dijous, 4 de maig de 2017

Existeixen crítics de literatura infantil?

Una de les satisfaccions que m'està donant el meu fill gran és que li encanten els contes. A més de l'obligatori d'abans d'anar a dormir, sovint demana que li expliquem contes. Molts cops, en acabar d'explicar-ne un, demana que li expliquis un altre cop el mateix conte. I en una setmana fàcilment li pots explicar un conte 15 o 20 vegades.

Aquest fet hauria d'implicar que les editorials que publiquen obres per infants fossin molt curoses quant a la qualitat d'allò que publiquen. Una bona història, com una bona cançó, no importa que es repeteixi molts cops. Però una mala història, repetida molts cops és insofrible.

I la meva impressió és que molts editors, a l'hora de revisar una publicació infantil, es miren els dibuixos i poca cosa més, la qual cosa té delicte, tenint en compte que els llibres es llegeixen en un parell de minuts.

Editor de llibres infantils, revisant una obra que vol publicar. Font.


Us faig un resum del que he anat trobant:

Llibres sense argument.

Això no és dolent per se. Podríem dir que hi ha una categoria de no-ficció. Diguem que no són textos molt elaborats però almenys fan divulgació d'algun tema que pot interessar al nen. Ex: cotxes, cases, animals...

Llibres amb argument sense conflicte.

Aquesta és una categoria curiosa. En general, diuen que la ficció necessita un conflicte que generi interès però això no passa en la literatura infantil. Un dels que més li hem llegit va de quatre amics que van a casa d'un d'ells per berenar. Explica com hi arriben, com es renten les mans, berenen, miren dibuixos, juguen i s'acomiaden.

Cal reconèixer que no sembla que l'Albert trobés el conte poc interessant pel fet de no tenir conflicte. Per tant, aquests contes sí que serien acceptables per als nens petits.

Informacions falses:

No cal que els llibres siguin 100% científics però seria molt demanar que no introduïssin conceptes erronis al cervell dels nens? Per exemple, a Palmira al País de les Girafes, la girafa Palmira proposa anar al seu país que diu està "en plena selva". Fins on jo sé, les girafes no habiten a la selva sinó a la sabana. Però és que, a més, quan hi arriben, el dibuix del país de les girafes s'assembla més a un oasi de palmeres que no pas a la selva o a la sabana.

Una d'aquestes fotos és de la selva. L'altra de la sabana. Sabríeu dir quina és quina o trobeu que les diferències són massa subtils? Creieu que una girafa podria moure's àgilment per un hàbitat com el de la foto de l'esquerra? Font1. Font2.



 Greus errades de guió:

Entenc la dificultat de mantenir la coherència en una novel·la de 500 pàgines però, en un conte de 500 paraules, hauria de ser més fàcil.

Al títol anterior de la Palmira, per exemple, hi ha una pàgina on, segons el text es troben "un obstacle inesperat: el mar". La Palmira mira el mapa i diu que sí, que l'han de travessar. A veure, viatges des de Catalunya a l'Àfrica en ciclomotor i el mar és "un obstacle inesperat"? Podríem pensar que ho desconeixien però, no han mirat el mapa abans? I si no sabien que hi havia el mar i no havien mirat el mapa, com sabien la direcció que havien de prendre?

El conte de la Palmira no és el que té més errades de guió. Honor que, de moment, reservo a "La nit de reis al Pailebot Santa Eulàlia". Cada pàgina és més absurda que l'anterior. N'hi ha una que el text diu que el vaixell dels reis no ha pogut sortir del port. I a la imatge es veu el vaixell al mig del mar. Font.

Els clàssics

Veient el poc control de qualitat del que es publica actualment, no és estrany que a les llibreries continuem trobant els clàssics de tota la vida. De tota manera, aquests contes, que s'han explicat centenars de milers de vegades, quina coherència argumental tenen?

Per exemple, la Caputxeta es troba el llop al bosc i aquest la convenç per agafar un camí més llarg per tal de poder arribar ell primer a casa de l'àvia, menjar-se-la, substituir-la i menjar-se també la caputxeta. No hauria estat més fàcil per al llop menjar-se la caputxeta quan se la troba al bosc i després anar a casa de l'àvia i menjar-se-la? Quin avantatge obté el llop amb el maquiavèlic engany respecte a la senzillesa del segon pla?


Conclusió

Crec que hauríem de proporcionar als nens literatura de més qualitat des del començament. No estic demanant arguments de gran complexitat, només que no tinguin errades tan absurdes. Fiar-ho tot a "són nens, no se n'adonen" és faltar al respecte als nens i també als adults que acompanyen els nens en aquestes primeres etapes de la lectura. Encara que només sigui perquè l'entusiasme que ha d'enganxar un nen a la literatura és molt difícil de fingir quan es llegeix un nyap d'història per cinquantena vegada.

16 comentaris:

  1. Potser et diran que són 'llicències poètiques'. En literatura per a aquestes edats regeixen unes normes diferents a les universals, com quan baixem a nivells subatòmics, les lleis físiques clàssiques no ens serveixen. Ara bé, que segur que hi ha productes més bons que altres, és clar! Per a aquestes edats no puc dir res, però de literatura infantil i juvenil trobem molta palla que tracta els joves d'estúpids, i això em sembla més preocupant, perquè pot decantar la balança cap a adorar la lectura i que et deixi indiferent. Cal mirar-s'hi una mica.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tinc la sensació que sovint els escriptors de literatura infantil són els fracassats que no són capaços d'escriure literatura de veritat. I no hauria de ser això. Haurien de ser els triomfadors capaços de fer estimar la literatura als més petits.

