En aquest blog ja havíem parlat un cop d'Indiana Jones i la Darrera Croada (sens dubte la millor pel·lícula de la trilogia. Sí: trilogia). Recentment em va venir a la ment, i ara potser estic descobrint la sopa d'all, que les proves finals per aconseguir el Sant Greal en realitat ens parlen de com trobar l'amor veritable.
Això té sentit si recordem que el Cristianisme té una idea central relacionada amb l'amor. L'amor ens redimeix, l'amor és la salvació. L'amor fa que la vida valgui la pena. I, segons la teoria de l'etern retorn, la vida té sentit quan la voldries viure un i altre cop de la mateixa manera.
1. Només el penitent passarà.
Per trobar l'amor cal ser humil. Reconèixer (o fer veure) que la persona estimada és més important que nosaltres mateixos. Per això els pretendents de les pel·lícules americanes s'agenollen per demanar matrimoni a les dones que estimen.
2. El nom de l'amor.
En la segona prova, Indiana Jones ha de travessar saltant de lletra en lletra. Si s'equivoca, la lletra s'enfonsa i ell cau al buit. És el que passa quan iniciem una relació. O quan fa 40 anys que som en una relació. Una sola paraula equivocada ho pot ensorrar tot (per exemple, el nom d'una altra persona en el moment inoportú).
Les paraules adequades et guien cap a l'amor. Les errònies cap al fracàs.
3. El salt de fe.
En tota relació hi ha un moment que has de confiar en la relació. I aquesta confiança es demostra com quan Indiana Jones fa una passa sobre el que ell creu que és el buit. Només la confiança (i que en realitat hi havia un pont que per un efecte òptic semblava invisible) li permet travessar la distància insalvable que el separa del seu objectiu.
4. La tria.
Segons algunes teories, el greal significa la sang de Crist i, per tant, l'aparell reproductor de Maria Magdalena on, segons la llegenda, va engendrar el seu fill. O alguna cosa per l'estil.
La darrera prova és la tria. Només un dels calzes et salva. Et cura les ferides del cos i de l'ànima. Els altres et destrueixen. Aquesta teoria encaixa amb la de la mitja taronja. Una persona és l'adequada. La que et farà feliç. La que farà que cada instant de la teva vida valgui la pena ser viscut.
A la Immortalitat hi ha un capítol on Kundera ens explica que venen una mena d'extraterrestres i li pregunten a una persona si vol que a la següent vida hi torni a haver la seva parella (o si prefereix provar alguna cosa diferent). Només els qui han trobat l'amor veritable responen afirmativament (enllaçant amb el concepte d'etern retorn).
Per tant, beure un cop i un altre de la copa de l'amor veritable ens faria eterns.
Doncs no sabria ben bé que contestar a la pregunta dels extraterrestres, tot i que sí crec en l'amor... encara que no l'hagi trobat. ;-)
ResponEliminaAferradetes, Sergi.
Haig de reconèixer que traient alguns punts avorrits del mig, el dial del destí em va agradar prou per considerar la saga una tetralogia.
ResponEliminaÉs veritat que l'última croada és la millor pel·lícula de la saga, però el millor videojoc és the fate of atlantis, es mereix tenir una pel·lícula.
1. Només el penitent passarà. La prova està molt bé, però si et fixes en l'escena també hi ha una serra que surt de terra, per tant, posant-se de genolls no era suficient per sortir-ne sencer.
2. El nom de l'amor. El curiós és que quan Indiana trepitja la J aquesta cau, però s'aguanta amb altres lletres que no són la I i aquestes no cedeixen.
3. El salt de fe. El millor efecte òptic de la història.
Sobre l'amor ni idea, jo no entenc d'aquestes coses.
Per cert, tu no estaves divorciat?