dilluns, 25 de març de 2013

La fòbia a la ciència-ficció.

És possible que alguns dels lectors habituals d'aquest bloc, que de fet tampoc n'hi ha tants, se saltin aquest post. I només pel fet d'haver vist les paraules "ciència-ficció" al títol. Aquest gènere sembla tenir el poder de separar la humanitat en dos grups: un de minoritari amb friquis fanàtics, format quasi exclusivament per jugadors de rol amb acne i un de majoritari que fuig de tot el que faci olor a ciència-ficció com si els perseguís el mateix Godzila.

Però per què passa això? Els qui hem gaudit amb pel·lícules com 2001 Odissea a l'Espai,  El planeta dels simis o Matrix i novel·les com Un món feliç, Somien els androides amb ovelles elèctriques? o els propis déus ens costa entendre la mala fama que arrossega el gènere. Les bones obres de ciència-ficció exploren àmbits del coneixement humà encara no explorats, territoris on les lleis de la natura són fascinantment diferents o futurs utòpics que podrien arribar algun dia. I mentre avança la trama, van sorgint tota mena de conflictes ètics o filosòfics que aprofundeixen en la part més essencial dels humans. 

Un exemple que considero paradigmàtic és Starship Troopers. Aparentment es tracta d'una pel·lícula d'acció, fins i tot bèl·lica, amb una guerra entre els humans i una raça d'insectes alienígenes. Però més enllà de les probablement massa llargues escenes d'acció, és molt curiós observar les reaccions dels humans abans i després d'entrar en guerra, com els matisos i els intents de comprendre l'enemic queden esborrats per un alineament acrític després del primer atac. Els paral·lelismes amb l'atac de l'11-S i la guerra de l'Afganistan (fins i tot surt una mena de Guantanamo) són especialment profètiques, si tenim en compte que tant la pel·lícula com la novel·la es van estrenar abans de l'atemptat. Font.

Una primera teoria per explicar la ciencia-ficciófòbia seria el poc prestigi d'algunes de les pel·lícules que s'han etiquetat amb aquest gènere. No citaré cap títol però tinc al cap escenes amb plats voladors penjats de fils i monstres que destrossen maquetes de ciutats fetes de cartró.

També podria ser que la fòbia estigués associada a la paraula ciència, que moltes persones veuen com un ens totpoderós, pervers i impossible d'entendre. Sí, m'estic referint a aquells que s'amaguen darrere de la frase "És que jo sóc de lletres, saps?" quan algú els explica coses tan senzilles com el segon principi de la Termodinàmica o la relació entre el moviment de precessió terrestre i l'orientació mitjançant els estels. Fa la impressió que un dia algú els va arrossegar a veure Inception i des d'aleshores han demanat una ordre d'allunyament per a la ciència.

Una altra opció seria que simplement els temes tractats per la ciència-ficció no són de l'interès d'aquestes persones. De la mateixa manera que a mi no m'atreuen els vampirs o els zombies, algú pot trobar avorrits temes com els viatges en el temps, la intel·ligència artificial o els mons virtuals. Deixo aquesta opció oberta, tot i que sospito que els qui utilitzin aquesta excusa probablement vinguin rebotats d'alguna de les opcions anteriors.

No sé si vosaltres podeu pensar en més raons o si esteu d'acord amb el que he exposat. Atès que aspiro a ser algun dia un escriptor de ciència-ficció, m'interessa molt la vostra opinió al respecte. Així que deixo una doble pregunta:

1. Per què creieu que la ciència-ficció espanta a tanta gent?
2. Se us acut un altre nom per referir-vos a aquest gènere que provoqués menys pànic?

17 comentaris:

  1. A mi se m'acut anomenar-lo la carn en contra del verb, allò del yin i el yang i per això tota la meua obra ha estat basada en descobrir eixa relació entre ciència i lletra, àtoms i lletres, vols que et done un consell? ja sé que no, però te'l donaré, ja, ja, ja... a mi no em para ni Pep Grillo, jo sóc una mena de Prometeu modern, doncs mira segueix fent per allà, per la ciència ficció no és la veritat l'importatn sinó la intenció.

    Una gran abraçada amiga des de València amb l'amor d'un Diògenes que t'estima, que estima el seu Alexandre Magne modern o esdevingut en aquest article.

    Petons d'amic, de veritable amic

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies pel consell. De vegades pot semblar que no però acostumo a escoltar-los i a tenir-los en consideració.

      Suprimeix
  2. Abans de res, dir que jo sóc més de viatges en el temps i intel·ligències artificials que de zombies i vampirs. Per no dir que aquests darrers els evito amb totes les meves forces. Però tampoc no em val tot el que hi ha de ciència ficció, no és el meu gènere preferit, però m'ha agradat llegir alguns clàssics del gènere i veure algunes pel·lícules. Seria un intermig entre el fanàtic i el fòbic. Hi ha obres molt bones, però també d'altres de pesades i poc atractives.

