divendres, 7 de juny de 2019

La democràcia, el big data i el lliure albir.

Sabeu tots que sóc defensor de tesis transhumanistes, de l'impacte positiu que pot tenir la tecnologia en tots els aspectes de la nostra vida. Per això em costa tractar el tema que tractaré avui: com influeixen les xarxes socials en la democràcia.

Darrerament, s'ha parlat de com gent com Trump, VOX o els defensors del Brexit han utilitzat el Big Data per influir a les eleccions. Us poso un vídeo molt específic d'això:


Si el que diu el vídeo és veritat, estem davant d'una molt mala notícia. Algun cop us havia parlat dels beneficis d'internet, on els emissors d'informació no eren només els grans grups mediàtics propietat dels grans grups empresarials. Amb internet la informació es democratitza i gent com vosaltres o com jo podem escriure textos que poden arribar a tots els ciutadans. Però si els poderosos han trobat la manera d'utilitzar internet al seu favor, tornem a estar en desavantatge.

Segons el que diu aquest vídeo, la publicitat a través de xarxes socials dóna als polítics la possibilitat de ser encara més deshonestos perquè poden emetre missatges diferents (fins i tot contradictoris) per fer-los arribar a públics totalment diferents.

Recordeu, per exemple, quan el PSOE deia una cosa catalanista a Catalunya i una cosa catalanòfoba a Extremadura? Doncs si ho haguessin fet mitjançant anuncis personalitzats no ho recordaríeu perquè només us hauria arribat la meitat de la informació.

La tesi del vídeo va més enllà. Si l'essència de la democràcia és la llibertat d'elecció, quina llibertat tindrem quan les nostres decisions siguin el producte d'uns missatges escrupulosament triats segons un estudi a fons del nostre perfil psicològic?

Deixeu-me incidir: abans del Big Data la publicitat ja feia això però a l'engròs. Era com pescar amb xarxes. Ara és una pesca de palangre, amb milions d'hams que tenen un esquer específicament triat segons els plats que has penjat a l'Instagram durant el darrer mes.

La voluntat o lliure albir, marca la diferència entre democràcia i dictadura, com també en altres àmbits. Per exemple, entre treball lliure i esclavatge. O entre relacions sexuals lliures o violacions. Però no es tracta d'una dicotomia on una opció és blanc i l'altra negre, sinó que hi ha una gama de grisos entremig.

Per exemple, algú es pot veure obligat a fer una feina que atempta contra la seva dignitat per necessitats econòmiques. O algú pot veure doblegada la seva resistència a no tenir relacions si li han fet prendre algun tipus de droga. Fins i tot hi ha accions que abans es consideraven eines de seducció i ara es consideren assetjament sexual.

En definitiva, la tecnologia està desenvolupant eines que poden ser utilitzades per a un control mental de la població més eficaç. Si volem esquivar distopies com les de 1984, Brave New World (que són antigues i encara no contemplaven tecnologia punta per al control mental) o Quant valen els teus somnis? (que tampoc va de Big Data però sí de control mental específic a través de la tecnologia), cal impulsar el desenvolupament de mecanismes de defensa contra aquestes eines.

Penseu que la llibertat no és un regal concedit amablement pels governs democràtics, ni és un estat immutable i últim de les societats humanes. La llibertat va i ve, s'aconsegueix quan els humans la valorem prou com per lluitar per ella i exigir que es respecti.

6 comentaris:

  1. Si tenim les recomanacions personalitzades d'Amazon segons el què hem comprat per què no ens poden recomanar polítics personalitzats segons el què hem votat? Decidir per nosaltres mateixos es una feinada, deixa que un algoritme triï el què es millor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Des d'un punt de vista pràctic, pot ser cert que un algoritme triï millor que nosaltres. Però és que aquesta substitució pot acabar fent que els humans siguem prescindibles del tot.

      Suprimeix
  2. Massa connectats, massa pendents només del que volem sentir. Normal que hi hagi qui es vol aprofitar d'això, i de moment estan tenint èxit. El Gran Germà és ben real, però té unes maneres diferents de les que pensàvem.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El Gran Germà va adoptant les formes més apropiades a cada entorn. Un cas de darwinisme extrem.

      Suprimeix
  3. No ho acabo de veure clar que les xarxes socials beneficien la democràcia...Si que és veritat que hi pot escriure tothom, però només es tenen en compte uns quants i penso que potser seria millor que alguns no hi podessin ficar cullerada, ja que fan més mal que bé!
    I potser no en tindrem massa se llibertat d'elecció si alguns s'han encarregat de pintar-nos les coses autèntiques falsedats, de colors brillants, perquè hi caiguem de quatre potes, sense ni adonar-nos-en...
    Sempre hi ha el perill del control mental, que no deixa triar per un mateix.
    I és llàstima perquè si ens diguessin la veritat de tot plegat, tindríem eines per saber escollir en llibertat!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, precisament el problema són totes aquestes maneres de restringir-nos la llibertat.

      Suprimeix