dimarts, 13 de gener de 2015

El preu de la vida

Els últims dies ens han deixat algunes notícies terribles. M'he fixat en dues d'elles per plantejar el tema d'aquest post:
- La massacre al setmanari Charlie Hebdo a París on van morir 12 persones.
- La matança de més de 2000 persones a Baga, Nigèria.
Totes dues van ser dutes a terme per grups islamistes i en totes dues l'objectiu era matar civils desarmats.
L'atemptat de París ha tingut moltíssima més repercussió mediàtica. Molts periodistes de tot el món es van desplaçar a París però quasi ningú va anar a Nigèria. Per què compten més els morts francesos que els nigerians? Etnocentrisme? Racisme? Imatge.
 
Sigui quin sigui el motiu, estem en un món que posa preu a tot i el preu de les vides d'uns ciutadans és més alt que el d'altres. I en general, als països occidentals el preu de la vida ha anat pujant durant les darreres dècades.
Això en principi és positiu perquè tothom vol que la seva vida es consideri valuosa però té alguns inconvenients.
A les seves novel·les, Asimov parlava d'un tipus de decadència humana basada en la dependència excessiva de la tecnologia i l'alta qualitat de vida. Eren humans que vivien 3 segles i disposaven de totes les comoditats, custodiats per robots que els defensaven i buscaven sempre el millor per als seus amos humans.
En contrapartida, uns altres humans havien renunciat als robots i vivien vides de menys d'un segle. Aquests tenien societats més fortes, dinàmiques i competitives. Els individus eren més reemplaçables i podien prendre més riscos.
Poso un exemple que s'entén ràpid. A igualtat tecnològica, quin país té més opcions de posar un humà a Mart abans?
a) Un país on es valori molt la vida dels seus ciutadans. Tant que no enviarà cap humà a Mart a no ser que estiguin segurs de poder enviar-lo i portar-lo de nou cap a casa sense que li passi res.
b) Un país on es valori la vida tan poc que es pugui permetre enviar un astronauta amb bitllet només d'anada, fins i tot després de diverses missions fracassades.
A “la fi de l'eternitat”, Asimov descriu una societat guiada a través de petits canvis pels guardians de l'eternitat que busquen sempre la màxima felicitat de la humanitat. Però aquesta recerca de la felicitat impedeix els viatges espacials, massa arriscats però necessaris per enfortir la civilització humana.
El propi Asimov situa, en una altra narració, a Europa en decadència. I és una decadència basada en el benestar, en la comoditat, en fugir dels riscos.
En certa manera, s'intueix que això està passant. Els europeus ens estem acostumant a vides cada cop més segures. I en canvi, cada dia tenim més por.

8 comentaris:

  1. A mi em sap greu com al que més que s'hagin carregat una vintena de francesos a París, però quan passen aquestes coses sempre em pregunto, també, què fa que la mort d'uns sigui tan èpica i tràgica, i la mort d'uns altres (sovint en quantitats molt més industrials) només sigui anecdòtica.

    Jo no en tinc cap dubte: sí, és pur etnocentrisme; racisme fins i tot. Al cap i a la fi, tots i cadascun dels nigerians morts segurament tenien una història tan interessant o tan vàlida com la dels dibuixants de la revista francesa. El seu dret a viure, teòricament era el mateix. Les seves famílies viuran el mateix drama i passaran pel mateix patiment.

    Les societats occidentals, i Europa en particular, diuen que celebren i protegeixen la vida. Però de quina vida ens estan parlant?

    Ens fiquen al cap que sota cap concepte no es pot posar fi a la vida dels moribunds en estat vegetatiu; ni dels embrions que naixeran deformats o discapacitats; ni dels malalts incurables que pateixen i reclamen el seu dret a morir; ni dels malalts mentals perillosos; ni dels criminals de sang reincidents... però si per casualitat, en canvi, s'anihilen poblacions senceres en algun país llunyà (no importa si eren simpàtics o antipàtics, útils o inútils, innocents o culpables d'alguna cosa), que ningú es faci mala sang, que són danys col·laterals.

    Amb coses com aquesta (una de tantes) un intueix que viu en una societat que està perdent el nord (si no l'ha perdut ja). El més terrible i desesperançador del cas és que, gràcies al monstre globalitzador, en lloc de combatre i corregir els nostres errors, ens estan copiant a tot arreu, cada vegada més ràpid i millor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. En el diferent preu de la vida també hi ha un factor que podríem dir d'entropia. No és el mateix que caigui una bomba en una ciutat sencera que en una que porta 4 anys sent bombardejada. La primera bomba està trencant una dinàmica de pau i seguretat, la segona no. Encara que mati a les mateixes persones, l'efecte de la bomba no és el mateix.

      Dit amb un exemple més frívol, no embrutes igual tirant un paper a terra en un palau que en un abocador. És una qüestió d'entropia: de trencar coses que estan senceres o trencades.