      Suprimeix
  2. Els nens més interessats en cases que animals es convertiran en arquitectes? futurs especuladors immobiliaris, potser?

    Els contes sense conflicte em semblen avorrits, serà que sóc un lector molt crític, que també.

    Per mi que quan diuen “selva” volen dir “Àfrica” però Àfrica sempre es un tema delicat pel tema de les guerres, racisme, diamants de sang, etc, etc, millor dir selva. Sobre el mapa podria ser que abans anés seguint el GPS i anés fent sense fixar-se en la ruta, com aquells que posen els GPS per anar a Andorra i acaben arribant al poble de Terol.

    El dels reis mags no hi trobo justificació possible. En la caputxeta sempre penso que la caputxeta al ser una nena es un plat més apetitós que la iaia que es ja es vella, i per això et deixa més bon gust de boca acabar menjant la caputxeta, sí sóc d’aquells que es deixen lo més bo pel final.

    Com que costen poc de llegir aquests contes per un adult, si de cas fixa’t-hi bé abans de comprar-lo si té masses incoherències, i si te’l regalen doncs embolica’l i torna’l a regalar algú altre com faig amb els regals que no m’agraden.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Em quedo amb la idea de regalar llibres i altres objectes dels quals te'n vols desfer. Cal trencar amb l'absurd costum de conservar els regals que ens fan infeliços.

      Suprimeix
  3. Vés a la biblioteca/ria més propera i deixa't aconsellar. La del meu poble és molt eficient.

    Pel que fa a la resta, sí, tot es fa per vendre...i després no llegeixen de grans.

    Salut.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El blog del Josep M. Aloy,

      http://mascarodeproa.blogspot.com

      et pot ajudar a triar.

      De res.

      Suprimeix
    2. Gràcies pels consells. Per desgràcia, la tria dels llibres no sempre la faig jo.

      Suprimeix
  4. M'ha fet gràcia que al teu nen li agradi que li expliquis moltes vegades el mateix conte i segur que si canvies alguna cosa, se n'adona ràpidament. Sol ser una actitud molt freqüent en els infants...
    Els clàssics solen tenir èxit a totes les generacions, ja que els petits lectors em sembla que no s'adonen gaire d'aquesta falta de coherencia argumental que els adults hi trobem.
    Els dos primers apartats que ens comentes, solen ser pels nens més petits i a mida que van creixent, la trama es va complicant.
    El què no es pot permetre són les falses informacions ni les errades de guió...
    Estic d'acord en què s'ha de ser molt curós a l'hora de publicar llibres infantils, però no penso que els editors es deixin pels dibuixos, perquè normalment tu els envies la lletra i els dibuixos venen després, a no sé que l'autor sigui també l'il·lustrador...És l'experiència que jo tinc!

    Bon vespre Sergi i segueix llegint contes als teus nens.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Perdó, volia dir es deixin "dur"...

      Suprimeix
    2. Avui m'han preguntat com funciona el món de la il·lustració de contes. Hi ha concursos? Com es pot treballar d'il·lustrador de contes? Si coneixes aquest món, me'n podries fer cinc cèntims?

      Suprimeix
    3. Per la meva experiència de vegades l'editor també et fa les il·lustracions, però normalment està en contacte amb un o més il·lustradors ( hi ha empreses que es dediquen a fer il·lustracions) que fan alguns
      esborranys i els envien a l'autor a veure si li agraden...
      És clar que l'autor també es pot fer les seves pròpies il·lustracions...
      Jo suposo que igual que hi ha una associació d'escriptors ni deu haver una d'il·lustradors, ja miraré si trobo algun telèfon.
      Bon vespre, Sergi.

      Suprimeix
    4. Mira Sergi: Associació Professional d'il·lustradors de Catalunya ( APIC). A Internet hi ha una pàgina web
      He trobat aquest telèfon 93 4161474.

      Suprimeix
  5. Però, Sergi, realment qui sap el que necessita o li cal a un xiquet de cinc o sis anys? És un tema de modes, en la meua època jugàvem al carrer i ens llançàvem pedres amb tiratxines, hui estan els nanos molt profilàcticament cuidats, el cert és que tots hem de passar per moments roïns i moments bons i la forma en què isquem dependrà de molts factors, però sempre i en totes les èpoques ha d'haver xiquets que isquen estudiosos, respectuosos, rebels, etcètera. Jo crec que mai no es dirà la darrera paraula per a poder arbitrar la realització d'un conte per a infants.

    Vicent Adsuara i Rollan

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El següent post del blog anirà d'això que comentes, Vicent.

      Suprimeix
  6. Bona anàlisi, sí que hi hauria d'haver més cura i més crítica de la LIJ, crec que la Tina Vallès va dir en un tuit que després del miratge de Bolonya, la LIJ havia tornat a l'oblit de sempre...
    M'ha vingut al cap un conte que ens agradava molt a la Sara i a mi, "Compte amb la granota", de William Bee, bastant gamberro i surrealista!
    I un conte de versions de la Caputxeta molt curiós i molt maco, amb diversos estils i derivacions de la història (i és que se li pot explicar la història de diverses maneres, com la que et sembla més lògica a tu :).
    Coneixes el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil (http://www.clijcat.cat/)? fa una bona feina...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Normalment ja canviem alguns contes perquè s'adeqüin més a la visió del món que ell pot entendre i no entrin en dissonància amb allò que li expliquem.

      No, no coneixia aquest Consell. Gràcies per la informació.

      Suprimeix