Transhumanisme. 6. Singularitats.

Una singularitat és un concepte matemàtic que expressa la interrupció d'una transició contínua. És un canvi tan brusc que tot allò que sabíem i podíem aplicar abans de la singularitat ja no ens serveix.

A mesura que hem anat investigant sobre el transhumanisme, hem vist que el concepte de singularitat hi surt diversos cops. Són fronteres que un cop travessades, marquen un abans i un després en el que significa ser humà.

A 2001, una Odissea a l'espai, hi ha un monòlit que simbolitza la primera singularitat del transhumanisme: l'home comença a utilitzar eines per anar més enllà dels seus límits. Un segon monòlit marca el pas al que podríem considerar una posthumanitat. Foto.

1. Enginyeria genètica. 

Si pensem en el transhumanisme des del punt de vista biològic (superar els límits humans gràcies a tecnologia aplicada a la nostra biologia) la singularitat seria el moment en el qual l'home aprengui a escriure codi genètic des de zero, com si fos un programa informàtic. Aquesta frontera, un cop traspassada, permetria crear pràcticament qualsevol criatura biològicament viable.

Hi ha encara certa discussió sobre si això serà possible algun dia o si només podem inserir línies de codi en éssers que ja existeixen (que és el que fa avui en dia l'enginyeria genètica amb els malvats OMG).

De la mateixa manera com unir peces d'éssers que havien estat vius no crea un ésser viu, potser unir cadenes d'ADN no crea un ésser capaç de "néixer".

2. Fusió del xip i la neurona.

Ja havíem parlat de les possibilitats de sumar al nostre cervell biològic la potència de càlcul d'un ordinador. Potser ara estem en un moment d'incompatibilitat tipus VHS-Beta o Apple-Windows, entre el funcionament neuronal i l'informàtic. Neurones i xips funcionen de maneres molt diferents i és difícil fer-les treballar en equip. Però ja es comencen a veure algunes aplicacions interessants de la fusió entre el xip i la neurona, com la que veiem a continuació:

Controlar un braç protèsic amb la ment (igual com controlem els braços biològics) obre la porta a l'esperança a molts minusvàlids. Però qui sap què ens podrem connectar a la ment en un futur. Ales? Rodes? Visió de raigs X? Wifi? Podeu consultar més informació sobre aquest vídeo aquí.

3. La intel·ligència de les màquines supera la dels humans. 

Segons la Llei de Moore, cada dos anys es duplica el nombre de transistors en un ordinador. I, per tant, la seva potència de càlcul. En canvi, la la lenta evolució biològica fa que la potència del cervell humà no presenti millores significatives d'un segle a un altre.

Si us agraden les mates ja haureu arribat a la conclusió que, de seguir així, en algun moment (passat, present o futur) els ordinadors seran més potents que el cervell humà. (Fixeu-vos que l'eix de les y està en escala logarítmica).

En aquest punt també hi ha una discussió filosòfica sobre si les màquines poden ser realment intel·ligents o no. O si podrien arribar a l'autoconsciència en algun moment. 

Hi ha qui pensa que augmentant la seva potència, en algun moment (cap al 2029, segons algunes fonts), hi arribaran (de la mateixa manera que hi ha animals intel·ligents i d'altres que no ho són o no ho semblen gaire, segons la complexitat dels seus cervells). I hi ha qui opina que la intel·ligència no es pot ni es podrà replicar mai artificialment.

4. Prevalència de la informació sobre el suport.

Imagineu-vos que voleu escoltar una cançó. La cançó seria la informació i el suport seria el material en el qual està enregistrada (vinil, CD, cassette, disc dur...). Si us deixessin triar, ¿què tindria més importància, la cançó en si (per exemple "No surprises" en qualsevol format) o el format (un vinil, de qualsevol cançó)?

El suport només seria un aspecte a considerar per limitacions tecnològiques. Per exemple si al cotxe només teniu reproductor de CDs o si sou uns snobs teniu una oïda sublim i sou capaços de percebre petits detalls en la qualitat de la música.

És a dir, que al final el que voldreu és la informació en el millor suport possible (per preu, per compatibilitat o per qualitat). I, en molts aspectes, el suport digital és millor que el biològic. Per tant, l'encarnació humana en suports digitals acabaria sent només un accident de la Història.