    Puc mirar de contestar a la primera pregunta, penso que és un gènere associat al jovent. Tot i que com dius tu, els temes que tracta són sovint més profunds del que semblen, acaben sent llibres o pel·lis amb molta acció, amb robots, amb lluites amb armes fantàstiques i naus espacials. O això pensa el gruix de la gent, i amb això ja descartes una part important de la població, la part femenina, a qui no interessen aquests temes en absolut. Bé, hi ha dones que sí, eh, i que els encanta. Però a moltes no els fa ni fred ni calor i pensen que aquest temes tan banals són coses d'homes i que ja s'ho faran amb les seves pistoletes i els seus marcianets. I entre els homes, doncs això, molts ho hem provat, però acaba sent un gènere juvenil i són menys els que segueixen consumint ciència ficció com a puntal del seu oci.

    És la meva teoria, no sé si en podràs treure cap profit. A la segona pregunta no m'atreviria a contestar.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Potser tens raó i hi ha massa pel·lícules de ciència-ficció que abusen de l'acció. Però curiosament si dius "aquesta peli té molta acció" no generes tanta fòbia com si dius "aquesta peli és de ciència-ficció". Al contrari, si hi ha acció, normalment la peli genera més ingresos. En cas contrari moltes pel·lícules no gastarien tants diners en efectes especials (estic pensant en Matrix o en La Isla, on les escenes d'acció se'm van fer una mica llargues).

      Suprimeix
  3. Com en totes les fòbies, no hi ha una raó concreta, com no sigui una mala propaganda. Les etiquetes solen ser funestes, ara hi ha corrents que volen canviar-les i posar coses com: "ficció realista" als més convencionals, o un més anglòfil com "relats pulp" quan volen descriure coses que bàsicament són fricades però amb bon nivell literari. Personalment, he llegit llibres sense l'etiqueta de SSFF i han resultat ser-ho i ara mateix es pot comprovar que "The host" és un best seller de ciència ficció pura i dura, i es ven com el xurros, fins i tot a les dones... que són majoria de públic juvenil? mira en el tren o el metro i fem estadística. I ara que penso en un clàssic ja, "L'esfera" del Chrichton va vendre molts llibres i enlloc deia que fos Ciència Ficció, crec recordar.

    A la segona pregunta et diria que cal fer fora les etiquetes, cal llegir la sinopsi sense que enlloc digui de quin gènere és, que no digui res de que tot el que passa és en un altre món, o en cap nau estel.lar, digues sols de què va la trama, sense escenaris. Si després tot passa al planeta de l'Spock, mala sort, si la història està ben escrita i enganxa, si agrada, importa on i com passa?

    Abraçades!

    PS
    jo també volia ser un escriptor de ciència ficció, però em sembla que acabaré sent un escriptor juvenil de ficció fantàstica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Entenc que el que proposes és prescindir de l'etiqueta de ciència-ficció. Em recorda una mica a quan la meva mare m'ocultava la presència de ceba en algun plat i a l'acabar em deia "oi que estava bo? Doncs duia ceba!".

      Sort amb la teva reconversió!

      Suprimeix
  4. De les meves pelis preferides moltes son ciència ficció: Cube, Star wars, Terminator 2, Mars Attacks!, Matrix, el Quinto elemento, Jurasic Park, Aliens (la segona), etc. Totes obres mestres!

    1) Son gent amb mal gust, val més no fer-lis cas...
    2) Doncs no se... "coses inventades"? que se jo! a mi ciència ficció ja m'agrada.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Mars Attacks és pràcticament un remake de "L'atac dels tomàquets assassins", una peli de ciència-ficció molt molt friqui. Si no l'has vist, te la recomano. Dóna almenys per 4 o 5 casos típics.

      Suprimeix
  5. Bé, a mi m'agrada el gènere, ja ho saps, m'ho passo molt bé amb els Somnis de robot, Els propis déus, El planeta dels simis, el llibre de relats Cronopaisajes (el coneixes?), Blade Runner és una de les meves pelis preferides i Inception la vaig trobar una anada d'olla interessant.... No sé si sóc una dona atípica en aquest aspecte, crec que m'agrada la combinació qüestions filosòfiques + anada d'olla.
    Les teves preguntes... sí, potser la ciència ficció s'associa a adolescents jugant a marcianitus, a acció sense més, i de vegades ho és, i és veritat que s'associa més als homes que a les dones, caldria veure què passaria amb una novel.la eròtica-romàntica situada a Mart l'any 2169... (pot ser bona o un horror).
    Pel que fa a les etiquetes, no ho sé, de vegades ajuden i de vegades limiten, em fa l'efecte, podries inventar-te una ètiqueta única... em sembla que no t'ajudo gaire, no t'hi capfiquis i endavant.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sergi, he estat pensant en el tema de la ciència ficció i les dones i he trobat un article interessant que, a partir d'un llibre en concret de la Ursula K. Le Guin, parla del paper de les dones en la ciència ficció (sobretot com a autores i com a personatges) i també del relatiu menyspreu/indifència cap al gènere per part de la crítica: "Distopies feministes: una anàlisi de gènere del llibre Els desposseïts d'Ursula K. Le Guin" (no te'l puc linkar), potser potenciant aquestes autores es guanyarien lectores/lectors per al gènere, més enllà de la tonteria d'un Grey futurista, no ho sé, començaré per buscar aquest llibre.

