Existeixen crítics de literatura infantil?

Una de les satisfaccions que m'està donant el meu fill gran és que li encanten els contes. A més de l'obligatori d'abans d'anar a dormir, sovint demana que li expliquem contes. Molts cops, en acabar d'explicar-ne un, demana que li expliquis un altre cop el mateix conte. I en una setmana fàcilment li pots explicar un conte 15 o 20 vegades.

Aquest fet hauria d'implicar que les editorials que publiquen obres per infants fossin molt curoses quant a la qualitat d'allò que publiquen. Una bona història, com una bona cançó, no importa que es repeteixi molts cops. Però una mala història, repetida molts cops és insofrible.

I la meva impressió és que molts editors, a l'hora de revisar una publicació infantil, es miren els dibuixos i poca cosa més, la qual cosa té delicte, tenint en compte que els llibres es llegeixen en un parell de minuts.

Editor de llibres infantils, revisant una obra que vol publicar. Font.

Us faig un resum del que he anat trobant:

Llibres sense argument.

Això no és dolent per se. Podríem dir que hi ha una categoria de no-ficció. Diguem que no són textos molt elaborats però almenys fan divulgació d'algun tema que pot interessar al nen. Ex: cotxes, cases, animals...

Llibres amb argument sense conflicte.

Aquesta és una categoria curiosa. En general, diuen que la ficció necessita un conflicte que generi interès però això no passa en la literatura infantil. Un dels que més li hem llegit va de quatre amics que van a casa d'un d'ells per berenar. Explica com hi arriben, com es renten les mans, berenen, miren dibuixos, juguen i s'acomiaden.

Cal reconèixer que no sembla que l'Albert trobés el conte poc interessant pel fet de no tenir conflicte. Per tant, aquests contes sí que serien acceptables per als nens petits.

Informacions falses:

No cal que els llibres siguin 100% científics però seria molt demanar que no introduïssin conceptes erronis al cervell dels nens? Per exemple, a Palmira al País de les Girafes, la girafa Palmira proposa anar al seu país que diu està "en plena selva". Fins on jo sé, les girafes no habiten a la selva sinó a la sabana. Però és que, a més, quan hi arriben, el dibuix del país de les girafes s'assembla més a un oasi de palmeres que no pas a la selva o a la sabana.

Una d'aquestes fotos és de la selva. L'altra de la sabana. Sabríeu dir quina és quina o trobeu que les diferències són massa subtils? Creieu que una girafa podria moure's àgilment per un hàbitat com el de la foto de l'esquerra? Font1. Font2.

 Greus errades de guió:

Entenc la dificultat de mantenir la coherència en una novel·la de 500 pàgines però, en un conte de 500 paraules, hauria de ser més fàcil.

Al títol anterior de la Palmira, per exemple, hi ha una pàgina on, segons el text es troben "un obstacle inesperat: el mar". La Palmira mira el mapa i diu que sí, que l'han de travessar. A veure, viatges des de Catalunya a l'Àfrica en ciclomotor i el mar és "un obstacle inesperat"? Podríem pensar que ho desconeixien però, no han mirat el mapa abans? I si no sabien que hi havia el mar i no havien mirat el mapa, com sabien la direcció que havien de prendre?

El conte de la Palmira no és el que té més errades de guió. Honor que, de moment, reservo a "La nit de reis al Pailebot Santa Eulàlia". Cada pàgina és més absurda que l'anterior. N'hi ha una que el text diu que el vaixell dels reis no ha pogut sortir del port. I a la imatge es veu el vaixell al mig del mar. Font.

Els clàssics

Veient el poc control de qualitat del que es publica actualment, no és estrany que a les llibreries continuem trobant els clàssics de tota la vida. De tota manera, aquests contes, que s'han explicat centenars de milers de vegades, quina coherència argumental tenen?

Per exemple, la Caputxeta es troba el llop al bosc i aquest la convenç per agafar un camí més llarg per tal de poder arribar ell primer a casa de l'àvia, menjar-se-la, substituir-la i menjar-se també la caputxeta. No hauria estat més fàcil per al llop menjar-se la caputxeta quan se la troba al bosc i després anar a casa de l'àvia i menjar-se-la? Quin avantatge obté el llop amb el maquiavèlic engany respecte a la senzillesa del segon pla?


Conclusió

Crec que hauríem de proporcionar als nens literatura de més qualitat des del començament. No estic demanant arguments de gran complexitat, només que no tinguin errades tan absurdes. Fiar-ho tot a "són nens, no se n'adonen" és faltar al respecte als nens i també als adults que acompanyen els nens en aquestes primeres etapes de la lectura. Encara que només sigui perquè l'entusiasme que ha d'enganxar un nen a la literatura és molt difícil de fingir quan es llegeix un nyap d'història per cinquantena vegada.