Transhumanisme. 5. La digitalització de la ment humana.

En capítols anteriors hem vist com l'home podrà assolir certs superpoders si reescriu el seu genoma o si es fusiona amb la Intel·ligència Artificial. Però el transhumanisme contempla encara una altra via: la digitalització de la ment humana.

Constaria dels següents passos:

1. Escaneig del cervell humà, passant totes les dades que conté a un ordinador.

2. Fusió d'aquesta ment digital amb un programa d'Intel·ligència Artificial que la faci interactiva.

3. Introducció d'aquest programa a un entorn virtual, interconnectat amb altres ments digitals.

El resultat seria que tindríem una mena de Sims generats (i intel·lectualment idèntics) a humans de veritat que viurien en una mena d'internet. Podrien fer virtualment tot el que fan els humans de veritat però sense estar lligats per les lleis de la Física. És a dir que serien capaços de teletransportar-se, levitar, canviar instantàniament d'aparença, modificar i customitzar l'entorn virtual en el que viuen... i sí, serien més o menys immortals.

També podrien seguir formant part de la Humanitat i treballar. Per exemple, un humà digital creat a partir de Mozart podria seguir composant música o un altre, creat a partir de la ment de Terry Pratchett, seguir escrivint novel·les. D'altra banda, un Franco digital podria seguir governant Espanya, sense data de caducitat.

Aquests posthumans, per tant, desafiarien l'ordre que la Mort imposa al nostre món, amb tot el que això implica.

I, com passava en el capítol anterior, també entrarien en conflicte amb els humans de carn i óssos, que es veurien amenaçats per aquests SuperHumans.

Quan explicava l'argument de la meva novel·la sobre el conflicte entre humans digitals i humans de carn i óssos, la gent em deia: 's'assembla a Matrix'. 'Hauries de llegir Ubik'. Fins que al final vaig trobar la novel·la que sí que tractava aquest tema de forma molt central: Diàspora.

Hi pot haver dubtes sobre si és realment possible passar informació d'un cervell humà a un suport digital. És a dir, convertir "pensament pur" en dades digitalitzades. Bé, aquí teniu un vídeo sobre tecnologia que JA existeix.

El funcionament es resumiria així:
1. Enregistrar l'activitat cerebral mentre el subjecte mira hores de vídeos.
2. Construir un diccionari que relacioni els vídeos vistos amb els patrons cerebrals enregistrats.
3. Donar a veure al subjecte nous vídeos (imatge que veiem a l'esquerra) i enregistrar els senyals.
4. Comparar els senyals obtinguts amb els del diccionari. Generar una imatge a partir de la mescla de les més semblants (imatge que veiem a la dreta).

Com veieu es tracta d'una tecnologia molt bàsica. Falta endinsar-nos més en el funcionament del cervell humà per arribar a progressos més notables. S'està investigant.

Transhumanisme: el Congrés.

Els darrers posts formen part d'uns quants sobre transhumanisme. No sé si us passa el mateix que a mi però crec que pocs temes són tan interessants com els relacionats amb la superació dels límits humans. Em passaria hores i hores parlant-ne.

El que em recorda que, en el primer d'aquests posts, us vaig dir que tenia una notícia important i és justament aquesta. Si no hi ha canvis d'última hora, el dimecres 2 de setembre a les 17:30, el David Castejón i jo farem una Comunicació sobre transhumanisme al Congrés Internacional de Ciència i Ficció que se celebrarà a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, a Barcelona.

Per suposat esteu tots convidats a venir a aquesta comunicació, tant els que ens coneixeu en persona com a través d'aquest blog o d'altres punts de trobada virtual. I si no ens coneixem de res tampoc us impedirà ningú l'entrada, ni us miraran malament. Pot ser que us cobrin entrada, això sí. Encara no tinc molt clar com funciona el Congrés.

La conferència no anirà orientada a un públic "expert" sinó a qualsevol mortal que estigui interessat en aquests temes. És a dir, la intentarem fer comprensible, interessant i apassionant per a tothom.

Ui, és que un divendres... Jo ja vindria, eh? però és que treballo. I mira que m'interessava el tema, eh?