      Suprimeix
    2. Intentaré trobar aquest llibre de Le Guin. Sempre m'agrada llegir l'original abans que no pas els articles relacionats.

      Això del Grey futurista sembla una gran idea. Vols dir que no s'han escrit encara llibres així? (Una altra cosa és que hagin tingut èxit comercial, que depèn en tot cas de molts factors i de molt màrqueting).

      Suprimeix
  6. Hi ha diverses raons, les principals les has dit tu.
    Em penso que a la societat en general hi ha un alt grau d'analfabetisme científic. Així com als que hem cursat carreres científiques o tècniques se'ns ha exigit estudiar literatura, filosofia, història de l'art i fins i tot llatí, i a nivells bastant elevats... als que han cursat les carreres anomenades “d'humanitats” no han hagut de passar necessàriament per la mateixa intensitat prèvia en matèries com física, matemàtiques, biologia... Existeix un rebuig inconscient, que de vegades es fa conscient, a tot el que té relació amb la ciència per part d'algunes persones que alguna vegada hi han topat. Alhora sovint s'ha descrit i explicat la ciència com una realitat diferent als sentiments, als valors humans, a la mística... quan en realitat és tot el contrari. Existeix una divisió artificiosa entre el món de les lletres i el món de la ciència, quan en realitat formen part d'una mateixa saviesa; la dualitat obeeix a les limitacions humanes L'Homo sapiens prefereix inventar-se dues realitats, l'espiritual i la material, que descobrir l'origen comú de tots els fenòmens que l'afecten; perquè descobrir l'origen comú de tots els fenòmens tomba creences preestablertes i humilia conviccions que descobreixen la seva petitesa i ignorància. No hi ha res més poètic que la ciència que governa l'univers, no hi ha res més misteriós, més místic, més espiritual que allò que explica la raó de ser de tot, fins i tot de la bellesa de les nebuloses o dels somriures. Hauríem de tenir la humilitat de reconèixer que tota la bellesa brolla de la pols dels estels, i que això ho fa tot encara més impressionant. La ciència ficció és la imaginació que treballa dins dels condicionants que la ciència de cada època ens revela, per això de vegades s'avança a la ciència mateixa que vindrà, i inventa o descobreix realitats que anys després continuaran sent ciència, però ja no seran ficció; és el cas, per exemple, del “Viatge a la Lluna” de Jules Verne.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No només estic d'acord amb tot el que dius sinó que, a més, m'ha encantat la teva manera d'expressar-ho. El que dius i la manera de dir-ho m'han recordat molt a l'estil d'en Carl Sagan, capaç com pocs de combinar aquestes dues vessants de la mateixa saviesa. La poesia i el coneixement. La màgica fascinació de cada descobriment científic.

      Potser aquesta és la via: els autors de ciència-ficció hauríem d'intentar transmetre aquesta seducció del coneixement i fer-ho prou bé com per travessar les resistències dels prejudicis de la gent.

      Suprimeix
  7. Ei, que sóc de lletres i m'agrada la ciència-ficció! I la veritat, no era conscient d'aquesta fòbia. Al meu entorn, a tothom li agrada. No a nivell d'adeptes que es saben tots els personatges de Blade Runner xò que si l'han vist (i x cert, jo no l'he vist. Me'n faig creus i em fa vergonya dir-ho!).

    Vols dir que les comèdies romàntiques no tenen més mala premsa?

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ostres tu, ara resultarà que a tothom li encanta la ciència-ficció... Bé, l'altra opció és que ja hagi espantat a tots els lectors que no són fans de la ciència-ficció i ja no es passin mai per aquí.

      Les comèdies romàntiques són un gènere que no necessita etiquetes. És pràcticament l'estàndard. Si no dius el gènere d'una pel·lícula, assumeixes que és una comèdia romàntica. Noi coneix noia, s'enamoren, es barallen, es reconcilien... No només hi ha un gruix de pelis que són NOMÉS això. A més, les que en teoria van d'una altra cosa, també inclouen una història d'amor no gaire diferent d'aquest esquema.

      Suprimeix
  8. No sóc adolescent, no sóc excessivament friki, m'agrada el rol però fot anys que no hi jugue... I sí, m'agrada la ciència ficció.

    Normalment no opine, però he volgut trencar una llança a favor d'aquest gènere.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies per opinar aquest cop, tot i que en aquest cas, ja havien opinat molts per portar-me la contrària.

      Un dia d'aquests trobaré algú que no li agradi la ciència-ficció i us el portaré perquè el conegueu.

      Suprimeix