És possible que alguns dels lectors habituals d'aquest bloc, que de fet tampoc n'hi ha tants, se saltin aquest post. I només pel fet d'haver vist les paraules "ciència-ficció" al títol. Aquest gènere sembla tenir el poder de separar la humanitat en dos grups: un de minoritari amb friquis fanàtics, format quasi exclusivament per jugadors de rol amb acne i un de majoritari que fuig de tot el que faci olor a ciència-ficció com si els perseguís el mateix Godzila.
Però per què passa això? Els qui hem gaudit amb pel·lícules com 2001 Odissea a l'Espai, El planeta dels simis o Matrix i novel·les com Un món feliç, Somien els androides amb ovelles elèctriques? o els propis déus ens costa entendre la mala fama que arrossega el gènere. Les bones obres de ciència-ficció exploren àmbits del coneixement humà encara no explorats, territoris on les lleis de la natura són fascinantment diferents o futurs utòpics que podrien arribar algun dia. I mentre avança la trama, van sorgint tota mena de conflictes ètics o filosòfics que aprofundeixen en la part més essencial dels humans.
Un exemple que considero paradigmàtic és Starship Troopers. Aparentment es tracta d'una pel·lícula d'acció, fins i tot bèl·lica, amb una guerra entre els humans i una raça d'insectes alienígenes. Però més enllà de les probablement massa llargues escenes d'acció, és molt curiós observar les reaccions dels humans abans i després d'entrar en guerra, com els matisos i els intents de comprendre l'enemic queden esborrats per un alineament acrític després del primer atac. Els paral·lelismes amb l'atac de l'11-S i la guerra de l'Afganistan (fins i tot surt una mena de Guantanamo) són especialment profètiques, si tenim en compte que tant la pel·lícula com la novel·la es van estrenar abans de l'atemptat. Font.
Una primera teoria per explicar la ciencia-ficciófòbia seria el poc prestigi d'algunes de les pel·lícules que s'han etiquetat amb aquest gènere. No citaré cap títol però tinc al cap escenes amb plats voladors penjats de fils i monstres que destrossen maquetes de ciutats fetes de cartró.
També podria ser que la fòbia estigués associada a la paraula ciència, que moltes persones veuen com un ens totpoderós, pervers i impossible d'entendre. Sí, m'estic referint a aquells que s'amaguen darrere de la frase "És que jo sóc de lletres, saps?" quan algú els explica coses tan senzilles com el segon principi de la Termodinàmica o la relació entre el moviment de precessió terrestre i l'orientació mitjançant els estels. Fa la impressió que un dia algú els va arrossegar a veure Inception i des d'aleshores han demanat una ordre d'allunyament per a la ciència.
Una altra opció seria que simplement els temes tractats per la ciència-ficció no són de l'interès d'aquestes persones. De la mateixa manera que a mi no m'atreuen els vampirs o els zombies, algú pot trobar avorrits temes com els viatges en el temps, la intel·ligència artificial o els mons virtuals. Deixo aquesta opció oberta, tot i que sospito que els qui utilitzin aquesta excusa probablement vinguin rebotats d'alguna de les opcions anteriors.
No sé si vosaltres podeu pensar en més raons o si esteu d'acord amb el que he exposat. Atès que aspiro a ser algun dia un escriptor de ciència-ficció, m'interessa molt la vostra opinió al respecte. Així que deixo una doble pregunta:
1. Per què creieu que la ciència-ficció espanta a tanta gent?
2. Se us acut un altre nom per referir-vos a aquest gènere que provoqués menys pànic?
1. Per què creieu que la ciència-ficció espanta a tanta gent?
2. Se us acut un altre nom per referir-vos a aquest gènere que provoqués menys pànic?