dimarts, 1 de març del 2016

Triem la portada de '¿Quant valen els teus somnis?'

No està encara confirmat al 100% però és molt probable que en breu una editorial em publiqui un llibre amb un recull de relats. Sí, ja sé que esteu pensant: vam suportar una dotzena de posts transhumanistes, vuit més de Ciència i Bola de Drac... ¿quants n'hi haurà ara de promoció d'aquest llibre?

La resposta és evident: tants com en calguin per esgotar l'estoc de llibres que vulgui publicar l'editorial.

De tota manera, abans d'això, vull dir-vos que em fa molta il·lusió que els que seguiu el blog, de manera incondicional o esporàdica, participeu d'aquest llibre, començant per la portada. I això és el que us proposo avui: que m'ajudeu a triar la portada.

L'il·lustrador (que, long story, és el meu sogre) m'ha fet diverses propostes i jo, que amb prou feines sé combinar uns pantalons amb un jersei, tinc força dubtes per valorar la qualitat de les expressions pictòriques. Així que m'agradaria que m'ajudéssiu a triar. Posaré una gilienquesta d'aquestes de Blogger al lateral del blog perquè voteu però m'interessen sobretot els raonaments (no triaré necessàriament l'opció amb més vots a la gilienquesta).


Què vull que em digueu de cada il·lustració?

  1. Si creieu que el dibuix és adequat per il·lustrar un llibre que va de somnis i que es titula "¿Quant valen els teus somnis?".
  2. Si us agrada el dibuix. Des de 10 (em compraria el llibre només per endur-me aquesta meravellosa portada a casa i mirar-la cada dia) fins a 0 (si em trobo aquest dibuix tindré tal shock que començaré a córrer en cercles i a cridar que la fi del món és a prop).
  3. Què us suggereix el dibuix?
Aquí teniu els dibuixos. Us els numero perquè sigui més fàcil comentar-los. Vigileu que el número és a baix de cada dibuix.


1

2

3

4

5


27 comentaris:

  1. L'1 és el que m'agrada més, sembla una part d'una obra d'art que es troba en el subconscient dels somnis, per tant adequat al títol. Un 10.

    El 2 és també el segon en la meva preferència, sembla que tota la història de l'art és en el nostre subconscient. Un 9.

    El 3: és una mica com El crit de Munch per la perspectiva. També seria irracional com aquesta pintura, per tant relacionat amb els somnis. Un 8.

    El 4: em recorda Sisif pujant una enorme bola per el pendent del quadre. I l'espectador dins la vida real que s'ho mira. Un 8.

    El 5: la música amb el piano, l'art més abstracte, el més proper als somnis. Un 8.

    M'agraden totes, ho ha treballat molt! Però la primera la trobo més ben feta en conjunt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves valoracions, Helena. Sé que t'agrada l'art i per això valoro especialment el teu criteri.

      Elimina
  2. Tot i que sé que m'enemistaré amb el teu sogre, cosa que em sap greu, perquè probablement acabarà veient això, no parlaré de les 5 il·lustracions, i diré que a l'única que li veig possibilitats és a la primera. Les altres potser no em farien córrer en cercles i proclamar la fi del món, però tampoc no m'atraurien a comprar l'obra. En el primer hi veig imaginació i em suggereix mons paral·lels, com bé podrien ser els somnis.

    Dit després d'opinar, perquè sóc així, reconec que d'art en sé tant com tu (o jo mateix) d'hormones en insectes. Així que el meu criteri és molt qüestionable.

    Per altra banda, que no ens passi donar-te l'enhorabona per la futura obra, que esperem que s'acabarà de concretar, i si no vaig errat serà la primera, en format llibre, o almenys que jo en tingui constància. Ja m'estranyava que encara no tinguessis el teu llibre al mercat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara entenc per què insisteixes a mantenir la teva identitat virtual en secret: és per poder criticar lliurement els sogres dels altres blogaires!

      Gràcies per la teva opinió sincera, XeXu. També la tinc en compte.

      De fet, que surti el llibre (que encara no és al sac i ben lligat) ha estat una mica casualitat. Però bé, la indústria editorial és un gran misteri per a mi.

      Elimina
  3. Jo pense que el més adient és el primer.