      I està clar que tothom hauria de tenir el mateix dret a existir i a no ser assassinat però el factor entròpic fa que, al món real, unes vides valguin més que altres.

      Per posar-hi una pinzellada positiva, fa uns anys es parlava de la pau del McDonald's. Segons aquesta teoria els països que tenien algun MCDonald's no s'enfrontaven en guerres entre si. L'explicació (un xic frívola i potser ofensiva per als vegetarians) era que un cop s'assoleix l'estat de civilització suficient com perquè McDonald's inverteixi al teu país resols les diferències amb països civilitzats de manera civilitzada (o almenys no amb guerres). O que, al ser un país desenvolupat on hi ha multinacionals, aquestes empreses procuraran que els seus interessos econòmics no es vegin bombardejats.

      En qualsevol cas, potser el monstre globalitzador de vegades ve amb bones notícies.

      Suprimeix
  2. Es claríssim que les vides dels humans tenen un valor depen d'on sigui. Per alguna cosa parlem de primer mon, segon mon i tercer mon, cadascú pertany a una divisió. Fixat, jo ni tan sols sabia lo dels nigerians, en canvi dels francesos no paro de sentir-ne a parlar, però jo soc un mal exemple perquè m'informo molt malament, no soc una bona referència.

    Es casualitat que el dia que publico un post sobre un llibre d'Asimov tu en parlis? El meu post t'hi ha fet pensar? O ja ho tenies planificat? Tindrem alguna connexió especial tu i jo?

    Personalment a mi m'agrada la seguretat, però a quin preu? De moment el pago.

    PD: I les respostes al teu post anterior?!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No sabria dir-te si és casualitat. Però Asimov surt bastant en aquest blog i potser també en el teu, no?

      Diuen que per cada cosa que tenim paguem un preu proporcional, encara que només sigui la por a perdre aquesta cosa Potser és això el que passa amb la seguretat i la sensació creixent de por.

      PD: Ja estan posades.

      Suprimeix
  3. Interessantíssim post, complicat de comentar fins i tot. Que algunes vides valen més que d'altres això ja ho sabem. Les vides del primer món tenen molt més ressò. En aquest cas, ho han bastit d'atac a la llibertat d'expressió i per això li han posat importància, però no ens enganyem, 12 morts en un supermercat francès també haurien tingut molt més valor que les 2000 nigerianes. Per cert, molta gràcia que vagin a protestar contra l'atac aquest un munt de caps d'estat que als seus propis països practiquen el terror. Com llegia avui, és normal que Rajoy hagi anat a manifestar-se a França, la llei del seu país li ho impedeix fer-ho.

    Asimov és més un filòsof futurista que un escriptor de ciència ficció. Aviat el llegiré i aquest que comentes em quedarà pendent, també vull llegir-lo. Els humans, almenys els del primer món, cada cop vivim més i ens cuidem més, de manera que som més indefensos i tenim més por que ens passin coses. Asimov va encertar moltes prediccions en els seus llibres, potser no va desencaminat tampoc amb aquestes que dius tu.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Certament, a la manifestació de París va anar gent poc amiga de la llibertat d'expressió. Sí, és clar, podem dir que és gent que potser no ha arribat a matar per impedir-la però també podríem dir que no els ha calgut perquè tenien altres medis.

      No sé si aquests llibres d'Asimov es podrien interpretar sota l'etiqueta de darwinisme social. En el fons, quan prioritzes superviviència sobre felicitat estàs recordant que els humans som éssers vius com els altres i estem sotmesos a les mateixes lleis de competència ferotge. Però és clar, Asimov era científic i és lògic que els seus esquemes mentals apliquessin el que sabia de ciència.

      Suprimeix
  4. A mi m'impacten exactament totes les morts violentes i sovent les menys mediàtiques, em deixen més tocada, per això també faria meva la teva pregunta: "Per què compten més els morts francesos que els nigerians"? Només cal desitjar que arribi un dia en que totes les vides tinguin el mateix valor, siguin qui siguin i d'on siguin...I totes es respectin!

    ResponSuprimeix
  5. Excepte per a la M. Roser, també hi ha allò de l'efecte de la víctima identificable, t'impacta més una víctima a qui pots posar nom i cara que una víctima anònima. I si a més és de la teva cultura/país/grup social, encara més. Que ens afectin més unes morts que unes altres es pot entendre (tot i que la mort de la nena nigeriana de 10 anys a qui van fer servir de bomba humana afecta per força). Però les polítiques antiterroristes crec que han d'obviar això i ser globals. La seguretat i la lluita contra les causes de l'integrisme hauria d'incloure França i Nigèria per igual, per egoisme, perquè segur que això augmenta la seguretat del nostre racó de món i perquè realment tots "valem" el mateix (o sigui, res, per als integristes).

    ResponSuprimeix