Bé, pensant en tots vosaltres i aprofitant les possibilitats d'interacció del blog, he considerat que aquesta sèrie de posts que estic fent sobre transhumanisme poden ser per a vosaltres una manera de participar activament en la conferència. Les vostres opinions, aportacions i preguntes ens seran molt útils a l'hora de preparar el tema.

De la mateixa manera, els que vingueu a veure'ns podeu passar després pel blog per aportar idees o reflexions que us hagin sorgit arran de les explicacions.

Així doncs, espero que us interessi molt el transhumanisme perquè aquest estiu el blog estarà força dedicat a aquest tema.

Transhumanisme. 4. Fusió del xip i la neurona.

En els comentaris del post anterior, en Pons insinuava la fusió de l'home amb la màquina. I aquesta és, en efecte, una altra via de superar les limitacions de l'ésser humà.

Penseu que en l'actualitat, molta gent ja porta parts artificials al seu cos. Pròtesis de maluc, marcapassos, audiòfons... En alguns casos les pròtesis comencen a millorar les prestacions del les parts humanes originals. Per exemple, alguns atletes van protestar perquè deien que les cames artificials de Pistorius li donaven avantatge. Ell, molt murri, els va suggerir que es tallessin les seves i se'n posessin de protètiques per competir en igualtat de condicions.

Diuen que en el futur existiran nanorobots mèdics capaços de curar-nos les lesions internes. També disposarem d'òrgans artificials de recanvi que ens permetran ser com els cotxes: a cada avaria, una reparació i a córrer.

De tota manera, la revolució més gran es produirà quan el nostre cervell neuronal pugui associar-se als beneficis de l'electrònica.

Penseu que el nostre cervell pràcticament no ha evolucionat biològicament en els darrers segles. Un nadó nascut fa 2000 anys és genèticament equivalent a un nascut avui. En canvi, un mòbil fabricat avui és molt més potent que un creat fa 20 anys.

És a dir que els enginys electrònics evolucionen ràpidament mentre que els biològics (nosaltres) ho fem de forma molt més lenta. Conclusió: un dia d'aquests el xip superarà la neurona.

En aquesta singularitat tecnològica, molts han pronosticat la rebel·lió de les màquines. Terminator, Matrix, Blade Runner... Si les màquines són com nosaltres, ens veuran com una amenaça?

Asimov va crear uns robots que estaven estrictament al servei de la humanitat però, fins i tot així, acabaven creant-nos molts problemes. Sort que van fitxar en Will Smith per resoldre'ls.

De tota manera, si la superioritat de les màquines ha de ser inevitable, per què no preparar-nos per competir amb elles? Per què no fer servir les seves fortaleses en el nostre benefici?

La fusió de la neurona i el xip crearia un humà capaç de recordar-ho pràcticament tot (fins i tot el que ha somiat), de connectar-se per wifi amb màquines o amb altres humans (telepatia), de pensar molt més ràpidament, moure objectes amb la ment (telequinèsia), aprendre idiomes en qüestió de dies... En definitiva: SuperIntel·ligència reforçada amb alguns superpoders.

Com podeu intuir, aquests SuperHumans fusionats amb xips crearien alguns problemes. Especialment als humans no fusionats amb xips que al seu costat serien molt poc funcionals. D'altra banda, els SuperHumans fusionats amb xips tindrien alguns riscos quant a la privacitat de la seva ment. Igual com un hacker pot accedir a informació emmagatzemada a dins d'un ordinador connectat a internet, és raonable pensar que es podria accedir a informació emmagatzemada dins d'un cervell connectat a internet.

La part bona és que els codis de seguretat a memoritzar serien fàcils de recordar. La part dolenta és que no sé ben bé en quin lloc es podrien guardar que no fos accessible als hackers.

No sé a vosaltres però a mi aquest futur em causa cert vertigen només de pensar-hi. És clar que potser és perquè tinc una ment simple i primitiva, sense el poder que donaria la fusió amb el xip.

Transhumanisme. 3. Reescrivint el nostre genoma.

En capítols anteriors vam veure que els transhumans ja són aquí. De tota manera, hi ha una sèrie de singularitats que faran que l'ésser humà canviï dràsticament en poques generacions. Una d'elles, referida al nostre suport biològic és la possibilitat de reescriure el codi genètic gràcies a l'enginyeria genètica.