    9

    Jo pense que en aquest dibuix ix el subjecte, el ninot que està dins del requadre més visible, la realitat i la seua ombra, el somni està a l'altra cara i més difuminat, un altre ninot, i si ho mires bé està la unitat, que la formen 4 i la 5ª que és un objecte, el grup. Jo crec que triomfarà, perquè té a tot el món representat i de la més coherent, dins de l'oniric, de la més coherent manera i amb un mínim de símbols i implícita i explícita alhora, per a un qualsevol amant de l'art o de la lectura.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves valoracions, Vicent. Trobo que tens facilitat per captar molt simbolisme de les manifestacions pictòriques.

      Estic pensant, Vicent, que faries unes converses espectaculars amb el meu sogre.

      Elimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  6. Comparteixo el que diu en Xexu. La primera il·lustració és l'única que em resulta 100% atraeient; és fosca, provoca certa angoixa i mostra una petita finestra que apunta a l'individu, encerclada per una majoria de negror incògnita. Això respon bastant bé a la meva idea del que són els somnis. Per tot això li dono un 10.

    La resta de les propostes les trobo massa llampants i coloristes. Com a comprador potencial del llibre, crec que em provocarien desconcert i rebuig. Potser l'única que aprovaria, d'entre totes elles, seria la número 3, perquè l'entenc una mica com el revers de la número 1: amplitud i llum vs. foscor i constricció. Segons com, els somnis poden interpretar-se de les dues formes. En conseqüència a aquesta portada número 3 li donaria un 7.

    Sense voler desmerèixer l'artista ni el seu treball (de fet m'agraden totes menys l'última, abstretes del context on s'han d'aplicar), la resta d'il·lustracions les trobo inapropiades per a la funció que haurien de complir. Atorgo un 3 a la il·lustració número 2, un 2 a la il·lustració número 4 i un 0 a la il·lustració número 5.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Veig que coincideixes amb l'Helena (potser la més experta en art) i amb en XeXu (potser el més sincer). I tu ets qui més coneix el projecte. Així que sembla que tenim un guanyador.

      Si a l'editor li sembla bé...

      Elimina
  7. Amb un títol tan abstracte qualsevol dels dibuixos abstractes hi encaixa.

    Anava a valorar un a un i contestar cada pregunta, però primera es molta feina, i segona no sabria què dir de tots, així doncs passo a dir-te que el meu preferit es l'últim perquè hi veig colors més alegres i tal, tot i que la forma del dibuix no m'agradi tan, per forma m'agrada més el 3.

    Veig que tothom li argada més el primer, què vols que et digui, de forma no està malament, però els colors no m'agraden

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afegir que no em fixo mai en les portades dels llibres perquè en l'ebook no les veig mai. I prefereixo no opinar sobre la gent que es fixa en la portada per comprar un llibre.

      Elimina
    2. És molt profund això que has dit sobre la gent que es fixa en la portada per comprar un llibre. És una metàfora de la superficialitat de la societat, que es mou en un món regit per les aparences?

      Elimina
  8. Veig adients per a la portada del llibre els dibuixos 1, 3 i 4. En tots tres hi veig personatges que visualitzen els seus somnis fora del món on viuen (en el cas de l'1 semblen malsons pels tons foscos). Pel que fa als colors els de l'1 potser són més atraients per a la tapa d'un llibre. En resum, si he de puntuar a l'1 li dono un 10 i al 3 i al 4 un 9.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Minina. Està bé que es visualitzi la idea de somni, que és una idea difícil de representar (suposo) pictòricament. Tot i que si el dibuix va acompanyat del títol suposo que ajuda.

      Elimina
  9. Sergi,

    Pregunta capciosa la teva. Difícil d’esbrinar sense conèixer res del contingut i la temàtica del llibre.

