot (per exemple, el nom d'una altra persona en el moment inoportú).

Les paraules adequades et guien cap a l'amor. Les errònies cap al fracàs.


3. El salt de fe.

En tota relació hi ha un moment que has de confiar en la relació. I aquesta confiança es demostra com quan Indiana Jones fa una passa sobre el que ell creu que és el buit. Només la confiança (i que en realitat hi havia un pont que per un efecte òptic semblava invisible) li permet travessar la distància insalvable que el separa del seu objectiu.


4. La tria.

Segons algunes teories, el greal significa la sang de Crist i, per tant, l'aparell reproductor de Maria Magdalena on, segons la llegenda, va engendrar el seu fill. O alguna cosa per l'estil.

La darrera prova és la tria. Només un dels calzes et salva. Et cura les ferides del cos i de l'ànima. Els altres et destrueixen. Aquesta teoria encaixa amb la de la mitja taronja. Una persona és l'adequada. La que et farà feliç. La que farà que cada instant de la teva vida valgui la pena ser viscut.

A la Immortalitat hi ha un capítol on Kundera ens explica que venen una mena d'extraterrestres i li pregunten a una persona si vol que a la següent vida hi torni a haver la seva parella (o si prefereix provar alguna cosa diferent). Només els qui han trobat l'amor veritable responen afirmativament (enllaçant amb el concepte d'etern retorn).

Per tant, beure un cop i un altre de la copa de l'amor veritable ens faria eterns.



dimarts, 8 d’octubre del 2024

Ciència-ficció (oblida't de mi)

 Fa uns anys els Amics de les Arts van treure una cançó anomenada ciència-ficció, la podeu escoltar aquí:

En el videoclip de Jean Luc, els Amics de les Arts van fer referències molt explícites a Godard però no he trobat referències a Jim Carrey en aquesta cançó.


La lletra parla d'un home que està enamorat de la seva parella però vol oblidar alguna cosa horrible que ha passat en aquesta relació. La solució: una empresa japonesa capaç d'esborrar els records. L'argument s'assembla a la pel·lícula "Oblida't de mi".

La lletra de la cançó comenta, com a anècdota, un avantatge del procediment d'esborrat de memòria: les pel·lícules, els llibres, discos, llocs es podrien tornar a gaudir com el primer dia.

Poder tornar a llegir els llibres preferits com si fos el primer cop... Quan vaig sentir la cançó per primer cop, no vaig trobar que fos un avantatge molt interessant. És més, tot l'esforç per aprendre i conèixer tantes coses realitzat al llarg de tants anys haurà estat a debades.

Amb el pas dels anys, el meu cervell està realitzant per si sol un procés semblant. Dels llibres que vaig llegir fa 20 anys recordo poca cosa més que el títol. Si n'he llegit més d'un autor, no sé què hi passava en cadascun. Pel que fa a les pelis, tres quarts del mateix. De vegades en recordo alguna escena, però sovint he oblidat la major part de trama, final inclòs.

Després hi ha les sèries llargues. Quan apareix un personatge de fa dues temporades, per mi és un personatge nou, i no recordo per què està enfadat amb el protagonista.

És probable que hagi oblidat fins i tot part dels relats que he escrit i fins i tot els posts d'aquest blog.

I vosaltres, estimats lectors d'aquest blog, si és que encara en queda algun, si us passa el mateix i enyoreu aquells temps en els quals aquest era un blog prolífic, podeu tornar a llegir posts antics d'aquest blog i gaudir-los com si fos el primer dia.