Fins ara, l'evolució de l'homo sapiens, com la de la majoria d'espècies del planeta, venia donada per l'evolució natural. Això vol dir que és l'atzar qui introdueix canvis en els gens i la selecció natural qui tria quins gens passen a la següent generació (exterminant els individus menys afavorits per la loteria del genoma).

Aquest mètode cec de prova i error, que és el natural, és realment preferible a un d'artificial basat en la raó? Imagineu-vos que voleu un fill i us ofereixen l'opció de tenir-ne un de sa, intel·ligent, bona persona i guapo. Refusaríeu aquesta opció per arriscar-vos a deixar la tria del vostre fill a la natura? I si us toca un fill greument malalt o un psicòpata? No us sentiríeu molt irresponsables per haver fet aquesta tria?

Sens dubte hi ha una paraula que desperta quasi tantes fòbies com 'Química', 'transgènics' o 'dilluns': eugenèsia. Si analitzem la seva etimologia, no entendríem aquesta repulsió. Ve del grec i vol dir "ben nascut" o "bona reproducció". En general, l'eugenèsia consisteix en "millorar la raça" per diferents mitjans. El fet que els nazis la busquessin en humans amb mitjans poc ètics (extermini, esterilització...) devia ajudar a la seva estigmatització.

I aquí hi ha un punt molt polèmic, perquè estem d'acord que els nazis fan mal fet d'exterminar gent  segons el seus capricis però hem de deixar que la Natura faci el mateix?

Gattaca tracta els conflictes d'una societat on conviuen humans creats per enginyeria genètica amb humans creats pel mètode tradicional.

Poso un exemple. Volem enviar una colònia humana a Mart. El planeta necessita una forta terraformació però, igualment, molts de nosaltres no hi sobreviuríem. Quina opció us sembla millor:

1. Enviem 1000 persones sabent que només els 100 més ben adaptats sobreviuran.
2. Enviem 100 persones genèticament modificades per adaptar-se a les condicions de la vida marciana.

I qui diu Mart diu una Terra post-apocalíptica radioactiva, amb un clima caòtic per culpa de l'escalfament global o amb escassetat d'aliments o amb aliments tòxics per la contaminació dels oceans.

L'enginyeria genètica ja permet seleccionar embrions però la veritable singularitat consistirà en escriure el codi genètic des de zero, com qui escriu el codi d'un programa informàtic. D'aquesta manera es podran crear humans (o qualsevol altre ésser viu) a la carta.

També, per als humans ja nascuts, es pot fer servir la teràpia gènica. Consisteix en fer servir un vector (per exemple un virus) que infecti les cèl·lules per canviar un tros d'ADN per un altre. La utilitat immediata és substituir ADN que produeix una malaltia per ADN sa però es podria fer servir també per potenciar o reduir alguna característica del nostre cos o del nostre caràcter.


A més de l'adaptació als entorns hostils, l'enginyeria genètica ens obriria les portes de les grans fites del transhumanisme:

• Superlongevitat i reducció dràstica de malalties. Viure molts anys i plens de salut, tant física com mental. Podrem trobar on tenim escrita la data de caducitat i treure-la. Podem dotar-nos d'un sistema immunològic més eficient i, llegint l'ADN dels organismes patògens, preparar-nos millor per a les hostilitats.
• Societats més pacífiques i empàtiques. El genoma humà és com és degut a les circumstàncies hostils en què van viure els nostres avantpassats. Avui, el principal perill per a la supervivència humana és el propi ésser humà. Probablement es podrien localitzar els gens que ens fan agressius i egoistes i substituir-los per altres que ens facin més adaptables a societats pacífiques i solidàries.
• Superintel·ligència. Imagineu-vos quants problemes es podrien resoldre si els nostres cervells funcionessin millor. Potser tindríem ja energia quasi infinita gràcies a la fusió nuclear. O hauriem resolt el problema de l'escalfament global.

Aquestes noves opcions enllacen amb la intuïció de Plató que creia que els homes i el món estaven mal fets perquè eren producte de l'atzar i no de la raó. Aleshores, si podem fer homes sense malaltia, sense patiment, sense maldat que formin una societat pacífica on s'ajudin uns als altres... és ètic no fer-ho?