    Primera part. Preu o valor
    Primera qüestió. Quant valen els teus somnis. Però,..ens referim a preu o a valor?. En el primer cas es tracta d’un concepte monetarista, asèptic, sense ànima. En el segon cas, de caire personal, neix de la nostra mateixa raó de ser: que estaries disposat a donar, a sacrificar, per fer realitat els teus somnis.
    El primer supòsit pot referir-se a un llibre per a executius d’una escola de negocis. El concepte d’intercanvi, mercantilista, de posar-los en el mercat i materialitzar-los. El segon són figues d’un altra paner: el valor d’allò intangible, que no té preu.
    La primera hipòtesi és reduccionista, limitada i mira cap endins. La segona va més enllà d’un mateix, i mira cap enfora, cap el cel, sense límits.
    Les cinc propostes per a la portada ens mostren una situació des de la perspectiva d’un observador extern, i el seu contingut té més a veure amb el subjecte, els personatges, que amb l'objecte, l’enunciat mateix. Què veiem? Un subjecte engabiat, en el dibuix nº1 sense identificar, clarament focalitzat en la retina d’un observador extern i un anònim personatge central marcat per la seva ombra.;en el nº3, contra les cordes, quasi arraconat contra una paret, sense sortida, potser amenaçat per tres personatges desconeguts; en el nº5 rodejat pel que semblen espectadors, el seu concert de piano sotmès al veredicte d’uns estranys.
    I en tots ells, com ja s’ha dit, una certa semblança amb Munch, en quant els personatges , en un context dominat, si ho he vist bé, pel color marró, anònim, el color menys apreciat, el color de la peresa i els necis, de la pobresa i lo antiquat, defectes amplificats quan comparteix espai amb els verds.
    Tot això comporta, un cop més, associar els dibuixos al concepte monetarista, uns dibuixos molt ben trobats, més propers a un entorn anònim, amb personatges sotmesos a vigilància, que al concepte de llibertat atribuït als nostres somnis, però fora de lloc si considerem el concepte de valor, repeteixo, entès en relació a “Què estaries disposat a donar, a sacrificar, per fer realitat els teus somnis.”


    En aquest supòsit analitzem el concepte de valor i us proposo fer una prova: tanquem els ulls i pensem en alguna cosa agradable, emocional, per així dir-ho ensomniem-nos. Treballa el nostre hemisferi dret, i sinó tenim res que amagar, la posició del cap de ben segur estarà inclinada o lleugerament inclinada cap amunt, com aquell que diu, cap el cel, com ja he dit, sense límits.
    Tot el contrari que en les portades proposades, l’anàlisi de la disjuntiva entre preu i valor, ens ratifica un cop més que les portades s’assimilen al concepte monetarista.

    ResponElimina
  10. Segona part. Els somnis
    I si volem invertir el missatge implícit, què fem?
    Analitzem com els nostres somnis. L’escenari hauria d’estar focalitzat en l’objecte (el somni) i no en el subjecte, com se’ns mostra en les imatges analitzades i la posició dels personatges diferent.
    I en aquest punt, preguntem-nos que són els somnis.
    Curiosament en el teu darrer post parlàvem dels arquetips i de Jung. Doncs tornem-hi.
    Segons Jung, en els somnis apareixen sovint cinc arquetips, i en aquest enllaç els poden analitzar, encara que sempre, sempre, amb totes les reserves sobre la seva validesa quan cerques una cosa a la xarxa.
    http://www.enciclopediasalud.com/categorias/psicologia/articulos/la-interpretacion-de-los-suenos-segun-carl-gustav-jung
    Jo em quedo amb el cinquè, com se’ns diu” El sí-mateix. L'arquetip central, la totalitat de l'Home. És una entitat que transcendeix el Jo. Abasta el conscient i l'inconscient. En els somnis està representat per l'embaràs, per un nen o un bebè.
    2a Conclusió:
    Rés més allunyat dels 5 dibuixos objecte d’anàlisi. Cap decisió, cap preferència, cap portada escollida.
    Tornem al començament, a la primera pregunta : que estaries disposat a pagar, que estaries disposat a sacrificar.
    Fem-li una ullada a l’obra de Jimmy Liao i preguntem-nos de nou pel valor dels nostres somnis.
    https://www.google.es/search?q=jimmy+liao&espv=2&biw=1680&bih=925&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwiQ77PH2aDLAhXFDpoKHTlRAa8Q_AUIBigB#tbm=isch&q=jimmy+liao+soy+feliz&imgrc=COEmkUq5Ditr4M%3A
    En els llibres de Jimmy Lao la portada és el missatge i el títol és fins a cert punt secundari.
    Però aquesta nit, potser en la fase REM, he trobat un forat en la meva exposició, en el meu anàlisi de les portades.
    I , arribat aquest punt, aquest matí he eliminat els meus post.

    ResponElimina
  11. Tercera part, Recapitulació.
    Hem disseccionat el títol del llibre i hem analitzat el concepte de valor i els somnis, però he/hem oblidat un simple signe: l’interrogant, ¿?
    Què ens planteja aquest interrogant? Què sinó la incertesa. Que sinó encuriosir al potencial lector.
    Subliminalment aquest interrogant t’hauria de portar, primer a agafar el llibre i després a fullejar-lo. La portada no és la clau. La clau és el títol i l’interrogant és l’esquer.
    La il•lustració és important, però en aquest cas és un fons de pantalla.
    D’això que la meva opinió, a la llum d’aquesta reflexió, hagi donat un tomb i valori el paper secundari de la portada i li doni ple sentit al treball de l’il•lustrador.
    Una portada de l’estil de Jimmy Liao és en si mateix un llibre obert. Una portada com les que ens ocupen són un llibre tancat, una exploració que hem d’abordar.

    ResponElimina
  12. 4a Part. Conclusions

    Quina podria ser la configuració de la portada: dibuix, títol, tipografia, colors?
    Com comuniquem?
    En la meva opinió el dibuix nº3 és molt clar, però amb tants personatges, també és el més complex i podria desviar fàcilment l’atenció del comprador en el títol del llibre.
    De tots, clarament, és el dibuix nº1 el més asèptic i el que millor transmet i dona suport a la incertesa plantejada per l’interrogant, encara que per això hauria de retallar, deixant només el personatge i la seva ombra enfront de la figura central. En un altre context podria assimilar-se el repte d’un escriptor davant d’una pàgina en blanc. Un personatge davant els clarobscurs. Un interrogant com el del títol.
    El títol és la clau. La tipografia, importantíssima, cabdal, que vols comunicar i com. Cada tipus de lletra transmet unes emocions distintes. I el color de les lletres i el fons també.
    La composició. Que puc dir-te quan tens el suport i l’ajuda d’un il•lustrador com cal.
    Però com ets inquiet per naturalesa, proba de simular una portada en un power-point, descarregat si cal la tipografia de la Futura, trenca aquest post i fes el que et peti.

    Tancament

    I és que, apreciat Sergi i resumint aquesta llarga exposició, jo no sé el valor dels somnis dels altres, però estic plenament convençut de l’inestimable valor del teu proper llibre i de la infinita paciència del teu sogre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, David, per una anàlisi tan detallada de les imatges i una exploració tan intrèpida dels conceptes que n'has extret. M'ha vingut al cap la imatge d'un d'aquells exploradors de noves terres que es dedicaven a fer-ne mapes després. Tu donaries el perfil.

      PD: Tu potser també hauries de conèixer el meu sogre.:)

      Elimina
  13. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  14. A mi m'agrada el 5, pels colors tan suaus, colors de somnis...jo li donaria un 9 a la portada...
    El 5 el trobo un dibuix "naif" , com de somni infantil i em suggereix algú que vol fer realitat els seus somnis, per mitjà de la música...Un simfonia de somnis!!!
    El què si que et vull dir, és que el títol no em convenç massa: els somnis no tenen preu!!!
    Bon vespre, Sergi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la teva interpretació, M.Roser. Una simfonia de somnis, quin concepte tan maco!

      Respecte al que comentes sobre el preu dels somnis, t'avanço que la frase que has dit surt, quasi literal, al relat que dóna nom al recull. I el moment en què es diu és un dels punts d'inflexió de la història.

      Bon vespre, M.Roser!

      Elimina
  15. el primer dibuix és el que trobo més adient però va a gustos jo li poso un 10 .....que em suggereix ? dons un somni és clar mab l'estrip que és la tela prima que separa la realitat desperta i la adormida ...la matèria dels somnis

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també en faig aquesta interpretació. La tela seria la frontera entre el conscient i l'inconscient. Potser en aquest sentit és el més clar en termes onírics.

      Gràcies per participar, Elfreelang!

      Elimina
  16. Arribo molt tard però felicitats per la publicació! A mi la que més m'agrada és la 4a, perquè el quadre representaria l'inconscient, m'hi fa pensar, i m'agrada aquesta llum que desprèn. La primera, que crec que ha guanyat, també m'agrada força, és veritat que és la més abstracta i s'escau al tema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies igualment per participar, Gemma. Com deia en Gandalf: un bloguer no arriba mai tard, arriba en el moment just. Prenc nota de les teves valoracions. Més o menys ja ho tenia decidit, sí, però falta que opini l'editor encara.

      Elimina